CAPÍTOL 10
—Tinc un molt mal
pressentiment sobre això —va dir Luke, a poc a poc. Seguia parpellejant, com si
així pogués esborrar el que veia.
—Sí, crec que tens
raó —va assenyalar Han. I va voltejar cap a Chewie, dient—: Fixa la potència
auxiliar...
El Falcó Mil·lenari es va sacsejar amb
força, com si hagués xocat contra una paret invisible. Han va donar una
estirada als controls, llançant-se cap amunt per tractar d'ajustar la potència,
però de sobte ja estaven volant a tota velocitat. Una punxada de pànic li va
recórrer la columna abans que pogués pairar-se-la.
—Per què estem
encara movent-nos cap a això? —va preguntar Luke.
—Estem atrapats en
un raig tractor —va respondre Han, lluitant per controlar la seva indignació—.
No hi ha res que pugui fer. Ens està estirant cap a dintre.
Estaven portant la
seva nau directe cap a l'hangar obert de l'enorme estació espacial. Els
imperials realment estaven estirant del Falcó.
I aquesta vegada Han tenia la sensació de què no anaven a deixar-los anar-se’n,
a ell i a Chewie, amb només una estirada d'orelles. Girà en el seu seient, un
pressentiment fumejava a través d'ell mentre mirava a un esbalaït Luke i a un
serè Ben. Mai hauria d'haver acceptat aquesta xamba.
Oblida els diners. El Falcó era tot el que Han tenia al seu
nom. I tret que pogués pensar sobre la marxa, ni tan sols tindria això.
—No m’atraparan
sense lluitar —va dir als altres, mirant cap endavant una altra vegada. Una mà
es va recolzar suaument en la seva espatlla.
—No pots guanyar
—va dir Ben—. Però hi ha alternatives al combat. Digues-me, hi ha compartiments
de contraban en aquesta nau?
Han va aixecar una
cella.
—Coneixes a molts
contrabandistes reeixits sense ells?
Chewie va bordar
una pregunta nerviosa, mentre la nau seguia sent remolcada cap a la boca oberta
de l'hangar.
—No, sé què és el
que està planejant —va dir Han, col·locant una mà tranquil·litzadora en el braç
del seu copilot. Per més que odiés admetre-ho, els sols bessons de Tatooine no
havien assecat per complet el cervell de l'ancià—. Vés a obrir els compartiments
i fica a tothom a dins. Jo m'encarregaré de les coses aquí a dalt.
—Tal vegada vulguis
desfer-te de les càpsules de salvament —va dir Ben, mentre Chewie s'aixecava i
començava a guiar-los fora de la cabina.
—Tens idea del
costós que és reemplaçar-les? —va preguntar Han, escandalitzat.
—Més o menys
valuoses que la teva vida? —va ser la calmada resposta d’en Ben.
Han encara estava
rondinant sobre els ancians i les seves preguntes estúpides, quan va voltejar a
la consola i es va posar a treballar fent una notació ràpida en la bitàcola del
capità: «Abandonem la nau en entrar al sistema d’Alderaan per raons de
seguretat». Amb un sospir de resignació, va llançar les càpsules de salvament
buides. Va escoltar el pum i el xiuxiueig d'aquestes en alliberar-se de les
seves subjeccions i ser llançades cap a l'espai fent espirals.
Les seves càpsules
de salvament! De la seva nau! La que havia guanyat en un perfecte cop de sort
durant un joc de cartes. La que havia estat modificant i reparant durant anys.
La que mai li havia decebut quan les coses anaven de debò. En Han va malgastar
uns moments veient l'estació de combat acostar-se lentament, cada vegada més.
Va apagar la nau i va girar ràpidament sobre els seus talons; les seves botes
espetegaven suaument mentre es dirigia de retorn cap als altres.
La seva nau! El Falcó Mil·lenari ja tenia un
considerable registre al seu nom, només en càrrecs de contraban. En Han mai
havia afirmat ser l'estrella més brillant del cel, però podia sumar un més un,
fer conjectures. Estar immiscit en la cacera de l'Imperi per culpa d'aquests
druides, els enfonsaria a tots dos: a ell i a la seva nau. Si no, quan
sortissin d'això necessitaria repintar, alterar la seva aparença, donar-li un
nou nom. Era això o... comprar una nau nova. Però aquesta idea era com un tret
de blàster en el seu pit.
No podia donar-se
per vençut amb ella. Tantes persones ho havien fet amb Han; ell no podia fer-li
això a la seva nau.
Els compartiments
de contraban estaven amagats sota el pis, en un dels estrets passadissos de la
nau. El passador per obrir-los era pràcticament invisible si no sabies on
buscar. Chewie havia deixat una de les plaques del pis oberta per al Han.
—Què tan a prop
creus que estiguem? —va escoltar preguntar a Luke.
—Massa a prop. —Han
es va ajupir, apuntant-se a l'espai estret abans de lliscar-se cap a dintre. El
compartiment era tan baix que havia d'agenollar-se per cabre. Chewie havia
d'estar doblegat per la meitat o fet un cabdell sobre el seu costat. Quan Han
va voltejar-se, es va omplir la boca de cabell de wookiee.
Bé, bé, bé.
Traficant-se a si mateix en la seva pròpia nau. Aquesta era, definitivament,
una primícia. Almenys, algun d'ells va tenir la idea d'apagar als droides,
encara que el peu de l’androide de protocol se li estava clavant en l'esquena.
—Ai! Això era el
meu genoll —cridà Luke.
Chewie va emetre un
soroll sord de disculpa.
—Silenci —va dir
Ben—. En un moment estarem per entrar a la badia d'acoblament.
Luke va deixar
escapar un petit esbufec de sorpresa quan la nau va descendir bruscament una
vegada i després una altra vegada. El segon descens els va sacsejar com a daus
en un got. El xiscle ensordidor de metall contra metall va provocar que Han fes
una ganyota de dolor. La nau ho havia fet tot, menys desplomar-se contra el pis
de l'hangar.
Per fi, algú degué
d’obtenir el control de la cabina de forma remota, perquè la nau es va elevar
sobre el seu tren d'aterratge. La rampa d'abordatge grinyolà quan va baixar.
Per distreure's a si mateix, Han va començar a sumar mentalment els costos
astronòmics de les reparacions. Però una vegada que les tropes van començar a
inundar l'interior, amb les seves botes colpejant el pis i les seves veus
llançant ordres, eren impossibles d'ignorar.
—Registrin aquesta
nau! Cada centímetre d'ella!
—Van utilitzar les
càpsules de salvament, senyor!
—La bitàcola del
capità indica que van abandonar la nau.
La sensació
nauseabunda que immundícia imperial estigués arrossegant el seu verrim dins de
la seva nau es va esvair conforme anava caient en compte; els stormtroopers van
haver d'haver passat just per sobre d'ells unes dotze vegades i ni una vegada
es van detenir o van baixar la velocitat. Han i els seus companys s'anaven a
sortir amb la seva!
Tot el que quedava
per fer era esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada