Aixecament rebel (XI)

Anterior

CENTRE IMPERIAL DE DETENCIÓ I CAMP DE TREBALL LEG-817

UBICACIÓ: Wobani

PRESONER: Liana Hallik, #6295A

CRIM: Falsificació de documents imperials, resistència a l'arrest, possessió d'una arma no declarada.

MES 02

Jyn va perdre la noció del temps en el camp de presoners de Wobani. La seva cel·la no tenia finestres i l'única llum provenia del passadís central. Durant el dia se sentia tanta humitat que fins i tot les pedres suaven, i de nit, tant fred que es cobrien de gebre. Li recordava a la cova on es va ocultar a Lah’mu. Pensava en aquest lloc cada vegada més. De vegades, quan despertava a mitjanit, havia de recordar-se a si mateixa que ja no tenia vuit anys ni s'ocultava d'aquells soldats d’assalt.

I que Saw no vindria a salvar-la.

La seva cel·la era diminuta i les coses havien empitjorat des que va arribar la seva nova companya de cel·la, una lunnix anomenada Zorahda. Tenia més edat que la majoria dels presoners. El seu cos estava cobert de pelatge blanc, els seus ulls grocs lluïen esvaïts. Mai s'acovardia enfront dels soldats d’assalt i feia el possible per no veure's feble. No li era difícil: amb només mostrar les dents negres que amagava sota els bigotis blancs que coronaven els seus llavis era suficient per mantenir a ratlla als altres.

Les cel·les eren estretes. Els llits consistien en uns matalassos atapeïts estesos sobre unes planxes que estaven encastades en les parets. L'espai per dormir era diminut fins i tot per a la Jyn, de complexió més aviat petita; per a la Zorahda, que mesurava dos metres, era impossible. En la seva primera nit a LEG-817 va haver d’estirar-se en el terra, entre els llits. Un soldat d’assalt en patrulla es va detenir enfront de la seva cel·la:

—Tots els presoners han de romandre en els seus llits durant el torn nocturn —va dir el guàrdia.

Com a resposta, Zorahda va fer un gest obscè amb els llargs dits.

El soldat d’assalt va demanar suport i piques elèctriques. Zorahda va intentar pujar de pressa al seu llit i fer-se un cabdell en el buit, però ja era massa tard. L’alcaid la va observar amb un somriure mentre quatre soldats d’assalt l'electrocutaven amb xocs d'alt voltatge i li propinaven una pallissa fins que el seu pelatge nevat es va tacar de pegats de sang d’un marró-vermellós.

Jyn volia oferir-li alguna espècie de consol, però sabia el que passaria si un soldat d’assalt la sorprenia mostrant compassió o simpatia. No li va prendre molt temps aprendre aquesta lliçó.

Cada matí, una alarma sonava per tota la presó per marcar l'inici de la nova jornada laboral. Una sola safata amb la seva ració d'aliment apareixia en un petit compartiment que tenien al costat del llit. Jyn es va ficar el seu a la boca, va fer cas omís del sabor salat i va mastegar mentre s'allistava de pressa per a les seves activitats quotidianes. Els soldats d’assalt triaven als obrers de granja en primer lloc, era el treball més fàcil i cobejat. Després de la primera selecció, obligaven als altres presoners a tornar als salons on se'ls assignava una altra feina.

Zorahda va acabar de rentar-se abans que Jyn i es va parar al costat d'ella quan va estar preparada. Podien escoltar el tediós procés de reubicació de presoners en l'altre extrem del passadís. Els soldats d’assalt havien fet la primera selecció del dia, i ni a Jyn ni a Zorahda els havia tocat en el destacament de la granja. Jyn va mirar amb enveja als afortunats, que es van formar en el passadís.

—Odio aquest lloc —va dir Zorahda en veu baixa, però plena d'amargor.

Jyn va assentir amb el cap sense dir res. No hi havia molt més que afegir a això.

Un soldat d’assalt va obrir els forrellats i les va emmanillar. El pesat metall era enorme per als canells de la Jyn i no li permetia aixecar els braços. A Zorahda li estrenyia i li causava un gran dolor. Cap es va queixar.

Una vegada que s'establia el pla de treball, se'ls obligava a caminar gairebé al trot. Els presoners de cames llargues, com els gigorans, o el wookiee solitari del pis de la Jyn havien d'escurçar les seves gambades, mentre que els de cames curtes, com la família d’ociocks, fins i tot havien de córrer perquè no els calciguessin. Al final del passadís s'escanejaven els documents i se'ls indicava a quines unitats de transport de turbotanc havien de dirigir-se per completar una altra jornada de treball.

La presó s'elevava per sobre de les fàbriques que l'envoltaven com uns fidels suplicants. Les més properes a la presó estaven destinades a la manufactura de parts petites, com els cargols i les rosques que s'usaven per construir naus. Els rumors deien que les armadures dels soldats d’assalt es fabricaven originalment a Wobani, però Jyn mai va veure evidències d'això, només incomptables cargols i rosques, suficients per fer més Destructors Estel·lars dels quals necessitava la galàxia. Altres fàbriques del planeta desenvolupaven panells per als terres i les parets de les naus, i els exportaven a altres planetes. La labor era brutal i pesada, i involucrava el maneig de metalls calents en estat líquid. Jyn odiava que li assignessin tasques en aquestes fàbriques. Es va prendre un moment per enyorar el treball en la granja, que almenys era a l'aire lliure, en la frescor.

Però no tenia elecció. Cada dia els presoners treballaven en grups i tasques diferents, era una manera d'evitar que formessin aliances. No importava ni el seu físic ni les seves habilitats; els febles treballaven costat a costat amb els forts, i si tenien molta sort, els seus companys els ajudaven a completar la labor. Jyn va cometre l'error d'esmentar que tenia coneixements tecnològics i que podien assignar-la al departament d'enginyeria. Per haver obert la boca, la van colpejar i mai li permetien acostar-se si més no a cap tipus de dispositiu electrònic.

La seva placa d'identificació de presonera va fer bip sota l'escàner.

—Panells —va dir el soldat d’assalt que estava a càrrec de l'operació, assenyalant a un turbotanc amb el polze.

Jyn va recórrer el camí fins al tanc, on la van tornar a escanejar i li van donar un seient compartit de metall. Els soldats d’assalt patrullaven el passadís central, però ningú parlava ni es mirava. Sabien que tenien una jornada exhaustiva per davant. Treballar amb els droides recol·lectors i les unitats d'irrigació en els camps, o alinear cargols i inspeccionar perns en les línies de producció, no era difícil, només tediós. Fondre panells significava socarrimar-se el pèl, cremar-se la pell, músculs adolorits, cremor en els ulls, gola seca i pulmons plens de cendra.

El turbotanc va rugir en cobrar vida quan es va omplir. Anava sotraguejant sobre el terreny irregular de Wobani mentre s'obria camí cap a la fàbrica de panells. Després d'un viatge curt, el destacament de treball va sortir del transport formant una fila i els droides els hi van donar instruccions per a les seves activitats del dia.

Els droides eren part indigne de la seva labor: ells podrien fer tot això amb més eficiència i facilitat. De fet, els droides eren els que feien la majoria del treball de nit a les fàbriques mentre els presoners dormien. L'Imperi estava disposat a sacrificar una mica d'aquesta eficàcia per obligar als presoners a complir amb una quota insignificant.

Aquest dia, el treball de la Jyn era fer osques en la part de baix d'uns panells de paret, en seccions de dos metres per mig metre cadascuna. Estava parada enfront d'una línia de producció amb una fulla acceleradora de partícules, fent dos talls cap avall i un cap a un costat. Els trossos de metall es desprenien de les osques i feien un soroll sord i buit en copejar el terra que semblava com d'ossos. Els borrissols dels seus braços s'havien cremat feia molt temps. Encara que el seu casc temperat no se li ajustava bé al cap, almenys la protegia de l'embat directe de la calor.

En la línia de producció, Jyn va aixecar, va tallar i va recórrer panell rere panell. Una part d'ella es preguntava per a què volia l'Imperi tants panells i tantes osques, i no era la primera a fer-ho. El que més es deia era que l'Imperi engrandia la seva flota, però la quantitat de peces que havien produït els presoners al llarg dels anys, i des de molt abans que Jyn arribés, va donar motiu al rumor que l'Imperi fonia les peces una vegada acabades i obligava als presoners a repetir el treball sobre el mateix material una i altra i una altra vegada.

Jyn ja no es molestava a especular per què l'Imperi feia el que feia. Per a què havien assassinat a la seva mare? Per a què s'havien emportat al seu pare? Si estaven fent alguna cosa amb la seva recerca, encara havia d'esbrinar-ho. Saw s'havia tornat boig amb això; va passar la meitat de la infància de la Jyn perseguint als fantasmes del seu pare per intentar desxifrar les intencions de l'Imperi, però mai va descobrir res.

Les paraules d’en Saw es van filtrar a la ment exhausta de la jove: «Un soldat amb un pal i res a perdre pot apoderar-se de la situació».

Se li van crispar els dits en agafar la fulla acceleradora de partícules. Encara que pogués arrencar-la de la seva motllura, no podria abatre a més d'un soldat d’assalt abans que li impedissin arribar més lluny. Els presoners manejaven eines que podien destrossar als seus vigilants, però de totes maneres no hi havia manera d'escapar.

La peça de metall del panell principal sobre la qual treballava se deixà anar de sobte i va anar a donar al terra. En lloc d'assotar contra el terra, es va fer xixines com el vidre; les seves estelles van sortir volant per onsevulla.

—Detinguin la producció! —va cridar un soldat d’assalt. Es van prendre llums vermelles d'alarma i el grinyol desafinat del metall contra el metall va fer ressò per tota la fàbrica. Els presoners es van posar de genolls amb les mans enlaire, just com els havien instruït en l'entrenament. Jyn volia llevar-se els trossos de metall que tenia incrustats en la cama, però sabia que no li convenia desobeir la instrucció de no moure's.

Alguns soldats d’assalt i diversos enginyers imperials van arribar en rajada a la secció on estava la Jyn, que va mantenir el cap ajupit tot el temps.

—Hi ha una falla en l'acer reforçat amb duràlium —va dir un dels enginyers—. Aquest panell és massa fràgil.

—Observa les estries —va dir un altre enginyer ajupint-se. Un droide d'inventari RA-7 va recollir un dels trossos més grans del metall perquè els altres poguessin examinar-ho més de prop.

—L'escaneig inicial indica una combinació errònia en l'aliatge —va dir el droide—. Aquesta peça prové del lot 3-2-4-3. Es van manufacturar quatre-centes unitats amb aquesta barreja.

L'oficial imperial que estava a càrrec va maleir i va introduir dades frenèticament al seu datapad. Jyn sentia els braços adolorits de tenir-los aixecats tant temps, però no es va moure en absolut mentre va tenir a prop als oficials, els soldats d’assalt i els droides parlant sobre la resistència a la tracció de l'aliatge; la van ignorar per complet, com si fos un altre tros d'escombraries metàl·liques.

—Haurem de detenir la producció i retirar tots els panells que hagin sortit d'aquest lot —va concloure l'oficial al comandament. Girà sobre els seus talons i es va marxar rumb a la seva oficina no sense abans dir—: Serà tediós trobar-los, estan dispersos per totes les fàbriques.

—Sembla que és el teu dia de sort —va dir un soldat d’assalt que estava prop de la Jyn mentre es dispersava la gentada que s'havia format al voltant. En breu, un anunci va sonar per tota la fàbrica. Ordenava que la unitat de la Jyn tornés als transports de la presó; el seu torn havia acabat d'hora.

Per fi, Jyn va poder baixar els braços; va deixar que pengessin inerts als seus costats perquè la sang tornés als seus dits. Es va impulsar posant les mans en el terra per incorporar-se, i va fer un gest de dolor en sentir que un resquill de metall se li enterrava en el palmell. Va voltejar la mà per mirar.

El resquill mesurava al voltant de dotze centímetres. Un extrem era quadrat, l'altre esmolat com una navalla. Era just com un ganivet, ni manat a fer. Jyn ho va observar un moment.

«Un soldat amb un pal...».

Era impossible. Era estúpid. Però era el que hi havia.

Una oportunitat.

Sense permetre's pensar-ho dues vegades, Jyn va sostenir l'esmolat tros de metall. El simple fet d'embolicar amb els seus dits la base de la fulla la va fer sentir més forta i poderosa que mai des que havia arribat a Wobani, o fins i tot des d'abans. L'esperança la va posseir com una onada, li va redreçar la columna, li va aclarir la vista.

—Escolta, tu. —Una veu va sortir del casc d'un soldat d’assalt.

Els dits de la Jyn es van gelar i va deixar anar el resquill. Quan va colpejar el terra, va fer tant soroll que semblava que absolutament totes les persones i droides de la fàbrica ho havien sentit.

—Una presonera amb una arma no registrada —va dir el soldat d’assalt. L'altre es va abalançar sobre la Jyn, assotant-la contra la paret.

—No estava..., jo només volia... —va intentar explicar Jyn, però immediatament li van col·locar un collaret de càrrega magnètica que no li permetia respirar, molt menys parlar. Tot seguit, la van emmanillar i dos soldats d’assalt amb piques elèctriques van aparèixer enfront d'ella. El primer es va ajupir per recollir la navalla improvisada. La va sostenir a la seva mà, la va balancejar, la va pesar i després va voltejar a mirar-la.

—Planejaves usar-la com a arma —va acusar.

Jyn va sacsejar el cap, desesperada.

—Cridin a l’alcaid —va dir el soldat d’assalt.

Havien passat tres hores des del torn nocturn quan els soldats d’assalt llançaren el cos colpejat de la Jyn al terra de la seva cel·la. Zorahda es va despertar de cop i la va observar mentre intentava incorporar-se i arrossegar-se fins al seu llit. No es va moure ni un centímetre per ajudar-la, no va mostrar compassió ni empatia. Havia après la lliçó.

CAPÍTOL 11

Jyn mai va saber en quin moment Wrea va deixar de ser la seva llar i la de Saw per convertir-se en la caserna d'operacions de la seva quadrilla de partisans. Xosad s'havia anat, però Jari i els altres es van quedar. Diversos dels seguidors d’en Reece van tornar, al·legant que preferien rebre ordres d'algú amb experiència real. Idryssa va enviar nous reclutes, i Saw acceptava a qualsevol que li demostrés que valia la pena. Era normal que almenys sis persones o més es quedessin en el post d'avançada. Alguns arribaven i s'anaven de seguida, i Jyn no els tornava a veure mai. Uns altres es quedaven.

Jyn lluitava per mantenir la disciplina d'entrenar-se tots els dies, fins i tot amb Wrea ple de gent. Quan Saw estava a casa, sempre hi havia un grapat de persones disposades a unir-se-li en combats i pràctiques de tir. Immediatament notava si volien lluir-se davant Saw o cridar la seva atenció.

—Quan no estàs ni es molesten —es va queixar amb el guerrer mentre li rasurava el cap en un estrany moment de privadesa, tasca que va assumir quan va resultar evident que ho feia millor que ell.

Saw rigué.

—Estàs dient que vols que me’n vagi?

Jyn li va picar en el braç.

—Només volen impressionar-te —va dir, exasperada.

Saw rigué de nou. Jyn sabia que no s'adonava de l'efecte que tenia en els altres. Ell pensava que els nous reclutes es quedaven a Wrea perquè creien en la causa, no entenia que només creien en ell.

D'altra banda, hi havia molt que aprendre dels nous. Jyn tenia la suficient humilitat per admetre que Codo era millor combatent, i cada vegada que podia li sol·licitava un enfrontament per aprendre els seus moviments. Maia era tímida i prima, però la seva punteria era insuperable. Staven ho sabia tot sobre balística. Jyn els seguia a tot arreu i aprenia quant podia.

Una part d'ella intentava ocultar fins i tot a si mateixa que volia impressionar a Saw. Mentre més gent arribava a Wrea reclamant la seva atenció i obligant-lo a ser líder i mentor, més enyorava el temps que van passar sols.

Saw canviava davant els seus ulls. Cada vegada sortia més i més a missions, i Jyn no podia fer res, excepte quedar-se enfront de la unitat comm esperant notícies seves, esperant que no hagués succeït el pitjor. Li costava fins a l'últim àpex de la seva voluntat no contactar-hi quan el silenci durava massa, però sabia bé que el seu rol era continuar amb la vigilància.

Feia una setmana que s'havia anat a una missió quan va tornar amb ferides en la cara i una fractura severa en una cama. Jyn va intentar preguntar-li què havia succeït, però ell només grunyí que la missió havia estat un èxit i va ignorar la seva preocupació. No obstant això, la cama li feia força mal i, mentre va estar tancat en el post d'avançada per guarir-se, explotava contra tothom, incloent a Jyn. Estava tan de dolentes que a ella fins i tot li va donar gust que se n'anés de nou, i sentir quelcom així la va buidar per dins.

—Què passa, petita? —va preguntar Maia, que portava més de quatre mesos en allà.

Jyn estava asseguda amb les cames penjant en la riba de l’illa, mirant la gruta on nedaven alguns dels nois. El sol començava a posar-se.

—Tot està canviant —va dir amb un to taciturn.

—Tot canvia sempre —va contestar Maia.

—Doncs no m'agrada —va reposar Jyn.

Maia va estirar les mans. Jyn no va poder evitar notar els guants de sintepell que ara usava tots els dies. Els havia guanyat a Codo en una aposta i gaudia de presumir-los cada vegada que el tenia a prop. Era obvi que Codo anava a intentar mullar-los des d'on nedava, en el mar. No ho va aconseguir, i Maia rigué davant el reguitzell de malediccions que va proferir després.

—Saw significa molt per a tu, veritat? —va preguntar Maia, després que Codo i els altres s'allunyessin. Jyn es va encongir d'espatlles. No podia negar-ho, però tampoc volia dir-ho en veu alta—. Saw significa molt per a molta gent —va continuar Maia quan Jyn no li va respondre—. El meu padrí, Lux, em va explicar que era un heroi d’Onderon. Va salvar a la família d’Staven de morir de gana quan va organitzar una incursió per provisions que va travessar el bloqueig de l'Imperi. Va lluitar en les Guerres dels Clons i porta lluitant en batalles des de llavors. És una llegenda viva. —Jyn va bleixar—. Però... —va afegir Maia—, encara que Saw signifiqui molt per a tots, només tu signifiques molt per a ell.

Jyn va voltejar per mirar-la de sobte, però no va saber què dir. Maia va assentir, sabia el que pensava la noia:

—No ho dubtis ni un segon, petita —va reiterar—. De vegades penso que ets l'única cosa que li importa.

—Escolta! —va dir algú des de l'escala que conduïa al mar. Els nois venien pujant des de la gruta. Staven es va acostar a Jyn i a Maia amb el seu pèl blau xopat—. Anem a prendre'ns un descans, véns?

Jyn va arrufar les celles i va seguir mirant el mar. «Prendre's un descans» era un eufemisme entre els hostes freqüents de Wrea per «emborratxar-se mentre no està Saw», i Jyn mai estava convidada.

—Anem. —Maia es va aixecar i es va espolsar la sorra del cul. Ella i Staven es van dirigir de retorn al post.

Staven es va detenir un moment, va girar-se i va repetir:

—Véns?

—Jo? —La veu de la Jyn va sonar més aguda i infantil del que volia.

—Sí, tu —va dir Staven entre riures—. Véns o què?

Jyn es va aixecar d'un salt i els va seguir de retorn al post.

Algú va treure una gerra d'un líquid blau pàl·lid que feia una olor amarga i prou forta com per cremar-li els borrissols del nas. Staven li va servir un got de llet de bantha fermentada menys ple que als altres, però ella no es va queixar.

Van intercanviar anècdotes de guerra i acudits pujats de to mentre Jyn prenia a xarrups el fètid líquid. Se li van escalfar les entranyes i el seu riure es va fer més fragorós. Codo li va donar un copet a l'esquena i va cridar:

—Ets una dels nostres!

Jyn va beure amb avidesa les últimes gotes d'alcohol.

—Salut per la Jyn! —victorejà en emplenar-se el got, i després va parpellejar mentre deia—: Jyn..., ehem..., se m'oblida el teu cognom.

Una alerta va sonar en el seu cap. Ella i Saw sempre havien anat amb compte de no esmentar-ho. Sempre va anar només Jyn.

—Per Jyn Gerrera! —va cridar Maia i es va beure el got sencer. La resta de la taula la va seguir.

Aquella nit, mentre trontollava fins al seu llit, Jyn va pensar: «Això no està tan malament com pensava».

Següent