Aixecament rebel (XL)

Anterior

CAPÍTOL 40

Jyn va despertar amb braços i cames lligats a una cadira amb lligams de plastoide. Sentia la llengua seca i massa gruixuda per a la seva boca.

—I aquí està —va dir algú amb veu profunda i amable.

Jyn es va obligar a obrir els ulls. Li feia mal el cap, les llums brillants del sostre li ferien els ulls.

—No li vaig atonyinar tan fort —va dir un dowutin amb veu gutural. Mesurava més de tres metres, els seus braços eren tan gruixuts com unes branques d'arbres.

—No, no. Està bé —va dir un altre home. Va agitar les mans i el dowutin va sortir de l'habitació.

L'home es va dirigir a ella.

—El meu nom és Allehander Pso. —Va pentinar amb els dits el poc cabell prim que li quedava. Però no tenia pèl que li cobrís el crani, sinó plomes del llarg d'un dit. D'esquena, els flocs del seu plomatge caf i verd li arribaven fins a l'esquena. Els ocultava sota la seva samarreta.

—Del Palau Pso —va mussitar Jyn.

El rostre de l’Allehander va mostrar un somriure immens. Les seves esmolades dents d’un verd jade semblaven una serra.

—Què bé! Has sentit parlar de mi —va dir l'home, encantat amb la Jyn.

Jyn va assentir fent un gest de dolor.

Allehander va respondre amb un tsk.

—Si us plau disculpa al meu empleat, no mesura la seva força. En general és amable com un bebè gegant.

—I tant, ho vaig suposar —va dir Jyn. Va intentar aixecar les mans, però els lligams de plastoide estaven massa atapeïts.

—Em temo que aquests es queden —va assenyalar Allehander.

—Què vols? —va dir Jyn amb veu forta i clara.

—Vull parlar amb la persona que va fer això. —Allehander va fer espetegar els dits i un home es va acostar. Va tirar una bossa plena de crèdits de Palau Pso en la taula, enfront de la Jyn. El cor li va fer una bolcada, però estava segura que el seu rostre no havia mostrat més que confusió.

—Tu vas comissionar els crèdits, tu ho hauries de saber.

—Ai, noieta innocent! —Allehander rigué alegrement—. Crec saber qui els va fer, sí, i crec que tu saps bé que no van ser un encàrrec meu. —Va aixecar un i li va donar uns copets—. Estan molt, molt ben fets. Però de totes maneres hem de castigar als qui ens roben.

Jyn no va permetre que el seu rostre revelés res, el va mirar sense emoció. Va ser en aquest precís instant, lligada en la caserna d'un cacic de les apostes, observant-lo treure un assortiment de dispositius de tortura i posar-los en fila, quan s’adonà d'una cosa de tremenda importància.

Ja no li importava el que passés.

La seva mare estava morta. Saw l'havia traït. Hadder i Akshaya havien acabat incinerats a l'espai. «No tinc res a perdre», va pensar. Òbviament tampoc volia que la torturessin o assassinessin, sobretot no per culpa d'una imperial addicta a les apostes, però Jyn va sentir un buit que pressionava els límits de la seva ànima i s'expandia fins a no deixar-li espai als altres sentiments.

Fins i tot la por.

Allehander va agafar una premsa de mà. Quan va començar a accionar la manovella, les seves dents diminutes van girar travessant la placa de metall. Va girar-se a mirar-la per mesurar la seva reacció, però va obrir els ulls amb sorpresa davant el complet desinterès que mostrava per les armes que tenia davant seu.

Les cantonades de la seva boca van formar un somriure d'admiració.

—Haig de confessar que vaig notar un parell de coses —va dir mentre col·locava la premsa en la taula—. Primer, vas fer un molt, molt bon treball. —Jyn es va preguntar si repetia l'adverbi per donar seguretat a l'afirmació—. Aprecio les coses ben fetes —va confessar Allehander—. Segon, no vas saturar el mercat amb ells. Ja vaig preguntar als altres cacics. Només el meu palau tenia crèdits falsos, i sé qui te'ls va encarregar. Vas fer el teu treball i res més. Podries haver fet més per a tu, però els meus homes van revisar el teu apartament i a tu i no van trobar res. Res. No ets cobejosa. M'agrada. Fas el que deus i res més.

Va caminar enfront d'ella, de manera lenta i pausada. Jyn va intentar pairar-se dels lligams no perquè volia escapar, sinó per mera curiositat de comprovar com de tan forts eren. La resposta era molt.

—Què útil... —va mussitar Allehander, contemplant-la—. Tu vas fer els crèdits per a la Comandant Solange, no és així? —Jyn va assentir. No tenia per què seguir fingint—. Quan la vaig confrontar, se'ns va ocórrer una solució perquè l'Imperi pagués el seu deute sense saber-ho.

Jyn va parpellejar. Havia après alguna cosa en Cinc Puntes, observant als captaires al parc. Als homes els fascinava parlar. Només havia d'escoltar, esperar i li revelarien tot sense necessitat d'interactuar amb ells.

—Tinc diversos productes que m'urgeix treure de l'estació. La Comandant Solange va fer un arranjament perquè l'Imperi me'ls compri a molt bon preu, tant que cobrirà el seu deute. Situació guanyar-guanyar, no? —Jyn va assentir perquè l'home esperava una resposta—. Però necessitem alterar alguns documents. Em sembla que tu podries fer-ho, m'equivoco?

—Així podré sortir d'aquest lloc?

—A Rumitaka —va dir Allehander—. Després d'això, ets lliure de fer el que vulguis.

—Quant em vas a pagar?

Allehander va deixar anar una riallada.

—La teva llibertat!

Jyn va aixecar una cella i va esperar. Allehander va arrufar les celles, però després va torçar la boca a manera de somriure.

—Ai, em caus molt bé. Està bé, sí, et sembla bé mil crèdits?

—Imperials, no d'aquests. —Jyn va assenyalar amb el cap els crèdits falsos que estaven sobre la taula—. Són massa fàcils de falsificar.

Els ulls de l’Allehander centellejaren. Per un moment, Jyn va pensar que ara sí s'havia passat. Però va tornar a riure i va indicar amb les mans que li llevessin els lligams de plastoide de turmells i canells.

—Hem de donar-nos pressa. Pots estar preparada per sortir en una hora? —va preguntar Allehander.

—Estic preparada per anar-me’n ara mateix —va dir Jyn.

Allehander li va donar instruccions que es dirigís a la badia d'acoblament NC13 i abordés la nau classe Amarills que l'esperava.

—Els meus homes tindran llest tot el que necessitis per alterar els documents a bord de la nau. Pots treballar durant el viatge.

A Jyn li resultava irònic que es pogués moure a través de la galàxia més ràpid que entre els planetes d'un mateix sistema solar. Però les rutes de l’hiperespai que permetien viatjar a la velocitat de la llum no arribaven fins als planetes diminuts d'aquell sistema envoltat d'asteroides. La nau es veuria limitada en aquesta situació.

—La Comandant Solange va donar autorització perquè la nostra nau aterrés a Rumitaka —va continuar Allehander—. Però hi ha probabilitats que hagi posts de revisió de l'existència de la qual no sapiguem. La comandant es dóna més importància de la qual té. Si per algun motiu ens topéssim amb tal situació... —Va deixar que la hipòtesi surés entre ells.

—No serà problema —va dir Jyn. Les autoritzacions de posts de revisió eren la seva especialitat.

—Bé, bé —va dir Allehander, assentint—. Si algun dia necessites treball en el futur, torna al Palau Pso. Ets just el tipus de noia que em serveix.

Següent