Aixecament rebel (XXXVI)

Anterior

CAPÍTOL 36

El disseny de l'estació de Cinc Puntes era com la sofisticada part de dalt que Jyn tenia a Coruscant. El centre ample girava al voltant de l'eix com un giroscopi. Les naus s'acoblaven al llarg del pilar central. Després de registrar-se amb el droide en la recepció, Jyn va rebre cent crèdits, el que valia la ferralla de la seva nau menys la tarifa d'acoblament.

Un estendard amb el logo de l'Imperi penjava sobre l'entrada principal. Pertot arreu hi havia pamflets amb informació sobre el reclutament en l'estació per convèncer als voluntaris que s'unissin a les hosts de l'Imperi. Jyn es va quedar mirant la imatge d'un soldat d’assalt orgullós de portar pau a la galàxia. Va intentar sentir... el que fos. Però quan pensava en l'Imperi i la rebel·lió, no aconseguia sentir res. La batalla d’Skuhl no tenia res a veure amb Hadder i Akshaya, però així i tot estaven morts.

Volia odiar l'Imperi. Podia repetir tot el que Saw li havia ensenyat i perpetuar l'odi, però era fals. No odiava l'Imperi, no sentia res per ell. L'Imperi no havia matat a Hadder i Akshaya, va ser la confrontació contra els rebels. Els maleïts rebels... Si Xosad i el seu grup no haguessin aparegut, l'Imperi mai hauria arribat a les portes de l’Akshaya. Per ventura importava si havia estat l'Imperi o els rebels qui van destrossar amb un tret el Ponta I? Al cap i a la fi, Hadder i Akshaya no reviurien encara que ho esbrinés.

I pensant en temps enrere, en Tamsye Prime... Si Saw no hi hagués anat, l'Imperi hauria destrossat les fàbriques i el poble? Sí. El Tinent Coronel Senjax havia dit que l'Imperi ja no pensava produir res aquí, però l'atac es va deslligar perquè ella i Saw havien anat a espiar. Era com deia sempre Akshaya: la gent de Tamsye Prime també eren formigues que el gegant havia ignorat fins que Saw va fer que els calcigués.

Jyn va recordar un dels experiments científics que la seva mare i ella van fer quan li feia classes a Lah’mu. Lyra va fer que Jyn aboqués un àcid sobre una base i ambdues el van observar bombollejar. L'Imperi era l'àcid, els rebels la base. Per separat estaven bé, però quan es tocaven, bombollejaven creant caos, destrucció i mort.

Els extremistes eren el veritable problema. Els rebels i l'Imperi no podien existir sense dibuixar línies i reptar als altres a creuar-les. Jyn no volia seguir mirant l'estendard, estava farta de gegants. Preferia ser formiga.

Va pensar en totes les seves opcions mentre pujava al cim de l'estació espacial en l'elevador de la recepció. Cent crèdits, la roba que tenia posada i una bossa de provisions. Almenys a l'estació no hauria de preocupar-se per regs ambientals o animals perillosos, però fora d'això no considerava segur a ningú ni res.

Havia escoltat a Saw parlar d'aquest lloc. Era un últim recurs, un cau d'infàmia on el govern no controlava als cabdills de les apostes. Els caça-recompenses es donaven cita aquí per rebre treballs. El mercat negre prosperava.

Jyn es va ficar els cent crèdits a una butxaca oculta en els seus pantalons. No li durarien molt. Havia de trobar menjar i una nau, sense importar on.

Les portes d'elevador es van obrir i Jyn va sortir a la plataforma principal de l'estació. Cinc Puntes no era res comparat amb la ciutat planeta de Coruscant, però era cent vegades més gran que el poble d’Skuhl. Amb un espai limitat, els habitants de l'estació ocupaven cada cantonada. Hi havia habitatges quadrats muntats en les parets, tants que si Jyn es parava en el de dalt podia fregar el sostre. Malgrat això, diverses de les llums solars encastades en el sostre de metall estaven foses, o tal vegada només trencades. La ciutat sencera vivia en una penombra perpètua.

Algú va xocar contra la seva espatlla tan fort que va haver de sortir-se del carril principal de tràfic per als vianants. Es va repenjar contra la paret d'una botiga propera, alerta, observant els diferents tipus de persones que passaven enfront d'ella.

—Ja sabia que tenia a Crawfin damunt —va dir algú amb veu profunda. Un home ample i de mans grans conversava animadament amb una twi’lek. La noia mantenia la mirada baixa sense mirar a l'home, que clarament intentava impressionar-la—. I què creus que vaig fer? Què creus que vaig fer? Vaig portar la meva nau dret a la Fugida del Contrabandista. Sabia que podia esquivar-ho aquí. Així que em vaig ocultar, vaig prendre una ruta hiperespacial i aquí estic. —El jove desinflà el pit.

—Justa —va dir la twi’lek, mirant el comlink que tenia lligat al canell.

El parell va continuar avançant pel carrer, però Jyn es va mossegar el llavi, pensant. La Fugida del Contrabandista li va recordar que podria usar els seus crèdits per contactar amb Saw. Estava en deute amb ella.

Va esbufegar pensant en la seva estupidesa. Era igual de difícil contactar amb Saw que amb el seu pare. Tots dos li havien provat on estava la seva lleialtat. Al seu pare li importava més la ciència i l'Imperi que ella. I a Saw li importava més ell mateix.

Jyn va buscar entre la multitud amb la sobtada idea que potser Berk estaria espiant-la. Va ficar la mà en la butxaca i va sentir els cent crèdits. Si Saw sabés...

«Em va donar per morta», va pensar.

Encara podia sentir l’olor de les flames de Tamsye Prime.

No havia de contactar amb Saw, només havia tingut un moment de feblesa. L'Imperi havia destruït la seva nova llar igual que van fer amb Lah’mu: havien envaït com els paràsits l'únic lloc on se sentia segura. Saw l'havia salvat una vegada, però no li demanaria mai que la tornés a salvar.

Es va incorporar d'on estava repenjada i va seguir pel carrer sense rumb, observant el lloc. En el seu cap cantussejava a cada pas les coses que necessitava: «menjar, allotjament, una nau que em tregui d'aquí». Menjar. Allotjament. Nau.

Saw no era la resposta als seus problemes, però el seu entrenament li seria útil. Al fons de cada cop i cada nit freda hi havia un ensenyament sobre com sobreviure en la galàxia. Menjar. Allotjament. Nau. Sobreviure.

Necessitava un treball, qualsevol. Bé, no qualsevol. Encara no. Però sí algun. Podia falsificar passis de ruta per als transports imperials. Segur que hi havia demanda, considerant els nous bloquejos i llocs de revisió.

Va sentir un toc en el maluc, prop de la butxaca on tenia tot els seus diners. El seu instint es va apoderar d'ella i va girar-se immediatament per aferrar el canell bavós d'un caldanià i fer-li una clau. El caldanià va cridar de dolor i va emetre un balboteig greu. Jyn el va estrènyer encara més.

—Deixa anar al meu home! —va dir un gigoran. El seu traductor estava trencat i les seves paraules amb prou feines s'entenien amb el cruixir de les botzines. El soroll del seu respirador tampoc ajudava.

«Quina parella tan rara», va pensar Jyn, avaluant-los. El pelatge llarg i blanc del gigoran estava tacat i brut, i s’enganxava a la pell bruna i bavosa del caldanià. Els rínxols del gigoran s'endurien al voltant dels colzes del caldanià i als espais buits al voltant del seu coll llarg.

La munió es va apartar i va deixar als tres a l'espai entre la paret i un atzucac. Jyn podria escapar-se i perdre's entre la multitud, però estava segura que en aquest lloc no li serviria de res. No els veia, però segurament hi havia més gent aguaitant com les aus carronyeres, veient de qui podrien aprofitar-se després.

Jyn va fer espetegar els dits; l'estranya parella s'acostava cada vegada més. Ni manera, hauria de confiar en les seves lliçons de supervivència.

El caldanià va colpejar primer. Això era el que Jyn es temia. La seva espècie no tenia ossos, només un cartílag flexible la rigidesa del qual podia controlar. Tenia la superfície de la seva pell coberta d'un moc enganxós que podria alentir els moviments de la Jyn. Havia de colpejar ràpid i amb força; no podia perdre temps acostant-se massa.

Jyn va ajuntar les puntes dels dits, convertint la seva mà en una punta. Va prendre impuls i li va encaixar la mà al caldanià directament en l'ull esquerre. L'home va cridar de dolor i va caure cap enrere. Els dits de la Jyn estaven coberts d'un moc espès; el caldanià estava massa adolorit com per barallar-se amb ella. El gigoran va cridar i va córrer cap a ella, però Jyn es va tirar al terra i va estirar la cama perquè la criatura peluda s'ensopegués. Va agafar el ganivet que portava en la seva bota. Quan es va incorporar d'un salt, els dos tipus estaven parats de nou enfront d'ella. Al caldanià se li havia posat l'ull blau.

Jyn va treure el ganivet i el movia d'una mà a una altra per intimidar als seus atacants.

No ho va aconseguir.

Els dos es van abalançar sobre ella, era clar que sabien lluitar junts. Jyn brandà el tall; va tallar la samarreta i el pelatge del gigoran, però no va veure que li sortís sang. La criatura va ajustar els ulls, però Jyn no va tenir temps d'encarregar-se d'ell; el caldanià ja tenia un braç viscós al voltant de la seva gola i començava a estrènyer.

El gigoran rigué i va treure un petit blàster.

—Només anàvem a prendre els teus crèdits —li grunyí el tipus a cau d'orella—. Però m’has fet mal a l’ull. Que grollera. Veritat que va ser grollera, Bunt?

—Molt —va assentir el gigoran.

Jyn no es va molestar a contestar. Va intentar girar-se i el tipus va estrènyer encara més pensant que se li anava a escapar.

Jyn li va enterrar el ganivet en el braç.

El caldanià la va deixar anar udolant. El gigoran, distret per la ferida del seu company, no va treure el blàster a temps de l'abast de la Jyn. Un tret perdut va arribar a un quadrat de residències que estava darrere d'ella mentre atacava amb tot al gigoran. Amb la seva mà esquerra, va tirar tan fort del seu pelatge que va poder voltejar-li el cap. A l'altre tipus li va donar un cop de puny en l'ull. Els seus artells van xocar contra el crani dur del gigoran, però li va colpejar diverses vegades esperant almenys confondre’l. El va agafar del canell i el va assotar contra el paviment fins que va obrir la mà i va deixar caure el blàster.

Jyn va deixar anar l'home i va recollir el blàster del terra. Quan el va deixar anar, el gigoran es pairà i va fugir del carreró cap a la multitud amb l'altre tipus trepitjant-li els talons.

Jyn va maleir en veu baixa. Li encantava el seu ganivet, i ara un estúpid el tenia clavat al braç.

«Almenys el vaig canviar per un blàster», va pensar.

Següent