Aixecament rebel (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Veure a Idryssa degué ser un estímul perquè Saw es reunís amb alguns dels seus vells compatriotes. Xosad i la seva petita tripulació van ser els primers d’arribar. Després va venir Reece. Aquesta vegada no estava sol, sinó amb tres humans més i un lasat que no parlava molt. Miraven a Reece com si fos el seu líder, i a Jyn li va costar molt treball imaginar-se per què. No era el tipus de persona a la qual seguiria a una batalla.

El lloc començava a veure's més atapeït de l'usual i Jyn en particular se sentia depassada. Els homes d’en Reece eren immadurs, irresponsables i destructius. Mentre ella estava fora practicant amb el seu blàster modificat A180, la tripulació d’en Reece se li va unir amb les seves pròpies armes. No els importava en absolut disparar i moure's cap al següent objectiu; el que volien era desfer als droides que estaven penjats al costat de la torre, i reien sense control en veure el metall cremat.

—Quan se’n van? —li va preguntar Jyn a Saw en veu baixa al tercer dia de la invasió de la seva llar. Saw rigué.

—Ja sé, són insofribles. Però també poden ser útils —va afegir pujant una mica la veu.

—Ah, sí? —La pregunta de Jyn denotava dubte.

—Sí.

Jyn li va sostenir la mirada a Reece per avaluar-lo. Era com deu anys major que ella, però mancava de tota disciplina. Era molt més gran i musculós, per descomptat, però fora d'això dubtava que tingués entrenament formal.

—T'agrada el que veus? —va dir Reece gallardejant mentre caminava cap a la Jyn.

—Gens ni mica —va contestar ella amb fredor.

—Escolta, posa-li una corretja a la teva petitona —li va dir Reece a Saw—. Necessita aprendre a respectar.

A Jyn li va bullir la sang, però Saw va aixecar la mà abans que succeís res més.

—Jyn no és cap petitona. Si tens un problema amb ella, resol-ho fora.

Reece rigué.

—Va —va contestar amb sarcasme. Jyn era a punt d'esclatar—. Per mi està bé —va dir Reece aixecant una cella.

—Camina, anem-hi —va contestar la noia, camí a la porta.

Els homes d’en Reece victorejaren tant que no va tenir altra més que seguir-la. Saw va avançar amb pesadesa darrere d'ells.

Jyn es va dirigir al clar on Saw i ella practicaven diàriament i va esperar al fet que Reece l'enfrontés.

—Sense dany permanent, que sigui una baralla neta —va dir Saw amb to desganat—. És un combat amistós, no contra l'Emperador.

—Seré amable —va dir Reece fent-li una miradeta burleta a la Jyn.

—Li estava parlant a ella —va contestar Saw.

Reece es va plantar enfront de la noia. Es comportava com perdonavides, estava massa conscient que l’envoltaven els seus homes. Jyn li va sostenir la mirada, sabia que el seu rostre revelaria el que pensava fer. Va observar l'instant en el qual el seu gest va passar de la broma a l'absoluta serietat, i ja tenia preparada la seva guàrdia abans que ell acabés de tancar el puny. Quan ell va llançar el cop, ella el va desviar amb el braç i li va encaixar el puny en el plexe solar amb tanta força que li va treure l'aire.

Reece es va trontollar cap enrere i la ira va pintar de vermell les seves galtes. Els seus homes van esclatar en riures. Jyn es va mantenir àgil i lleugera però cautelosa.

Estava acostumada a lluitar contra Saw, que mantenia el seu temperament sota control i especialment amb ella, però Reece no era Saw. La burla va fer que la seva ira cremés i el seu següent atac va ser feroç i inesperat, com d'animal salvatge. Jyn no estava preparada i va assotar contra la terra.

Es va aixecar d'un salt abans que Reece pogués voltejar-se amb aire triomfal cap als seus homes; va retreure el cos, va baixar el seu centre de gravetat i va ajustar els ulls.

—No t'haguessis aixecat, petitona —grunyí Reece.

Jyn no es va molestar a contestar-li; les paraules no ferien, els punys sí. Cansada de la defensiva, va atacar primer; fintà un cop i es va inclinar cap enrere per donar una puntada elevada que li va donar a Reece en l'espatlla, però va aguantar la força de l'impacte i amb prou feines va donar uns passos cap enrere. Jyn va tornar a fotre-li més amunt i Reece la va colpejar en la cama per desviar l'atac. Això va fer que ella perdés l'equilibri; no obstant això, també va haver d'empènyer-la perquè assotés contra el terra una altra vegada. Aquesta vegada no la va assumir fora de combat, així que es va posar de genolls en el seu pit, somrient-li, mentre ella, adolorida, s'anava quedant sense aire.

Jyn encara tenia els braços lliures, però Reece estava damunt d'ella de tal manera que no li permetia fer palanca per treure-se’l de damunt.

Reece va deixar anar una rialleta i va ajustar els ulls. Se li va acostar tant a la cara que, per un moment aterridor, Jyn va pensar que l'anava a besar. Però no, només li va arrencar la corda de cuir que portava lligada al coll. Ara tenia a les seves mans el collaret de kyber.

—Ens tens perseguint a l'Imperi per tota la galàxia buscant aquestes porqueries i la teva petitona porta una lligada?! —li va cridar a Saw—. A què estàs jugant? —Va fer penjar el cristall enfront de la cara de la Jyn i rigué quan la nena va intentar retrocedir en el terra.

Jyn va moure els llavis. Reece estava tan atent a ells que no va saber quan va agafar una roca del terra.

—Què has dit, petitona? —va preguntar Reece acostant-se.

—He dit —va contestar Jyn en veu baixa— que era de la meva mare.

I amb el cap de Reece tan a prop, li va colpejar en la templa amb la pedra. Va caure atordit de costat i Jyn es va incorporar per fotre-li una puntada a l'estómac.

Ell va rodar pel terra gemegant abans de poder aixecar-se.

Ella va deixar que la pedra caigués de les seves mans sense interrompre el contacte visual.

—Has fet...

—Trampa? —va contestar ella—. Ah, no sabia que hi havia regles.

La noia es va dirigir de retorn al post i els homes d’en Reece es van aglomerar al voltant d'ell. Jyn va passar al costat de Saw.

—Un pal i res a perdre —li va dir Saw en veu tan baixa que només ella ho va escoltar.

Jyn es va tancar tot el dia a la seva habitació fins que Reece i els seus homes es van anar.

Quan va partir, Saw va tocar a la seva porta per avisar-li. Jyn li va obrir i va notar que portava a la mà una tela verda-i-grisenca.

—Per a què és això? —va preguntar Jyn.

—Per a tu. —Saw li va embolicar el coll amb la tela—. Vull que d'ara endavant usis això.

Va estirar la bufanda feta de carbó-cotó resistent.

—Per què?

Saw va mirar el seu coll.

—Sé que no vols treure’t el teu collaret. Sé el que significa per a tu. Però no pots deixar que ningú el vegi, Jyn. Galen tenia molts cristalls pel seu treball, però en realitat són molt difícils de trobar. No es veu bé que tu tinguis un quan tothom sap que m'interessen. —Es va passar la mà pel cap calb—. No és segur, no podem permetre que ningú s'assabenti de qui ets, de qui és el teu pare.

—Reece treballa per a tu... —va dir Jyn en veu baixa.

—Reece treballa per a qui li pagui —va contestar Saw—, i hi ha moltes persones que li pagarien molt més que jo si ell s'assabentés que ets filla de Galen Erso.

Jyn es va acomodar la bufanda perquè li cobrís el coll i el pit. Se sentia inexplicablement exposada.

—Quan ho va veure va saber que era un kyber —va dir Jyn. «Li vaig dir que va ser un regal de la meva mare», va pensar, però no ho va dir. No volia que Saw sabés com de ximple que havia estat en lliurar-li a Reece una altra peça del trencaclosques de la seva identitat.

—També sap que sempre he tingut interès en el treball de Galen i a esbrinar què és el que fa per a l'Imperi —va concedir Saw—. Encara que, d'altra banda, també és bastant estúpid; dubto que pugui pensar en alguna cosa que no sigui la pallissa que li vas donar. Però així i tot —va dir Saw mentre li acomodava la bufanda—, per si de cas.

Jyn va pressionar la tela contra el seu pit.

—Per si de cas.

—Xosad i els seus homes segueixen aquí. Estem preparant la següent missió —va dir Saw amb un to expectant que va cridar l'atenció de Jyn—. T’agradaria unir-te? —va preguntar somrient.

Va obrir els ulls per la sorpresa. Saw mai l'havia convidat a una missió, sempre ignorava les seves súpliques i, de fet, va acabar prohibint-li que tornés a demanar-li-ho.

—D'haver sabut que em permetries unir-me a les teves missions quan atonyinés a un noi, ho hauria fet fa molt temps.

—No va ser per això —va contestar Saw—. Ja sabia que podies fer-ho.

—Llavors, què va ser? —va preguntar Jyn balancejant-se sobre els seus talons mentre ell s'acostava a la porta—. Què et va fer canviar d'opinió?

Saw va voltejar per mirar-la amb una tristesa en els ulls que contradeia el seu somriure constant, però no va contestar.

Següent