CAPÍTOL 65
Jyn i Cassian van arribar al nivell del terra de la torre i
van sortir de l'edifici sense que ningú tractés de detenir-los. Tots els
esquadrons rebels estaven morts. El navili de càrrega que Bodhi havia robat
seguia en flames en la pista d'aterratge nou. Qualsevol que hagués sobreviscut
a la batalla a la illa principal, s'havia escapat en el cel d'haver pogut. No
hi hauria fugida per a ningú més.
Jyn va ajudar a Cassian a coixejar lluny de la torre, cap a
un tros de platja intacte. Quan van arribar a la riba, les cames finalment li
van fallar i va caure en la sorra. Jyn es va agenollar al costat d'ell; tots
dos van somriure amb un gest d'esgotament. Cassian va mirar cap a les aigües i
va veure l'ona de destrucció acostar-se cap a ells.
—M'alegra que hagis vingut —li va dir Jyn.
Mentre veien l'enorme raig de l'Estrella de la Mort aguaitant-los, deixant al seu pas un rastre de
destrucció massiva, es van agafar de les mans. Aviat es van descobrir
abraçant-se, esperant la seva fi.
—El teu pare estaria orgullós de tu, Jyn —va dir Cassian.
Aquestes eren exactament les paraules que necessitava
escoltar en aquest moment. Havien assolit el que s'havien proposat i, amb una
mica de sort, els seus esforços li donarien a la Rebel·lió l'oportunitat per enderrocar
a l'Imperi.
No podien demanar res més i tampoc hi havia res més que
pogués detenir el que era a punt de passar. El raig verd va començar a brillar
amb més i més intensitat conforme s'acostava, portant amb si una explosió
expansiva. L'últim que Jyn va veure abans que l'esclat l'emboliqués va ser com
el color es transformava en un blanc purificador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada