La princesa, el pocavergonya i el granger (XIV)

Anterior

EL GRANGER

CAPÍTOL 14

—No puc creure que s'hagi anat.

Aquestes eren les úniques paraules que es repetien horriblement en la ment d’en Luke, mentre la nau s'abalançava cap a l'espai. «No puc creure que s'hagi anat». Les seves cames van acabar fallant-li, i es va desplomar sobre el banc del Falcó Mil·lenari, al costat del tauler de joc. Luke no aconseguia moure's. Tampoc podia tancar els ulls, no sense veure l'última imatge de Ben just abans de...

«Està mort», va pensar Luke. «Per què no puc dir-ho?».

Per què havia de seguir visualitzant com Ben havia desactivat el seu sabre de llum per no intentar detenir a Darth Vader? El nom rondava per la ment d’en Luke com el fum, fent que els borrissols en els braços s'estarrufessin. Només veure a l'home, a... aquesta cosa, va ser suficient perquè se sentís com si estigués cobert de gel. La commoció el va deixar inservible, com un droide amb circuits fregits.

I això va ser després que Ben li va dir que Vader havia matat al seu pare.

Vader li havia llevat ara a una altra persona.

Luke va subjectar la vora del tauler de joc amb tal força que estava segur que la superfície es trencaria. No hi havia res ni ningú en la galàxia a qui odiés més que a Darth Vader. Va sentir que començava a tremolar; una altra vegada les llàgrimes amenaçaren amb vessar-se. Luke es va fregar obstinadament la cara. De què serviria plorar?

Fins i tot quan la fúria corria a través del seu cos, la tòxica por que sentia cada vegada que visualitzava les rígides línies de la màscara del monstre apagava les seves flames. Com l’havia anomenat Ben? Cert: un Sith. Un d'aquests que depenia del Costat Fosc de la Força en lloc d'acollir el lluminós.

Ben va prometre que la Força tenia un pla per a tot, que guiava les seves trajectòries per la vida. Però com podia la Força haver permès que això passés? Per què sempre havia de guanyar i guanyar i guanyar el mal? Luke sabia que havia de confiar en ella, però tot el que sentia, més que res, era desesperança.

Vader havia vençut a Ben: un guerrer llegendari, un Mestre Jedi. Què succeiria si alguna vegada Luke es trobava cara a cara amb el Sith? Si caçava al Luke, buscant als droides, buscant a la princesa? Luke havia tingut unes quantes hores d'entrenament; Ben havia entrenat per dècades! I encara així Vader el va aniquilar d'un tall sol. Deixant... res. Perquè, encara que semblava impossible, el Mestre Jedi havia desaparegut, s'havia esfumat al moment en què el guerrer de l'armadura negra brandà el seu sabre de llum carmesí a través d’en Ben.

«Per què?».

Luke va sacsejar el cap. Ho hauria d'haver imaginat, però podria jurar que, just després que va sentir el seu cor detenir-se i abans que Han el subjectés, havia escoltat la veu d’en Ben dins de la seva ment. «Corre, Luke! Corre!».

Però això era una bogeria, o no? Aquest tipus de coses simplement no passaven. Ben hagués estat parlant amb ell com... un esperit?

L'esgarrifança que li recorria l'esquena va ser foragitada pel ponxo que algú va col·locar sobre les seves espatlles en aquell moment. Luke va aixecar la vista d'on havia recolzat el seu rostre contra els braços i va veure com la Leia li observava.

La persona que veia era una Leia totalment diferent de la princesa altiva que el va mirar de cap a peus després que ell va obrir la seva cel·la, i que va dir: «No ets una mica baixet per ser un stormtrooper?». Era una Leia diferent de la qual havia volat el conducte d'escombraries i de la qual el va abraçar alleujada quan van aconseguir sortir. Li agradava que ella fos així. No era per res el que ell havia esperat; de fet, li donava una mica de pena admetre-ho, però de debò pensava que la princesa es desmaiaria de l'alleujament en veure’l entrar a salvar-la. Encara que, en realitat, ella els havia rescatat del seu propi rescat.

Luke va sospirar i va acceptar de bona gana el ponxo. Volia dir alguna cosa, fins i tot només gràcies, però era com si cada paraula se li quedés embussada en la gola.

—No hi havia res que poguessis haver fet. Tot i així, ho sento molt —va dir ella, agenollant-se a un costat d'ell—. Aquest era el General Kenobi, no és així? Pel que el meu pare em va explicar d'ell, era un gran home.

Luke va assentir amb el cap, mentre sentia el seu tors entumir-se. L'únic dia que havia conviscut amb Ben li va bastar per veure que era un gran home. Però encara hi havia molt dels Jedi que no sabia. I, de fet, no li havia donat a Luke cap detall de la seva vida. Una mica d'això feia que Luke se sentís traït i tornés a sentir el miserable foc de la ira per sota de la seva pell.

«Et vaig seguir», va pensar Luke, sorprès pel centelleig de ràbia que li travessava. «Ho vaig perdre tot i et vaig seguir». «Tu vas prometre que m'ensenyaries, Ben!». I ara..., què? Com s'ensenyaria a si mateix? El sabre de llum subjectat al seu cinturó se sentia fred i pesat. La culpa i la por es van assentar en el seu estómac, van sacsejar el que hi havia dins i li van provocar nàusees.

«Has d'aprendre a controlar les teves emocions; d'una altra forma, elles et controlaran a tu». Ben li va dir això quan aquest entrenava amb el seu sabre de llum. Totes les coses que sentia ara estaven lligades al Costat Fosc de la Força. En aquell moment, Luke no va entendre com era possible, però de sobte es va adonar de com de fàcil que seria enfonsar-se en la seva pròpia fúria impotent. Perdre's i mai sortir d'aquí.

—Maleïda sigui. Què estic fent? —va dir Luke, redreçant-se—. Tu acabes de perdre al teu planeta sencer...

—Qualsevol pèrdua segueix sent una pèrdua —va dir la Leia, amb veu tibant—. Simplement no podem deixar que això ens venci. Encara tenim coses per fer.

—Com és que estàs tan... bé? —va preguntar ell—. Jo em sento com... Ahir vaig perdre a la meva única família, i ara a Ben. Mai abans havia deixat el meu planeta natal, i ara estic a milions de quilòmetres de distància d'ell. És com si m'haguessin noquejat fora d'òrbita i no sabés com redreçar-me. Com ho fas?

Una ona de dolor va travessar el rostre de la Leia. Es va mossegar el llavi i va respirar profundament.

—Vull plorar —va admetre—, tot el temps, a cada moment. Però sé que si començo no em podré detenir, i això no serveix ara com ara. Les nostres circumstàncies no són iguals, però sí sé el que estàs sentint ara mateix. Sé el que és sentir-se sol.

—Encara quan estiguis envoltat d'estranys? —va completar Luke.

—Exacte! —va dir Leia, estrenyent els seus braços. En l'expressió del seu rostre encara hi havia desconsol. Luke volia fer alguna cosa, qualsevol cosa, per fer-la sentir millor. Però fins i tot ell sabia que això era impossible. Ella ho entenia i ell també.

—Tu vas ser qui va trobar als droides, correcte?

Luke va mirar cap amunt davant la sobtada pregunta.

—Sí. Els hi vam comprar als jawes, uns ferrovellers del desert, per treballar en la granja del meu oncle. Vaig trobar el teu missatge en el petit mentre intentava netejar-lo.

—I per això et vas llançar a buscar al General Kenobi? —va preguntar la Leia.

—Bé... —Luke es va fregar el clatell, encara una mica avergonyit que el droide astromecànic s'hagués vist més astut que ell—. R2 es va escapar per buscar-lo. 3PO i jo el vam trobar, i després Ben ens va trobar just quan ens atacaven els habitants de sorres. Ens va salvar. Mentre estava fora, uns stormtroopers van anar a la granja a la recerca dels droides i..., en no trobar-los, van assassinar a l'oncle Owen i la tia Beru.

La Leia va retrocedir, estava impressionada.

—Luke, ni tan sols aconsegueixo dir-te quant ho sento; tot això, tot, és culpa meva. Estava tan desesperada per enviar els plànols al General Kenobi que ni tan sols vaig pensar...

—No, Leia —va dir Luke, recolzant les mans en les seves espatlles—. L'únic responsable per les morts de la meva família i de Ben és l'Imperi, és Vader. Desitjaria que no hagués succeït així, però no van morir en va. Portar la informació que vas trobar a la Rebel·lió és l'única cosa que importa.

La Leia va mirar cap avall, tirant les espatlles cap enrere mentre tornava a respirar per tranquil·litzar-se.

—Et puc preguntar una cosa?

—Sí, per descomptat.

Va allisar les arrugues en la tela del seu vestit, passant els dits al llarg de les línies aquoses de les noves taques.

—Per què em vas rescatar?

—Per què no anava a fer-ho? —va preguntar Luke, confós. Se suposava que havia de deixar-la aquí perquè l'Imperi l'executés?

—Podries haver-te anat una vegada que el raig tractor estigués desactivat. Estic segura que aquest era el pla que el nostre amic el capità estava recolzant. No havies d'arriscar-te al fet que t'atrapessin. El General Kenobi podria haver portat la informació a la Rebel·lió.

Luke estava gairebé ofès que ella el cregués capaç de simplement anar-se’n.

—Perquè necessitaves ajuda. Per això. No es necessita una altra raó per ajudar a les persones.

La Leia va aixecar la mirada i Luke va veure el centelleig d'alguna cosa en els seus ulls. El seu rostre semblava ple de color una vegada més.

—Fa una estona em vas preguntar com mantinc el componiment?

Luke va assentir amb el cap. Necessitava... una forma de seguir endavant sense recaure de manera constant en la ira. No podia faltar-li al respecte a la memòria d’en Ben fent cas omís del que el Jedi havia tractat d'ensenyar-li. Necessitava un camí fora del cicle de l'odi, i la Leia semblava haver trobat un.

—Penso sobre quan era molt jove: corria a regna solta pel palau, jugava a fet i amagar amb la meva mare i el meu pare. —Va deixar anar un riure lleu; li somreia al record—. Tots dos estaven molt ocupats i eren tan importants..., carregaven el pes de l'univers en les seves espatlles, però de tota manera tenien una gran capacitat per a la diversió i l'amor. I l'esperança. Mai es van donar per vençuts pel que fa a la idea que la galàxia podia ser un lloc segur, bell per a tots els éssers amb vida. Unir-me a la Rebel·lió em va permetre tenir una veu real, una forma real de lluitar pels canvis en els quals crec. Ara, lluitar al seu costat serà la meva manera d'honrar als meus pares i a la meva gent. Això em dóna una raó per superar-ho i seguir endavant. I..., tal vegada, serà el mateix per a tu.

Luke havia passat per una gran quantitat d'emocions durant els dies anteriors: l'horror de perdre a la seva família, l'emoció de volar a l'espai, la frustració d'entrenar, el terror dels trets, intentar avantatjar en armes a l'Imperi..., però, davant les paraules de la Leia, va sentir alguna cosa nova: esperança.

—Sí —va dir a poc a poc—. Crec que això m'agradaria.

I quan la Leia li va estendre un somriure temptador, per fi va poder retornar-lo.

En aquest moment, Han va entrar amb un esclat a l'àrea d'espera central, envermellit i amb el pèl despentinat.

—Vinga, amic —va dir—. Encara no estem fora d'aquesta! Necessito la teva ajuda. Insisteixes que saps volar i disparar. Bé, aquest és el moment de provar-ho.

Luke estava esgotat, espremut pel dia, però allò sonava ideal per a ell. Li va tornar el ponxo a la Leia amb una mirada d'agraïment i li va dir a Han:

—Mostra'm on.

Han somrigué i palmejà la seva esquena. Luke el va seguir corrent per la nau fins a una escala just al centre d'aquesta. En cada extrem hi havia una tronera.

—Només apunta i dispara, i tracta de mantenir el ritme amb mi..., si pots!

Per fi, una esgarrifança d'emoció va arribar fins al Luke mentre es ficava cap avall per l'escala. Havia vist per fora de la nau dues torretes de canons llargs: una, en la part superior; l'altra, sota.

—Ja ho veurem...

Luke va saltar sobre el seient darrere del canó i va agafar els audiòfons que penjaven d'un ganxo.

—Estàs dins, noi? —La veu d’en Han arribava pels audiòfons.

—Sí, et copio —va dir Luke. Es va relaxar, només una mica, quan va veure els controls enfront seu.

Encara que tenia una finestreta per mirar cap a fora, també hi havia una pantalla d'objectiu. Dotzenes de centelleigs vermells s'arremolinaven en el verd, que representava al Falcó. Va prendre el control de les manovelles del canó làser i va gronxar la pesada cosa d'un costat a un altre sobre la seva base. Encara així..., això anava a ser molt diferent a disparar a rates womp en el Canó del Captaire; fins i tot ell ho sabia. Però no estava disposat a decebre al Han o als altres. Luke va moure els seus polzes sobre els botons de tret, llest.

—Bé, mantingues-te alerta! —va dir Han.

La Leia va haver d'anar a la cabina amb Chewbacca, perquè ara es filtrava la seva veu en les seves oïdes.

—Aquí vénen!

Va escoltar als caces TIE abans de veure'ls passar disparats per la finestreta com estels fugaços. El so era esquinçador, com si els motors de les naus estiguessin cridant. «Xin!». Malgrat la tranquil·litat que se sentia, Luke va botar davant el sobtat so; els seus polzes oprimien els botons de tret. «Fot-li». Es va forçar a si mateix per deixar d'ofegar els controls i apuntar realment abans de començar a disparar una altra vegada. El canó va dispersar una línia de rajos làser perseguint a les naus, al llarg de l'espai i de retorn, però sense encertar un sol tret.

El Falcó Mil·lenari sotraguejà com un dewback enutjat, mentre rebia els trets dels caces TIE. Luke estava segur que feia olor de fum, però es va quedar per a si aquest polsim d'informació mentre altres tres naus imperials van aparèixer. Quan li van disparar al Falcó novament, Luke gairebé surt disparat del seu seient.

—S'acosten massa ràpid! —va dir entre dents. La suor feia que el cabell se li enganxés al rostre i la seva túnica s'ajustés a la seva esquena.

El so d'una explosió en algun lloc damunt d'ells i el festeig d’en Han va ser l'única resposta que Luke va obtenir. Així que li havia donat a un! El noi va acomodar les seves espatlles, enfocant-se en les naus una altra vegada. No anava a deixar que Han s’emportés tota la glòria.

—Hem perdut els controls laterals —va informar la Leia.

—No et preocupis, aguantarà —va dir Han, però va oblidar callar quan va agregar, entre dents, per a la seva nau—: M'escoltes, nena? Aguanta.

D'alguna forma, Luke va sentir com es relaxava durant la batalla. No era del tot diferent a com es va sentir manejant el sabre de llum. El seu accelerat cor es va tranquil·litzar en un ritme constant. «Estic fent això», va pensar, «fent-ho de debò». Estava anticipant la direcció des de la qual vindria el brillant caça TIE negre amb plata..., les seves maniobres evasives, fins que finalment...

L'explosió de pols ardent de la nau imperial destruïda va encegar-li momentàniament. L'emoció de la victòria corria a través d'ell, elevant-lo més alt del que havia pensat que fos possible. Va llançar un puny a l'aire.

—Li he donat! Li he donat!

—Genial, noi! —va dir Han, mentre li donava a un altre caça TIE, enviant-lo cap a l'espai en espirals com un cometa fumejant—. No et posis arrogant!

Ja ni tan sols li molestava que en Han, qui no podia ser més de deu anys major que ell, no deixés de dir-li «noi». El contrabandista li havia posat els pèls de punta les primeres vegades, sobretot perquè havia reforçat tot el que Luke odiava de la seva vida a Tatooine. Sentia com si ell mai fora a créixer, com si mai fora a seguir endavant, com si sempre fora a viure en el desert profund amb la seva tia i el seu oncle i un grup d'amics en Anchorhead, dels quals no estava del tot segur que els caigués bé, perquè, de debò, qui sobrenomenava Wormie a algú que li caigués bé?

El noi havia sol·licitat entrar a l'Acadèmia Imperial uns mesos abans; desitjava que aquest fos l'any en què el seu oncle Owen deixés d'actuar com si Luke fos crucial per al maneig de la seva petita granja d'humitat i que el deixés anar. Va haver-hi moments en els quals realment va creure que mai aconseguiria deixar els colors del vesprejar en l'atmosfera de Tatooine.

Ara, la idea d'això només li feia somriure. Perquè, fins i tot sent un «noi», ell i el seu millor amic, Biggs, havien volat a través de les dents escarpades del Canó del Captaire en els seus skyhoppers T-16. I Luke havia colpejat l'ala de la seva nau tantes vegades que era un miracle que seguís amb vida. Però no es va detenir, no sinó fins que va poder colpejar al major nombre de rates womp, mentre els petits i monstruosos paràsits peluts corrien pels barrancs i els llits del canó. No, sinó fins que ell va tenir el millor temps en travessar-lo volant.

Aquest noi estava més que feliç de posar en ridícul al capità... i de fer-ho en honor a Ben.

Luke va destruir els següents dos caces TIE que van tenir la mala fortuna d'aparèixer en la seva pantalla d'objectiu.

«Estic a l'espai», va pensar una vegada i una altra. «Ho estic fent». I no obstant això, encara veient explotar les naus imperials, no s’ho podia creure. No podia assimilar quant havia canviat la seva vida en unes quantes hores; ni tan sols en dies, setmanes, anys. Luke estava sorprès de no estar atordit.

—Encara queden dos més enllà fora —va dir la Leia.

—Estic en això! —va cridar Luke.

—No si jo arribo primer! —En Han sonava com si estigués divertint-se tant com ell.

Balancejant el seu seient una altra vegada, Luke mantenia els seus polzes en els botons de tret. El canó feia vibrar les seves mans mentre apuntava amb cura al caça TIE que tractava de donar-li al Falcó des de baix. Amb una respiració profunda, va girar el làser sobre la nau imperial i va observar; pràcticament va saltar de l'emoció fora del seu seient quan el caça va esclatar.

L'últim punt enemic en el radar va desaparèixer després que Han va eliminar al caça TIE restant. El Falcó va retrunyir amb l'ona de xoc de l'explosió final.

I llavors estaven lliures!

Un riure d’alleujament va sortir d’en Luke.

—Ho hem fet! Ho hem fet!

Es va aixecar de la tronera tan ràpid que el cable dels audiòfons li va estirar de retorn. Després de desembolicar-se, va llançar l'aparell i va grimpar l'escala al mateix temps que Han baixava per la seva. El contrabandista va estrènyer l'espatlla d’en Luke, somrient.

—Bona punteria, noi! Et van ensenyar això allà fora en la granja d'humitat?

Luke va sacsejar el cap, amb la seva energia desinflant-se. Han no ho havia dit com a insult, almenys Luke no ho creia, però de tota manera les paraules li cremaven. Ell no era només un noi granger. Sempre havia desitjat ser una mica més que això.

Van passar a un costat de Chewbacca, qui estava ocupat traient a C-3PO d'un compartiment en el qual havia caigut, i que va haver d'obrir-se durant el vol; R2 xiulava a un costat de Chewie, animant-lo.

—És terrible, no és així? Estic mutilat... —La veu de 3PO es va esvair quan van entrar a la cabina.

—No va estar malament el rescat, eh? —va dir Han, llançant els seus guants sobre el seient més proper. Luke venia darrere d'ell i tots dos van contemplar a la Leia aixecar-se del seient del pilot i anar cap a un de la part posterior—. De vegades fins i tot em sorprenc a mi mateix.

La Leia va dirigir una mirada de menyspreu absolut cap al Han.

—Això no sona molt difícil.

El cor d’en Luke es va alleugerir una mica davant això: almenys no hauria de competir amb Han per l'atenció de la Leia. Com li havia explicat alguna vegada el seu oncle Owen, algunes criatures simplement eren enemics naturals. De qualsevol forma, no podia deixar-los sols; no perquè tenia por que el contrabandista tractés de lligar-se a la Leia, sinó perquè estava genuïnament preocupat que eventualment intentessin esgarrapar-se el rostre un a l'altre.

—A més... —va continuar la Leia, aixecant la seva barbeta—. Ens van deixar anar. És l'única explicació de la facilitat de la nostra fugida.

—Fàcil? —va repetir Han, incrèdul, mentre es desplomava en el seient del pilot—. En dius d’això fàcil?

—Han d'estar rastrejant-nos, esperant que els conduïm de retorn a la Rebel·lió.

La sang d’en Luke baixà de velocitat en les venes en escoltar això. Ni tan sols ho havia considerat com una possibilitat. Potser realment era només un noi granger ximplet amb la necessitat d'una bona dosi de realitat.

—No a aquesta nau, noia —va dir Han, entrellaçant les mans darrere del seu cap, amb tota confiança.

Luke es va adonar que la Leia estava frustrada i que lluitava per controlar no només la seva expressió sinó el seu to.

—Almenys la informació d’R2 està fora de perill —va dir ella.

—Què és tan important? Què està transportant? —va preguntar Han.

—Les lectures tècniques d'aquella estació de combat —va respondre ella.

—Què? —va dir Luke, gairebé saltant del seu seient per l'impacte. Mai hagués permès que la unitat R2 s'apartés de la seva vista d'haver sabut això! No estava segur que hagués pensat què era la «informació vital per a la supervivència de la Rebel·lió» que ella va esmentar en el seu missatge, però... però no havia pensat en això!

—Només espero que quan la informació sigui analitzada, es pugui trobar una feblesa en les defenses de l'estació de combat. Ha d'haver-hi una manera de destruir-la —va agregar la Leia—. Encara tenim una oportunitat. Això encara no s’acaba!

De sobte Han semblava un animal salvatge acorralat.

—Per a mi sí. No estic en això per la teva revolució i espero ser ben pagat per la molèstia.

Luke sabia que aquest amic nou no era exactament noble i mai diria que ho era, però..., de debò? La decepció retrunyia a través d'ell. El noi va sacsejar el cap. Després de tot, encara es reduïa a diners? No podia haver-ho llegit així de malament... o sí?

—Tinc els meus propis problemes que resoldre —va remugar Han, mirant de retorn cap als estels.

La Leia havia estat presa desprevinguda per la seva resposta. Si Luke havia pensat que ella estava enutjada abans, no era res comparat amb ara. La seva veu era més freda que el gelat buit de l'espai.

—No necessites preocupar-te per la teva recompensa. Si diners és tot el que estimes, llavors això és el que rebràs!

Aquest era el problema, o no? Luke sabia que Han estimava els seus crèdits, però no eren l'única cosa que estimava. El noi havia vist una bondat veritable en ell. O, eh, almenys potencial de bondat quan no estava distret per pensaments del seu compte creditici.

El somriure de suficiència d’en Han va caure, només per un segon, quan la Leia es va tornar i va avançar cap a la porta de la cabina.

—El teu amic és un veritable mercenari —va dir al Luke, amb tant volum com per assegurar-se que Han l'escoltés—. Em pregunto si realment li importa alguna cosa... o algú.

—A mi m'importa —li va dir Luke, sense convicció.

—Bé, noi —va dir Han amb un somriure entre dents.

Luke s’enrojolà mentre prenia el seient de copilot buit de Chewbacca. Podia comptar les noies de la seva edat que havia conegut a Tatooine amb una sola mà, i totes tenien parella. Ja era bastant difícil esbrinar què dir-li a una noia sense que ella fora, a més, una de les persones més impressionants en la galàxia sencera.

Tractant de sonar trivial, Luke va preguntar:

—Què penses d'ella?

Han va aixecar una cella.

—Estic tractant de no fer-ho, noi.

—Bé —va remugar Luke.

—No obstant això..., té molt d’esperit —va dir Han—. No sé, tu creus que una princesa i un tipus com jo...?

—No.

Luke es va adonar del seu error en mirar cap amunt, per sota del seu serrell, i trobar aquest somriure burleta en el rostre d’en Han. El contrabandista seguia rient quan va empènyer cap endavant la palanca que estava enfront d'ell, enviant la nau cap a l’hiperespai a tota velocitat.

 Següent