Aixecament rebel (XLIV)

Anterior

CAPÍTOL 44

En la nau, durant el curt recorregut fins a Cinc Puntes, van posar a Risi Amps en una cel·la separada. Jyn no el va tornar a veure fins que van acoblar a l'estació i dos soldats d’assalt el van escortar a l'exterior en silenci. El soldat d’assalt que estava a càrrec de la Jyn va deixar passar uns llargs minuts abans de fer el mateix. Fora no hi havia senyals dels altres soldats d’assalt ni de Risi, ni de cap altra nau en aquest nivell. Els ports estaven buits i en silenci, tret per ella, el soldat d’assalt i l'elegant nau de transport.

El soldat d’assalt va caminar una mica darrere d'ella, alerta a pesar que no hi havia ningú al seu voltant. Jyn es va sorprendre: mai hauria pensat que la comandant seria capaç de dirigir tropes tan eficients.

Al final de la badia, el soldat d’assalt la va empènyer a un turbolift privat. Van pujar tres pisos i van sortir a un passadís que Jyn va reconèixer com la caserna general de l'Imperi en l'estació.

—Per allà —va dir el soldat d’assalt empenyent-la pel passadís cap a l'oficina de la Comandant Solange.

Encara que portava un abric pesat que la feia suar, Jyn se sentia despullada en no tenir algun tipus d'arma a la seva disposició. Se sentia com un nerf en el cau d'un rancor.

El soldat d’assalt es va detenir fora de la porta de l'oficina. Va pressionar un botó i l'elegant porta esmaltada es va lliscar cap a un costat. El soldat d’assalt no tenia intenció d'entrar, però li va indicar a Jyn que ho fes. Així que va passar amb el front en alt i l'esquena dreta.

—Sí... —va dir una veu a l'altre costat de l'habitació—. Ja veig per què vas pensar que seria bona elecció, Solange.

Jyn va sentir que una esgarrifança recorria la seva columna amb tanta força que la seva posa de fanfarroneria es va afeblir.

—Qui és vostè?

La dona va inclinar el cap cap enrere ajustant una mica els ulls, tan blaus com pannes de glaç.

—No parlis tret que t'ho demanem —va dir en un to autoritari que expressava que no anava a tolerar discussions. Jyn tampoc tenia la més mínima intenció de confrontar-la.

La insígnia de la dona indicava que era almirall. El seu uniforme gris lluïa impecable i en contrast la seva pell es veia encara més pàl·lida. Tenia el cabell ros platí lligat en una trena tan premuda que a Jyn li dolia el cap només de veure-la. L'únic toc de color en la seva persona eren les seves llargues pestanyes tenyides de vermell.

L'almirall va revisar un document.

—Segons els nostres arxius, vas arribar sota el nom de Tanith Ponta —va dir en to avorrit—. Però t’hem trobat sota l'àlies de Liana Hallik. —La va analitzar amb la mirada—. Quin dels dos noms és el real? —Com Jyn no responia, va afegir—: Ja pots parlar.

—Hallik.

L'almirall va assentir. Va col·locar l'arxiu sobre la taula de tal forma que Jyn pogués veure la seva pròpia imatge amb el nom de Liana Hallik escrit a dalt, seguit pel codi d'identitat que havia falsificat quan va començar a usar-ho. Tal com va sospitar, els soldats d’assalt havien revisat la seva habitació després de portar-la-hi, i van assumir que l’scandoc que havia deixat allà el veritable.

L'almirall li va cedir la paraula a la Comandant Solange amb un gest de la mà.

—T'estàvem buscant, Liana —va dir la comandant—. On t'havies ficat?

Jyn li va fer una mirada freda i no va contestar. On s'havia ficat? En el sistema Anoat, treballant en un tanc tibanna de gas. Havia passat una època d'un lloc a un altre de la Vora Mitjana, a Cerea i Coyerti, abans de passar gairebé un any a Takodano, en un vaixell que necessitava codis i no feia preguntes, tant temps que havia oblidat la sensació d'aire fresc per quan va tornar a la superfície.

—Per aquí —va contestar Jyn.

—Bé, no importa —va dir l'almirall—. Tenim un treball per a tu. A l'àrea hi ha una agrupació rebel i volem derrotar-la. —L'almirall va gargamellejar.

—I anem a derrotar-la —va corregir-la la Comandant Solange—. És un grup partisà particularment violent. Han estat usant al criminal Risi Amps per obtenir uns codis d'autorització que els permetessin evitar les mesures de seguretat que l'Imperi ha implementat en aquest sistema.

La dona va aixecar una cella. Jyn era conscient que en aquesta habitació totes sabien que era ella qui havia fet els codis.

—Per desgràcia, Risi Amps té informació equivocada sobre la ubicació d'aquest grup partisà —va comentar l'almirall en to impacient.

—L'Almirall Rocwyn ha traçat un pla per ajudar-nos a localitzar la seva base —va continuar la comandant—. Ara que Risi Amps ha estat arrestat, necessitaran una altra forma d'evitar els nostres bloquejos. Volem que siguis tu qui els els proveeixi. Tenim codis addicionals que hauràs d'agregar perquè puguem rastrejar-los. Aquesta nau serà l'abella que ens porti al rusc.

Jyn va pensar a al·legar que no sabia falsificar-los, però va suposar que això no serviria més que per molestar a l'almirall. En lloc d'això va dir:

—No tinc un replicador de codis.

La Comandant Solange va obrir un calaix del seu escriptori i va treure un de nou. Jyn el va obrir per veure què contenia i va notar que hi havia un programa de rastreig preinstal·lat.

—Quant ofereixen com a pagament? —va preguntar la Jyn.

L'almirall li va sostenir la mirada tant temps que la va incomodar, però no tant com perquè Jyn s'acovardís i trenqués el contacte visual.

—Segueixin-me —va dir l'almirall per fi, avançant a gambades cap a la porta. No es va donar la volta per revisar que ambdues la seguissin, sabia que ho farien.

Van recórrer un passadís de taulells blancs i van creuar una porta amb forrellats d'alta seguretat protegida per un parell de soldats imperials. L'habitació que estava darrere de la porta tenia poca llum i feia mala olor, com de cremat i metàl·lic.

—Hola, Bardbee —va dir l'almirall amb amabilitat.

En la penombra, Jyn va albirar a una criatura blanca que estava penjada al centre de l'habitació. Tenia forma de diamant i el seu tors era de la grandària de la Jyn, però amb membranes gairebé translúcides; una connectava el seu cap amb les puntes dels seus dits i una altra anava dels dits als turmells.

—Els rayeth són gent estranya —va observar l'almirall amb indiferència—. Són amfibis, saps?

—Sí. —Era cert. Va recordar la primera vegada que els havia vist, a Inusagi, suplicant-los als soldats d’assalt que els permetessin entrar al palau. Lluïen bells i elegants mentre dansaven sobre les aigües blaves dels pous. Quan s'embolicaven en les seves membranes, semblaven alts i nobles.

Considerant la dignitat dels seus records, era particularment rar i cruel veure a aquest rayeth exposat d'aquesta manera. Tenia els braços estirats al màxim, dolorosament immobilitzats per un parell de manilles magnètiques encastades a la paret. Intentava pairar-se d'elles; l'instint de cobrir el seu cos per protegir-se era més fort que el dolor que els lligams li causaven als canells ensangonats. El seu rostre era pla excepte per una petita protuberància amb dues ranures per respirar i una esquerda horitzontal per menjar. Tenia els ulls d'un blanc lletós i d'ells degotava una espècie de moc llefiscós que relliscava per les seves galtes.

Era plor.

—Aquest rayeth en particular es fa el difícil —va continuar l'almirall en to lleuger—. Ha treballat per anys amb el grup partisà que estem buscant i sabem amb certesa que coneix la ubicació de la seva caserna principal i les seves rutes d'operació. Però no li dóna la maleïda gana de parlar. —Mentre pronunciava aquestes paraules, li va donar unes bufetades a la cara. Després va separar la mà amb fàstic i es va netejar el moc amb un mocador.

—Per això et necessitem —va continuar l'almirall.

El rayeth va tirar dels seus lligams emetent un grunyit greu. Mirà a Jyn amb ràbia, els seus ulls blancs centellejaren. El torturaven per obtenir la mateixa informació que ella els anava a regalar.

—Ha, ha —reprengué l'almirall. Va arribar un droide interrogatori. El rayeth va ploriquejar, però no va disminuir la ira de la seva mirada.

L'Almirall Rocwyn es va dirigir a la Jyn:

—Em vas demanar un pagament. Em sembla que ja ham arribat a un acord —va dir amb veu tranquil·la.

—Sí —va murmurar Jyn. El seu pagament seria la seva llibertat. El seu pagament seria no sofrir la mateixa sort que aquest rayeth.

Honestament, la presència de l'Imperi en les Cinc Puntes sempre havia estat una broma. La Comandant Solange havia danyat el seu rang, la seva reputació i la seva autoritat en ficar-se a les cases d'apostes. Amb la seva sola presència, aquesta nova almirall havia restaurat el terror i el servilisme que l'Imperi requeria.

«Com s’ho fa l'Imperi per reclutar a tanta gent horrible?», es va preguntar Jyn contemplant el cos demacrat del rayeth.

—Aquest grup de partisans en particular s'obstina a ser antihumà —va continuar l'almirall i va girar-se a mirar-la —. Hem pagat a un contacte perquè et recomanés i parlés bé de tu. Amb tu han fet una excepció i et rebran.

—Sí, conec aquest tipus de grups —va dir Jyn. Va intentar amb totes les seves forces enfocar-se en la mirada imparcial de l'almirall, no en el rayeth que l'escrutava.

L'almirall va aixecar una cella.

—Sens dubte —va dir a manera d'insult, i Jyn no va poder evitar ruboritzar-se. L'almirall va fer un gest displicent—. Encarrega't dels detalls —li va dir a la Comandant Solange i les va acomiadar a ambdues.

La Comandant Solange va sortir de l'habitació immediatament. Jyn s’aturà un moment i després la va seguir.

—Bé, on ens vam quedar? —li va preguntar l'almirall al rayeth just abans que la porta es tanqués. Mentre caminava pel passadís, Jyn va sentir que el rayeth no deixava de cridar. Quan ja havia arribat a l'oficina de la comandant per rebre les instruccions finals de la seva tasca, encara podia sentir els esgarips.

Següent