Aixecament rebel (i Ep)

Anterior

CENTRE IMPERIAL DE DETENCIÓ I CAMP DE TREBALL LEG-817

UBICACIÓ: Wobani

PRESONER: Liana Hallik, #6295A

CRIM: Falsificació de documents imperials, resistència a l'arrest, assalt amb agreujants, possessió d'una arma no declarada (x2).

MES 05

El judici havia estat una broma. L'Almirall Rocwyn havia declarat la condemna mirant-la el menys possible. A Jyn no li van permetre atestar ni defensar-se dels càrrecs de falsificació i resistència a l'arrest. Quan va intentar protestar i explicar que havia fet falsificacions per a l'Imperi i s'havia resistit a un arrest injust, la Comandant Solange havia entrat en pànic i li havia suggerit a l'almirall que li posés un morrió. L'acer gelat va embolicar el seu cap cobrint-li la boca; no li van permetre dir ni una paraula més fins que l'almirall la va condemnar al camp-presó LEG-817, de Wobani.

Va tenir sort dues vegades. La primera havia estat quan l'almirall Rocwyn va pensar que els seus scandocs eren legítims i que el seu nom real era Liana Hallik. La segona va ser quan la van revisar a la recerca d'armes i els soldats d’assalt que es van encarregar d'inspeccionar-la van pensar que el seu collaret era un tros de vidre inservible.

Mentre se l’emportaven, Jyn es va preguntar si podria lluitar. El morrió se li incrustava en la prima pell del crani, i les manilles que li envoltaven els canells eren pesades i resistents. Quan va intentar pairar-se dels soldats d’assalt que la detenien, la van subjectar amb més força i un d'ells li va advertir que tenia un garrot atordidor a l'altra mà. El brandà enfront d'ella i Jyn no va necessitar un segon advertiment. No va veure a Blue ni als altres. Mai els va tornar a veure. Li agradava fingir que havien aconseguit escapar d'alguna manera, però mai s’ho va creure de debò.

I llavors la van posar en el transport-presó i la van portar a Wobani, on l’alcaid la va tancar en la seva cel·la.

I ja no va haver-hi més oportunitats d'escapar.

Després de la mort de la Zorahda, Jyn havia tingut molt temps per pensar. Se'n recordava de l’Akshaya, qui creia que el gegantesc Imperi no es molestaria a desfer-se de formigues com ella. Pensava en el seu pare, qui havia escollit a l'Imperi perquè des de feia molt temps sabia que en realitat no tenia elecció. Pensava en la Blue, qui havia triat lluitar, qui creia que aquesta era l'única opció.

L'única cosa que Jyn sabia amb certesa era que la seva mare havia cregut en l'esperança, que era el més important de l'univers. A Jyn ja no li quedava cap.

***

—Vaig a escapar —va dir la seva nova companya de cel·la, una mirialana. La seva pell suau, de color groc pàl·lid, i el patró de diamants blaus sobre el seu rostre destacaven en la llum tènue.

—Què bufó —va dir Jyn, cansada.

—Ho vaig a aconseguir —va insistir Yalla amb una veu que ja no era un murmuri—. Tu pots ajudar-me.

—Només vull dormir —va dir Jyn i es va donar la volta en la seva cofurna.

La mirialana va fer un soroll profund de disgust amb la gola.

—Per què acceptes això? —va xiuxiuar en la foscor.

«Perquè sí —va pensar Jyn—. Això és el que hi ha».

—Què ets? —va preguntar Yalla després de tant temps que Jyn pensava que la conversa havia acabat.

—Humana? —va respondre Jyn sense saber a què es referia Yalla.

—No, dic..., eres una dels rebels? Per què estàs a Wobani?

Jyn es va voltejar, l'aire florit del matalàs va fer un soroll mentre ella es movia. Podia veure els grans ulls cerulis de la Yalla encara amb tan poca llum, i la miraven.

Era Jyn una rebel? En realitat, no. Fins i tot havia treballat per a l'Imperi, no en contra d'ell. Però quan li importava, quan van amenaçar a Hadder i a Akshaya, quan Jyn es va trobar de sobte en una nau presó... Quan li importava, Jyn havia triat la seva postura per instint. Havia decidit lluitar. Això era suficient per dir-se rebel?

Yalla esperava la seva resposta.

Jyn va tornar a voltejar-se cap a la paret.

Yalla era part d'un grup de presoners nous. A Wobani, coneixia a altres persones, una xarxa de gent que provenia dels planetes del sistema mirialan. Una petita milícia rebel. L'Imperi havia dividit al grup a diverses presons, però no ho havien fet prou bé. Yalla va contactar amb altres presoners per mitjà de breus intercanvis en codi.

I cada nit, Yalla mirava a Jyn amb menyspreu.

—Podries fer molt més —deia, decebuda—. Podríem prendre la presó sencera. No hi ha tants guàrdies, la presó està superpoblada.

Jyn la ignorava.

Però veia com i amb qui parlava Yalla. Va veure com s’emportava una punta làser del seu destacament i on la va amagar, sota el seu matalàs. Es va adonar que Yalla estava més i més nerviosa, esperant una espècie de missatge.

Yalla feia que Jyn se'n recordés de Saw. Una vegada ell li havia dit que una persona podia canviar el curs d'una guerra amb res més que un pal punxegut. En aquell llavors Jyn pensava que ell creia en ella i en la seva habilitat per fer meravelles d'aquest estil. Ara sabia que ella no era aquest tipus de persona, però Yalla potser sí.

I llavors va arribar el moment. El grup de la Yalla va esperar fins a una hora abans de l'inici del torn. Va sonar una alarma en els pisos superior i inferior al seu, i Yalla es va aixecar d'un salt, va llançar el seu matalàs a un costat i va treure la punta de làser juntament amb un trepant gran d'impacte que per alguna raó Jyn no havia vist.

—Ja és hora —va dir amb una ferocitat en la veu que la presó no havia aconseguit llevar-li—. Estàs amb mi o no?

La porta de la seva cel·la es va obrir de cop i Jyn se la va quedar mirant, impactada. Abans de poder respondre, Yalla li va posar el trepant a les mans.

—Som-hi! —va cridar mentre sortia corrent amb la punta de làser enlaire.

Després de creuar la porta, va aconseguir avançar sis metres; llavors van començar els trets de blàster. Dues ràfegues curtes i Jyn va veure el cos de la Yalla desplomar-se en el terra. Un eixam de soldats d’assalt va entrar en el corredor, dos d'ells es van apressar a entrar en la cel·la de la Jyn.

—Està armada! —va dir un soldat d’assalt.

Jyn va deixar caure el trepant al terra amb els ulls molt oberts i va aixecar les mans.

***

Després d'això, va arribar una nova companya de cel·la, Nail. No sabia de quina espècie era, i Nail no era el tipus de persona a la qual li agradava una conversa amistosa. Era d'alçada baixa, tenia tentacles al voltant de la boca, ulls gelatinosos i dits llargs. I odiava a Jyn per alguna raó que no podia comprendre.

Així i tot, Jyn apreciava a la seva nova companya de cel·la.

No l'obligava a tenir esperances en res més.

 

CENTRE IMPERIAL DE DETENCIÓ I CAMP DE TREBALL LEG-817

UBICACIÓ: Wobani

PRESONER: Liana Hallik, #6295A

CRIM: Falsificació de documents imperials, resistència a l'arrest, assalt amb agreujants, possessió d'una arma no declarada (x2), intent de fugida.

MES 06

Jyn havia decidit que l'esperança era el més perillós d'estar a la presó. Aconseguia que les persones fessin estupideses. Els feia creure que hi havia vida de l'altre costat d'aquestes parets.

A més, l'esperança feia mal.

Era un dolor físic i profund en el pit. Els pocs dies que li assignaven feines de granja, Jyn sentia que el dolor es menjava els seus pulmons quan la pols la feia tossir. Li rosegava l'estómac quan les llaunes de ració no satisfeien la seva gana. Li cremava la gola quan els soldats d’assalt no es dignaven a emplenar la seva cantimplora de filtració. Li picava els ulls totes les nits abans de desmaiar-se d'esgotament.

Hi havia formigues en la cel·la, segurament atretes per l'olor de la Nail. La seva companya de cel·la estava resultant una mica difícil, fins i tot havia amenaçat amb matar-la. Un altre perill al que sobreviure.

Jyn mirava les formigues mentre marxaven per la paret fins a la cantonada on començava el sostre. No tenien res que menjar aquí, però així i tot marxaven. Jyn va posar una mà en la paret, bloquejant-los el camí, i elles van ajustar la ruta seguint les corbes de la riba dels seus dits.

Les formigues la van fer pensar en l’Akshaya, qui la va fer pensar en Hadder, i Hadder li va recordar el molt que havia perdut.

Es va abraçar els genolls i va portar una mà a la corda de cuir que envoltava el seu coll. No li havien tret el collaret. Va pensar que l'hi traurien, però no ho van fer. Encara tenia aquest vincle amb la seva mare, amb el seu passat.

No seria difícil morir. A Wobani presenciava morts diàriament. Només era qüestió de deixar les armes i negar-se a treballar. Llavors venia un soldat d’assalt amb un blàster i tot acabava.

Així de simple.

Jyn va sentir el pit ple de cendra, però encara cremava una brasa, entre ataronjada i vermella, que es refusava a apagar-se.

Jyn va prémer el cristall de kyber i les seves ribes dures se li van clavar en les durícies dels palmells. La seva mare li havia donat el cristall perquè esperava que sobrevisqués. Que visqués.

Que no es donés per vençuda, sense esperança.

Va sonar l'alarma de l'inici de torn. Jyn es va posar dempeus. La seva companya de cel·la també. Van esperar al costat de la porta. Si tenien sort, les seleccionarien per a feines de granja.

Van tenir sort.

Quan les portes es van obrir, van aixecar les canells esperant que un soldat d’assalt els hi col·loqués les manilles. Jyn no es va immutar quan el pesat metall es va tancar sobre la seva pell i la llum de la base va canviar de verd a vermell. Ella i la seva companya de cel·la van formar darrere dels altres. Van marxar marcant un ritme que sacsejava les parets. Jyn sabia què fer..., seguir les seves ordres. També sabia què dir..., res. Però també observava. Movia els ulls de dreta a esquerra, del soldat d’assalt als altres presoners i les parets. Estava esperant.

Una oportunitat.

El tanc de transport de presoners no era gens còmode. No havia de ser-ho. A cada presoner li assignaven un petit seient dur, de metall, que es desplegava de la paret. Uns rajos de llum separaven els seients uns d'uns altres i el passadís era prou ampli perquè els soldats d’assalt poguessin patrullar constantment. Jyn va baixar el seu seient matusserament amb les mans emmanillades i es va lliscar en ell. Un soldat d’assalt es va parar darrere d'ella i va usar els magnacadenats per connectar les seves manilles a la cadira de metall.

A Wobani, el clima era sorprenentment gelat. El fred es colava des de les parets i conductes de ventilació del tanc fins als seus ossos. Va flexionar els dits. Els guants que donaven als treballadors no protegien molt contra el fred, el seu únic propòsit era mantenir-los la pell enganxada als palmells perquè poguessin seguir treballant. Jyn va recordar els guants de sintepell que havia heretat de la Maia i va sentir una punxada de tristesa.

Enfront d'ella, la companya de cel·la de la Jyn tenia la vista clavada en el terra. Els llargs tentacles de la seva boca, d'un color vermell brunenc, penjaven tremolant nerviosament. Jyn es va arrepapar en el seient. L’aqualish del grup es queixava, molt molest, de la brusquedat amb què el soldat d’assalt havia subjectat els grillons al seient; li ferien els canells.

El motor del tanc presó es va escalfar i es va engegar amb una sacsejada. Sotraguejava pel camí fangós i sense pavimentar, fent que els presoners se sacsegessin.

Després Jyn va sentir un altre tipus d'agitació.

Va girar-se cap a la gran porta gris que estava al final del passadís. Alguna cosa brillava de l'altre costat com un sol naixent, apuntant-se entre les escletxes del marc. I llavors la porta es va desprendre amb una explosió.

Un soldat d’assalt que s'havia acostat va ser empès cap enrere per la detonació, el seu cos va quedar exposat en el passadís. Jyn va donar un salt, maleint les manilles que la mantenien immòbil i amb els ulls molt oberts. Un grup d'humans es va apressar a entrar en el transport, al capdavant de la fila anava un home alt, de cabell fosc i amb barba d'alguns dies. Mentre altres homes empunyaven les seves armes en posició defensiva, ell recorria la cabina amb la mirada. Era evident que buscava a algú específic.

A ella.

EPÍLEG

Jyn va respirar profundament, gaudint l'aroma de l'aire fresc i les plantes de fora, que es barrejava amb l'olor del combustible i la pudor de fluid mecànic de l'interior.

—Anem —va dir el líder de la missió de rescat, assenyalant cap endavant.

—Què és això? —va preguntar Jyn apressant-se per arribar a la seva alçada.

—Això és la Rebel·lió —va dir simplement.

Mirà amb sorpresa mentre passaven per un hangar ple d’Ales-X i Ales-Y, al costat de persones que parlaven amb emoció i droides que es movien a tota velocitat. Els seus ulls van captar un cop d'ull del món exterior que es colava a través de la porta de l'hangar: vegetació exuberant, muntanyes poc altes i un ziggurat amb graons de pedra que semblava aixecar-se a la meitat de la jungla.

Van seguir avançant cap a l'interior de la base. L'ambient va canviar: els nois voladors ja no estaven fent bromes i felicitant-se uns a uns altres per les seves gestes. Aquesta part de la base era solemne, fosca. Jyn va recordar les pistes que li havien donat Idryssa i Xosad que estava succeint alguna cosa gran, s'estava formant una aliança. No tenia idea que seria tan gran, tan organitzada.

Tan real.

Es van detenir al costat d'una porta i Jyn va entrar a l'habitació, dubitativa. Era el centre de comandament, va comprendre. Una llum verda brillava en els taulers de mapes i d'estratègia. Unes persones s'apinyaven a la cambra parlant en veu baixa, sense poder amagar el seu to de preocupació i urgència.

Quan la porta es va tancar darrere d'ella, el silenci es va apoderar de l'habitació.

Dos homes, generals, se li van quedar mirant. El major semblava jutjar-la, i clarament la considerava decebedora. Però Jyn no el mirava a ell. Tenia la vista posada en la dona que estava dempeus enfront d'un dels taulers lluminosos. Estava completament vestida de blanc, portava un bell collaret i un parell de pesades cadenes de plata penjava de les seves espatlles. El seu cabell curt estava pentinat impecablement, i els seus ulls es van dirigir directament a la Jyn.

Ella va fingir no saber qui era, però sí la coneixia. Qualsevol persona amb accés a l’HoloNet coneixia la Mon Mothma, la senadora exiliada i presumpta líder de la Rebel·lió.

«Els rumors eren certs», va pensar. Va girar-se a mirar a un home al que també va reconèixer de l’HoloNet: Bail Organa.

Algú es va moure a l'esquerra de la Mon Mothma, un capità que havia sorgit d'entre les ombres. Tenia el cabell fosc i unes arrugues afables al voltant dels ulls, encara que la seva expressió era seriosa. Hi havia alguna cosa en ell que a Jyn la feia pensar en... quelcom que no podia identificar, però la seva cara era familiar de certa manera; era una cara en la qual va confiar immediatament. Semblava la classe d'home que sempre aconseguia que tots riguessin. Jyn no podia treure-li els ulls de sobre. Una part d'ella es preguntava si volia riure's d'ella, una altra creia haver oblidat com lluïen els rostres humans. A Wobani no existia el riure.

—Prenguin seient —va dir la veu freda i uniforme de la Mon Mothma.

Jyn es va enfonsar en el seu seient lentament, nerviosa. Cautelosa. Un general es va dirigir a ella.

—Et fas dir... —Va revisar els seus arxius—. Liana Hallik, és correcte?

A Jyn se li va accelerar el cor. Se sentia atrapada, exposada, confosa.

El general va tornar a mirar els seus arxius amb envaniment.

—Possessió d'armes no autoritzades, falsificació de documents imperials, assalt a mà armada, fugida, resistència a l'arrest... Imagina't si les autoritats imperials haguessin descobert la teva identitat real: Jyn Erso.

El món va semblar caure-li damunt en sentir el seu nom.

«Ho sap —va pensar—. Tots ho saben».

El general ho estava gaudint.

—Aquest és el teu nom, no? Jyn Erso, filla de Galen Erso. —Va fer una pausa—. Un reconegut col·laborador en el desenvolupament d'armament imperial.

—Jo no tinc pare —va dir Jyn. Les seves paraules van mostrar la força de la seva convicció.

—Una nena criada per ser soldat —va dir la Mon Mothma amb veu trista, o potser cansada.

Jyn la va mirar. Per ventura Mothma esperava que estigués trista perquè Saw li havia ensenyat a lluitar, a sobreviure? Però no va aprendre la seva primera lliçó de Saw. Veient a la Mon Mothma, va recordar als seus pares, com van fugir de Coruscant i van intentar lliurar-se de l'Imperi. Es van establir a Lah’mu, però la seva mare mai va deixar de sentir que seguien fugint. Quan va arribar l'Imperi, el pare de la Jyn es va rendir fàcilment. Massa. Però la seva mare... La seva mare havia lluitat.

El pare li va dir a la mama que corregués.

No ho va fer.

L'Imperi li va dir que renunciés, que es lliurés en silenci.

No ho va fer.

Jyn va aixecar la mirada i va recórrer amb ella als rebels que estaven al seu voltant. Qui eren ells per jutjar-la? No coneixien l'olor de la terra mullada sota la pluja i el de la sang pels trets de blàster. No sabien identificar botes de soldats d’assalt amb tan sols sentir-les. No es despertaven amb malsons sobre el passat, sobre les decisions que la perseguien.

Havia estat fàcil per a ells, una decisió en blanc i negre com les armadures dels soldats d’assalt, rebel·lar-se contra l'Imperi?

La Mon Mothma i els altres li van explicar per què necessitaven la seva ajuda. Els fantasmes del seu passat es burlaven de la Jyn.

Mai podria escapar de l'ombra del seu pare.

Va pensar en Blue, en Hadder, en Saw, en la seva mare.

En el seu pare mentre s'allunyava amb l'home de la llarga capa blanca.

Li estaven demanant que trobés al seu pare, que el trobés i descobrís l'arma que havia ajudat a desenvolupar. Era la vella missió de Saw feta realitat.

Jyn sentia el collaret de kyber al voltant del seu coll. Va recordar el moment en què la seva mare l'hi havia donat, minuts abans de ser assassinada.

Però recordava encara millor quan el seu pare li havia donat el cristall a la seva mare. Estaven a Coruscant. Últimament la seva mare se sentia intranquil·la, infeliç, però el seu pare havia rebut el finançament de l'Imperi, l'oportunitat de continuar amb el seu somni d'investigar a fons els misteriosos cristalls.

—Això —va dir el pare sostenint un petit cristall de kyber després d'examinar-ho en l'espectròmetre cristal·lí— és molt més que una roca.

—De debò? —La seva mare es rigué—. A mi em sembla una roca.

El pare va negar amb el cap.

—Això és el que fa als cristalls de kyber tan especials —va dir—. Semblen pedretes innocents, però poden canalitzar més energia de la qual pots imaginar. La seva història està barrejada amb llegenda, però és un fet que tenen el potencial de canviar tota la galàxia.

—Una petita roca —va dir la mama, abraçant-lo—. I té una esquerda.

El pare va embolicar el cristall amb un filferro de metall, el va penjar d'un fil i l'hi va posar a la mama. Li va fer un petonet i va dir:

—Mai se sap. Alguna cosa petita i trencada pot ser realment poderosa.

L'últim que el pare li havia dit a Jyn va ser que confiés en ell.

L'últim que li havia dit la mama va ser que confiés en la Força.

No estava segura de poder fer cap d'aquestes coses, però per primera vegada des que tenia vuit anys estava disposada a intentar-ho.

Jyn va empassar saliva. Mirà les cares al voltant seu. Expectants. Va reconèixer una cosa en els seus rostres que no esperava tornar a veure.

«Esperança».

Pensava que la seva esperança havia mort a Wobani, apagant-se com una flama sense oxigen. Abans que Zorahda se suïcidés, Jyn no tenia res que oferir-li, ni tan sols mentides. Però en veure a aquestes persones, en veure que encara creien tenir una oportunitat (que depenia d'ella), es va tornar a encendre en el seu cor l'espurna que portava tant temps morta.

No tornaria a enfonsar-se per no fer res. Li estaven donant una oportunitat. No canviaria el passat, però potser ajudaria a canviar el futur.

—Sí —va dir amb fermesa—. Ho faré.

FI