CAPÍTOL 16
Les persones que arribaven a l'àrea d'acoblament eren
conduïdes al palau en bombolles portadores. Les enormes esferes transparents
semblaven ous de costat, i es col·locaven sobre una banda magnètica que les
portava per una ruta espectacular al voltant d'una bassa decorativa i després
ascendia per travessar el pati central del palau. Saw va posar a Jyn enfront
del vidre perquè pogués veure el paisatge, però a mesura que la bombolla
portadora s'acostava més i més a la llar de la cap, es va moure subtilment fins
al centre del transport per distanciar-se d'ella. Maia va prendre la següent
bombolla, s'havia quedat una estona més prop de la nau.
Al voltant de la bassa gegant s'erigien carpes de colors.
Era clar que el festival de la flor de sakoola estava en ple apogeu per als
habitants del planeta. L'exquisida aroma d'una espècie de massa fregida va
entrar en la bombolla; Jyn sentia com els venedors ambulants li oferien a la
gent xarxes per atrapar els pètals de sakoola com a record. Hi havia una
multitud de nens corrent i brandant les malles decorades amb llistons de
colors, i diversos adults les portaven com un accessori per complementar les
seves vestimentes festives.
Quan la bombolla es va detenir entre el pati i l'extrem est
de la bassa, els passatgers van sortir en fila. Saw va deixar que la munió li
separés de la Jyn, qui el va observar entrar al palau amb el seu holoprojector
en mà. Va sentir una onada d'aprehensió; no obstant això, els guàrdies de
l'entrada no li van posar cap problema a la seva invitació. Va creuar les
portes a gambades i va desaparèixer de la seva vista.
Mentre l'extrem oest de la piscina estava desbordat de nens
i venedors, l'extrem est lluïa més reservat per la seva proximitat al palau.
Els colors eren menys vius, i en el lloc de carpes hi havia uns bancs discrets
que vorejaven l'aigua i s'entremesclaven amb els arbres.
Els arbres de sakoola tenien branques llargues i primes que
ballaven al vaivé de la brisa. Els pètals grocs que suraven pertot arreu eren
suaus com la seda, amb un toc daurat en les ribes tan bell que semblava
artificial. La gent es passejava entre els arbres en grups petits o en
solitari, parlant amb veu tranquil·la.
Jyn va triar el banc amb millor visibilitat i menys
obstacles. Quan es va asseure, va aconseguir escoltar el final d'una conversa
entre una parella que observava l'escalinata que conduïa al palau i als soldats
d’assalt que estaven formats en ella.
—No es pot dir democràcia si obliguen a la nostra cap a
signar un acord amb l'Imperi —va xiuxiuar la dona. Portava una túnica similar a
la de la Jyn, una tela llarga i brodada que se cenyia al seu tors i era més
solta sobre les cames.
Jyn va pensar que el seu company era un home per la roba que
usava, però quan va parlar es va adonar que era una altra dona.
—L'Imperi està aquí, ens agradi o no. Almenys van venir en
to de pau.
—Pau, ha —va esbufegar la primera—. El silenci no és el
mateix que la pau.
Quan es van adonar que Jyn les escoltava, ambdues van
callar.
Un altre home passejava pel mateix camí, i va assentir en
sentir-les abans d'asseure's al costat de la Jyn.
—Hi ha molta gent parlant del gran «tema» —va dir amb un
accent estrany. Jyn es va mostrar d'acord amb ell mentre buscava amb els ulls
al primer contacte entre els arbres—. Però, al cap i a la fi, les paraules són
tan amenaçadores com un núvol.
Jyn es va congelar. La paraula clau. Va voltejar a mirar a
l'home, que va entretancar els ulls. Jyn va ficar la mà en la seva bossa de
manera casual i li va passar un holoprojector. L'home va assentir i, en fer-ho,
la seva barba va fregar el seu pit. Es va anar de la mateixa forma en què havia
arribat. Moments després, es va acostar a les escales i va entrar al palau.
El festival de sakoola era un esdeveniment turístic a gran
escala, però Jyn va notar que només un grapat de convidats no eren humans, i
que la majoria es mantenia en grups tancats en la secció més oberta de l'altre
costat de la piscina. Tots els que es van acostar a dir-li la paraula clau eren
humans: diversos joves, algunes dones i una vella que semblava tenir un enorme
gep. Jyn es va preguntar si no seria més aviat un amagatall per a les armes.
Només li quedaven unes quantes invitacions, una per donar-li
a l'últim membre de la missió i les de sobres que havia fet.
Una ona de malenconia inesperada i espontània li va recórrer
el cos. No podia evitar pensar en el molt que li hauria agradat aquest
esdeveniment a la seva mare. Lyra sempre buscava allò únic a cada planeta,
donava el seu just valor a les diferències de la galàxia. Li hauria fascinat
Inusagi.
De sobte va començar a arribar més gent prop d'on Jyn estava
asseguda, com esperant que succeís alguna cosa. Tots miraven cap a l'aigua i
Jyn va haver de girar-se a mirar què passava. La superfície quieta i vidriosa
de l'aigua es va trencar, i d'ella van emergir unes criatures en forma de
diamant de la grandària de la Jyn, lliscant-se. Eren pàl·lides i sense pèl,
molt primes, amb faccions gairebé invisibles. Es movien com si volessin i
nedessin al mateix temps, pentinant la superfície d'on havien brollat. Una
membrana prima connectava els seus caps amb la punta dels dits i passaven
d'aquí als seus turmells.
—Què són? —li va preguntar Jyn a una dona que estava a prop.
—Rayeths —va contestar. Sonava trista, la qual cosa no tenia
cap sentit: la dansa dels rayeths era divina, com per perdre l'alè. La forma en
la qual s'elevaven sobre l'aigua era màgica.
Un grup de sis criatures es va lliscar fins a la riba de la
piscina, prop de la Jyn. Eren tan primes que semblava que el vent se les
emportaria surant igual que als pètals de sakoola; quan es van aixecar, es van
embolicar en les seves membranes formant una espècie de capoll al seu voltant,
que onejava, més solt, en els seus talons.
Els sis rayeths van desfilar fins a l'escala del palau. La
tensió va augmentar en la gentada d'espectadors, i ningú va dir una sola
paraula quan les criatures van avançar a través dels pètals flotants i van
pujar els primers graons. Jyn va veure als soldats d’assalt de l'entrada i a un
grup de guàrdies locals que els bloquejaven el pas a l'interior.
El rayeth que encapçalava el grup va dir alguna cosa, però
Jyn estava massa lluny com per escoltar-ho. Al principi es va preocupar que anessin
a abatre a aquelles criatures nívies i delicades, però un instant després els
rayeths van donar mitja volta i van tornar al lloc d'on havien sortit. Ningú va
dir una sola paraula mentre els capcots rayeths eren rebutjats en el palau i
humiliats enfront de tots. Es van lliscar en silenci de tornada a l'aigua, van
estendre els braços i van desaparèixer sota la superfície.
—Quina vergonya —va murmurar algú enfront de la Jyn—. Una
altra tradició trencada.
—Estúpids animals —va dir algú més—. Almenys l'Imperi sap
que aquestes «coses» no importen. No haurien de permetre'ls pujar a la
superfície.
«Són gent —va pensar Jyn, furiosa—. No són animals».
Però no va dir res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada