Aixecament rebel (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

Jyn va analitzar les ferides el més ràpid que va poder. Les havia provocat una barreja d'enderrocs metàl·lics esmolats i una cosa més, una espècie de químic que els va ploure damunt. Les cremades químiques eren severes, però en la seva majoria estaven cauteritzades. No es podia dir el mateix de les altres: desenes de talls llargs i profunds omplien el cos d’en Saw, però el pitjor era el de la seva espatlla: un enorme resquill triangular de metall se li havia clavat fins al pit amb un tall net. Jyn sabia que no havia d'arrencar-l’hi, només esperava que no li hagués llescat cap artèria. Saw encara sagnava, però potser podria sobreviure; l'única cosa que desitjava Jyn en aquest moment era que no es morís.

Reece va gemegar. Malgrat haver estat inconscient i desprotegit, havia sortit gairebé il·lès de l'explosió. Tenia la cara coberta de sang i sutge, però la ferida del seu cap era superficial.

Jyn el va fotre una puntada de peu.

—Aixeca't i ajuda'm! —va cridar-li. Reece va tornar a gemegar, va rodar sobre el seu costat i els seus ulls es van engrandir en adonar-se de l'horror que li envoltava—. Ajuda'm ja mateix!

Jyn s'esforçava per aixecar el cos d’en Saw, que s'havia desmaiat de dolor, o almenys esperava que fos aquesta la raó. La seva roba estava tan xopada de sang que degotava, però seguia respirant i amb pols. Encara no s'havia acabat.

Reece seguia atordit i possiblement en xoc, però va aconseguir posar-se un dels braços de Saw sobre les espatlles i Jyn va subjectar l'altre amb cura de no moure el metall que tenia enterrat. Va sostenir el blàster que li havia llevat al soldat d’assalt amb la mà que tenia lliure per si es topaven amb més obstacles. Van córrer el més ràpid possible, ranquejant a través dels enderrocs que queien sense parar.

—Estan jugant amb nosaltres —va dir Reece asfixiant-se amb el fum—. Mai aconseguirem escapar d'aquí.

Jyn va pensar en l'espectròmetre de cristalls i el sostre abatible que encara s'esfondrava, allisant-ho tot al seu pas. Ensopegaren fins a la porta.

—Jyn... —va gemegar Saw.

Van aconseguir sortir de l'edifici. El port espacial estava a un quilòmetre de distància, miraculosament intacte. Reece es va apressar, però quan Saw va prendre consciència del que succeïa i de les seves ferides, es pairà d'ell. Va emetre un soroll profund, gutural, animal, un bram carregat d'ira i penediment. Reece va intentar estirar-lo cap endavant, però Saw va lluitar contra ell. El va empènyer com va poder, donant ensopecs cap enrere.

—Maleït traïdor... —grunyí Saw. Es pairà també de les mans frèvoles de la Jyn i va caure al terra, xiuxiuant amb sofriment quan el resquill de la seva espatlla es va moure.

En el seu intent desesperat per escapar, Jyn per poc va oblidar que Reece havia estat el causant de tot això. Li va apuntar amb el blàster i l'home es va congelar.

A Saw no se li havia oblidat en absolut; estava trencat, ensangonat, potser fins i tot moribund, però així i tot es veia més perillós que mai.

—Saw! —Codo, amb tota la seva ximplesa i estupidesa, estava parat en el camí que portava al port espacial. Va començar a córrer cap a ells quan un caça TIE va passar volant damunt.

Jyn va mantenir la mirada i el blàster sobre Reece. Saw va mussitar alguna cosa mentre escopia sang.

—Què? —va preguntar Jyn.

—Vés-te’n... —Va intentar asseure's. Quan tossia, la sang es vessava sobre els seus llavis partits. Amb el cap va assenyalar a l'esquerra, cap al camp de proves de municions—. Amaga't... —Va tossir de nou.

—No. Vaig amb tu. —A Jyn li va sorprendre la determinació de la seva pròpia veu.

—Dóna'm un dia... —va dir Saw—. Ell... Ell sap.

—Doncs ens encarregarem d'ell —va dir Jyn, mirant a Reece directament els ulls. Li va satisfer el terror que reflectien.

—No! —Saw va rugir—. Jo m’encarregaré d'ell.

Quan Codo va arribar fins a ells per fi, Jyn li llançà el blàster. Estava confós, però va suposar que havia d'apuntar a Reece amb ell.

Jyn es va posar de genolls al costat de Saw per escoltar-li.

—Espera dins d'una torreta —li va dir i va posar un petit blàster a les seves mans. Ella no tenia idea de com ho havia aconseguit—. Fins que sigui de dia. —Va treure també un parell de ganivets d'un compartiment ocult dels seus pantalons. Li va donar un a ella i es va quedar amb l'altre.

—No em vas a deixar aquí, veritat? —va preguntar Jyn amb urgència.

Saw la va mirar amb uns ulls enormes que li van transmetre tot el seu amor.

—Ja sap qui ets. Un secret tan gran no es pot tornar a ocultar.

—Vas a tornar per mi, veritat? —Només podia pensar en la creixent paranoia de Saw i en com havia tractat a Jari, entre uns altres—. M'ho promets? —va dir Jyn amb una veueta feble.

Una altra explosió va sacsejar el terra.

Saw va aconseguir incorporar-se, va respirar profundament i va concentrar tota la seva força a cridar-li:

—Vés-te’n! —El rostre de Jyn es va cobrir de la sang que va sortir de la seva boca.

El baluern va sorprendre tant a Codo que va baixar el blàster amb el qual apuntava a Reece. El traïdor es va moure el més ràpid possible, li va arrencar l'arma de les mans i va girar-se immediatament, apuntant sense control. Jyn no estava segura de si volia disparar-li a ella o a Saw, però de totes maneres no va tenir temps de fer res abans que Saw s'abalancés sobre ell, enterrant-li el ganivet en la cama. Amb tota la seva força, va tirar el tall cap avall per fer-li un tall llarg i profund en la carn. Reece va cridar de dolor, però no va deixar anar el blàster; li va donar un cop de culata en el cap, i ho va repetir diverses vegades en veure que Saw no cedia.

—Corre! —va cridar Saw de nou.

Aquesta vegada Jyn va obeir.

Va passar al costat de Codo, que no deixava de fer preguntes. Va avançar a tot córrer pel camp de proves de municions. Després de les Guerres dels Clons, tota l'àrea havia estat voltada, però va tirar de la reixa corcada i va ignorar els senyals d'advertiment.

Havia vist els informes sobre les mines antipersones ocultes i els torpedes sense explotar que van quedar incrustats en la roca negra, però ni tan sols els va recordar en aquest moment. El terra seguia foradat i marcat per múltiples impactes, però prop de la reixa hi havia una zona buidada enfront d'una sèrie de petits edificis rectangulars que donaven al camp de proves.

Jyn va córrer cap a la torreta més propera, un búnquer amb capacitat com per una o dues persones ajupides, fet de roca negra ígnia i morter sorrenc, que es barrejava amb el paisatge. Es capbussà en el refugi. Hi havia una sola entrada que semblava un túnel i dues escletxes a manera de finestres.

El búnquer era fosc per dins, només dues línies de llum esquinçaven les ombres. Jyn va pressionar el rostre contra les ranures per mirar a l'exterior.

Va veure a Saw en el camí, en plena lluita contra Reece. Els dos homes es batien sense parar esment als caces TIE, als supervivents que cridaven, a Codo i la possibilitat d'escapar. Malgrat les seves ferides i el resquill de metall que tenia clavat en l'espatlla, Saw va usar el seu pes per mantenir a Reece ancorat al terra. Tots dos estaven xopats de la sang de Saw.

—Ajuda'm, noi! —li va rugir Saw a Codo, que es va tirar immediatament per subjectar els canells de Reece contra el terra.

El somriure ampli i sanguinari de Saw lluïa tan maliciós que Jyn podia veure’l des d'on estava. Va dir alguna cosa que no va poder sentir. A pesar que Tamsye Prime seguia sota atac, Saw no anava a posposar la seva venjança ni un segon més. Va lliscar el tall del seu ganivet d'una banda de la cara de Reece com si volgués escorxar-li el rostre. Jyn va estrènyer el mànec del seu propi ganivet amb tanta força que va començar a tremolar.

Reece va llançar un crit agut i desesperat; es va retorçar per intentar lliurar-se de Saw. Codo estava gairebé transparent, el terror va fer que la seva cara empal·lidís mentre presenciava com Saw li enterrava el ganivet a Reece en l'espatlla i el girava per infligir-li una ferida tan severa com la seva.

De sobte, es va sentir un xoc estrepitós. El soroll de la roca i els enderrocs que queien com un devessall es va difondre sobre el sostre de la torreta i pel camí. Codo es va ajupir per cobrir-se i va cridar:

—Hem de sortir d'aquí!

Es va aixecar i va ajudar a Saw a incorporar-se. Reece seguia tirat en el terra ploriquejant, amb el braç estès i desfet. Saw va girar-se cap al camp de proves buscant a Jyn. Era impossible veure-la, però per un moment Jyn va fingir que creuava la seva mirada amb la seva. El va observar a través de les escletxes de la torreta i va intentar memoritzar el seu rostre salvatge cobert de sang.

Saw es va dirigir a Codo, li va dir alguna cosa i tot seguit el noi va arrossegar a Reece del turmell mentre ajudava a Saw a caminar. El trio es va obrir camí amb lentitud fins al port espacial.

Entre el soroll del món sencer que es desplomava al seu voltant, Jyn va escoltar el rugit d'un motor que cobrava vida, va treure el cap pel túnel just a temps per veure que un petit transbordador imperial solcava els cels. Va ser intel·ligent per part de Saw robar-se una nau de l'Imperi. Cap d'ells sabia usar el replicador de la Jyn, però amb una mica de sort, aquesta nau podria passar desapercebuda durant l'atac. Va esquivar diversos caces TIE i va abatre un amb un canó de plasma abans de penetrar l'atmosfera i desaparèixer.

Jyn es va quedar sola.

 Següent