La princesa, el pocavergonya i el granger (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

En Han va forçar un somriure relaxat i va girar-se a poc a poc. El rostre que li mirava era verd brillant, cobert d'escates i boles. Uns ulls negres cristal·lins s'assentaven sobre un curt nas tipus trompa.

Greedo. En l'esquema general de contrabandistes i sequaços, el rodià era tan perillós com una mosca volant al voltant del cul d'un bantha. Per desgràcia, dins de l'escala del personal contractat per Jabba, era dels qui disparaven a la més mínima provocació.

En Han es va dirigir de retorn a la seva taula i es va acomodar en el seient. Si li mostrava a aquest cretí un àpex de nervis, fins i tot amb una pistola apuntant-li, mai s’ho perdonaria a si mateix.

—De fet —li va dir al rodià—, estava per anar a veure al teu cap. Però ara li pots dir a Jabba que tinc els seus diners.

—És molt tard —va assenyalar Greedo, massa content per al gust d’en Han—. Hauries d’haver-li pagat quan podies. Jabba va posar un preu tan alt pel teu cap que tot contrabandista en la galàxia estarà buscant-te. Vaig tenir sort a trobar-te primer.

En Han també tenia sort. Si hagués estat un contrabandista de prestigi (diguem, Boba Fett), patiria una galàxia de problemes. No obstant això, no estava segur de si el contracte de Jabba tenia la clàusula «viu o mort», així que no pensava posar-se a disparar com un boig.

—Sí, però aquesta vegada tinc els diners.

—Si me’ls dónes a mi, potser se m'oblidi que et vaig trobar... —Greedo es va inclinar sobre la taula. Hauria tancat l'ull si tingués sentit de l'humor.

—No els tinc aquí. Mira, va ser una cosa insignificant ser abordat... —Han va aconseguir la seva pistola lentament per sota de la taula i la va lliscar fora de la funda en el seu maluc. Els seus dits van fregar el fred metall, mentre omplia els seus pulmons del càlid aire fumat de la cantina.

—Li pots dir això a Jabba —va dir Greedo—. Potser només et llevi la nau.

Ara li tocava a Han somriure amb suficiència.

—Sobre el meu cadàver!

El rodià esclafí en riallades; el so sortia del seu musell de trompeta, mentre apuntava la seva pistola directe al cor d’en Han.

—Aquesta és la idea. Des de fa molt temps he volgut matar-te.

Un somriure petit es va estendre pel rostre del Capità Solo.

—Sí. No ho dubto.

Greedo va desaparèixer en un centelleig encegador de llum blanca quan Han va prémer del gallet de la seva pistola. El cop del cos de Greedo desplomant-se sobre la taula va fer que els altres clients de la cantina voltegessin.

«Pobre Greedo», va pensar Han, mirant cap al cos fumejant, mentre s'aixecava una altra vegada. El rodià mai va saber que Han podia disparar per sota de la taula igual de bé que per amunt.

—Vaig dir que res de blàsters! —grunyí el cantiner.

—Per les molèsties! —Han va ficar la mà en la seva butxaca i li va llançar una moneda—. Lamento el desordre.

No va poder sortir prou ràpid d'aquesta cantina. El mur calent d'aire desèrtic es va estampar contra ell en sortir a l'exterior. «És com entrar en un forn», va pensar, cobrint-se els ulls del sol, que assotava des de dalt. La pols que volava per l'aire estava dens aquest dia; un inusual nombre de stormtroopers l’aixecaven dels carrers sense pavimentar, embrutant els seus immaculats uniformes blancs. Aviat es confondrien amb els edificis canyella destenyits pels sols, que hi havia al seu voltant.

Ara tenia un molt mal pressentiment sobre el nou treball.

I aquest pressentiment va empitjorar amb només veure a Chewie rondant fora de la porta de l'hangar i en escoltar una veu profunda cridant-ho en huttès:

—Surt, Solo!

El seu copilot va voltejar a mirar quan va escoltar les seves botes arrossegar-se per la sorra solta.

—No vas voler entrar tu sol? —va preguntar Han, donant una palmada en l'espatlla de Chewie—. No et culpo. Acabem amb això.

—Solo!

Lliscant-se pel terra com el llimac que era, Jabba esperava fora del Falcó Mil·lenari, cridant al Han. Mitja dotzena dels seus sequaços circumdaven la nau. Han va creuar els braços sobre el pit, comptant les armes lligades a cadascun dels rufians. Semblava que Jabba estava iniciant una col·lecció dels éssers més lletjos del sistema, amb ell com la joia de la corona.

En Han li havia explicat alguna vegada a Chewie la seva teoria que, a diferència de les altres formes de vida, els hutts no havien evolucionat d'espurnes de vida i matèria; la galàxia simplement els havia rotat un dia. Tan llarg com Han era alt, i carregant més o menys cinc vegades el seu pes, Jabba el Hutt era una combinació pútrida de pell marró i groc verdós. Estava ple de berrugues i arrugues, i tenia una llengua que bavejava, a la qual semblava incapaç de mantenir dins de la seva boca.

—Et vaig estar esperant, Jabba —va dir Han, deixant que la seva veu ressonés per l'hangar. Quan Jabba i els altres van voltejar, Han va sentir el seu estómac regirar-se. Els ulls daurats de rèptil del hutt van seguir els moviments d’en Han mentre s'acostava.

—Vaig suposar que ho estaries —va contestar Jabba.

—No sóc del tipus que fuig. —Bé, un sòlid 60 per cent del temps no ho era.

A Jabba li agradava parlar-li com si Han fos el seu fill esgarriat. En Han el deixava, perquè li agradava mantenir-se amb vida.

—Han, el meu noi, hi ha moments en els quals em deceps... Per què no em vas pagar? I per què vas haver de fregir al pobre de Greedo d'aquesta manera?

Pel que sembla, les notícies volaven.

—Vas enviar a Greedo a matar-me —li va recordar Han.

Aquests ulls daurats es van expandir en una falsa commoció.

—Ets el millor contrabandista en el negoci. Ets massa valuós com per fregir-te. Només estava transmetent la meva preocupació... davant les teves demores. No anava a matar-te.

Han va agitar una mà amb desdeny.

—Si has de dir-me res, vine a veure'm tu mateix.

—Han, Han! —Jabba va deixar escapar una de les seves riallades, la mateixa que feia quan alimentava amb esclaus a la seva mascota rancor—. Ets el meu contrabandista favorit, no ho saps? Tu i jo som semblats. Estimem els diners: la seva olor, el seu tacte, el seu pes en les nostres butxaques. Et comprenc millor del que creus.

A Han li feia fàstic la idea de ser alguna cosa semblat al llimac que tenia enfront d'ell.

—Si tan sols no haguessis hagut de botar aquest carregament d'espècia... —va continuar Jabba—. Entens que no puc fer una excepció? On estaria si tots els meus contrabandistes botessin els meus carregaments davant el primer senyal d'una nau estel·lar imperial? No és bo per al negoci.

—No vaig tenir alternativa, però ara tinc un noli i puc pagar-te, més un petit extra. Només necessito una mica de temps. —Han va aixecar les mans—. Au vinga. Fa quant que estic traficant per a tu? I és aquesta la primera vegada que haig d'abandonar el carregament.

Jabba semblava estar considerant això.

—Per un extra de, diguem..., vint per cent, et donaré una mica més de temps..., però això és tot. Si em tornes a decebre, posaré un preu tan alt pel teu cap que no podràs acostar-te a un sistema civilitzat per la resta de la teva curta vida.

Han va fer una petita reverència, després de forma experta va aconseguir que el senyor del crim ho rebaixés a un quinze per cent.

—Sempre és un plaer fer negocis amb tu.

Jabba continuava rient mentre es lliscava fora de l'hangar; la resta li seguia com a fidels mascotes. L'estómac d’en Han no es destensà fins que Jabba es va perdre de vista, i Chewie va deixar sortir un rugit d'alleujament des del fons del seu pit.

—Tu ho has dit —va dir Han—. Creus que ens hagués venut com a esclaus o que simplement ens hagués llançat cap al buit de l'espai per veure'ns rebentar en petites taques?

Cap d'aquestes opcions seria pitjor del que solien fer els Hutt. El que Jabba mancava en aparença ho compensava amb una infinita creativitat per ocultar el cos dels seus enemics.

En Han es va treure amb un drap la suor del clatell i es va estremir.

—Bé, és hora de posar-se a treballar. Preparem-la per volar.

Se sentia bé tornar al ritme de les coses. Chewie i ell van passar per tots els punts de comprovació habituals i previs a un vol, calibrant alguns dels instruments i traçant la ruta que prendrien cap al sistema Alderaan. En Han estava polint afectuosament un dels panells de control, quan va escoltar a algú cridar:

—Quin tros de ferralla!

El noi, per descomptat. Era evident que acabava de sortir del seu poble i no podria reconèixer la bellesa de les fines línies del Falcó. La sèrie YT era la cúspide del geni de l'enginyeria corelliana. Un triomf. Tal vegada estava entrat en anys... i algunes de les seves plaques no combinaven... i tal vegada no havia pogut repintar algunes de les pitjors marques de cremades, però, i això què? El que hi havia dins era el que més comptava.

Han no tenia moltes coses bones en la seva vida; en una baralla de debò, a part de Chewie, la seva nau era l'única cosa en el que podia confiar. Era l'amor de la seva vida, ho havia estat des del moment en què la va guanyar d'un altre contrabandista en un joc de cartes. I si el ratolí de sorra no deixava d'insultar-la, s'anava a trobar anant de retorn a Tatooine en una càpsula de salvament.

Han va descendir per la rampa d'abordatge per rebre'ls.

—Aconseguirà punt cinc més enllà de la velocitat de la llum. Pot no semblar molt, però té allò important on compte, noi. Jo mateix vaig agregar algunes modificacions especials.

Luke es va gratar el cap i li va llançar a l'ancià una mirada indecisa. En Han va tancar els ulls i va comptar fins a deu. Disset mil, es va recordar a si mateix. Si era una elecció entre Jabba alimentant amb trossos d'ell una fossa d'àcid o tractar amb un petit vàndal, tractaria amb el vàndal.

—Estem una mica precipitats —va dir Han, escombrant les seves mans cap a la rampa—. Així que si s'apressen a abordar, ens anirem d'aquí.

Darrere dels humans venien dos droides: un era de protocol, un humanoide de color daurat que s'aproximava arrossegant els peus amb les extremitats rígides i inspeccionant l'hangar amb ulls rodons i brillants; l'altre era un droide astromecànic cilíndric de color blanc sobre tres potes, amb un cap platejat en forma de dom amb detalls blaus. La seva petita llum d'alerta titil·lava en blau i vermell mentre girava el cap. Els dos semblaven haver estat rodant per les dunes durant dies.

En Han va esperar fins que tots estiguessin a bord per començar a pujar la rampa darrere d'ells. Va fer un últim cop d'ull per sobre de l'espatlla. Un viatge més de retorn. Després que obtingués els seus diners, faria un últim viatge a aquest forat per lliurar-los a Jabba i després s'asseguraria de mantenir uns quants sistemes entre ell i el hutt.

—Detinguin aquesta nau!

En Han va voltejar de nou. El baluern de peus i el xoc d'armadures va ser l'únic advertiment, abans que els stormtroopers entressin a dolls en l'hangar, amb els seus rifles blàster ja alçats i llestos.

—Disparin-los! —va ordenar el que estava al capdavant.

En Han va maleir en tres idiomes diferents mentre s'ajupia en anar pujant la rampa, perseguit per rajos d'energia que cremaven l'aire al seu voltant. Va girar-se i va disparar amb el seu blàster. Llançant-se a través de la porta cap amunt, va colpejar el palmell contra el botó d'alliberament. Els trets dels stormtroopers rebotaven en els escuts del Falcó Mil·lenari.

—Chewie! —va cridar Han, mentre corria per l'àrea de descans. Mirà al voltant per assegurar-se que els seus passatgers es posessin el cinturó—. Treu-nos d'aquí!

El seu copilot bramà des de la cabina de comandament, ofegant el comentari altiu de l’androide de protocol:

—Oh, se m'havia oblidat el molt que odio els viatges espacials!

El Falcó estava llest per deixar l'hangar quan Han es va desplomar en el seient del pilot, les seves mans volaven sobre la consola. Es van elevar per sobre dels edificis de Mos Eisley, bruts i batuts en sorra, en direcció del cel de la tarda. Veure com el cel es posava morat i s'enfosquia mentre sortien disparats de l'atmosfera mai era un espectacle avorrit. Per això Han estimava volar.

I aconseguir una fugida tan justa no li provocava, tampoc, un mal sentiment.

En Han amb prou feines s'havia assegut en el seient del pilot al costat de Chewie, quan el wookiee va assenyalar el sensor d'abast, grunyint un advertiment.

L'estómac d’en Han es va tibar en veure el gran centelleig que ràpidament s'aproximava a ells mentre deixaven l'atmosfera de Tatooine i entraven en l'enorme boca negra de l'espai exterior.

—Sembla un creuer imperial —va dir, fent una ganyota—. Els nostres passatgers han de ser més buscats del que vaig pensar. Tracta de demorar-ho. Inclina l'escut reflector mentre faig els càlculs per al salt a la velocitat de la llum.

Mentre les seves mans volaven sobre la consola de navegació, Han era amb prou feines conscient del droide astromecànic platejat amb blau que rodava per la porta oberta de la cabina, xiulant alguna cosa que sonava com a preguntes. En ser ignorat, va rodar cap a fora i es va dirigir a Luke i Ben per després escórrer-se en un espai petit, a un costat del 3PO.

Luke i Ben es van dirigir a l'estreta cabina, on Han continuava els seus càlculs. Genial. Ara tenia públic.

—Mantingues-te atent —li va advertir a Chewie—. Sembla que tenim altres dues naus imperials arribant. Van a intentar bloquejar-nos abans que puguem fer el salt a l’hiperespai.

El seu copilot li va llançar una mirada irritada, clarament ja dos passos per davant d'ell. Què podia dir? Un destructor estel·lar imperial, més o menys cinquanta vegades la grandària del Falcó, era suficient per posar-lo una mica inquiet. Tres el posaven francament nerviós.

Luke es va inclinar per tenir una millor vista.

—Per què no els deixes enrere? Vaig pensar que deies que aquesta cosa era veloç!

Què va ser això?, la quarta vegada que el noi havia insultat a la seva petita?

—Vigila la teva boca, noi, o acabaràs surant de retorn a la teva llar! Estarem segurs una vegada que fem el salt a l’hiperespai. A més, em sé algunes maniobres —va prometre, més per a ell que pels altres—. Anem a perdre'ls!

El Falcó Mil·lenari es va sacsejar amb força als primers cops dels creuers imperials. Espurnes blanc-i-blaves centellejaren fora de la finestreta, però els escuts van resistir.

—Aquí és on comença la diversió! —va dir als altres. L'adrenalina bombava a través d'ell, omplint el seu pit com un globus.

—Quant temps perquè puguis fer el salt a la velocitat de la llum? —L'ancià era l'ull calmat al centre de la tempesta. Les seves pàl·lides pupil·les blaves miraven el mar d'estels enfront d'ell. No semblava particularment molest, encara quan la nau se sacsejava i bressolava al voltant d'ells com si fos a punt d'explotar.

—Prendrà uns moments obtenir les coordenades de la computadora de navegació.

—Estàs bromejant? —va cridar Luke—. A la velocitat que ens estan perseguint?...

Què bé que no va acabar aquest pensament. Han el va mirar amb ira. Aquest noi, de debò...

—Viatjar per l’hiperespai no és com fumigar plantacions, noi! —va dir—. Sense càlculs precisos podríem viatjar a través d'un estel o rebotar massa prop d'una supernova, i això acabaria amb el teu viatge molt ràpid, no és així?

Els calents trets del destructor estel·lar venien molt ràpid; Chewie ja no podia evitar la major part d'ells. Han va recolzar una mà contra els panells laterals de la cabina, i va introduir el final de les noves coordenades. Una llum vermella centellejà per sobre, xiulant un advertiment, després d'advertiment, després d'advertiment... Han va fer una ganyota de molèstia.

—Què significa aquest centelleig? —va preguntar Luke.

—Estem perdent el nostre escudo reflector. Posa't el cinturó, vaig a donar el salt a la velocitat de la llum.

I just a temps. Han va mirar els ulls clars de Chewbacca i va dir:

—Pitja-ho.

Aquí fora va aparèixer la lluentor dels estels, un centelleig de vida en el segon abans que la nau accelerés. La velocitat va empènyer al Han contra el seu seient quan el Falcó va volar cap endavant, cap a l’hiperespai, deixant als creuers imperials mossegant la pols. Han va deixar anar una riallada.

Està bé, potser aquesta era la millor part de volar.

 Següent