Aixecament rebel (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

—Ben fet —va dir Saw quan Jyn va acabar de replicar l'última invitació—. De debò puc dir-te que no tinc idea de quin és l'original.

Jyn va somriure d'orella a orella. Li havia costat molt treball replicar l'aparença externa dels projectors així com la informació interna. Copiar les holoprojeccions era senzill, però falsificar els scandocs requeria molt més temps i paciència. En els últims anys, havia passat tant temps dedicant-se a la part física del seu entrenament que gairebé havia oblidat com de meravellós era d'enfocar-se per complet en una activitat mental.

Saw es va girar a mirar-la i li va dir:

—Em sorprens tot el temps. Poca gent podria haver-ho fet, però sabia que tu sí.

—Vaig gaudir en trobar la manera —va contestar Jyn fent un gest de modèstia malgrat l'orgull que li feien sentir les seves paraules—. Va ser com resoldre un trencaclosques.

—Segur ho portes en la sang.

Jyn va aixecar el cap amb un moviment sobtat.

—No, és clar que no. —Els seus ulls centellejaren. Saw feia referència al seu pare rares vegades, i va assentir per reconèixer que no hauria d'haver-li recordat el seu passat.

—Estàs preparada per anar-hi?

Jyn va confirmar el seu anhel de partir. No estava segura de si Saw l'havia convidat a anar amb ell. Ella mai havia treballat amb el grup partisà liderat per la zabrak, encara que sospitava que Saw sí, durant una de les missions per les quals no va ser requerida.

Saw va guardar els holoprojectors en un morral gran de tela que ja estava ple d'alguna cosa tova i se’l va tirar a l'espatlla. Es va dirigir a la seva nau. Maia estava allà, esperant-los. Li va somriure a Jyn.

Saw es va acomodar en el seient del pilot i van desenganxar.

—Estàs emocionada? —va preguntar Maia. Ambdues es van trontollar mentre Saw maniobrava per portar la nau a través del cinturó d'asteroides.

Jyn va assentir.

—Però està rar, no? No tinc idea de què aneu fer Saw i tu a Inusagi a més de veure-us amb altres persones. Per què aquesta dona...?

—Arane —va dir Maia.

—Justa, per què no va contractar a Saw per fer-ho tot? En lloc de donar-li els holoprojectors a un munt d'estranys, podríem haver format un equip.

Maia es va mostrar d'acord amb discreció.

—Crec que a Saw tampoc li agrada —va dir en veu baixa—. Però els grups antiimperials estan massa dispersos. Hem de treballar junts cada vegada que puguem. Això podria ser bo, potser un senyal de l'aliança que ve.

Jyn ho va dubtar. Va recordar el que havia dit Saw sobre que a Arane no li agradaven els humans. Encara que el guerrer treballava amb Jari, Xosad i altres alienígenes, la majoria de la seva quadrilla estava conformada per humans. No creia que Arane volgués tenir res a veure amb Saw, a més de pagar-li per fer el treball brut amb el qual no volia que breguessin els no-humans.

La nau va saltar cap a l’hiperespai. Jyn va escoltar les familiars trepitjades de les botes de Saw sobre el terra de metall.

—Així treballa Arane —va dir, i les va mirar donant-los a entendre que havia escoltat la seva conversa—. Manté les coses el més segures possible.

—Però nosaltres no solem treballar així —va dir Jyn.

—Tal vegada hauríem —va contestar Saw.

—O tal vegada hauríem de treballar en col·laboració molt més. Idryssa...

Saw grunyí i Maia va tancar la boca. Després va assenyalar amb el cap el fons de la nau, li llançà a Jyn el morral de tela que havia portat a bord i va ordenar a ambdues que s'anessin a canviar-se.

Jyn ho va obrir i va descobrir un conjunt de vestits inusagians de color verd pètal. El brodat del doblec feia joc amb les brillants flors de sakoola que havia vist en l’holoprojecció.

—Hem de passar desapercebuts —va explicar Saw fent ganyotes.

—Et farà molt bé netejar-te —va dir Maia traient la seva pròpia bossa de la unitat d'emmagatzematge.

—Vagin ja —grunyí Saw de nou.

Jyn es va dirigir a un racó més privat i es va treure la roba. Mentre es llevava els pantalons i la samarreta del dia a dia, i els reemplaçava amb les peces finament adornades, va pensar en la jove, bella i evidentment innocent cap d’Inusagi. Va ficar amb cura el seu collaret de kyber sota el seu abillament i va allisar la tela sobre el seu cos. Usualment li enorgullia no veure's com una noia; preferia mil vegades mostrar els seus bíceps que el seu bust, però aquest dia va gaudir de com es veien les seves corbes. Es va cenyir la túnica al voltant del tors i va admirar la manera en què la tela embolicava les seves cames i els seus malucs cada vegada que es movia. Es va deixar anar el pèl del monyo despentinat que portava sempre i se’l va arreglar el millor que va poder perquè s'arrissés sobre la seva esquena. Saw no tenia cosmètics per òbvies raons, però Jyn es va empolsar la cara amb el talc que va trobar en la bossa i es va mossegar els llavis per donar-los més color.

—Que bufona —va dir Maia, qui portava posada una túnica similar, però més embuatada, que la feia veure més molsuda del que era. També s'havia llevat els guants de sintepell. Movia els dits com si ja no estigués acostumada a sentir el món amb la seva pròpia pell.

—Et veus bé quan estàs net —va dir Jyn mirant a Saw, que estava darrere de la Maia.

El vestit li quedava una mica atapeït del pit, però els colors ressaltaven el to bru fosc de la seva pell. L'elegant tela el feia veure majestuós. Jyn sentia que portava posada una disfressa, però Saw semblava un rei.

—Això és teu —li va dir passant-li una bossa verda brodada igual que la seva roba. Dins estaven les dotze invitacions, guardades en butxaques petites dins del folro—. Els altres membres del grup les reconeixeran per la seva vestimenta. —Saw va assenyalar els adorns distintius de les ribes—. La paraula clau és «núvol». Facin entrar als altres.

Jyn va assentir en senyal que havia comprès. La nau va sortir de l’hiperespai, però ella va sentir que havia deixat l'estómac aquí, surant en el no-res. La missió se sentia... estranya. No li agradava treballar amb Arane, el desdeny de la qual pels humans era obvi. No se sentia còmoda amb el seu pla fracturat.

Saw va repartir els codis d'accés; Jyn va somriure amb satisfacció quan els van concedir el permís per acoblar-se en el port espacial sense fer més preguntes. Ell va maniobrar perquè la nau descendís i Jyn va treure el cap per la finestra, contemplant el bell paisatge. Un riu blau travessava els pujols verds i frondosos i les valls properes a la capital com un llistó serpentejant del que partien ondulacions i grans pous. Per la seva recerca prèvia sabia que el paisatge d’Inusagi havia estat conreat durant segles, i cada pou representava a una comunitat diferent, liderada per una casa noble. La més gran s'abocava sobre un penya-segat, formant una cascada que desembocava en l'oceà. El palau de la cap estava construït sobre el cingle; era un gran rectangle de pedra de color torrat lletós, amb un costat que donava a les llacunes tranquil·les de les cases menys nobles i l'altre a la cascada i el mar turbulent de sota.

Saw va fer que el transbordador aterrés en el port espacial, a poca distància del riu. Quan es van acoblar, el recel es va apoderar de les entranyes de la Jyn.

—Quan hagis repartit totes les invitacions, torna aquí i espera'm —va dir Saw, dempeus.

—Vas dir que només necessitaves deu —va replicar Jyn. Portava dos de més en la bossa. Va treure un parell i les hi va lliurar a Maia i a Saw.

—Que tornis aquí —va repetir en un to més sever, un advertiment clar que no usés una de les invitacions per entrar—. Tots hem de jugar un paper.

Saw va sortir de la cabina amb rigidesa. Encara que el vestit li quedava entallat, ella sabia que ocultava armes a sota. Maia li va donar a Jyn una petita empenta perquè avancés i ella va observar el farciment sota la túnica de la seva amiga, preguntant-se quins blàsters portaria amagats sota la seda.

Següent