La princesa, el pocavergonya i el granger (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

—Això és, exactament. La Força és el que dóna el seu poder a un Jedi. És un camp d'energia creat per tots els éssers vius. Ens envolta i ens penetra; uneix a la galàxia.

En Han va treure els dits del nus de cables fregits que estava intentant arreglar. El Falcó s'havia portat la seva bona batussa durant la difícil fugida dels destructors estel·lars.

Mentrestant, l'ancià va estar fent classes a Luke des del moment en què la nau s'havia assentat en l’hiperespai. Ells, Chewie i els droides s'havien mogut de la cabina cap a l'àrea de descans central. Han es va dir a si mateix que només s'acostava per assegurar-se que no se'ls ocorregués posar-se a llançar els seus sabres de llum per aquí.

Va aixecar la seva màscara protectora i va apagar la pistola de soldar per veure els seus reflexos en el panell proper. L'ancià seguia intentant ensenyar-li al noi com sostenir l'espasa, i havia posat al Luke a fer postures com si fos un ninot de joguina. Ben va ajustar una postura del noi, empenyent les seves cames més fora i fent que aixequés els braços. En Han no estava convençut que algú necessités una tècnica perfecta quan tenia una espasa que podia tallar pràcticament qualsevol cosa.

—Així, Luke —va dir Ben, balancejant l'empunyadura del seu propi sabre de llum cap avall, després de retorn cap amunt i cap avall. Han estava agraït que Ben no estigués treballant amb la seva fulla encesa com ho feia el noi; d'una altra forma, la nau estaria feta trossos—. Bloqueja, ataca, bloqueja; sí, exacte. Sents com flueix la Força a través de tu? Ella guia el teu cos i obeeix les teves ordres en la mateixa mesura.

—Sí —va dir Luke—. Sí, és a dir, crec que sento alguna cosa...

Justa la fusta. Segons Han, tallar l'aire per mitja hora t'anava a deixar els braços adolorits, però això era tot.

—Meravellós. —Ben es va moure, lliscant el seu peu cap enrere, aixecant l'empunyadura del seu sabre de llum i inclinant els canells també cap enrere—. Posició d'atac. Relaxa una mica el teu puny. Això deixa el teu pit exposat als atacs, així que no has de sostenir aquesta posició per més d'un moment.

Luke va arquejar l'esquena. La postura era tan estranya que Han no va poder contenir el riure. El noi el degué escoltar, perquè va arrufar les celles i va apagar el seu sabre de llum.

—Oh, això és inútil. Realment què puc aprendre en una nau en unes quantes hores?

«Exactament». Han es va posar una altra vegada la màscara protectora i va tornar al cablejat que tenia davant.

—No espero que ho dominis tot en un parell de minuts, i tampoc hauries d'esperar això de tu mateix. Aquest és un camí a la frustració, a la ira..., i ambdues són perilloses.

Quan apagava el soldador de nou, Han va escoltar dir a Luke:

—A què et refereixes?

—Hi ha dos costats de la Força —va continuar Ben—. El Costat Lluminós de la Força, el camí dels Jedi, que s'alinea amb l'abnegació, la il·luminació, la misericòrdia i la compassió i el Costat Fosc, el camí dels Sith, que tracta amb l'odi, la por, la ira, la gelosia. Has d'aprendre a controlar les teves emocions; d'una altra forma, elles acabaran controlant-te.

«Ha!», va pensar Han. «És més fàcil dir-ho que fer-ho». No era la barreja de tot això el que els feia humans?

—Per què alguns es van cap al Costat Fosc? —va escoltar preguntar a Luke—. Si saben que porta destrucció i dolor, quin és l'atractiu?

—Tots tenen les seves pròpies destinacions —va dir l'ancià—. La Força treballa de maneres misterioses, però ens guia on hem d'estar amb la finalitat d'aconseguir l'equilibri. Molts Sith creuen que el Costat Fosc té més poder, però això simplement no és veritat.

Han va agusar les oïdes per captar el que deia l'ancià a continuació.

—Va ser la Força la que em va portar a la teva vida, i és la Força la que et guiarà al teu destí.

Era una idea reconfortant, fins i tot Han ho havia d'admetre, la idea que tot succeïa per alguna raó. Però no li agradava la part sobre no estar en el seient del pilot en la seva pròpia vida. I ell sabia de primera mà que «el bé» i «el mal» no eren tan clars com el vell boig els feia sonar. La majoria de la gent, inclòs ell mateix, havia de viure en aquesta franja grisa, estreta i borrosa del mig. I el que assegurava una llarga vida tendia a ser la bona punteria amb un blàster, una nau veloç i amics confiables, no l'esperança que algun gran camp d'energia et cobrís les esquenes.

Tothom només estava vivint i tractant de tirar endavant en males circumstàncies. Per què hauria de ser diferent Han? Es va asseure una mica més dret, sacsejant el cap. Des de molt jove, havia après a dependre sempre de si mateix per decidir el seu futur, i res canviaria això ara. Totes aquestes causes que la gent recolzava (la Força, fins i tot l'Aliança Rebel) només conduïen directe a la tragèdia. Han havia vist suficient de la vida com per saber això.

El noi continuava lliscant-se d'una postura a una altra, bloquejant i atacant a un enemic invisible. Han estava tan ocupat fingint que no mirava que no va veure com la unitat R2 se li acostava amb una marrada, sinó fins que aquesta va xocar contra ell i va xiular per cridar la seva atenció.

—Ja vas acabar d'analitzar l’hiperimpulsor? Tot es veu bé? —va preguntar Han.

La unitat R2 va afirmar amb una xiulada i va seguir el seu camí abans que Han pogués preguntar pel transmissor receptor del sensor. El panell del terra cruixia mentre les llandes del droide es movien sobre ell, portant-lo cap a la zona central. En Han era a punt de donar la volta per tancar el panell del circuit, quan va veure que el vell fòssil cridava amb la mà al droide. Luke tenia una mirada de concentració intensa mentre donava voltes i voltes en un cercle, aixecant el seu sabre de llum d'una manera i d'una altra manera, perdut al seu propi món.

La unitat R2 es va col·locar al costat d’en Ben com si fos la seva mascota fidel, una imatge que es va reforçar encara més quan l'ancià li va acariciar el cap voltat.

—És bo tornar a volar amb tu, el meu vell amic —va dir l'ancià, tan suaument que Han no estava segur d'haver-ho escoltat bé. Però de qualsevol forma no era assumpte d’en Solo. Així que es va ajupir per apilar totes les seves eines en la caixa i va continuar amb el seu treball.

—Ben! —va escoltar dir a Luke—. Estàs bé? Què succeeix?

Han es va reclinar una altra vegada, mirant cap a l'àrea de descans central. L'ancià es bressolava en els seus peus, pressionant una mà contra el seu cabell canós.

—Vaig sentir... una gran commoció en la Força. Va ser com si milions de veus de sobte cridessin de terror i després les haguessin... callat. Temo que hagi passat alguna cosa terrible!

En Han va deixar de fingir que no estava escoltant i es va dirigir cap a dintre de l'espai estret.

—Bé —va dir, per alleugerir l'ambient—, poden oblidar els seus problemes amb aquestes tortugues imperials. Els vaig dir que els deixaria enrere.

El noi tenia el sabre de llum a les mans i enfrontava a un droide cercador de la grandària d'un puny que Han usava per practicar punteria. Surava pujant i baixant en l'aire. Més enllà, Chewie estava lliurant la seva pròpia batalla. Enfrontava al petit droide astromecànic davant el tauler de Dejarik, concentrat en els petits monstres hologràfics sobre aquest. El copilot va fer el seu moviment. Un monstre seu va apallissar a un dels del droide.

—No m'ho agraeixin tots al mateix temps —va dir Han fredament.

—Ara vés amb compte, R2... —va començar l’androide de protocol, mentre Han prenia seient.

El droide R2 va estendre una petita mà-urpa i va pressionar la pantalla. Una de les seves criatures es va moure cap a un quadre nou. El temperament de Chewie va esclatar i va començar a cridar-li al droide en wookieès.

—Va fer un moviment just! —va dir l’androide daurat. I en Han va pensar que, si pogués, li agitaria un dit al wookiee—. Cridar sobre aquest tema no ajudarà.

—Deixa’l guanyar. No és savi molestar a un wookiee. —Han va creuar els braços sobre el pit i va arquejar les celles.

—Però, senyor —va protestar l’androide—, ningú es preocupa per molestar a un droide.

—Això és perquè els droides no arrenquen els braços dels seus contrincants quan perden.

Els ulls rodons de l’androide de protocol brillaren.

—Veig el seu punt de vista, senyor. Suggereixo una altra estratègia, R2. Deixa-li guanyar al wookiee.

La unitat R2 va xiular en senyal de protesta, però Han ja s'havia tornat a fixar en Luke, que estava parat al centre de l'àrea de descans, amb el sabre de llum brunzint a les seves mans.

—Recorda, un Jedi pot sentir la Força fluint a través d'ell —va dir Ben.

—Llavors..., controla les meves accions? —va preguntar Luke, clarament confós.

—Parcialment. Però també obeeix les teves ordres.

El droide rastrejador surava a un costat d’en Luke, després es llançava cap a l'altre, com provocant-lo. Va volar de retorn i va fer un altre moviment, tan ràpid com la llum, cap enrere del noi. En Han es va descobrir aguantant la respiració mentre observava. Un brillant raig làser va sortir volant del droide rastrejador i li va donar a Luke en la cama. El noi va caure amb un xiscle de sorpresa.

Han es rigué... i va seguir rient-se, per descomptat.

—Religions cursis i armes antigues no poden amb una bona arma al teu costat.

Segons ell, els mètodes de l'ancià només ho havien comprovat de nou.

Luke va voltejar cap al Han.

—No creus en la Força, o sí?

«Va ser així d'obvi?».

—He volat d'un costat a l'altre d'aquesta galàxia. He vist moltes coses estranyes, però mai he vist alguna cosa que em faci creure que hi ha una «Força» totpoderosa controlant-ho tot. No hi ha cap camp de força místic que controli el meu destí.

En lloc de mirar amb fúria a Han o tractar d'iniciar un argument pel qual Han estava més que llest, l'ancià simplement va somriure.

—Són només un munt de trucs i ximpleries —va insistir Han.

L'ancià es va aixecar, allisant la seva túnica marró mentre buscava alguna cosa a l'àrea de descans. Un casc.

—Suggereixo que ho intentis de nou, Luke —va dir, col·locant el gran casc blanc sobre el cap del noi. El seu escut blindat estava tendit, encegant-lo.

—No puc veure res —va dir Luke, rient—. Com se suposa que vaig a lluitar?

—Els teus ulls poden enganyar-te. No confiïs en ells.

En Han va ajustar els ulls davant les paraules de l'ancià. Això s'estava posant bé.

El remot va sortir disparat cap amunt en l'aire, reajustant-se. Luke brandà l'espasa de forma tan cega que Han gairebé salta entre el sabre de llum blau i la fràgil paret de la seva nau. Però el droide rastrejador va arribar aquí primer, aquesta vegada enviant un raig de làser calent directe al cul d’en Luke. En Han gairebé cau de la seva cadira rient, mentre el pobre noi udolava.

—Estén-te amb els teus sentits —va dir Ben, impàvid—. Luke, tu pots fer-ho. Confia en els teus instints.

Per a sorpresa d’en Han, Luke va redreçar les espatlles i es va col·locar en posició una altra vegada. Les seves mans estaven fermes mentre sostenien el sabre de llum. Fins i tot Chewie i els droides van girar-se per observar. Sense importar quantes vegades el droide rastrejador pujava i baixava al voltant del noi, clarament tractant de provocar que girés i s’ajupís, Luke es va mantenir quiet. En Han estava tan concentrat veient al Luke que li va sorprendre una sobtada descàrrega d'energia del droide.

Però no al Luke. El noi va balancejar l'espasa amb destresa, desviant el raig vermell. Els ulls d’en Han es van obrir. I quan Luke es va llevar el casc, semblava que ni ell mateix s’ho podia creure.

Ben va aplaudir.

—Veus? Sí pots fer-ho!

—Jo en dic sort —va balbotejar Han, creuant-se de braços. Una cosa era fer-ho contra un remot i una altra era fer-ho contra els vius.

—En la meva experiència, no hi ha tal cosa com la sort —va dir Ben, mentre es va parar amb dificultat—. Quant temps més falta perquè arribem al sistema d’Alderaan?

Malgrat l’evident plaer pel noi, que finalment va anotar un punt contra el droide rastrejador, Han podia veure que el rostre de l'ancià seguia pàl·lid; podia veure que hi havia alguna cosa agitant-se sota les aigües calmades del seu exterior.

—Com vint minuts? —va calcular Han—. Si vol descansar una estona, hi ha un llit en la part de darrere.

—L'hi agraeixo molt —va dir Ben, fent un gest amb el cap.

—Tercera porta a la seva esquerra! —li va cridar Han, estirant el coll per veure com desapareixia l'ancià.

Chewie grunyia per alguna jugada que havia fet el droide, quan Han va voltejar a mirar al Luke. El noi estava practicant alguns dels moviments que Ben li havia ensenyat, i es notava que es visualitzava a si mateix com l'heroi solitari d'alguna gran batalla.

Han es va adonar que no sabia res del noi, a part de què havia irritat a algú de les forces imperials. «Ja me les sé», va pensar Han. Li irritava la seva curiositat sobre Luke. Com podia encara ser tan... enèrgic respecte a la idea de pertànyer a una força més gran? Gran part de la supervivència d’en Han havia depès de saber evadir preguntes; havia viscut durant anys amb la filosofia «No fer preguntes, no escoltar mentides». No els preguntava a les persones sobre elles, perquè no volia que elles li preguntessin a ell alguna cosa que no podia o no volia contestar.

Però així de fàcil, Han es va trobar trencant la seva pròpia regla.

—Així que, ell és el teu avi o alguna cosa així?

Els ulls blau brillant de Luke brillaren.

—Ben? És un gran home, saps? Un Mestre Jedi.

En Han va esbufegar. «O això diu l'ancià».

—Això no és el que vaig preguntar.

—Oh, no! Però ell coneixia al meu pare. Van lluitar junts en les Guerres dels Clons. Va ser ell qui em va donar el sabre de llum del meu pare. —Luke el va sostenir perquè Han l’examinés.

—Maco. —Han va contenir el sentiment d'ira que ja feia nusos en el seu estómac. No podia afirmar que tingués moltes qualitats honorables, però tractar de no enganyar a un jove impressionable era una d'elles. Només s'aprofitava de gent que s’ho mereixia. Moltes gràcies.

—Però per què no podia el teu benvolgut pare donar-te’l ell mateix?

L'expressió d’en Luke es va enfosquir i Han sobtadament es va sentir com el munt més gran de poodoo de rancor. Cert. Si la història de Ben era veritable, significava que el pare de Luke havia estat un Jedi i els Jedi van desaparèixer caçats i assassinats, quan l'emperador Palpatine va pujar al poder.

—Els dos, ell i la meva mare, van morir quan jo era un nadó —va explicar Luke—. Vaig créixer a Tatooine, amb el meu oncle Owen i la meva tia Beru.

Caram. Realment acabava de sortir de la granja d'humitat.

—I et van deixar participar en aquesta excursió?

Chewie va rugir en senyal de victòria, assotant el pelut puny contra el tauler de joc. Si Han hagués apartat la mirada, s'hauria perdut el centelleig de dolor agut i profund en el rostre d’en Luke.

—No... ells van ser... —Va batallar amb les paraules—. Ells van ser assassinats. Per l'Imperi.

Mentre Luke li va explicar tot el que va succeir a Tatooine, Han seguia sentint-se com la més gran pila fumejant de poodoo de rancor en la història de la galàxia.

—Caram, noi... —va dir Han, quan Luke havia acabat. I es fregà el clatell—. Deixa'm veure si vaig entendre això. Tu i el teu oncle compren aquests dos droides als jawes, i resulta que el petit té alguna cosa emmagatzemada que l'Imperi vol. Després ell fuig, afirmant que el seu amo és un tal Ben Kenobi. Tu el persegueixes; gairebé no sobrevius a un atac d'habitants de les sorres, i després, per pròpia voluntat, segueixes al fòssil de retorn a la seva llar. Que és una cova. On va viure sol durant vint anys. Sense una altra companyia que les seves fantasies sobre els Jedi?

Luke va assentir amb el cap, clarament sense entendre què estava malament en aquesta història. Han se’l va quedar mirant, i esperant. Aparentment s'anava a quedar esperant per sempre.

—T'adones que vas posar totes les teves esperances en una persona tarada..., correcte?

—Ben no està boig! El que he dit ha estat de debò: vaig sentir la Força. No em va mentir. No ho faria.

«Vaja, vaja». Han palmejà l'espatlla d’en Luke, mentre s'aixecava.

—Queda't amb mi, noi. Et donaré una cosa millor que lligar-te a una energia mística. T'ensenyaré com sobreviure.

Des de la cabina els va arribar el ressò feble d'una alarma.

—Sembla que estem arribant a Alderaan. Serà millor que vagis a despertar al teu amic del seu somni reparador.

Han va tornar novament al seient del pilot. Chewie es va ajupir per entrar a la cabina i va ocupar el seient del copilot.

—Molt bé, aquí anem! —va dir Han—. Preparin-se per sortir de l’hiperespai.

Va agafar una palanca en la consola enfront d'ell i la va estirar a poc a poc, amb un moviment suau. Els estels que passaven volant com taques de llum blanca de sobte es solidificaren en punts.

I llavors, el Falcó va començar a estremir-se i sacsejar-se violentament.

—Què dim...?

Dispersat enfront d'ells, hi havia un camp de petits asteroides que semblaven estar volant directe cap al Falcó. El cor d’en Han es va estampar contra les seves costelles mentre subjectava els controls i els estirava cap a l'esquerra, girant la nau per allunyar-se d'un tros de roca espacial que es dirigia veloçment cap a la cabina. La nau es va clavar i va girar entre les roques fosques tan àgilment com un ballarí, tan ràpid que fins i tot ell es va sentir una mica marejat. Un tros petit d'asteroide es va estavellar contra el casc de la nau i va rebotar, causant que un asteroide encara major es precipités cap a ells. Han va tirar els controls cap enrere. El Falcó va sortir disparat dret cap amunt, abans de fer un gir i tornar a descendir. La nau va evadir el gran asteroide per uns quants metres.

Va ser l'exercici més difícil que tant ell com la nau havien tingut en un temps. No va respirar amb facilitat fins que van sortir d'allò més pesat i van estar rebotant entre fragments i resquills, com en una forta turbulència.

Chewie va compartir la seva teoria amb un rugit.

Han va assentir amb el cap.

—Sí, ha de ser un tipus de pluja de meteorits: una col·lisió d'asteroides. No està en cap dels mapes.

Luke va entrar a empentes i rodolons a la cabina, amb prou feines sostenint-se en la porta abans de caure a través d'ella.

—Què està passant?

Han es va gratar el cap, es va rebregar la cara i va pensar, mentre revisava de nou els mapes.

—La nostra posició és la correcta, excepte que... no està Alderaan.

—Què vols dir? On està? —demandava Luke, deixant-se caure en un dels seients darrere d'ells. Han va mirar cap enrere just quan el vell Ben entrava i s'asseia a un costat del noi.

—Això és el que estic tractant de dir-te, noi. L’han volat, per complet.

—Què?! —Luke va donar un crit ofegat—. Com?!

—Va ser destruït —va dir Ben amb la seva veu silenciosa, gairebé perduda sota el tust de les deixalles rocoses contra el casc de la nau—. Per l'Imperi.

Per a Han, l'ancià havia embogit.

—Tota la Flota Estel·lar no podria destruir un planeta sencer. Prendria milers de naus amb més potència de foc del que jo he...

En Han va ser interromput per un grinyolant bip-bip-bip en la consola.

—Hi ha una altra nau aproximant-se —va prevenir.

—Tal vegada ells sabran què va succeir? —va suggerir Luke, inclinant-se cap endavant per veure millor.

—No, és un caça imperial —va dir Ben—. Observa la forma: les ales planes delimiten la cabina rodona. Aquest és un caça TIE.

Chewie va bordar una nota de preocupació quan la nau imperial va xerrotejar sobre els seus caps.

—Ens va estar seguint! —va dir Luke—. Com és possible?

—No, són caces de curt abast —va assenyalar Ben—. No podria haver-ho fet.

—No hi ha cap base per aquí, almenys no que jo sàpiga —va comentar Han, mirant cap enrere, a Ben—. Saps alguna cosa que jo no sàpiga?

El caça TIE va accelerar cap al que semblava ser un estel a una distància propera.

—Si ens identifiquen, estem en problemes —va dir Luke. Com si Han no fos ja ben conscient d'aquesta preocupació.

—No si puc evitar-ho —va advertir Han—. Chewie, bloqueja les seves transmissions.

—Seria el mateix deixar-ho anar —va dir Ben—. Està massa fora d'abast.

—Bé, no estarà per aquí el temps suficient com per dir-li a algú sobre nosaltres —va dir Han, empenyent al Falcó Mil·lenari fins que va començar a vibrar en protesta—. Fem que estigui a l'abast, per disparar-li.

Luke va entretancar els ulls; estava pràcticament damunt d’en Han quan es va inclinar cap a la finestreta.

—Pensava que allò era una estrella, però... sembla gairebé com una lluna?

Però això tampoc podia ser correcte. Han va girar en el seu seient, fent un cop d'ull als seus mapes de navegació una vegada més. Alderaan no tenia llunes.

Encara que només fora per un moment, Han estava segur que el seu cor s'havia congelat. Perquè se situaven bastant a prop, molt més prop del que Han va haver de mai permetre. Així, podia veure que la superfície de la lluna platejada no tenia cràters o muntanyes, o fins i tot jaços marins secs. Era metall. Tot era metall. La pell d'aquella cosa tenia com a relleu: torres, panells i barrancs profunds.

En Han havia volat per cada racó de la galàxia lliscant-se entre les seves esquerdes llardoses, havia vist estels explotar i havia fregat la mort prou a prop com per sentir el seu gèlid alè. Però per primera vegada en molt, molt temps, estava massa astorat com per parlar.

Va ser l'ancià qui finalment va posar paraules als pensaments d’en Han.

—Això no és una lluna —va dir Ben—. És una estació espacial.

 Següent