Aixecament rebel (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Skuhl no era el que Jyn esperava. Akshaya va acoblar la seva nau en un hangar privat als afores de la ciutat. Jyn va agafar la seva única bossa de pertinences, incerta sobre què esperar. Quan va sortir a l'exterior, va sentir una ràfega d'aire fresc tan vigoritzant que va haver de detenir-se una estona a gaudir-la igual que li va passar amb la fruita de meiloorun. El planeta lluïa divinament serè, era una planícia de camps blavosos on la brisa dibuixava ones. El cel era d'un cobalt profund amb un sol sol brillant envoltat de núvols esponjosos.

Li recordava a Lah’mu, però amb colors més intensos i pastures més espesses.

Darrere de l'hangar hi havia un poblat conformat pel celler que rebia el carregament de l’Akshaya, una fàbrica, algunes botigues, un restaurant i un grapat d'habitatges. El carrer principal del poble estava decorat amb canastres de flors que penjaven de penjadors juntament amb unes campanetes que dringaven una agradable melodia. La gent que anava pel carrer se saludava com si es conegués des de sempre. Fins i tot en aquesta distància, Jyn podia escoltar la música alegre i olorar la carn suculenta que es rostia en el restaurant. A la riba del poble, Jyn va aconseguir a distingir un petit port espacial on només cabien transbordadors i saltadors planetaris.

La casa de l’Akshaya estava sobre el mateix pendent que l'hangar, però a diversos metres costa avall. Estava feta de taules pintades d'un to que es barrejava amb el del cel i combinava amb el pasturatge turquesa que s'estenia a la distància. La porta era vermella, amb dissenys grocs pintats a la vora, igual que en totes les finestres. Era la casa més estranya que Jyn havia vist, però lluïa adequada per a aquest planeta.

Quan Akshaya va obrir la porta de davant, es va sentir una veu que deia:

—Mama?

—Hadder —va dir Akshaya—, surt a saludar a la nostra convidada.

Un noi com de l'edat de la Jyn va treure el cap per la cantonada. Tenia la mateixa pell bruna fosca amb matisos vermellosos que Akshaya i el mateix pèl negre, però a l'altura de la barbeta, i ulls que es van engrandir quan va veure a Jyn darrere de la seva mare.

—Hola —li va dir.

—Hola. —Jyn li va estendre la mà.

—D'on et va treure la meva mare? —va dir en to amigable però curiós.

—Prop d'on viu Hamma —va contestar Akshaya empenyent al seu fill suaument cap a l'interior de l'habitació i indicant-li a Jyn que entrés per poder tancar la porta.

—Em dic Jyn.

—On es quedarà? —va preguntar Hadder a la seva mare.

Jyn havia estat observant els bellíssims mandales pintats en tota superfície possible de l'habitació: parets, pisos, el sostre..., però la pregunta la va fer enfocar-se en Akshaya.

—Tu on preferiries quedar-te, Jyn? —va preguntar la dona amablement.

Jyn es va encongir d'espatlles.

—No importa on, suposo que podria... quedar-me en la nau?

Hadder va començar a parlar, però la seva mare el va interrompre:

—Podries, però això vols? Pots quedar-te aquí si ho desitges.

Jyn va recórrer la càlida habitació amb els ulls.

—Aquí?

Akshaya li va demanar permís al seu fill amb una mirada.

—Saps que a mi no m'importa —va dir Hadder. Akshaya va assentir per confirmar la seva decisió.

—Et quedaràs a l'habitació de Tanith —va dir Akshaya.

La seva llar era petita, i l'habitació on va conduir a Jyn semblava un dormitori de nau. Va suposar que l'habitació era més gran abans que la dividissin amb un mur de guix. Ara amb prou feines hi havia espai per un llaç, una petita lleixa que suportava una caixa de fusta i un gerro amb un ram sec. Res més. Es veia sever i buit comparat amb els mandales vibrants que decoraven la resta de la casa.

—Pots quedar-te aquí tot el temps que vulguis —va dir Akshaya amb cortesia.

Jyn va assentir, encara que no estava segura de creure-li. En tot cas, això era molt millor que ocultar-se i estar sola.

—Estaré aquí, de l'altre costat de la paret —va afegir Hadder.

Jyn llançà la seva motxilla al terra.

—Bé, havent resolt aquest assumpte, està preparat el sopar? —va preguntar Akshaya al seu fill—. Em moro de gana.

—Vaig fer bunn i tot —va dir Hadder. Jyn no estava segura de què era això—, però tenim una convidada, hauríem de sortir a celebrar-ho.

Hadder va encaminar a Jyn i Akshaya en direcció a la porta. La seva mare rigué.

—Qualsevol excusa és bona per no menjar a casa, veritat?

Jyn va mirar cap enrere camí al poble. Va notar que Akshaya no havia tancat la seva casa amb clau i, ara que ho pensava, tampoc la seva nau. Jyn i Saw eren els únics habitants de Wrea, i així i tot sempre van mantenir tot sota clau.

Quan el crepuscle es va convertir en nit, hi havia menys gent al carrer, però seguia ben il·luminat. Els habitants del centre conversaven amb els seus veïns en els graons de les seves cases. Alguns van saludar a Akshaya o a Hadder i van fer que es detinguessin a conversar, duplicant el temps que els prenia arribar a casa baixant la costa. La majoria veia a Jyn amb curiositat, però Akshaya ignorava les preguntes discretes i les mirades indiscretes.

—La teva arribada és el més interessant que ha passat en aquest lloc en dècades —va dir Hadder en veu baixa en obrir la porta del restaurant.

A Jyn li va sorprendre que el lloc fos tan gran i estigués tan ple.

—Hi ha una refineria de l'altre costat —va explicar Akshaya endevinant el significat de l'expressió de la Jyn.

Jyn va recordar l'edifici que semblava una fàbrica i tot va tenir sentit. Akshaya transportava minerals de petites mines a la refineria i després portava el producte refinat als planetes fabricadors per vendre-ho. Aquesta secció de la Vora Exterior estava prop d'alguns mons en creixement de la Vora Mitjana i el comerç augmentava cada vegada més.

—Em sorprèn que aquí hi hagi tanta gent diferent —va comentar Jyn en asseure's al costat de Hadder en una taula enfront de la barra.

Jyn va observar l'habitació. Un drabatan reia amb gran baluern de les bromes d'un cyran. En la cantonada, un grup de winrocs conversava. L'amo del restaurant era un chagrian de pell blava clapejada del to del cel. Va enxampar a Jyn mirant fixament les seves albanyes i li va treure la llengua bifurcada. Jyn li va somriure i ell va contestar amb una picada d'ullet.

Akshaya va ordenar diversos platerets de grandària familiar al centre de la taula. Tot el que van demanar venia sobre un llit d’enganxifós cereal al vapor. Com a guarnició els van portar dumplings calentets dins d'un brou de carn, i fideus gruixuts i viscosos saltejats en oli amb vegetals. Jyn va xarrupar la sopa i Hadder la va imitar entre riures.

L'experiència se sentia tan càlida i reconfortant que Jyn es va permetre creure que el moment perduraria.

Sobre la barra, una pantalla obsoleta mostrava les notícies. Jyn fingia barallar-se amb Hadder per l'últim dumpling dolç quan algú entre els comensals va cridar:

—Mirin això!

Gairebé tots van girar-se a mirar les notícies. L'amo li va pujar al volum.

—Tornem a la nostra cobertura especial de Tamsye Prime, un planeta de fàbriques de la Vora Exterior. —La reportera era una humana petita que parlava amb genuïna sinceritat. Akshaya es va tibar al costat de la Jyn. Els ulls de Hadder van passar de la seva mare a la noia i de retorn a la pantalla—. Ens acompanya el Tinent Coronel Senjax en la seva primera aparició pública des de l'atac —va continuar la reportera. Els droides càmera van enquadrar a l'oficial de l'Imperi.

Jyn va contenir l'alè. El Tinent Coronel Senjax ja de per si mateix era el prototip ideal de l'Imperi, ara seria l'heroi perfecte amb més raó, amb tot i cicatrius per provar-ho. L'ull que havia perdut havia estat reemplaçat amb un implant mecànic decorat amb centelleigs d'or. Una cicatriu cisellada en el costat esquerre de la seva cara s'estenia fins a desaparèixer per sota del seu impecable uniforme. El seu tall de cabell feia l'efecte que s'havia fet vell en qüestió de dies.

El Tinent Coronel Senjax va agrair a la reportera. La seva veu no sonava alegre i lleugera com quan Jyn el va veure en persona.

—Els terroristes que van atacar Tamsye Prime tenien una sola meta —va dir amb la mirada tan fixa en les càmeres que Jyn va sentir que l'observava just a ella—. Les fàbriques d'aquest planeta eren crucials per a l'elaboració de les eines que l'Imperi necessita per defensar als seus ciutadans. Va ser un atac precís, calculat amb dol i avantatge, enfocat no només a destruir la planta, un bé reemplaçable, sinó la vida de més de mil ciutadans innocents.

Jyn va sentir que el cor se li retorçava de ràbia. Com podia ser capaç aquest home de mentir tan a la lleugera? Ell sabia perfectament que l'Imperi que tant venerava havia estat qui li va ferir i va trair. Es va preguntar si l’haurien comprat o amenaçat per fer-lo parlar a favor seu tan aviat després de l'atac.

—Estava en la superfície quan va succeir —va continuar Senjax—. Amb gran pesar li informo a la galàxia que els atacs perpetrats per aquest grup terrorista van ser els més mortals que hem vist últimament. No obstant això, l'Imperi es va encarregar d'aixafar aquesta facció. Tots i cadascun dels membres que van implementar l'atac van ser detinguts i castigats.

—Saw... —va murmurar Jyn amb els ulls plens de llàgrimes. Sempre va pensar que Saw havia escapat. Els havien atrapat a ell i a Codo? La resta del reportatge era mentida..., potser això també era mentida?

—L'Imperi va enviar ajuda a Tamsye Prime immediatament. Vaig estar reconfortant a diversos ciutadans malferits... —El Tinent Coronel Senjax va baixar la mirada—. Per desgràcia van ser pocs els supervivents.

Entre els comensals es va deslligar un núvol de murmuris frenètics seguits per un «shhh». Alguns van nomenar als seus coneguts, que segur havien mort en l'atac.

—Recordin que les accions d'uns pocs anarquistes poden provocar molt dany i destruir innombrables vides per tota la galàxia —va continuar Senjax—. Però l'Imperi treballa per protegir-los. Amb el nou pressupost de defensa que el Senat va aprovar aquest matí, no tinc cap dubte que l'Imperi serà més fort que mai. Aquestes faccions aïllades no representen cap amenaça per al poder de l'Imperi. Els asseguro que no corren cap risc.

—Res d'això va passar! —va protestar Jyn davant Akshaya i Hadder—. No va ser així per res, jo estava allà, no van ser els terroristes, va ser...

—Baixa la veu! —va xiuxiuar Akshaya. Hadder es veia molt preocupat—. Anem-nos d'aquí —va dir Akshaya llançant uns crèdits a la taula i apressant als nois cap a fora. No es van detenir per parlar amb ningú al carrer, Akshaya anava pràcticament corrent per quan van arribar a la riba del poble, i no els va permetre dir una sola paraula fins que van estar en la privadesa de la seva casa blava.

—Va ser l'Imperi, jo estava allà —va dir Jyn.

—Vas estar a Tamsye Prime? —va preguntar Hadder.

Jyn va assentir, feroç.

—Vaig veure amb els meus propis ulls el Destructor Estel·lar. Vaig veure com disparava el turbolàser. Vaig veure a la gent... —No va poder continuar amb el recompte. Encara podia sentir l’olor de carn cremada.

—Ni una paraula més —va dir Akshaya amb fermesa—. Oblida el que vas veure i mai tornis a esmentar-ho.

—Però l'Imperi... —va començar a reclamar Hadder, però la seva mare va aixecar la mà per assenyalar-li que callés.

—Tamsye Prime està a diversos sistemes de distància —va dir Akshaya—. Estem lluny de l'abast de l'Imperi.

—Res està fora de l'abast de l'Imperi —va xiuxiuar Jyn—. I ni tan sols estem tan lluny.

Akshaya va abraçar a Jyn sense rebre l'abraçada de tornada.

—Estàs segura aquí, t'ho prometo.

Jyn va tancar els ulls i va desitjar que així fos.

Següent