CAPÍTOL 12
En Han va saber que
estaven en problemes quan les portes de l'ascensor es van obrir en el bloc de
detenció.
—Això no va a
funcionar —va murmurar.
—Per què no vas dir
això abans? —va xiuxiuar Luke.
—Sí ho vaig dir
abans! —Almenys cinc vegades des que havien deixat la sala de control. No era
culpa d’en Han que Luke només sentís el que ell volia.
El bloc de detenció
era tot el que Han no volia que fora: ben protegit per portes làser i càmeres,
i operat per mitja dotzena d'oficials de seguretat. Un d'aquests oficials va
aixecar la mirada de l'estació de processament, quan Han, Luke i Chewie es van
aproximar. Els seus llavis es van contreure en un gest de repugnància mentre
mirava al wookiee.
—A on estan portant
a aquesta... cosa?
Han va contenir la
respiració, lluitant per no perdre el seu tremp.
—Trasllat de
presoner des del bloc u-u-tres-vuit —va dir Luke. Han se sentia orgullós de com
de suau que havia sortit la mentida de la boca del noi. Tal vegada se li estava
enganxant una mica d’en Han després de tot.
—No vaig ser
notificat. —Els ulls de l'oficial es van entretancar—. Hauré de verificar-ho.
«Maledicció». Han
va llançar una altra mirada nerviosa al voltant, i va mesurar l'habitació
mentre l'oficial caminava de retorn a la consola. Estaven a dos segons que es
descobrís els seus romanços. Quan Luke va fer un pas cap endavant, de forma
subtil Han va descordar les manilles i es va encongir d'espatlles.
Chewbacca no va
perdre el temps. Va aixecar els braços amb un rugit que va espantar fins i tot
al Han. El wookiee va arrabassar el blàster de les mans del seu amic i va
començar a disparar.
—Vigileu! —va
cridar Han—. Està solt!
—Ens esbocinarà!
—va cridar Luke, exagerant només una mica.
Els oficials de
seguretat miraven bocabadats, confosos. Era l'oportunitat que Han i Luke
necessitaven per treure els seus propis blàsters. Luke ràpidament es va adonar
que, encara que Han estava apuntant en direcció de Chewie, tots els seus trets
eren més oberts: li va donar a les càmeres, els controls de la porta làser i
finalment als mateixos guàrdies.
Un silenci va caure
sobre el bloc de detenció quan l'últim oficial de seguretat es va desplomar cap
endavant. No obstant això, el brunzit en les oïdes d’en Han era massa fort com
perquè sentís el feble grinyol d'alarma en l'estació de registre. Quan ho va
sentir, el seu pols es va accelerar una mica.
Es va llevar el
casc i va córrer cap a la consola, a revisar la llista de presoners.
—Aquí està! La teva
princesa està en la cel·la dos-u-vuit-set. Vés a per ella; jo els detinc.
Luke va assentir
amb el cap, després es va precipitar per les escales cap a una llarga i fosca
filera de cel·les. En Han va respirar profund i es va aclarir la gola, amb el
dit llest sobre el comunicador. Algun d'ells el deuria de fregar amb un tret,
perquè encara estava guspirejant i fumejant quan va oprimir el botó per
establir una connexió.
—Tot està sota
control —va dir en la seva millor veu d'oficial. «Sí, jo pertanyo a aquest
lloc»—. Situació normal.
—Què va succeir?
—va cruixir una veu a través del comunicador, que encara fumejava. Han va
saltar quan una espurna va rebotar d'aquest.
—Eh..., vam tenir
una lleugera falla amb les armes. —La seva veu resultava terriblement incòmoda
per a les seves oïdes, així que només podia imaginar el que la persona de
l'altre costat estava pensant—. Però, això..., tot està perfectament bé ara.
Estem bé. Tots estem ben aquí, ara, gràcies. Com estan vostès?
Va fer una ganyota
de vergonya.
—Enviarem un esquadró
allà a dalt —va ser la resposta immediata.
—Eh, això...,
negatiu, negatiu. Tenim una fugida de reactor aquí ara. Donin-nos uns minuts
per tancar-la. Fugida gran... molt, això, perillosa.
—Qui parla? Quin és
el seu nombre operatiu?
«Ni manera». Han es
va tirar cap enrere, volant el comunicador per complet.
—Era una conversa
avorrida de qualsevol forma. —Es va posar les mans al voltant de la boca i va
cridar cap al passadís—: Luke! Anem a tenir companyia!
Chewie li va rugir
una pregunta des de la porta; tenia el blàster llest.
—Acabo d'embussar
les portes —li va respondre Han—. No podran entrar...
Va haver-hi un
terrorífic brunzit baix des de l'altre costat de la gruixuda porta metàl·lica.
—Posa't darrere
meu! Posa't darrere meu! —va cridar Han. El wookiee va córrer, col·locant-se
darrere, prop de les cel·les. El soroll d'explosions a l'altre costat de la
porta va sacsejar a Han fins als ossos. Va saber el moment en què s'havien
obert pas. L'ona de calor que va arribar des de la porta els va cremar la pell.
Els stormtroopers
van començar a entrar pel clot que acaben de fer.
Han va tossir a
causa del fum i de l'aire ardent, mentre ell i Chewie es voltejaven i corrien
pel passadís de cel·les. Gairebé xoquen amb Luke i... No succeïa molt seguit
que prenguessin a Han per sorpresa. Però, parada enfront d'ell, de grans ulls
marrons que treien espurnes, amb la cara vermella per la curta carrera que
acabava de fer i cabell fosc que li cobria les orelles en uns bucles ridículs,
estava una de les dones més boniques que Han havia vist mai. El rostre... On
havia vist aquest rostre?
—No podem sortir
per aquí —va aconseguir dir, quan va recordar que estaven en perill de ser
convertits en petites versions fregides i cruixents d'ells mateixos.
La mirada de la
princesa es va agusar.
—Sembla que vas
aconseguir bloquejar la nostra única ruta de fugida.
El seu to estava
designat a tallar, i ho va fer, els tendres somnis que en el cap d’en Han es
van evaporar. El contrabandista es va tornar cap als stormtroopers que
s'aproximaven i va disparar novament.
—Tal vegada li
agradaria estar de tornada en la seva cel·la, sa Altesa?
Luke va estirar a
Han i a la princesa cap a un buit darrere d'ell. I va estirar del comunicador
situat en el seu cinturó d'accessoris, en un intent per parlar i disparar al
mateix temps.
—C-3PO! C-3PO!
—Sí, senyor? —Amb
prou feines si s'escoltava a l’androide pel comunicador.
—Estem bloquejats!
Hi ha alguna altra forma de sortir del bloc de detenció...? Què va ser això? No
ho vaig copiar!
Si l’androide va
respondre, Han no ho va sentir. Tota la seva atenció estava en l'aparentment
interminable onada de stormtroopers que entraven pel forat de la porta. Chewie
va retrocedir encara més a prop d’en Han, llançant una mirada de preocupació en
la seva direcció. Si no es posaven en marxa aviat, es convertirien en residents
permanents.
El wookiee bramà
quan un tret làser va passar a mil·límetres del seu nas.
—No hi ha cap altra
sortida! —va cridar Luke.
«Clar. Clar».
—No els puc detenir
per sempre! —va cridar Han—. Ara què?
—Quin rescat —va
dir la princesa—. Quan van venir aquí, no tenien un pla per sortir?
En Han va
assenyalar enrere amb el polze, cap al Luke.
—Ell és el cervell,
amor.
Luke, almenys, es
veia una mica avergonyit.
—Bé, jo no...
Sense vacil·lar, la
princesa va arrabassar el rifle blàster de les mans del noi i va girar cap al
Han. Amb sorprenent punteria, li va disparar a la reixeta just darrere d'ell,
enviant per l'aire el metall socarrat.
—Què estàs fent?
—va cridar Han.
—Algú ha de salvar
la nostra pell! —va cridar ella, amb foc en els ulls. Va fer un senyal cap al
forat que acabava d'obrir—. Al conducte d'escombraries, nen volador!
«Eh?». Una vegada
més, Han es va quedar pràcticament sense parla. Esperava llàgrimes. Petons
agraïts, tal vegada. No un petit bri de nena amb mossegada d’acklay. Segons
Han, hauria d'haver tingut a Vader encongit de la por.
La princesa va
travessar el corredor d'un costat a l'altre disparant. Li va llançar el rifle
al Luke i es va llançar pel conducte. Chewbacca va retrocedir amb un dolorós
gemec després de donar una profunda ensumada a l'entrada.
—Fica't aquí, gran
bèstia peluda! No m'importa el que oloris!
Han li va donar una
puntada, llançant al seu copilot pel petit forat. Luke es va passar al seu
costat en el corredor, cobrint a Han amb el seu rifle. El noi semblava massa
emocionat per estar veient (si Han hagués d'endevinar) el seu primer tiroteig
real.
—Quina
«meravellosa» nena! —li va dir Han—. O la mato o m'està començant a agradar.
Entra aquí!
Luke li va llançar
una mirada exasperada però va botar cap a la foscor del clot. Han va disparar
uns quants trets ràpids, més per crear una cobertura amb el fum, i després es
va llançar de cap pel conducte... Directe a una de les més repugnants
porqueries que la galàxia hagués vist mai. Aglomeracions de deixalles a mig
podrir s'arremolinaven amb el desaprofitament que arribava dels banys. Trossos
enganxosos de fruita ennegrida i menjar no identificable s'adheria a caixes
atrotinades i fragments de metall. A Han li va donar una arcada quan es va
aixecar per prendre aire; encara sort que va mantenir la boca tancada mentre
queia. Hi havia només una llum damunt, il·luminant just el poc que calia veure.
Chewie va trobar una petita plataforma que portava cap a una escotilla, però
estava costant-li treball obrir-la. El so d’en Luke xipollejant, amb porqueria
fins a la cintura, rebotava en les parets increïblement altes.
—Aquí, Leia —va dir
Luke—. Deixa'm ajudar-te.
Leia, eh? No
princesa o sa Altesa? Mira al noi, ja tutejant-se amb la reialesa. Llàstima que
ella no volia la seva ajuda, doncs va grimpar sobre una espècie de caixa
bolcada. La foscor i l'aire humit feien que Han sentís que havien caigut enmig
d'un pantà.
—El conducte
d'escombraries va ser una idea meravellosa. Quina olor tan increïble has
descobert! —va dir Han, sarcàsticament—. Sortim d'aquí. Mou-te, Chewie.
—No! —va cridar
Luke—. Espera!
Però Han ja havia aixecat
la seva pistola i disparat cap a l’escotilla. Va observar amb terror que el seu
raig colpejava en el metall i rebotava al voltant del compartiment. La princesa
i Luke es van llançar a les escombraries per cobrir-se, i Chewie bramà
furiosament.
—Ja ho vaig
intentar! —va exclamar Luke—. Està segellada magnèticament.
La princesa
malparlà contra Han, furiosa. Semblava que volia penjar-lo.
—Guarda aquesta
cosa! Ens mataràs!
Han va fer una
salutació burleta.
—Mira, jo ho tenia
tot sota control fins que ens vas guiar aquí sota. Saps, no els prendrà molt
temps esbrinar què va succeir amb nosaltres.
Aquella noia va
tenir la descaradura d'aixecar la barbeta, mirant-lo cap avall.
—Podria ser pitjor.
Quan les paraules
van sortir de la seva boca, un gemec inhumà va ressonar a través del petit
compartiment. Chewie es va llançar contra l’escotilla i es va encongir de la
por.
—Sorpresa! —va dir
Han—. És pitjor!
Ella li va llançar
una mirada fulminant.
Han era vagament
conscient que Luke deia:
—Crec que hi ha
alguna cosa viva aquí sota! —Abans que ell malparlés contra la princesa i
remugués:
—Encara estic
esperant aquest «Gràcies per rescatar-me de la meva imminent execució». Pot ser
que siguis una princesa, però tens menys modals que jo!
El contrabandista
sabia que, si hagués estat tan sols un centímetre més a prop d'ella, una
bufetada li hauria llevat del rostre el somriure de suficiència.
—Com s'atreveix!
—va dir la Leia, amb la veu tibant no només per ira, sinó per alguna altra
emoció que sonava, sospitosament, com a dolor—. Sóc una senadora..., era una
senadora!
Encara amb el seu
enuig, una veritable tristesa li va aombrar la mirada. Veure-la va fer que Han
es quedés esbalaït. Tots havien tingut un mal dia, però el seu havia estat
clarament el pitjor de tots.
—Crec que alguna
cosa acaba de moure's per la meva cama... —va dir Luke, grimpant en algun
costat darrere d’en Han, sobre una vara que estava surant.
—Felicitacions, la
seva excel·lentíssima —va dir Han—. Espera que li besi la mà? O amb una
reverència i una mica de servilisme serà suficient?
—Mirin, van veure
això? —Luke podria haver assenyalat alguna cosa, però Han ho va menysprear amb
un moviment de la mà; tota la seva atenció estava enfocada en el petit
detonador sobre el vestit blanc, que escopia fum com si estigués a punt
d'explotar.
—Com si tu sabessis
alguna cosa sobre modals, enorme simi!
—Escolteu..., de
debò...!
L'ansietat en la
veu de Luke va fer que Han voltegés cap a ell.
—És la teva
imaginació, noi...
Luke va deixar
sortir un crit ronc, mentre alguna cosa el va estirar violentament des d'endins
del desaprofitament i la porqueria. De sobte, havia desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada