Rogue One NJ (LXIII)

Anterior

CAPÍTOL 63

Sortia fum del cim de la torre on els trets dels caces TIE havien colpejat. Satisfet amb el seu bon treball, el pilot del caça TIE es va desviar lluny de la torre per caçar nous objectius.

Un moment després, Jyn va emergir del fum, encara subjectant-se del pont danyat, afortunada de seguir viva. Li va costar molt treball pujar al que quedava del pont, però va arribar al terrat. Una vegada allà va veure que l'Estrella de la Mort va aparèixer en el cel.

Estava damunt del planeta, es veia més gran que qualsevol lluna. Jyn sabia perfectament el que la seva arribada significava. Ella ja havia vist el que aquesta i la gent al seu càrrec li havien fet a Ciutat Jedha.

Scarif i tots en ell estaven condemnats.

Jyn es va impulsar cap al terrat. Llavors el Director Krennic va emergir d'una columna de fum enfront d'ella.

Ella va fer un pas enrere pensant què fer. L'home se li va abalançar blàster en mà, per la qual cosa ella no podia permetre's demostrar un moment de dubte.

Krennic se la va quedar mirant, tractant d'entendre el paper que aquesta jove davant seu havia exercit en tot el desastre al seu voltant.

—Qui ets? —va preguntar.

Havia passat molt temps. L'última vegada que s'havien vist, Jyn era tan sols una nena. Malgrat això, ella el recordava bastant bé.

—Saps qui sóc —li va dir—. Sóc Jyn Erso. Filla de Galen i Lyra Erso.

Krennic va parpellejar mentre s'esforçava per processar aquella revelació. Era la nena que ell va fallar a trobar a Lah’mu fa tants anys.

Jyn no podia deixar que aquest home pensés que havia guanyat. Tal vegada ella no havia aconseguit enviar els plànols de l'Estrella de la Mort a la flota rebel, però ell no ho sabia.

—Has perdut —li va dir ella amb tanta confiança com va poder.

—Ah, sí? —Es necessitava més que la seva paraula per convèncer a un home tan arrogant com Krennic.

—La venjança del meu pare —Jyn va deixar que Krennic digerís això, assaborint la cara que va posar—. Va dissenyar un error en l'Estrella de la Mort. Va posar un detonador al centre de la teva màquina i jo li acabo de dir a la galàxia sencera com activar-lo.

Krennic va negar amb el cap.

—L'escut està tancat. El teu senyal mai arribarà a la base rebel. —Va dirigir el seu blàster cap a ella—. No he perdut més que temps. D'altra banda, tu moriràs juntament amb la Rebel·lió.

Jyn es va preparar per rebre el tret. Estava preparada per morir, però d'aquesta manera? A les mans de l'home que havia matat a la seva mare i que li havia robat al seu pare? I sense si més no haver enviat els plànols?

Es va sentir un tret. Per un moment, Jyn no podia entendre per què no s'havia desplomat plena de dolor. Llavors, Krennic va ser qui va caure.

Ella va mirar qui hi havia darrere de l'imperial; allà estava Cassian, blàster en mà.

Estava feliç de veure que Cassian havia sobreviscut la caiguda de la torre de dades. Segurament s'havia aferrat abans de caure al fons. Volia dir-li com d'alleujada que se sentia, però abans havia d'acabar el seu treball.

Jyn va córrer a la consola de control, va agafar la palanca de transmissió i va tirar d’ella. La pantalla va començar a omplir-se amb la informació que es preparava per enviar.

—TRANSMETENT —va dir.

Ho havien aconseguit! Jyn va mirar a Cassian i li va somriure com mai abans. Després va anar al seu costat i va posar el braç d'ell al voltant de les seves espatlles, doncs amb prou feines podia caminar; junts podrien arribar a l'elevador que Krennic havia pres per anar al terrat de la torre.

—Creus que algú estigui escoltant? —va preguntar Cassian.

—Sí. —Ella va mirar al cel—. Allà a dalt hi ha algú...

 Següent