Aixecament rebel (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

—Tinc una moto —va dir Hadder—. Vols veure-la?

Va portar a Jyn a l'hangar que usava la seva mare. Una combinació de droides i humans descarregaven la nau amb uns muntacàrregues magnètics. Hadder els va saludar alegrement i va conduir a Jyn al fons de l'edifici. Una moto speeder estava repenjada contra la paret. Era un pastitx de parts diferents.

—Tu la vas construir? —va preguntar Jyn.

Hadder va assentir amb orgull.

—Amb aquest tipus d'habilitats, hauries de ser tu qui arregli el droide.

—Ui, no saps quantes vegades l’he arreglat. Aquest tros de ferralla ja no es pot reparar, és inútil intentar-ho. Crec que la mama t'ho va oferir perquè no sentissis que t'estava donant almoina. No sembles el tipus de persona a la qual li agrada rebre «caritat».

No, no li agradava rebre caritat, i molt menys el fet que tots dos semblaven sentir-se còmodes amb enganyar-la perquè l'acceptés.

Hadder ni tan sols va notar l'enuig de la Jyn.

—Vine —va dir Hadder. Va grimpar amb una cama a l’speeder i va deixar espai perquè Jyn es pugés darrere. Va encendre el motor de repulsió mussitant «vinga, vinga» mentre s'escalfaven els propulsors i l’speeder trontollava. Hadder va ajustar els nivells del condensador de capacitat—. Estàs preparada? Agafa't. —Jyn va embolicar-li la cintura amb els braços. L’speeder es va sacsejar en impulsar-se cap endavant.

Van creuar a tota velocitat el pasturatge turquesa. Els alts brins de pastura els copejaven les cames. Hadder va cridar d'emoció; es va inclinar contra el vent fresc i Jyn va haver d'inclinar-se juntament amb ell. Ella va mirar per sobre de la seva espatlla el rastre d'herba tallada que havien deixat en la pastura; Hadder va enfocar la mirada al capdavant, en l'horitzó. Cada vegada empenyia el manillar amb més ímpetu, pensant en què hi hauria més enllà dels confins del planeta.

Jyn va deixar que l'alegria del moment l'envaís: l'aire en el rostre, el sol vermellós del ponent i els vulpor que botaven furiosos en la pastura cridant-li a l’speeder i agitant les seves cues llargues i sedoses. Segons augmentava la velocitat, augmentava la seva sensació de què no hi havia res més en l'univers que el vent i la velocitat.

La seva por i ansietat es van fondre. Es va deixar anar un moment de la cintura de Hadder amb la confiança que ell mantindria l’speeder estable. Va pujar els braços, va inclinar el cap cap enrere.

Va tancar els ulls.

Estava volant.

Hadder va manipular botons i palanques i la moto speeder va començar a fer salts en l'aire. Jyn va contenir l'alè i va intentar que no se li sortís el cor. Va aferrar-se a Hadder amb tota la seva força mentre l’speeder derrapava fora de control. El noi va deixar anar el manillar entre riallades i la va abraçar perquè caiguessin de la moto junts. L’speeder va avançar diversos metres abans de detenir-se; Jyn i Hadder van colpejar la pastura alhora i van rodar per ella. L'impuls els va obligar a entrellaçar braços i cames, i quan per fi van deixar de donar voltes, Hadder va acabar damunt de la Jyn.

Ella el va empènyer.

—Per què vas fer això? —va preguntar Jyn i es va aixecar marejada pel seu descens inesperat.

Hadder va somriure.

—Per diversió.

—Podríem haver-nos trencat el coll!

—Tal vegada, però no ens va passar res. —Hadder es va estirar en el pasturatge—. Ni tan sols anàvem tan ràpid! —Jyn no va poder evitar riure's—. Escolta, la mama tornarà fins a tard de la refineria. No hem de tornar a la casa tan aviat. —Com Jyn no es va moure, va afegir—: Sempre sembla que ets a punt d'arrencar a córrer. Mai pots..., no sé, estar quieta una estona?

Jyn va sacsejar les mans en un intent de calmar els nervis que sentia. Es va recordar a si mateixa que sí li agradava estar en constant moviment. Li encantava l'espontaneïtat de les missions de Saw, li agradava no saber si tocaria a la seva porta amb un blàster i ordres de creuar la galàxia o si passaria tot el dia entrenant. No sabia què fer amb si mateixa sense una missió, o sense preparar-se per a una.

Hadder es va asseure i va donar tres copets sobre la pastura amb el palmell de la mà. Jyn es va asseure amb timidesa. Hadder va trencar un bri de pastura i l’hi va donar. Després es va ficar un altre a la boca.

Jyn es va sentir incòmoda sota la mirada penetrant de Hadder.

—Què? —va preguntar, més agressiva del que volia.

—Tens ulls rars —va dir Hadder en to amè.

—Ui, gràcies pel compliment.

—Sí és un compliment —va somriure Hadder—. Són únics, m'agraden. —Jyn va intentar mirar cap a una altra part, però ell no desviava els ulls—. Canvien de color amb la llum del sol —va continuar, sense notar la seva incomoditat davant la seva atenció—. És com si tinguessin holos dins o alguna cosa així.

—El meu pare em deia que tenien pols estel·lar —va dir Jyn—. Per això em deia «estrelleta», ha.

Hadder va repetir el sobrenom en veu baixa.

—M'agrada «estrelleta».

Per fi li va llevar els ulls de damunt i va voltejar-se cap al cel del fosquejar.

—Què li va passar al teu pare? —va preguntar.

Jyn es va encongir d'espatlles i no va contestar. El més fàcil hauria estat dir que estava mort, però en aquest moment no volia mentir. Sense adonar-se del que feia, va començar a joguinejar amb el cristall del seu collaret.

—Bonica pedra —va dir Hadder amb un to indiferent. Ella va deixar anar el cristall com si l'hagués cremat i immediatament el va ficar de tornada al seu lloc, sota la seva samarreta. Hadder se li va quedar mirant—. No t'ho prenguis a malament, però ets bastant rara.

Jyn va posar els ulls en blanc, però va somriure.

—Com no m'ho vaig a prendre «a malament»? Quina altra forma hi ha de prendre's això?

Hadder va fer un somriure tort.

—Si vols que no pensi que ets rara, contesta les meves preguntes.

Jyn va mastegar la punta de la pastura.

—Bé, ja, està bé —va dir a contracor. Mentir sempre era una opció.

—Què els hi va passar als teus pares?

—La meva mare està morta.

—I el teu pare?

—Igual que mort. —Sense voler, va sonar tan esmolada com el ganivet que ocultava en la seva bota.

—Et va deixar a Tamsye Prime?

—No —va dir amb la mirada perduda a l'horitzó—. Saw va ser qui em va deixar a Tamsye Prime.

—Saw? Qui és aquest? —Ara era Hadder qui sonava suspicaç. Jyn va intentar desxifrar les seves intencions. Semblava com si volgués protegir-la, la qual cosa era ridícul. Ni tan sols la coneixia, i ella no necessitava protecció.

—És amb qui vivia. Era com de la família. Treballàvem junts.

—No, tria un. O era de la teva família o del teu treball.

—No poden ser ambdues?

—No —va contestar Hadder com si volgués fer-la sentir beneita —. Si algú és de la teva família no pot ser el teu cap o el teu company de casa, és molt més... important. —Semblava no trobar les paraules adequades per fer-la entendre.

Jyn va pensar en Saw. Què era Saw per a ella? Ho havia estat tot. L'únic en qui podia confiar. Però què era per a ell? L'havia abandonat a Tamsye Prime. «Havia de fer-ho», es va dir a si mateixa pensant en Reece. Però no havia tornat a buscar-la. Va recordar com de segur que sonava Senjax en parlar de la derrota dels rebels. Va recordar les ferides, la forma en la qual tossia sang.

—No importa —va contestar Jyn empassant-se la tristesa—. Segur que està mort.

—Oh... —Hadder va estar un moment en silenci, després va dir—: Així que vas agafar la nau més propera i vas fugir.

—Així va ser.

—Jo vull fer això tot el temps —va sospirar Hadder—. Però a Skuhl l'única nau que no és un saltador de planetes és la de la meva mare, i el punt és anar-se lluny, igual que tu. Pujar-me a qualsevol nau, on em porti.

Jyn el va mirar bocabadada. Per ventura no ho entenia? No s'havia pujat a la nau d’Akshaya perquè volia, sinó perquè l'havien traït, estava sola, famolenca i desesperada. No tenia res ni a ningú. Ningú es pujaria a una nau així res més si tenia a una altra persona en la seva vida. Ningú es tornaria nòmada a propòsit.

—Què he dit? —va preguntar Hadder quan va notar la seva expressió. Ella va sacsejar el cap, no era culpa seva no entendre què significava perdre-ho tot.

—Res, només estic pensant en com ets de ximple —va contestar amb indiferència, tirant-se en la pastura.

—Tu ets rara, jo sóc ximple. —Hadder es va estirar al seu costat—. Som tal per qual.

Següent