Aixecament rebel (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

—A on em portes? —va preguntar Jyn.

—Què no confies en mi? —Hadder va voltejar deixant que la nau virés al sud.

Jyn havia perdut el compte de les setmanes que portaven ella i Hadder sense estar en l'aire. Akshaya tenia problemes amb els seus viatges de transport a mesura que els llocs de revisió imperials escanejaven en aquesta àrea cada vegada més naus i productes. Això la tenia de dolentes i l'obligava a estar a casa, la qual cosa impedia que s'escapessin en el saltador de planetes.

—No et preocupis —li deia Akshaya a Jyn cada vegada que sortia el tema de l'Imperi—. Formigues, recorda.

Això no la reconfortava en absolut.

Malgrat tot, Akshaya havia rebut una nova comanda aquesta setmana i s'havia anat a lliurar-la. Jyn sabia que quan la nau travessés l'atmosfera, Hadder buscaria un motiu per sortir a l'espai.

—Sí, confio —va contestar Jyn pujant els peus a la consola—. Confio que vas a aferrar-te a qualsevol excusa que trobis en la galàxia per anar-te’n d’Skuhl. De fet, no tinc idea de què fas orbitant al voltant d'aquest planeta.

Hadder taral·lejà amb arrogància. Jyn va buscar alguna cosa que llançar-li, però abans que pogués trobar-ho, el nas de la nau es va inclinar cap a la superfície. Jyn es va inclinar per veure el paisatge.

—Aquí hi ha més pastura —va dir sense entusiasme.

—Ningú va dir que no n’hi hagués —va contestar Hadder iniciant la seqüència d'aterratge.

—Tant misteri sobre a on anàvem, però no és més que un altre camp amb encara més pastura.

—Però si Skuhl és preciós —va dir Hadder activant el commutador que baixava la plataforma.

Jyn encara estava expectant quan va sortir de la nau, però aquest sentiment va ser reemplaçat immediatament per la decepció. Com havia pogut observar des de la finestra, en aquest lloc no hi havia res més que un camp com els quals veia tots els dies en sortir de casa.

—Per aquí —va dir Hadder. Tenia una manta enrotllada sota el braç.

Jyn el va seguir en silenci, a través dels camps ondulants. Un estany turquesa brillava entre la pastura del mateix color. Hadder va estendre la manta en el terra.

—Vam venir fins aquí per fer un pícnic? —va preguntar Jyn tirant-se en la manta.

—Que pessimista ets. —Hadder va sacsejar el cap i va somriure en disposar el festí: boletes de bunn cobertes de llavors i una canastra vaporitzadora de dumplings.

Jyn va agafar dos dumplings i se’ls va ficar a la boca, mastegant mentre servia suc per a tots dos.

—Quanta classe i elegància —va dir Hadder. Va somriure mentre picava la bola de menjar que Jyn tenia sota la galta.

—Bé, ja pots dir-me què fem aquí? —va preguntar Jyn després d'empassar el seu menjar.

—He estat pensant unir-me a un grup de rebels contra l'Imperi. —Si hi havia quelcom inesperat, era això—. Ells em deixarien volar. La mare té la ridícula idea que moriré si surto, però ja estic en l’edat. He sentit parlar que hi ha un reclutador en aquest sistema. Podria buscar-lo i unir-me a ell.

A Jyn se li va encongir l'estómac. Era difícil imaginar-se a Hadder lluitant com Saw, però sí el veia disparant-li a caces TIE des de l'interior d'un Z-95.

—Què opines? —va preguntar Hadder.

—Per què em preguntes a mi?

Hadder la va mirar, sorprès per la seva confusió.

—No creus que se m'oblida el que vas fer en el carreró. Mai parles del teu passat, però sé que vas lluitar per la llibertat. Què opines, hauria d'unir-me a ells?

Jyn va fingir que no li importava.

—Opino que facis el que vulguis.

Hadder es va acostar a ella fins que van estar cara a cara. Els seus dits estaven a escassos centímetres del seu genoll.

—Estic demanant la teva opinió de debò. Creus que puc ser útil per a la lluita?

Jyn va assentir sense dir res.

El noi va apartar la mirada d'ella i la va enfocar en un punt en el no-res, en l'horitzó, en el cel.

—La mare ho odiaria, però amb ells podria volar —va dir gairebé només per a si mateix—. Està molt enamorada de la idea que l'Imperi no va a fixar-se en nosaltres, però tots dos sabem que no durarà. —Quan es girà a mirar-la de nou, ella va notar alguna cosa en els seus ulls, quelcom feroç i determinat. Va saber que si s'unia al grup partisà, seria una mica més que un pilot. Seria un heroi—. No podem quedar-nos asseguts aquí tan tranquils, esperant que no ens calciguin. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans.

A Jyn li cremaven els ulls, però no es va permetre apartar la mirada. Durant més d'un any havia cregut que podien viure segurs, ocults, igual que Akshaya. Sols, junts.

Hadder s'acostava cada vegada més. Tenia la mà en la cama de la Jyn, la seva cara estava tan a prop que ella podia sentir el seu alè en la galta.

—Si m'unís a la rebel·lió, vindries amb mi? —va preguntar.

Jyn va empassar saliva amb dificultat. Totes les seves emocions la inundaven.

—No puc —va murmurar.

Hadder la va mirar estranyat.

—Pensava que amb el teu passat...

—No vull tornar a allò. Això és diferent i està bé.

—Segura? Ni tan sols voldries parlar amb el meu contacte?

Alguna cosa crepità en el cor de la Jyn: por.

—El teu contacte? —va preguntar en un to més distant.

—Algú a qui vaig conèixer en el restaurant. Estava temptejant el terreny a veure si trobava gent que volgués volar.

—Lluitar contra l'Imperi implica molt més que volar —va contestar Jyn allunyant-se.

Hadder va escurçar la distància entre ells i per fi va pressionar els seus llavis contra els de ella. El petó la va sorprendre, però es va sentir normal, com si portessin anys fent-ho.

—Si tu no vas, jo tampoc. Prefereixo tenir-te abans que volar.

—No ho deixis per mi.

—No puc deixar-te a tu.

La va besar de nou, aquesta vegada amb més força. Jyn va notar el sabor del seu anhel en la seva boca, dels sentiments que havia intentat mantenir sota control. Va entendre per què l'havia portat aquí, lluny de casa, per dir i fer aquestes coses. Aquí, sota el cel obert, sense un sostre que els limités, podien ser honestos. Aquí podien fingir que pertanyien a l'infinit tant com es pertanyien l'un a l'altra.

Molt temps després, seguien estirats en la pastura, mirant els núvols. Ell jugava amb les sedoses puntes del cabell de la Jyn.

Un cruixit que va sonar prop d'ells va cridar l'atenció de la Jyn, que es va posar de costat sobre la manta per veure com una criatureta marró sortia d'entre l'herba. Era una espècie de rosegador pelut amb un nasset rosa i ulls negres, com de la grandària del palmell de la seva mà. Tenia una expressió que el feia veure còmicament preocupat.

—Hola, petitó —va murmurar Jyn afablement.

Hadder es va incorporar per veure’l, i el seu moviment va fer que l’animalet s'allunyés diversos centímetres i es parés sobre les seves potes posteriors, nerviós.

—És un bulba —va dir Hadder.

Van veure que el bulba reunia el valor per acostar-se més. Va caminar amb rapidesa, després es va detenir en sec i va tocar la riba de la manta amb les seves urpetes diminutes. La seva cua estava coberta d'un pelatge suau i s'enroscava en la punta. Hadder va agafar la canastra, va treure un grapat de bunn que havia sobrat i l'hi va oferir al bulba, que ho ensumà amb recel abans de provar una mica. Després d'una estona, l’animalet va permetre que Hadder l’aixequés amb ambdues mans perquè Jyn el veiés de prop.

—Què tendre és —va dir Jyn en veure com el bulba s'omplia la boca de grans de bunn.

—Mira això. —Hadder va despentinar el pelatge de la seva esquena. El bulba es va estremir una mica, però no va deixar de menjar. Jyn va aconseguir veure una espècie de vinya diminuta de vores roses que recorria la seva columna—. Les mares fan el seu niu en una vinya seca de les quals creixen per aquí. Les llavors de la planta creixen en la pell prima dels bebès i creen una relació simbiòtica amb ells. La vinya arrela en el seu interior. Vam haver d'obrir un en classe. Tenen uns ossos increïblement lleugers. Mira, pots sentir-ho.

Hadder va posar a la criatura a les mans de la Jyn. Fins i tot la seva bufanda pesava més.

—Les arrels emboliquen els seus ossos per enfortir-los. Sense la planta, no podrien sobreviure.

—Uau —va contestar Jyn.

—És una simbiosi de debò. La planta creix i els ajuda a sobreviure. Quan moren, els seus cossos ajuden al fet que creixin més vinyes. Quan les vinyes s'assequen, les mares fan els seus nius. Una nova generació neix i creixen més llavors.

Jyn va acariciar el seu suau pelatge, sentint la planta sota la seva pell. El bulba va agrair els afectes amb un refilo petitó.

—Porto gairebé un any en aquest planeta i no tenia idea que existien —va dir Jyn. El va posar sobre el terra i l’animalet va sortir corrent; sabia que no anava a rebre més menjar.

—Només són rosegadors. —Hadder es va encongir d'espatlles.

—Són increïbles —va insistir Jyn—. Passem tant temps ampliant els confins de la galàxia, explorant nous planetes, i no sabem gairebé res sobre ells. Hi ha moltes coses úniques i especials a cada planeta, i les ignorem perquè estem massa ocupats en el buit de l'espai.

—Per ser honestos, m'interessa molt més ocupar-me de tu —va dir Hadder apartant el pèl de la Jyn de les seves espatlles per poder besar-li el coll. Jyn el va empènyer, jugant.

—Si estaves tan interessat en mi, per què no m'ho vas dir abans?

—Perquè si em rebutjaves m'hauries trencat el cor i possiblement el cos.

Jyn va posar els seus llavis a un centímetre dels seus.

—Qui diu que no vaig a fer-ho de totes maneres?

Hadder es va estirar en la manta.

—Pots fer el que vulguis amb el meu cos.

Jyn li va prendre la paraula.

Següent