La princesa, el pocavergonya i el granger (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

En Han es va quedar mirant l'ona circular en l'aigua coberta de bava on Luke havia estat aturat feia menys d'un segon. Durant una estona, la incredulitat el va tenir paralitzat, i després, per a la seva sorpresa, va tenir por. No només perquè deixar que Luke morís probablement invalidaria el seu tracte amb Ben, sinó també perquè ningú, especialment un noi innocent, mereixia ofegar-se en les fastigoses escombraries imperials.

Han es va moure cap al lloc on el noi s'havia enfonsat.

—Luke! Luke!

Al dimoni amb tot, no podia perdre al noi, no tan aviat, encara no; mai.

—Luke! —va cridar la Leia, furgant sota les escombraries.

L'aigua repugnant els va esquitxar al voltant quan Luke va emergir a la superfície. Un tentacle bavós de color verd envoltava el seu coll i el tenia pres amb una clau estranguladora.

—Subjecta't! —va dir la Leia, estenent cap a ell una llarga vara platejada.

—Dispara-li! —va dir Luke al Han, panteixant—. La meva pistola està travada...

—On? —va preguntar Han, tractant d'apuntar.

—On sigui! —va cridar Luke. Després va ser enfonsat sota l'aigua una altra vegada.

Han va disparar cap al fang amb l'esperança que no fora a donar-li al noi en la cama. En lloc d'això, hauria d'haver intentat agafar-lo, perquè quan va veure l'únic ull bulbós de la criatura, de color vermell amb pupil·la de tall, va saber exactament amb què estaven tractant: un dianoga. Un monstre de les escombraries. Un calamar de desaprofitaments. Infestaven les clavegueres de les ciutats, furgant amb els seus tentacles a la recerca d'aliment, i una vegada que trobaven menjar no renunciaven a ell sense cercar brega. Han ni tan sols volia imaginar com una d'aquestes coses havia acabat en l'estació espacial.

—Luke! —va cridar Han, tractant frenèticament d'apuntar. Tenia bona punteria, però estava disparant a cegues!

Un so metàl·lic va retrunyir en les seves oïdes, amb tal força que el contenidor semblava sacsejar-se amb ell. Han es va concentrar a buidar el verrim, tractant de buscar algun senyal de vida. Va haver-hi un moment de silenci, i després Luke es va llançar a si mateix fora de l'aigua una altra vegada, panteixant i tossint.

—Subjecta’l! —va cridar la Leia, acostant-se cap a ells—. Què ha succeït?

—No sé! —va dir Luke, encara ennuegant-se—. Només em va deixar anar de sobte!

I aquí estava una altra vegada. El pànic grimpava per Han.

—Tinc un mal pressentiment sobre això —va dir als altres. El seu nou lema de vida, aparentment. No necessitava la Força per tenir certesa.

I com tenia pitjor sort que qualsevol forma de vida en la galàxia, dues parets oposades van començar a tremolar i a doblegar-se cap a dintre. Els ulls d’en Han es van obrir esparverats. Estaven en una compactadora d'escombraries; si no sortien en els següents minuts, serien esclafats.

—No es quedin aquí parats! —va rugir la Leia—. Intentin detenir les parets amb alguna cosa.

Ella estava batallant amb el pes d'una biga de metall, tractant de col·locar-la entre els murs que anaven tancant-se cada vegada més i més prop d'ells. Han va subjectar un extrem de la biga i li va ajudar a col·locar-la. La força de les parets va doblegar el gruixut metall com si hagués estat fet de plàstic.

—3PO! —cridava Luke, pel comunicador—. 3PO! Endavant, 3PO! On podrà estar?

Això era dolent, dolent, dolent, dolent. Chewie va saltar de la plataforma per ajudar-los, però no hi havia res aquí a baix prou fort com per detenir les parets. La princesa tenia una llengua mordaç, però era pràcticament de la grandària d'una butxaca comparada amb el wookiee. I mentre més escombraries eren empeses cap a ells, més alt s'apilava, amenaçant amb aixafar-los.

Han va assenyalar un munt de caixes i contenidors.

—Puja al cim!

—No puc! —va dir la Leia. El seu componiment estava fet miques i començava a entrar en pànic.

Han es va inquietar en veure-la, però, quan va tractar d'atrapar-la per tranquil·litzar-la, es va relliscar i es va estavellar contra la porqueria fangosa.

—3PO! —Luke seguia cridant—. 3PO! Pots contestar?

Ara les parets estaven tan a prop que Han es va acomodar d'un forma en què la seva esquena estava contra un costat i els seus peus empenyien contra l'altre. La Leia va tractar de seguir el seu exemple, però el vestit xopat i embullat entre les seves cames feia gairebé impossible que s'aixequés. Les seves grolleries cremaven fins i tot en les oïdes d’en Han.

—Calma, calma —li va dir aquest, quan va sentir que ella començava a entrar en pànic una altra vegada. Els seus braços es van tibar mentre s'ajupia i tractava d'ajudar-la a grimpar al seu costat. Sense importar com de fort Han empenyés amb les seves cames, era com tractar de contenir a un destructor estel·lar. La Leia va estirar la mà a cegues i Han la va subjectar. Bé, si anava a morir, almenys ho faria al costat d'una dona bella.

—Bé, una cosa és segura —va dir Han, mentre les seves cames s'acostaven al seu pit—. Tots anem a ser molt més prims!

—Està aquí, senyor? —va cruixir de sobte la veu de C-3PO pel comunicador. Han tenia por que Luke fora a deixar-ho anar.

—Apaga totes les trituradores d'escombraries en el nivell de detenció! —va cridar Luke pel comunicador—. Em copies?

Era massa tard per això. A mesura que s'ajuntaven, les parets anaven empenyent les escombraries cada vegada més cap amunt, fins que Han ja no podia veure el sostre. Bigues de metall i caixes es trencaven i enfonsaven, caient sobre els seus caps. Es movia per tractar de mantenir-los a tots dos, a la princesa i a ell, escalant però a on podrien anar? No hi havia cap sortida.

—Disculpi? —L’androide sonava confós.

Ara les parets es movien més ràpid? Han va recolzar l'esquena contra una paret i va pujar els peus encara més en l'altra, disposat a intentar qualsevol cosa per mantenir-los vius, encara que fos un segon més. Començava a ser difícil respirar. Trossos petits de plàstic es lliscaven entre les unions de la seva armadura de stormtrooper, enterrant-se en la seva esquena i coll.

En Han sempre havia esperat morir en la seva nau. Volat a trossets en un últim esclat de glòria. Convertir-se en un toll de puré viscós no formava part del pla. Mirà al voltant, buscant alguna cosa, qualsevol cosa, per bloquejar les parets.

—3PO! —cridava Luke—. Apaga totes les compactadores d'escombraries en el nivell de detenció!

Han forcejava per estirar-se cap amunt una mica més, tractant de veure si Luke encara estava bé. De sobte, tot l'entorn es va sacsejar com un terratrèmol, però estava tan enfocat a buscar al noi que inicialment no es va adonar que les parets... s'havien detingut.

Els quatre es van mirar entre si, aguantant la respiració amb incredulitat. Llavors Han va deixar anar un fort i curull crit d'alegria, que Luke va repetir com a resposta. Chewie pràcticament va aixafar al noi amb la seva emocionada abraçada, i fins i tot la princesa va baixar les seves defenses prou com per llançar els seus braços al voltant del coll d’en Han.

—Maleeixo el meu cos de metall! No vaig ser prou veloç. Tot és culpa meva! El meu pobre amo! —La veu de l’androide seguia fluint pel comunicador. Estava clarament angoixat, i interpretava els festejos com a crits.

—3PO, estem fora de perill —va dir Luke, rient—. Ho vas fer genial. Pots obrir l’escotilla de pressió de manteniment en la unitat nombre...? On estem? —Va buscar algun tipus de placa.

—Tres-dos-sis-tres-vuit-dos-set —va dir Han, assenyalant els nombres esquitxats de fang sobre l’escotilla.

El clic de l’escotilla, que es despressuritzava en obrir-se, va ser un dels sons més dolços que Han havia escoltat mai. Ell i els altres van sortir cap a un passadís buit. Mirant al voltant mentre es llevava la fastigosa armadura del stormtrooper, va analitzar les fulles de plàstic i els rètols de construcció al voltant seu. Bé. Aquesta secció estaria deserta.

—Si podem evitar qualsevol altra de les brillants idees de la princesa, hauríem de ser capaços de sortir d'aquí —va dir.

I així com així, l'alleujament en el rostre d'ella va ser substituït per una mirada de complet desdeny.

—No sé qui ets o d'on véns, però d'ara endavant faràs el que jo et digui. Ha quedat clar?

En Han volia mofar-se i sacsejar-se les seves paraules de sobre, però, francament, la manera intensa amb la qual ella el fulminava amb la mirada li donava una mica de por. Luke no havia rescatat una flor petita i delicada.

—Miri, sa excel·lentíssima, deixem alguna cosa clara. Jo rebo ordres d'una persona. —Va assenyalar el seu propi pit—. Jo.

—És un miracle que segueixis viu! —la Leia va girar sobre els seus talons, gairebé xocant amb Chewie—. Pot algú treure del meu camí a aquesta gran catifa caminant?

En Han va llançar una mirada acusadora cap al Luke, mentre ella se sortia furiosa per davant d'ells.

—Cap recompensa val això —va dir Han.

Luke va sospirar.

—Anem.

Es van apressar a través del corredor buit. I Han es va sorprendre que, quan es creuava amb un altre llarg corredor elegant, sabés on estaven.

—Per aquí —va dir, portant-los en la direcció oposada cap a la qual la princesa volia dirigir-se. Ella va rondinar alguna cosa entre dents, però els va seguir fins que van arribar a un gran finestral. Sota ells, just on l'havien deixat, estava el Falcó Mil·lenari. I, vaja que mai s'havia vist tan bella la nau. Fins i tot envoltada per una dotzena de stormtroopers.

—3PO, em copies? —va preguntar Luke en el comunicador.

—De moment —va dir l’androide—, ens hem mogut cap a l'hangar principal, enfront de la nau.

—Estem just a dalt de vosaltres. Preparin-se —va advertir-los Luke.

La Leia es va acostar al Han, fent una mirada a la nau amb indiferència.

—Vas venir en aquesta cosa? Ets més valent del que pensava.

—Simpàtica. —Han li va llançar una mirada d'odi—. Anem.

El contrabandista va trotar al llarg del passadís al capdavant del grup, i va donar volta en la següent cantonada, on va pensar que havien d'estar els elevadors... directe cap a un esquadró de vuit stormtroopers.

—Són ells! —va cridar un dels stormtroopers—. Disparin-los!

Sense si més no pensar en l'espectacularment estúpida que era la idea, Han va arremetre cap endavant, cridant i disparant a l'esquadró com un salvatge. Malgrat les probabilitats, els stormtroopers van donar la volta i van fugir, però Han no es va detenir. Chewie va rugir darrere d'ell; els seus pesats passos van colpejar el terra darrere d’en Han. Aquestes eren les persones que havien empresonat al Han, a la seva nau i al seu millor amic en aquest parany mortal. Aquestes eren les persones que estaven arruïnant la seva única oportunitat real de treure’s de sobre a Jabba i reprendre el control de la seva vida. La seva ira li empenyia cap endavant com una ona, escalfant la sang en les seves venes. Deixa que intentin retenir-ho. Deixa que tractin de detenir al seu Falcó, d'executar a la princesa, de fer mal al noi...

Espera, no..., el noi i la princesa no tenien res a veure. Exacte. Aquest atac tenia a veure amb el Falcó. Si de pas també els donava a Luke i a la Leia una oportunitat per baixar a l'hangar, llavors genial, però era senzillament pura venjança. El seu cor retrunyia; Han disparava el seu blàster salvatgement, cridant més fort, ofegant tot pensament en el seu cap.

Per desgràcia, la seva valentia es va extingir quan va arribar al final del passadís, que, de fet, conduïa a un hangar ple de stormtroopers. Les botes d’en Han van patinar en tractar d'evitar xocar contra ells. Amb el rostre lívid, va girar i va començar a córrer en la direcció contrària, mentre trets làser li seguien pel passadís. Chewie va aparèixer més endavant, clarament confós.

—Anem-nos, anem-nos! —va cridar Han, empenyent al seu copilot cap a una porta propera. Escales! Sentia com si estiguessin volant cap avall tres esglaons alhora, fins que van arribar al nivell inferior. En Han va aixecar la mà, indicant-li a Chewie que esperés a la base de les escales mentre ell apuntava el cap per la porta.

L'hangar. Encara estava ple de stormtroopers. No obstant això, Solo i el seu amic havien arribat fins aquí. Han va portar al wookiee fins a una pila de caixes, i es van ajupir, mantenint-se alerta per si veien a la Leia i al Luke.

Chewie va preguntar amb un so baix i sord, estirant-se per donar un clatellot al Han.

—Ho admeto, en aquest moment m'hagués servit tenir un pla —va murmurar Han—. Però va resultar, cert?

Mentre més temps mirava la seva nau, amb les seves làmines metàl·liques de color gris resplendent sota les dures llums de l'hangar, més inquiet se sentia. Per què estava trigant tant el noi i on estava el fòssil? Cada segon que desaprofitaven era una altra oportunitat per escapar perduda.

—Podríem anar-nos-en —va dir Han, a poc a poc—. Només tu i jo. Serà arriscat, sobretot si l'ancià no va inhabilitar el raig tractor..., però podríem anar a buscar un altre treball.

El wookiee va agitar el cap. Els seus ulls reflectien tristesa. Han sentia la decepció del seu amic amb la mateixa intensitat que si Chewie s'hagués estirat i li hagués fotut un clatellot una altra vegada.

Les següents paraules de Chewbacca li van colpejar com un cop de puny en el pit: «Està bé que ens preocupem per ells. Ells necessiten la nostra ajuda».

En Han mai s'havia permès lligar-se massa a causes. No tenia problemes amb la Rebel·lió sempre que li generés més negocis, i no tenia problemes amb l'Imperi sempre que es mantingués fora dels seus negocis.

—Sí em preocupen —va dir Han—. No ens paguen si tornem només cossos.

Però fins i tot mentre ho deia, es va sorprendre en adonar-se que les paraules sonaven falses en les seves oïdes; sentia una punxada molesta en el pit. Va recordar aquest moment de candent temor en què el dianoga havia submergit al Luke i com el terror havia esquerdat la dura armadura de la princesa quan ella va pensar que serien aixafats. Han no podia evitar reconèixer el sentiment silenciós que s'havia estat filtrant en ell.

Sí es preocupava.

Diuen que la batalla pot formar llaços infrangibles entre soldats, però Han s’adonà que no era la baralla en si mateixa; era el fet que havien treballat junts, que havien aconseguit creuar a l'altre costat. En unes quantes hores, havia arribat a entendre al Luke millor del que entenia a alguns dels seus amics contrabandistes que va conèixer durant anys.

Chewie grunyí una altra pregunta, innocent per complet. Va acariciar amb la seva mà el cap d’en Han, però el contrabandista se la va treure de damunt.

—No! —va murmurar, assenyalant al wookiee—. Descarta aquesta idea immediatament. No anem a unir-nos per aconseguir que ens matin per res.

Unir-se a la Rebel·lió? El que colpejava el cap d’en Han no era tant la idea de la baralla com allò del que Chewie estava parlant: invertir en una causa, fer un compromís per al futur. Estar lligat a una idea.

Chewie va creuar els braços. «Ets millor que això», va dir ell.

—De debò ho creus? —va preguntar Han. De vegades no se sentia millor que això. De vegades se sentia com el covard més gran d'aquest costat de la galàxia—. Tens raó —va admetre—. No els hagués abandonat.

A Han l'havien dit moltes coses en la seva vida: escòria, pocavergonya, contrabandista, però no era un malànima. La contestació ressonant de Chewie li va provocar un feble somriure.

—També em cau bé el noi. Però, tret que vulgui venir amb nosaltres, ens anem amb ell i amb la princesa després d'això. Hem de llevar-nos a Jabba de damunt. D'una altra forma no hi ha futur per a nosaltres.

Una nova ràfega de trets blàster va anunciar l'arribada de Luke i Leia a l'hangar. Han es va posar dempeus i va córrer cap a ells.

—Vagin a la nau! —va cridar, tractant d'eliminar almenys a uns quants stormtroopers en el seu camí. De reüll va albirar el llum dels reflectors en l'hangar sobre la pell metàl·lica dels droides. Aquests es van apressar cap a la rampa del Falcó.

—Luke, anem-nos! —va cridar Han, tirant del braç del noi. Els peus d’en Luke estaven fixos al terra; una espècie de commoció omplia el seu rostre. Es va tornar per mirar on Luke assenyalava, cap a un altre conjunt de portes blindades que estaven obertes.

Dues siluetes, una tan negra i brillant com una taca d'oli, l'altra encaputxada en una gruixuda túnica marró, se circumdaven una a l'altra. Els sabres de llum vibraven a les seves mans, tan diferents un d'un altre com ho eren els seus amos. Un era blau cel; l'altre, carmesí, com la sang en flames.

Així que aquest era Darth Vader, eh? Sempre és aterridor adonar-se que els rumors no eren exagerats. L'home, semblava una cosa gegantina, s'alçava sobre l'ancià. La seva armadura semblava prou gruixuda com per mantenir-lo amb vida fins i tot en el gelat buit de l'espai. Les llums en el panell del seu pit titil·laven, de la forma en què ho feien les d'un droide.

Les espases xiuxiuaven i espetegaven en xocar; Ben i Darth Vader ballaven un al voltant de l'altre com guerrers veterans perduts al seu propi món. De sobte, Han es va adonar que estava mirant-los fixament, amb la mateixa intensitat amb què ho feia el noi, i una altra vegada va tractar d'estirar-lo cap a la nau. Els stormtroopers que havien perseguit al Luke i la Leia cap a l'hangar també dirigien la seva atenció cap al duel d'espases.

En Ben va voltejar; els stormtroopers que s'acostaven van cridar la seva atenció. Llavors va mirar més enllà d'ells. Mirà on Luke romania aturat, esglaiat. En Han no podia estar segur, doncs l'ancià simplement estava massa lluny, però va creure que Ben li havia fet un senyal amb el cap just abans que tornés a enfrontar-se a Darth Vader. Llavors, Ben va guardar la seva espasa i no va fer cap esforç per detenir el sabre de llum de Vader, que el va travessar.

Però en lloc que el seu cos es desplomés en dos trossos, una túnica buida va caure al terra. Era com si l'ancià simplement... hagués desaparegut amb un últim truc de màgia.

En Han va sacsejar el cap i se li va estarrufar el pèl del clatell. Tal vegada no era màgia en l'absolut.

—No! —va cridar Luke. En Han va enganxar un braç a través del pit del noi i va començar a arrossegar-lo fora d'allà. Per un segon, realment va pensar que el noi anava a córrer a l’encalç de Vader. La ira i la incredulitat de Luke eren evidents.

—Luke, ens hem d'anar d'aquí! —va cridar la Leia, des de la base de la rampa. Els stormtroopers van obrir foc cap a ella, forçant-la a ajupir-se i córrer cap a la seguretat de la nau. Luke va girar una última vegada i va disparar, no a Darth Vader, sinó als controls de les portes blindades. Es van tancar just quan Vader i els stormtroopers van començar a arremetre contra ells.

—Ens hem d'anar, noi —li va dir Han—. Abans que arreglin el raig tractor!

Això el va treure del seu atordiment el temps suficient perquè abordessin el Falcó. Han va córrer cap a la cabina, on Chewie ja estava revolucionant el motor. No es va adonar que Luke no l’hi havia seguit, fins que va mirar sobre la seva espatlla a través de la porta i va veure a la princesa consolant-lo.

Han va oprimir els controls i, abans que tornés a prendre aire, ja estaven a l'espai obert.

—Bé, Chewie —va dir, mentre caces TIE van rugir cap a ells en la distància, només quatre. Es va estirar cap amunt, acariciant la seva nau amb afecte. Podia haver-se portat una pallissa, però ella mai el decebia quan realment importava—. Ens estem acostant a les naus sentinella. Demora-les el més que puguis. Manipula els escuts blindats mentre jo carrego les armes principals!

Chewie va rugir en concordança, estirant-se per activar els interruptors. Han va deixar el seu seient tan ràpid que aquest va quedar girant darrere d'ell.

Per molt temps, a qualsevol que preguntés a Han per què viatjava sol, aquest li deixava anar la mateixa frase: «El nom ho diu tot: Solo». I després va conèixer a Chewie, així que de sobte això ja no s’aplicava. El wookiee sabia, encara que Han no pogués admetre-ho, que el que li espantava a més de donar el seu cor a una causa fallida, era perdre a les persones a les qui l'hi havia donat.

En Han no era lliure, encara no, no fins que tractés amb Jabba i liquidés el seu deute. Però fins i tot després, mai seria com Luke. No estava destinat a ser un heroi. Encara que començava a sospitar que tampoc estava destinat a ser només un insignificant contrabandista. Els nous amics que havia fet li havien mostrat això. L'ancià riuria si sabés que Han ho estava pensant, però creia que era un estrany cop de sort, o «el destí» segons diria Ben, allò que va reunir al seu petit grup.

Imaginant-se el pes dels grans blàsters de la nau, va córrer cap a la zona central per dir al Luke que es dirigís als ports d'armes i disparés juntament amb ell. En Han sabia que submergir-se en una altra baralla seria la millor forma perquè tant ell com el noi cremessin la cremor d'haver estat forçats a estar allà parats, impotents, mentre Ben era liquidat.

L'ancià s'havia sacrificat per salvar-los. I veure això va fer que Han es qüestionés sobre què hagués succeït si la situació hagués estat a l'inrevés; si ell hagués estat el que estigués en la posició de fer el sacrifici. Ho hauria fet? Volia creure que sí, que ho hauria fet. Però la idea feia que el seu pit se sentís encongit. Què increïble li resultava que, de totes les persones, l'ancià va ser qui va bolcar el seu univers, qui li va fer veure la veritat sobre si mateix amb un acte desinteressat de valentia.

En Han no era el millor tipus de la galàxia ni el més intel·ligent, ni tan sols el més honest, i no estava segur de saber què havia fet per merèixer a aquests amics.

Però ara com ara era suficient amb no volar sol.

 Següent