Aixecament rebel (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

Cap dels dos volia tornar a la superfície. En el camí de retorn a l'hangar, no van creuar paraula. No va ser fins que Hadder va parar els motors i es va aixecar del seu seient que li va dir a Jyn amb una lluentor en els ulls:

—Ha estat increïble. —Jyn no va poder evitar somriure-li de tornada. Hadder estava entusiasmat quan per fi va expressar les seves emocions—. És a dir, ja havia estat abans a l'espai, no era la primera vegada. Abans que Tanith morís, la mare em deixava acompanyar-la en els seus viatges, però mai havia estat a càrrec dels controls, mai hi havia... —Es va acomodar el pèl amb els dits i després va abraçar-la tan fort que la va aixecar del terra—. Gràcies —li va dir mirant-la als ulls. Quan la va deixar anar, Jyn va trontollar una mica en perdre la subjecció dels seus braços—. Hem de celebrar-ho. Anem a sopar.

—Ui, quin bo, més bunn —va dir Jyn sense entusiasme.

—Escolta, no cuino tan malament, o sí? —Hadder rigué—. Però vaig voler dir que sortim a menjar, et convido al restaurant. Anem.

Va agafar la seva mà i van travessar l'hangar i el poble fins al local.

Hi havia una banda local tocant i més de la meitat dels comensals corejaven unes cançons que Jyn no havia escoltat mai. Es va asseure en la taula que va triar Hadder, al costat de la paret i lluny de la banda. Mirà a la multitud fragorosa i mig beguda. Jyn no coneixia a molta gent, sempre havia viscut als afores, però a Skuhl hi havia una refineria gran i es comerciava amb bunn i altres productes. Per als locals, el restaurant era un lloc on menjar i beure, per als viatgers un hostal i per a tot el planeta un punt de trobada.

—Sempre em sorprèn que en aquest planeta hi hagi tanta gent diferent —va comentar Jyn. A Coruscant hi havia tot tipus d'espècies imaginables, però la majoria dels mons en els quals havia estat des de llavors eren bastant homogenis.

—Com va dir la meva mare, el gegant no nota a les formigues. Skuhl és just un formiguer —va dir Hadder sense necessitat d'afegir que hi havia moltíssimes formigues en la galàxia.

Va insistir a demanar alguna cosa especial.

—Et prometo que no tindrà bunn —li va dir a Jyn, i li va demanar un parell de sopes de soof al chagrian que atenia. Quan va arribar el menjar, Jyn va observar el seu plat amb reserves.

—Això... es menja? —va preguntar i va lliscar la seva forquilla per la superfície espumosa del que havia portat a la taula el chagrian.

—Confia en mi.

Ho va fer.

No hauria d'haver-ho fet.

La sopa de soof no era el pitjor que havia menjat, però gairebé. Preferia mil vegades la misteriosa carn enllaunada de la cuina de Saw que aquesta textura pastosa i saladeta que deixava en la seva llengua un regust estrany i greixós.

—Ai, no està tan malament. —Hadder rigué. Jyn va apartar el seu plat.

—Millor fes-me bunn quan arribem a casa —va dir ella. Hadder va somriure amb picardia—. Què et passa?

—És la primera vegada que dius «a casa».

Jyn va intentar bromejar perquè Hadder no se sentís massa satisfet amb si mateix, però de sobte es va gelar. Havia reconegut a algú entre la multitud, algú a qui no havia vist en segles, des de la massacre d’Inusagi. Era el grandàs d'espatlles amples que li havia grunyit la paraula clau per rebre la invitació. Va recordar la seva expressió mentre disparava les fletxettes i la forma en la qual va estrènyer la mandíbula davant aquell espectacle de destrucció i mort.

—Què passa? —va preguntar Hadder immediatament. Jyn es va estremir.

—Res, no és res.

Hadder va girar-se a veure què l'havia posat així. La banda estava prenent-se un descans i el públic s'havia dispersat, per la qual cosa a l'altre costat de l'habitació va poder veure a un grapat de persones que jugava al sàbacc en una taula en penombra.

—Els coneixes? —va preguntar en veu baixa.

—A un d'ells sí. —Va intentar no mirar—. Millor ens anem.

Hadder va deixar els crèdits sobre la taula i van sortir al carrer. Jyn estava molt nerviosa, obria i tancava els punys. Hadder també se sentia ansiós, no podia deixar de girar-se. Quan va acabar el segon torn de la refineria, un riu de gent es va abocar al carrer i es va congregar enfront de l'entrada del restaurant.

—Era un tipus amb el qual Saw va treballar una vegada —va dir Jyn mentre caminaven a contra corrent entre la multitud—. El vaig conèixer durant un... treball que vam fer a Inusagi.

Al carrer van començar a sonar les campanetes que penjaven d'uns pals i ella va donar un bot de l'esglai. La dringadissa metàl·lica no s'assemblava al de les fletxettes en absolut i l'olor de les flors era molt diferent al de les sakoola tacades de sang.

Jyn va mirar sobre la seva espatlla. L'home els estava seguint.

«Segur que és una coincidència», es va dir, però tenia els nervis de punta.

Va agafar la mà de Hadder. Ell la va observar sorprès, però Jyn va mantenir la mirada al capdavant. En la primera intersecció de carrers, Jyn va tirar d’ell cap a un carreró. Hadder volia dir alguna cosa, però ella li va posar un dit sobre els llavis per callar-lo. Van esperar.

La gent s'havia dispersat després del canvi de torn; no obstant això, Jyn seguia alerta. Un so de passos es va fer més i més fort. Hadder va intentar detenir-la, però no va aconseguir evitar que confrontés a l'home quan aquest va donar la volta a la cantonada.

—Per què em segueixes?

—No és per la teva bellesa, si això és el que et preocupa, amor —es va burlar.

Jyn li va donar un cop tan dur que el cap se li va anar cap enrere. Encara estupefacte, no va oferir resistència quan la noia el va agarrar del coll per llançar-lo contra el mur de pedra.

—Que per què em segueixes! —va repetir emfatitzant cada paraula.

L'home es va llevar les seves mans de damunt d'un cop i la va empènyer. Jyn va caure d'esquena i Hadder la va defensar.

—Deixa-la en pau! —va cridar. L'home va deixar anar una riallada davant la mostra de fatxenderia del noi, i quan Hadder es va abalançar sobre ell, el va esquivar fàcilment. Li va torçar el braç cap enrere i va tirar d’ell per encaixar-li el genoll en l'estómac amb més força. Quan el noi va caure al terra gemegant de dolor, li va caminar damunt per arribar on estava la Jyn.

Ella el va esperar sense moure's.

—Ets una fera, veritat? Què no te'n recordes del teu amic Berk? D’Inusagi?

—Sí, me'n recordo —va dir Jyn, encara que era la primera vegada que sentia el seu nom.

—Bé, el passat, passat —va dir Berk i es va donar la volta cap al carrer principal.

Jyn li va bloquejar el pas.

—No vas contestar la meva pregunta.

—Mira, si em paguen, faig el meu treball. És tot. Ara marxa't.

—Algú et va pagar perquè m'espiessis? —va preguntar Jyn, confosa. Podria haver estat el seu pare? Tal vegada volia deixar de treballar per a l'Imperi i buscar-la. Tal vegada només volia saber que estava bé. Tal vegada sí es preocupava per ella.

Berk la va empènyer en un intent per depassar-la. Ella el va agafar del braç i l'hi va retorçar a l'esquena. Contrariat, va deixar anar un grunyit i va tractar d'obligar-la a envoltar-lo per poder pairar-se, però Jyn era més ràpida i petita. Va usar la força de la seva presa en contra seva, es va tirar al terra i va ficar una cama entre les d'ell per desequilibrar-lo. L'home va caure com una pedra i el seu cap va rebotar en el paviment. Jyn no va deixar anar el braç que li hi havia tort i tirant-li cap enrere.

—Nena estú... —grunyí Berk, però Jyn no el va deixar acabar de parlar. Girà i va aterrar amb el genoll en el seu pit per dificultar-li la respiració. Amb un sol moviment, va treure el ganivet de la seva bota i el va pressionar contra la seva gola.

—Qui et va contractar? —va preguntar en veu baixa a uns centímetres de la seva cara. La seva navalla era la prima línia que els separava.

—Va ser Saw, ja? —va etzibar Berk—. Saw volia veure si vas sortir ben parada després d’allò de Tamsye Prime.

A Jyn se li va ennuvolar la vista amb cercles negres.

Berk va aprofitar el xoc de la Jyn per treure-se-la de damunt.

«Saw està viu —va pensar Jyn, alleujada—. Va enviar a Berk a buscar-me».

—On està? —va preguntar Jyn intentant agafar de nou al tipus, però se li escapà de les mans—. Porta'm amb ell.

—No està aquí —es va burlar Berk.

—Quan vindrà a per mi?

—No vindrà. Em va dir que no deixés que em veiessis. Només volia veure si estaves viva, jo crec. A més, té una nova base. Més gran, amb un millor equip.

«No vindrà a per tu», va cantussejar una veu en el cap de la Jyn. Una part d'ella ho havia sabut des del moment en què ell li va demanar que s'amagués. La paranoia d’en Saw havia anat augmentant a poc a poc amb els anys, i mai estava més paranoic que quan es tractava d'alguna cosa relacionat amb Galen. Quan Reece es va assabentar de la veritable identitat de la Jyn, va ser impossible que ell l'acceptés de tornada.

—Li diré que li envies salutacions —va rugir Berk mentre s'allunyava.

—Anava a deixar que morís —va cridar Jyn a les seves esquenes—. Així que digues-li que em doni per morta.

—Què? —va preguntar Hadder—. Com ho vas fer, Jyn? Va ser increïble!

Ella va mirar el ganivet que Saw li havia donat. El va tirar com si estigués cobert d'àcid.

—Jyn? —va insistir Hadder.

Saw estava viu i no volia que ella tornés.

Següent