Aixecament rebel (XXXIV)

Anterior

CAPÍTOL 34

Tot va començar amb els soldats d’assalt. Els seus immaculats uniformes en blanc o negre brillaven intensament, contrastant amb el petit poble, que dormia. Van arrasar el restaurant. L'amo chagrian (de nom Gowayne, segons va saber Jyn després) va intentar protestar per la pèrdua de l'establiment, i un dia va desaparèixer sense més.

Dasa, la propietària de la refineria, era una humana d'edat avançada. Akshaya i ella van començar a reunir-se per discutir la situació, després es van unir més persones: els capatassos i diversos treballadors.

—No es reuneixin aquí, t'ho prego —va suplicar Jyn—. Vagin-se en una altra part, o millor encara, que ells es vegin en una altra part, nosaltres marxem-nos, tenim la teva nau.

Akshaya la va besar en el front.

—Quan el gegant s'ajup, fins i tot les formigues poden guanyar —va dir.

—Això no té sentit! —va dir Jyn. Però de totes maneres, Akshaya es va dirigir a la sala de la seva llar, on es reunia el petit grup de dissidents—. I ho saps, veritat? Saps que no té sentit!

Hadder la va portar en el saltador de planetes perquè no haguessin d'estar presents en la reunió. Jyn s'adonava que a ell no li agradava anar-se’n, va ser l'única vegada que no va gaudir de volar al màxim. Ell volia asseure's al costat de la seva mare, volia sentir que tot el que anaven a dir-se aquí, en secret, era important.

—L'Imperi creu que pot arribar com si res i comprar la refineria de la Dasa per una bicoca —grunyí Hadder donant puntades de peu a la pastura turquesa mentre la travessaven—. Skuhl no està a la venda.

—Això és just el que em temo —va remugar Jyn.

—Xosad no s'ha anat, saps? —va dir Hadder, llançant-li una mirada a Jyn.

—I això què significa?

—Va dir que tenia amics que podrien ser d'ajuda.

Jyn es va preguntar com seria realment el petit grup rebel de Xosad. Idryssa els havia dit que tenien el suport d'alguns senadors i altres peixos grossos que podrien marcar la diferència de debò.

—Suposo que ja ho veurem.

Aquella tarda, mentre volaven de retorn, hi havia un parell de tancs d'assalt a cada costat del carrer principal i un caminant feia guàrdia en el port espacial; tenia les dues potes doblegades cap enrere i les seves finestres de visualització sobresortien de l'armadura com un parell d'ulls. Un altre caminant es dirigia a l'hangar de l’Akshaya amb fortes trepitjades. Hadder va fer aterrar el saltador de planetes i va sortir d'un salt. Jyn es va quedar a bord per connectar el seu datapad al sistema central de la nau. Escoltava que Hadder cridava cada vegada més i per quan va sortir de la nau, ell ja estava bramant.

—No poden fer alguna cosa així! —va vociferar. Va voltejar cap a Jyn—. Diuen que les nostres naus tenen prohibit volar!

—Vine... —va dir Jyn tocant-li el braç amb suavitat.

—Si tens algun problema amb les nostres ordres et portaré amb el meu comandant perquè et queixis —va dir el soldat d’assalt en un to de burla.

Hadder va obrir la boca per protestar, però Jyn li va estrènyer el braç amb força.

—Marxem. Ja —va insistir Jyn, més severa aquesta vegada, fins que ell per fi la va seguir.

—No sé com pots aguantar-te —va xiuxiuar amb enuig—. Podries haver-lo desarmat, ho sé. Podries lluitar contra ells.

No ho va dir, però Jyn només va entendre: «Hauries de lluitar contra ells».

Es van detenir fora de la casa. Jyn li va mirar amb intensitat, com si busqués en els seus ulls totes les coses que havia perdut en la vida.

—No entens res.

—Tens raó. —Hadder va sospirar deixant que tota la seva ira i frustració sortissin amb la seva respiració—. No ho entenc.

Aquella nit no va haver-hi reunió.

Dasa ja no estava. Tampoc els capatassos. Els tècnics de l'Imperi eren els qui manejaven la refineria ara.

—Tinc tots els documents importants de la nau —va dir Jyn sostenint el seu datapad. Havia baixat tota la informació a dos xips. Li va passar un a Akshaya—. Vaig falsificar permisos pel vaixell de càrrega i el saltador de planetes. Tal vegada no siguin perfectes, però sí prou bons per confondre al bloqueig imperial que envolta aquest planeta. Et donarà l'oportunitat d'escapar. Anirem per separat; tu emporta't la nau gran, jo aniré en el saltador.

El saltador només tenia un hiperimpulsor sense potència per res més que un salt petit a l’hiperespai i, en mancar d'una computadora de navegació, hauria d'introduir les coordenades amb el xip. Jyn no era una gran pilot, però coneixia la nau prou per arribar on hagués d'anar, i sabia que Akshaya no se separaria del seu fill.

Akshaya va mirar el xip que tenia a les mans.

—No estan morts. Dasa i els altres —va dir. Jyn va mirar a Hadder i la cuina buida. Sense sonar convençuda, Akshaya va afegir—: No estan aquí, però no estan morts. Segur que l'Imperi els té en una nau per negociar amb ells, o alguna cosa així.

—Per què ens anem a dividir? —li va preguntar Hadder a Jyn.

—Perquè haurem de començar de zero i serà més fàcil si comptem amb dues naus en lloc d'una. —Jyn li va mostrar en el seu datapad el sistema que li hi havia preprogramat al xip, juntament amb els seus codis d'autorització. El sistema de les Cinc Puntes estava prou prop d’Skuhl per arribar amb el saltador, i no tenia recursos miners ni refineries que fossin d'interès per a l'Imperi. A més, estava ple d'enderrocs espacials que obligaven a les naus a anar de planeta en planeta en rutes curtes i incòmodes a velocitat subllum. Era el lloc perfecte per amagar-se. Tenia cinc planetes inhabitables, però Jyn havia ingressat les coordenades de l'estació espacial que estava al centre. Quan arribessin aquí, decidirien cap a on anar.

Hadder va agafar el xip que la seva mare havia rebutjat i va assentir amb serietat.

—Demà —va dir Jyn.

—Estarem llestos —va contestar Hadder abans que la seva mare digués que no era necessari.

Jyn portava damunt la majoria de les coses que necessitava: el ganivet de Saw en la seva bota, el cristall de kyber de la seva mare al coll i la bufanda per ocultar-ho. En la seva bossa portava un parell de canvis de roba, un medikit i racions d'aliment en daus. Només portaria el que podia carregar.

Tot era massa similar al que havia viscut a Lah’mu: els soldats d’assalt, el pànic. Era la repetició d'un malson, quan va perdre a la seva família i la seva llar.

Havia planejat anar-se’n a l'alba.

No esperava que els soldats d’assalt ataquessin a mitjanit.

            

Van fúmer una puntada de peu a la porta per entrar. Jyn ja estava vestida, es va aixecar de cop i va obrir la porta de la seva habitació.

—Què significa això? —va cridar Akshaya avançant cap als soldats amb Hadder darrere d'ella.

—Ens han informat que li dóna asil a una persona d'interès per a l'Imperi —va ressonar la veu del soldat d’assalt.

—Vol dir que l'Imperi està interessat en el meu fill? —va preguntar Akshaya estrenyent a Hadder contra ella.

—Algú anomenada Jyn, cognom desconegut. Possibles vincles amb un grup terrorista.

Jyn va tancar la porta de la seva habitació sense fer soroll. L'única finestra que hi havia en la paret estava massa alta i era molt estreta, però podria passar per ella. Akshaya estava guanyant temps. Va sentir que Akshaya i Hadder discutien amb els soldats d’assalt i, just abans d'aconseguir sortir, el soroll de mobles assotats i portes trencades.

Jyn es llançà cap a fora i va aterrar de cop en el terra. Se li va sortir l'aire, però fora d'això no va fer soroll. Alguns soldats d’assalt patrullaven el perímetre de la casa i l'hangar.

Jyn va sentir a un soldat d’assalt que es reportava des de l'habitació d'on acabava de sortir.

—Va estar aquí.

Es va ajupir sota la finestra. Quant sabrien? Ha degut de ser Xosad. Era obvi que venia a buscar reclutes per a una facció antimperial. I quan va esclatar i va començar a cridar-li abans que Jyn se n'anés..., segur que estaven escoltant. Tal vegada havien pensat que ella treballava per a ell i el seu grup rebel.

O tal vegada sabien...

Va agafar amb força el cristall que ocultava sota la seva samarreta. No hi havia forma que ho sabessin.

Va sentir que uns passos forts, com d'armadura, s'acostaven.

No hi havia temps per pensar ni lamentar-se. No podia quedar-se aquí a esperar que la trobessin. Aquesta vegada Saw no anava a salvar-la.

Jyn es va aixecar de cop i va córrer a tota velocitat pels alts pasturatges en direcció a l'hangar. El caminant seguia prop de l'entrada, però apagat i amb sort buit. Jyn es va escórrer entre les seves cames, directament cap a la porta.

—Escolti, aturi’s! —va cridar un soldat d’assalt.

Uns trets de blàster van colpejar la porta un segon després que Jyn la creués llançant-se per una escletxa. Ja no hi havia forma de passar desapercebuda fins arribar a la nau.

Va esperar que Akshaya i Hadder prenguessin l'oportunitat que era a punt de donar-los. I va esperar que qui controlés al caminant seguís dormit.

De sobte, la porta de l'hangar es va obrir i Jyn va avançar a tota velocitat per la rampa del saltador de planetes. Va treure el xip de la seva butxaca i va iniciar la seqüència d'enlairament. Va tancar la rampa; la van seguir impactes de blàster fins que es va segellar. Jyn va prendre els coets acceleradors i li va escopir foc al que fos que estava sota. No va poder sentir els crits dels soldats d’assalt, però es va imaginar que les ràfegues els haurien delmat.

Jyn no es va molestar a girar el saltador espacial. Estava armat amb petites càrregues capaces de trencar asteroides petits i les va usar per disparar cap a la paret i obrir un forat a l'edifici. Va sortir disparada a través d'ell, directament cap al cel, amb fúria i velocitat.

Es va permetre apuntar-se a la superfície per última vegada. La casa de l’Akshaya s'havia incendiat.

«Però han aconseguit escapar, estic segura», es va dir.

El caminant va cobrar vida.

Jyn va maleir en veu baixa en veure que el caminant dirigia els seus canons just cap a ella. Va fer un bucle amb la seva nau per esquivar el tret i gairebé va perdre el control. Les lliçons de vol de Hadder no l'havien preparat per a una persecució de debò.

—Va estar a prop —va mussitar.

Jyn va girar de retorn, buscant amb desesperació senyals de l’Akshaya i Hadder en la superfície. De sobte els va veure, envoltats de soldats d’assalt. Apinyats, les seves armadures formaven un pegat blanc enlluernador sobre la pastura. Jyn va dirigir la nau al terra i li va ficar velocitat. Els soldats d’assalt van intentar disparar-li amb els seus blàsters, però en veure que no es detenia amb res, es van dispersar com fulles al vent. Akshaya i Hadder es van quedar immòbils, confiant que Jyn es desviaria abans de xocar amb ells. Després d'uns instants, Jyn va elevar la nau i va somriure en veure que corrien cap a l'hangar per pujar-hi a la seva nau.

El caminant va trepitjar el pasturatge rumb cap a la Jyn. Els reforços aeris arribarien immediatament i ho sabia. Només li quedava intentar allunyar-se dels seus trets.

Es va moure en ziga-zaga pel cel. Va maniobrar perquè els canons lents del caminant no poguessin seguir-la. L'escàner de la consola va començar a fer bip per alertar-la. S'aproximaven més naus. Jyn va maleir de nou, aquesta vegada en veu alta. El cor li martellejava el pit, però una part d'ella ho gaudia. La persecució, el perill... La por la feia sentir-se viva.

Una explosió en la superfície va omplir de llum la seva cabina. El transport de l’Akshaya es va aixecar com una au a través del fum i les flames del caminant, que estava potes enlaire. La seva nau no tenia armes ni canons; Akshaya simplement havia envestit a la màquina.

—Saltador a vaixell de càrrega, saltador a vaixell de càrrega —va dir Jyn prenent el commutador del comm.

—Aquesta nau té nom, sí? —La veu de Hadder va sortir de l’intercom, tan relaxada com sempre—. Aquí la Ponta I.

Jyn va cridar d'alegria en sentir el so de la seva veu.

—Sortim d'aquí, Ponta I.

—Et copio, amor —va respondre Hadder. Jyn sentia la seva emoció.

Però després van arribar els caces TIE, com un quintet d'aus negres que destacaven contra el cel nocturn. L'escàner va cobrar vida activant totes les alertes.

—Dret a la ubicació del xip —li va cridar Jyn al comlink—. Trenquin l'atmosfera i botin a velocitat de la llum quan puguin, em copien?

—Copiat. —La veu de l’Akshaya sonava tibant i distreta. El saltador de la Jyn tenia molt menys poder que el transport, però la nau no era veloç ni àgil per girar. Jyn va intentar desviar els trets dels caces TIE, fent que la seguissin fins a més i més amunt.

Alguna cosa groga i platejada centellejà en el cel, movent-se molt més ràpid del que podria volar el saltador. Ella va somriure d'orella a orella quan va reconèixer els Ales-Y dels holos que Idryssa li havia mostrat. Potser Xosad anava en alguna d'aquestes naus, amb el seu seguici de supòsits rebels en les altres. Eren almenys cinc, i distreien a l'Imperi impedint que disparés a naus civils i al planeta. Es va deslligar un combat entre ells i els caces TIE.

L'Imperi va intentar comunicar-se amb ella i el vaixell de càrrega, però Jyn no va contestar i, com el comlink estava obert, va suposar que Akshaya tampoc ho havia fet.

Quan Jyn es disposava a sortir de l'atmosfera d’Skuhl, diversos trets làser van passar com un raig al costat de la cabina del saltador. Eren una llum brillant contra la foscor de l'espai. El comlink va fer diversos bips. Moments després, els TIE i els Ales-Y van sortir a l'espai com vespes, un eixam de llum i metall negre i groc.

—Ponta I, estan bé? —va cridar Jyn al micròfon.

—Segueix, segueix, segueix! —La veu de Hadder la va empènyer cap endavant.

—S'està posant calent la cosa! —va dir Akshaya. Un tret de plasma va passar just al costat de la Jyn, massa a prop. No sabia si era un tret perdut d'un dels Ales-Y o un tret fallit dels TIE, però no volia quedar-se a esbrinar-ho.

Alguna cosa va explotar darrere d'ella. La força de l'esclat va impulsar i li va donar velocitat al seu petit transbordador, que ja estava lliscant-se cap a l’hiperespai. La llum grisa blavosa va envoltar la seva cabina.

Havia escapat.

 Següent