CAPÍTOL 38
Jyn va agafar l'elevador que portava al nivell TJ56. Hi
havia fila en la unitat de processament a pesar que hi havia quatre droides
actius. Jyn es va fer a un costat i va buscar en la fila la bufanda acolorida
de l’Akshaya o el pèl llarg de Hadder. Els seus ulls van passar de persona a
persona, d'un en un. Cada vegada que parpellejava es renovava la seva
esperança. Algú de nom Ponta anava a reportar-se aquí.
Després de gairebé una hora d'espera, es va posar ansiosa.
Tal vegada les notícies havien donat una hora específica i Jyn no s'havia
adonat. Tal vegada estava en el lloc equivocat.
—Senyoreta? —Jyn va sentir que se li gelava la sang enfront
de l'oficial imperial que li estava parlant. La noia era alta i prima, de
mirada freda. Tenia una trena negra i gruixuda enroscada a la base del coll. La
seva pell fosca combinava amb el seu uniforme.
—Sí? —va preguntar Jyn obligant-se a lluir innocent i a no
tocar les seves armes.
—No vaig poder evitar notar que porta una estona aquí.
Espera a algú?
—Ehem... —L'honestedat era la millor opció, no era cap
secret que una persona de nom Ponta havia de presentar-se en el mostrador, així
que no seria rar que Jyn ho digués—. Vaig veure en l’HoloNet que «Ponta» havia
de presentar-se aquí...
—Tanith Ponta? És vostè? —A la imperial se li va il·luminar
el rostre.
I amb això, tota esperança de veure a Hadder o Akshaya es va
fer xixines. Se li havia oblidat que ella era Ponta, segons el nom que havia
donat en arribar.
—Sí —va dir Jyn amb recel, però massa esgotada com per
pensar a mentir.
—Quina casualitat —va dir l'oficial. Jyn li va fer una
mirada de curiositat—. Era jo qui sol·licitava la seva presència.
L'oficial li va fer un gest perquè la seguís a la seva
oficina i Jyn no va tenir cap altra opció que fer-ho.
«Quin estúpida sóc», es va repetir diverses vegades.
L'Imperi havia posat un anunci amb el seu pseudònim i a ella se li havia
ocorregut contestar-los. A Saw li donaria una apoplexia si veiés com de
fàcilment que sucumbia a la voluntat de l'Imperi.
L'oficina on la va conduir l'oficial era gran i tenia una
finestra enfront de la qual s'estenia l'espai. Una estrella molt brillant
estava emmarcada a la perfecció. Jyn va suposar que seria un dels cinc planetes
del sistema.
—Sí, quina bona sort haver tingut aquesta visita —va dir
l'oficial seguint la mirada de la Jyn—. Entenc per què el nivell principal de
l'estació no té finestres, és clar, però baixa els ànims, no és així?
Jyn es va encongir d'espatlles, sense negar ni concedir res.
—Tanith Ponta... —L'oficial va llegir al seu datapad—. Sóc
la Comandant Lucka Solange.
—Per què estic aquí? —va preguntar Jyn. Se sentia estúpida i
això la posava de dolentes. A més, parlar amb oficials de l'Imperi sempre li
feia venir ganes de trencar coses.
—Vas arribar en un saltador de planetes. El Ponta II, és correcte?
Jyn va assentir. No tenia cas negar-ho, estava en els
registres públics.
—La nau ha estat classificada com a ferralla irreparable.
Abans de processar tals naus, el meu treball és inspeccionar-les.
—No sabia que l'Imperi manejava aquesta base —va dir Jyn.
Era cert, d'haver-ho sabut mai hauria vingut.
—L'Imperi està a tot arreu —va contestar la comandant. Jyn
no va dir res—. En inspeccionar les restes de la teva nau, vaig descobrir
algunes coses d'autenticitat... qüestionable. Una persona més estricta podria
fins i tot cridar-les falsificacions de permisos i identificacions. —Jyn es va
quedar immòbil esperant al fet que acabés. El temor depassava la seva ira—.
Pots dir-me qui va fer tals alteracions? —La comandant es va asseure en una
cadira enfront de la Jyn.
—No —va concloure Jyn. Entre menys digués, millor.
La Comandant Solange va ajustar els ulls.
—Quina pena. Una persona amb tals habilitats em seria de
gran utilitat. Però si no pot ajudar-me, em veuré obligada a arrestar-la per
possessió de documents falsos.
El cap li donava voltes sense control. La comandant tenia un
comm a la mà, però encara no el prenia. Estava esperant. Sabia la veritat.
—I què si vaig ser jo? —va preguntar Jyn.
—Llavors amb gust enviaré la nau als ferrovellers i
m'oblidaré del que vaig veure.
—A quin preu?
Sempre hi havia un preu.
La comandant es va inclinar cap endavant sobre el seu
escriptori, analitzant-la.
—Vaig veure l'enregistrament de la seva arribada. Haig de
confessar una cosa: vaig dubtar que vostè fos tan hàbil com per falsificar
documents. Estan molt ben fets. Algunes coses són obsoletes, l'Imperi sap el
que fan els criminals com vostè, però fora d'això està impecable. Es veu
molt... jove per ser tan bona.
Li va prendre a Jyn un moment recordar la seva edat. Es va
sorprendre en adonar-se que se li havia oblidat el seu últim aniversari.
Divuit. Mantenir el compte de la seva edat semblava cosa fàcil, però de debò se
li havia passat.
—L'he estat seguint. No en persona, òbviament. —La comandant
va fer un gest displicent quan Jyn es va mostrar sorpresa—. He observat
enregistraments dels droides de seguretat. Sap com manejar-se. Sembla ser
prou... rudimentària com per manejar el treball que tinc per a vostè.
—Què és? —va preguntar Jyn amb impaciència. Odiava aquesta
forma de parlar, com si cada paraula hagués de paladejar-se amb delit i totes
les seves oracions haguessin d'acabar en un subtil èmfasi.
La Comandant Solange es va aixecar i es va plantar enfront
de la finestra, mirant l'espai.
—Odio aquest lloc —va dir per fi amb més sentiment en
aquestes tres paraules que en totes les altres—. Els habitants són un munt de
salvatges, cap figura d'importància es digna a posar un peu aquí i és el més
avorrit de la galàxia. És tan avorrit que t'obliga a visitar les cases
d'apostes. —Jyn es va arrepapar en la seva cadira. Ara tot cobrava sentit—.
Tinc un petit problema, i estic ficada fins al coll.
—Què tant? —va preguntar Jyn.
La comandant va dir una xifra que va fer que Jyn obrís els
ulls de sorpresa.
—Exacte —va continuar—. És massa com per sortir sola. Si no
pago el meu deute, els cacics del joc m'extorquiran o li reportaran la situació
als meus supervisors. No vull que un parell de mesos malgastats en aquesta
estació infernal arruïnin tota la meva carrera. —La seva veu sonava cada vegada
més enutjada. Per quan va acabar d'explicar-se, grunyia.
«Heus aquí el que la fa una imperial», va pensar Jyn.
La Comandant Solange es va dirigir al seu escriptori, va
obrir un calaix i va treure un munt de crèdits. Jyn va prendre un. Era del
llarg d'un dels seus dits i tres vegades més ample. Estava decorat amb les
paraules PALAU PSO i la silueta d'una twi’lek ballant.
—Les cases d'apostes usen la seva pròpia moneda. No sé per
què —va dir la comandant Solange en un to displicent.
Jyn va suposar que ho feien perquè era més fàcil gastar
aquests diners que semblava de joguina que crèdits de debò. I segurament
cobrar-ho era un procediment tediós que faria que fos més senzill quedar-se en
el mateix lloc tota la nit que moure's d'una casa a una altra.
De sobte es va adonar del que volia que fes.
—Vol que falsifiqui crèdits?
La comandant va assentir.
—Falsificar aquests seria tan difícil com falsificar els de
debò —va dir Jyn analitzant la fitxa.
—No. Aquests tenen menys mesures de seguretat. L'Imperi
protegeix els seus fons una miqueta millor. —La seva veu regalimava sarcasme,
però Jyn havia d'admetre que era cert.
—Si m'atrapen, els cacics em van a...
—Jo la protegiré —va dir la comandant. Ambdues sabien que no
era cert. Si l'atrapaven, no tindria l'ajuda de ningú.
—Seria massa evident que arribi amb un munt de fitxes i
pagui el seu deute —va pensar Jyn en veu alta.
—Llavors faci alguns i jo guanyaré els diners. —La comandant
es posava impacient. Es va tornar a inclinar sobre el seu escriptori, aquesta
vegada més prop de la Jyn—. Ho farà?
Jyn va estrènyer la fitxa a la mà.
—Necessito provisions. I pagament.
—Ah, no li sembla suficient que no la lliuri per possessió
de documents falsos? —La Comandant Solange va ajustar els ulls.
—No. Vull mil crèdits.
—Mil? —La comandant rigué.
—És només una fracció del que deu, i gairebé res del que li
falsificaré. Mil.
—Ja què. Però faci-ho ràpid.
—També necessito un lloc on treballar —va dir Jyn de pressa.
Estava temptejant la seva sort i ho sabia.
—Pot fer-ho aquí. Haig de sortir de negocis a Uchinao, me’n
vaig una setmana. Pot usar la meva oficina. Allà hi ha una habitació amb
provisions i tot el que pugui necessitar. Tracte fet?
Jyn va somriure.
—Tracte fet.
I ho van segellar amb una encaixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada