Aixecament rebel (XLIII)

Anterior

CAPÍTOL 43

Rumitaka era un planeta sense molt més que pols. Al sud hi havia un petit negoci miner amb una refineria, i al nord granges d'irrigació. El port espacial estava prop d'un poble. Quan Jyn va aterrar, va preguntar pels ferrovellers locals.

—Es veu molt bé aquest transbordador —va dir el ferroveller labbo—. Per què vols desfer-te d'ell? —Les seves llargues orelles van tremolar quan els seus lòbuls penjants van fregar les seves espatlles.

—Estaria millor com a parts de refacció —va contestar Jyn—. A més, el codi d'identificació és fals.

El ferroveller li va llançar una mirada de dubte i va escanejar els codis de la nau. El treball de la Jyn era bo i en general la nau hauria passat qualsevol post de control, però ja havien emès una alerta de recerca.

—Suposo que podria emmagatzemar-la un temps fins que es calmin les aigües —va dir el ferroveller.

—Bon pla —va contestar Jyn. Van acordar un preu i Jyn va rebre els diners. Podria haver-li tret més guany, però per raons òbvies havia de vendre-la el més ràpid possible.

Va tornar directament al port espacial. Va comprar un passatge en un transport interplanetari i es va embarcar setmanes després cap a Uchinao. A partir d'aquí va començar a treballar aquí i allà, i es canviava de planeta en el sistema cada vegada que es posava nerviosa.

Quan li va ser possible, Jyn va acceptar un treball en un vaixell de càrrega que anava a sortir del sistema de les Cinc Puntes. La Comandant Solange i Allehander Pso li havien donat tots els motius per anar-se’n.

El temps i la distància es van fer un mentre travessava la galàxia. De vegades pensava en el molt que Hadder hauria estimat aquesta vida, veient planetes a través de les finestres d'innombrables naus, però en general intentava no pensar en ell en absolut. En lloc d'això, fingia ser l'au estel·lar de la qual havia sentit parlar a Inusagi, la que es convertia en pols espacial i s'escampava per l'univers.

No li importava ser qualsevol amb la condició de no ser Jyn Erso. Va assumir la identitat de Liana Hallik i va crear scandocs tan bons que van passar més d'una inspecció imperial.

***

Quan va tornar diversos anys després, només esperava que fossin prou bons com per permetre-li entrar al sistema de les Cinc Puntes sense fer-se notar.

Jyn va acoblar a Rumitaka amb la intenció de contactar a un talla-codis que havia conegut abans d'anar-se’n del sistema. Necessitava crèdits després d'una ratxa de mala sort. Però en lloc de topar-se amb ell, es va topar amb el ferroveller.

—Hola, noia —va dir creuant el petit port espacial fins a on estava ella—. Fa molt que no et veig.

Jyn va arrufar les celles intentant recordar exactament quant temps havia estat. Segons ella mateixa suposava, per a aquestes dates ja hauria complert vint i tants anys. Li va sorprendre que el labbo la recordés.

—Vaig vendre la teva nau a molt bon preu —va continuar el ferroveller tirant d’una cadira—. Tinc treball per a tu, si t'interessa.

Jyn es va encongir d'espatlles. En els seus viatges havia après que el millor era no mostrar-se emocionada davant una oferta. El labbo li va proposar discutir els detalls en una petita cantina al final del camí, i Jyn el va deixar convidar-li a un glop.

Asseguts en la taula, el ferroveller li va dir:

—M'interessen els codis que fas.

Jyn va tancar els ulls i es va permetre un moment de malenconia en recordar qui era ella abans d'anar a cantines de mala mort a oferir les seves habilitats deshonestes. Encara podia recordar com era una vida normal. «No —va pensar arrencant les imatges de la seva ment—. Mai tindré res normal. No mereixo una vida bona».

Tot allò bo mor.

Només necessitava els crèdits.

—Com de bons t'interessen?

L'home li va explicar el seu pla, un de molt intel·ligent. Si el labbo venia els codis i documents que ella falsifiqués, ella no semblaria implicada en l'assumpte. Li oferia un bon intermediari, encara que menys crèdits.

—Tinc un grup. Necessiten passar alguns posts de control. Necessiten manifests i registres que es vegin més... mediocres —va continuar el ferroveller.

—Puc fer-los. —Jyn es va beure la resta del got—. Quant?

Al ferroveller li va venir bé la seva actitud directa, no li agradava la conversa innecessària en parlar de negocis. Sense més demora, van fer un pla de pagaments i de treball.

—Ni tan sols sé el teu nom —va comentar Jyn. Era la segona vegada que feia negocis amb ell, i amb prou feines ara li semblava estrany.

—Risi Amps. I tu?

—Liana Hallik —va mentir amb facilitat. No se sentia Erso i Ponta li dolia massa.

El treball que li havia ofert Risi era fàcil però tediós i llarg. Jyn mantenia un estricte control sobre els seus crèdits. Podia viure bé treballant il·legalment i ja tenia planejat endinsar-se en la Vora Exterior, més enllà de les Cinc Puntes. La Comandant Solange, encara que corrupta i ineficient, seguia sent la representant de l'Imperi en l'estació espacial, i estava massa a prop com per mantenir-se tranquil·la. Jyn va començar a acostar-se a totes les naus que arribaven al port espacial esperant trobar a algú que volgués sortir del sistema.

No va trobar a ningú. Els holodrames que veia de nena presentaven la Vora Exterior com una font constant d'aventures, paisatges inusuals, noves espècies que descobrir i missions emocionants en naus que creuaven sistemes sencers com el raig. Però Jyn passava els seus dies en un quartet que llogava a Rumitaka, encorbada sobre un replicador de codis.

La sensació de què s'estava perdent la seva vida per una mala decisió laboral se sentia més forta de nit, quan Jyn falsificava registres de naus per a Risi. Esborrava els reports de danys en batalles espacials i afegia un historial fals de posts de revisió Imperial completats, o registres d'avorrides diligències. En examinar un registre darrere l'altre per modificar-los, Jyn estava cada vegada més segura que Risi treballava per a un grup partisà subversiu. Tal vegada no era el grup de rebels de Xosad i Idryssa; aquest semblava més petit, suposava que de no més de sis naus. Cap d'elles era un transbordador com el de Saw ni un Ala-Y com el que havia vist a Skuhl.

Jyn va dibuixar la silueta d'un Ala-Y sobre la pols de la seva taula de treball. Com hauria estat la seva vida si Saw no els hagués aïllat a Wrea? Si s'hagués unit a Idryssa i al seu grup de rebels? No hauria acceptat la missió d’Inusagi, que seguia donant-li malsons de tant en tant. Tal vegada hauria conegut a Hadder en alguna base rebel d'algun planeta lluny de Skuhl, perquè de no haver estat per ella s'hauria anat amb Xosad.

I seguiria viu.

No li agradava saber el nom de la sensació que portava tants mesos assetjant-la.

Penediment.

Va esborrar el seu dibuix amb la mà. Del que es penedia era d'haver-se barrejat amb grups com el de Saw, com el de Xosad, com aquest. No sabia què feien en aquests viatges que esborrava dels manifestos, ni amb els codis que falsificava per passar els bloquejos, però Jyn no era tan ingènua com per creure que ho feien per una causa que no fos autoproclamar-se defensors suprems de la justícia.

Al cap i a la fi, res d'això li importava mentre tingués crèdits, un lloc on dormir i alguna cosa que menjar. Això era l'única cosa important.

Aquella nit, algú va tocar la porta de l'antiga casa on Jyn s'allotjava. Era tan persistent que es va despertar encara que estava en el segon pis. La seva propietària va proferir un reguitzell de malediccions mentre baixava les escales per obrir. Jyn es va asseure sobre el seu llit intentant sentir el que deien. La propietària repetia en veu alta que la persona en qüestió no podia entrar.

Després va sentir el so de les botes. Jyn estava segura de poder identificar a un soldat d’assalt pel soroll de les seves trepitjades.

Va sortir disparada del llit i va córrer pel seu replicador. Va esborrar les dades el més ràpid que va poder. No va ser minuciosa, però alguna cosa era alguna cosa. Van desaparèixer tots els registres i scandocs en els quals havia estat treballant tota la setmana. Podia tornar-los a fer, però...

La seva porta es va obrir de sobte. Va agafar la bufanda que s'havia tret per dormir i la hi va tirar com va poder sobre el cabell i el coll per ocultar el cristall. Va esperar veure's pudorosa amb el seu abillament i no sospitosa.

—Tanith Ponta? —va dir el soldat d’assalt.

Jyn va girar-se amb lentitud.

—Ja els vaig dir que es diu Liana Hallik, no Tanith el que sigui! —va cridar la propietària—. Això és una violació de privadesa!

—Ha de presentar-se a un interrogatori —va dir el soldat d’assalt.

—Estic sota arrest? —va preguntar Jyn.

La propietària la va mirar amb estranyesa, com si amb prou feines se li ocorregués que Jyn podria haver-li donat un nom fals.

—No —va contestar el soldat d’assalt.

—Puc triar si vaig amb vostè o no?

—No.

—Puc almenys vestir-me primer?

El soldat d’assalt va dubtar un moment.

—Fa molt fred fora —va dir Jyn mirant els seus braços i cames descobertes.

—Pot vestir-se. —El soldat d’assalt la va mirar amb incomoditat des de la porta mentre ella es posava uns pantalons damunt dels shorts, una altra samarreta i un abric gruixut. Es va ficar les botes a trepitjades i es va presentar enfront del soldat d’assalt amb enuig.

—No vagi a llogar la meva habitació, eh? —li va dir Jyn a la propietària—. En un momentet vinc.

L'anciana va assentir amb vehemència. Jyn va esperar que fos igual d'honesta i no robés els crèdits que havia amagat en el matalàs.

El soldat d’assalt va conduir-la de retorn al port espacial. Risi Amps estava assegut en el terra amb l'esquena contra la paret i les mans emmanillades en duracer. Mirà a Jyn amb els ulls plorosos mentre el soldat d’assalt l'empenyia perquè avancés. Els guàrdies que escortaven a Risi el van obligar a aixecar-se.

Per a ella no era una bona notícia que haguessin arrestat a Risi. Evidentment ell havia estat el seu intermediari amb un grup rebel. Jyn podia al·legar que no sabia que havia estat treballant per als partisans, però no podia negar que falsificar documents fos il·legal. No sabia per què l’havien arrestat a ell i no a ella, però de totes maneres es moria dels nervis. El soldat d’assalt la va escortar a l'interior d'una nau imperial de transport i es van dirigir cap a l'estació.

Següent