Renaixement (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

El Falcó Mil·lenari roncava suaument, i els controls tenien un bon funcionament en mans d'en Han. Millor del que havien tingut en molt de temps, en realitat. Els coralites ho van fer el millor que van poder. El van voltar, disparant els seus projectils fosos i evitant el foc enemic com si fos un banc de peixos particularment perillós. La nau més gran, de la mida del Falcó, mantenia un foc constant, enviant onades de grutchins. Però avui no era un dia afortunat per als yuuzhan vong, almenys, no tant.

En Han cridà d'alegria i va girar bruscament, tan a prop del transport analògic, que un dels perseguidors coralites, ja danyat pel foc dels làsers, es va estavellar contra ell.

De cua d'ull va veure un altre coralita en flames, perforat pels turbolàsers.

-El noi sap disparar -va dir en Han al seu copilot.

-És el teu fill -li va dir la Leia.

La seva veu el va sorprendre. Durant un nanosegon havia oblidat que ella hi era, esperant trobar Chewie al seu lloc.

El més estrany era que no va sentir la pena ofegant-lo a la gola que solia sentir. Una mica de nostàlgia, de malenconia potser. Una mica de felicitat també, de tenir a la seva esposa al seu costat.

Parpellejà mentre una descàrrega de la formació de yuuzhan vong va impactar contra els seus escuts quan no devien.

-Com et deia, Han... -es va interrompre la Leia atropelladament.

Ell s'havia separat de la nau yuuzhan vong més gran, que ara girava cap a ells incrementant les forces gravitacionals.

-Míssils d'impacte, quan t'ho digui.

-Han?

La nau yuuzhan vong s'acostava cada vegada més, i en Han va exhibir un mig somriure.

-Sí, cor?

-T'has adonat que anem a xocar contra aquesta cosa?

En Han va mantenir la trajectòria.

La Leia va contenir un crit quan la irregular, de vegades estriada, altres suau, superfície del corall Yorik va ocupar tota la visió de la pantalla. En l'últim instant en Han va aixecar el morro lleugerament per evitar-lo per gairebé deu centímetres.

-Els míssils. Ara! -va cridar en Han.

Van explotar just darrere d'ells, donant-los de ple. La nau yuuzhan vong es va partir per la meitat.

-Donar-me compte que li anava a donar a què? -va preguntar en Han innocentment.

-T'has tornat boig? -va exclamar la Leia-. Què et creus ?, que tornes a tenir vint anys?

-No són els anys.

Ella va somriure, es va inclinar i li va besar.

-Com t'he dit abans, tens els teus moments. Sempre vaig saber que eres un pocavergonya.

-Jo? -l'exagerada innocència, que algun dia fos tan natural, va tornar a aparèixer.

La resta de les naus yuuzhan vong es van retirar com llums de paper hapanes atrapades per un vent fort, i en Jacen els va disparar. Sense el yammosk de la nau major per coordinar-los, els coralites no eren tan destres.

-Parlant de pocavergonyes -va dir en Han colpejant al sistema de comunicació.

-Trucant al vaixell de càrrega Tinmolok.

La trucada va ser contestada immediatament.

-Sí, sí, no disparin! Estem desarmats. Som etti! No som yuuzhan vong!

-Això ho dius tu -va dir en Han despreocupat-. Veig que esteu portant un carregament a l'espai ocupat.

-Només auxili! Menjar per a la població nativa.

-Oh, de debò? Bé, hauré de veure-ho. M'acosto pel vostre flanc.

-No, no, jo...

-No hi ha problema. M'alegra ajudar.

-Si us plau, capità. Puc preguntar qui és vostè?

En Han es va reclinar i va col·locar les mans per darrere del cap.

-Vostè, senyor, està parlant amb l'orgullós capità del... -Va mirar a la Leia- Princesa de Sang. Prepareu-vos per a ser abordat.

La Leia va torçar la mirada.

* * *

-Això és pirateria -va rondinar el capità etti, Swori Mdimu, mentre en Han i en Jacen prenien possessió de les armes de mà de la tripulació.

-Això està bé -va dir en Han-. Vaig pensar que hauria d'escriure-us-ho, així sabríeu què ha passat. Encara que, perquè consti, és en realitat una expropiació. Miri, els pirates roben a qualsevol. Són cobdiciosos i no els importa a qui segresten. Els expropiadors, per contra, només ataquen naus aliades amb certa flota. En aquest cas, estic triant per als meus objectius a qualsevol escòria sense escrúpols prou estúpida com per subministrar qualsevol cosa als yuuzhan vong o a la Brigada de la Pau, o qualsevol altra purrialla col·laboracionista.

-Li vaig dir...

-Miri -va dir en Han-. En cinc minuts vaig a veure la vostra càrrega. Si només és un munt de menjar que els yuuzhan vong han comprat per als seus presoners a causa de la bondat dels seus dolços cors tatuats, et deixaré marxar amb les meves disculpes. Però si esteu portant armes, artilleria o qualsevol altre tipus de material bèl·lic, vaig a matxucar-vos. I si porteu presoners, bé, teniu imaginació, useu-la.

-No! -va dir el capità-. No hi ha presoners! És com tu vas dir. Armes per a la Brigada de la Pau. No va ser idea meva. Tinc un cap. Necessito aquest treball. Si us plau, no ens matis a mi ni a la meva tripulació.

-Deixa de ploriquejar. No vaig a matar ningú, aquesta vegada. Et vaig a deixar a la deriva en una de les teves llançadores.

-Gràcies, gràcies!

-Així és com m'ho vas a agrair -va dir en Han-. Digues-li a tot el que t'escolti que estem aquí fora. Qualsevol nau que estigui proveint als sistemes ocupats pels yuuzhan vong és meva. I la propera vegada no agafaré presoners. Em captes?

-Ho capto -va dir Swori Mdimu.

-Fantàstic. El meu, umm, company va a posar-vos a tots les manilles atordidores. Vaig a fer una ullada a la vostra càrrega. Si hi ha alguna sorpresa esperant-me, millor que m'ho digueu ara.

-Hi ha dos guàrdies yuuzhan vong. Estaran alerta.

-De debó? -va dir en Han-. D'acord, us emmanillarem i tancarem i després ens ocuparem d'aquests guàrdies.

-Vosaltres dos? -va dir l'etti incrèdulament-. Contra els yuuzhan vong?

-Ei, no et preocupis. Voleu que perdem, no? Però si no ho fem tornaré, i necessitaré mantenir una petita xerrada sobre qui és exactament el vostre patró.

Una vegada que els presoners van estar segurs, en Han es va endinsar per un corredor.

-Capità? -va dir en Jacen-. La càrrega està a l'altre costat.

-Tens raó -va dir en Han.

-Què vas a...?

-Queda't aquí. Si els yuuzhan vong pugen, fes un crit. Estaré al pont.

* * *

En Han va tornar del pont una mica després, i tots dos es van dirigir a l'eix d'accés de la càrrega. En el primer conjunt de tancaments van trobar els dos guàrdies yuuzhan vong desmaiats prop de la porta. Les seves cares eren masses informes, no per la seva pròpia escarificació, sinó pels capil·lars que s'havien cremat sota la pell.

-Els has matat -va dir en Jacen descoratjat i incrèdul-. Has obert el compartiment deixant sortir l'aire.

Va mirar al seu fill.

-Tens raó, però no del tot. No estan morts.

En Jacen va arrufar les celles i es va agenollar per buscar algun senyal de vida. Amb els yuuzhan vong la Força no podia ajudar-lo. Un dels dos es va estremir en ser tocat i el jove va fer un salt enrere.

-Veus? -va dir en Han, una nota de satisfacció tenyia la seva veu-. Només vaig disminuir la pressió fins que es van desmaiar. Hi ha càmeres de vigilància aquí.

-Oh.

-Millor emmanilla'ls, llevat que vulguis barallar-te amb ells. Vaig pensar que les coses anirien més suaus d'aquesta manera.

-Pare, què passa si tenen captius aquí?

-Els hauria vist en les càmeres de la vigilància. Jacen dóna-li a aquest vell una mica de crèdit.

-Permís per parlar lliurement, capità.

En Han va sospirar.

-Endavant, fill.

-Pare, això no m'agrada. Potser creguis que ser un pirata està bé, però...

-Expropiador -li va corregir en Han.

-De debò penses que hi ha una diferència moral?

-Si hi ha una diferència moral en estar d'un costat o un altre en una guerra? Sí. No t'ho ha dit la teva sapientíssima Força?

-No sé què vol la Força. Aquest és el problema.

-De debò? -En Han va riure sarcàsticament-. Almenys vas saber què fer quan vas trobar a la teva mare amb les cames mig tallades. Afortunadament. O penses que va ser un error salvar-li la vida?

En Jacen va enrogir.

-Això no és just.

-Just? -En Han va aixecar els braços-. Quina joventut. Just!

-Pare, sé que els yuuzhan vong són una foscor contra la qual hem de lluitar. Però l'agressió no és el meu camí. Disposar el gran riu de l'oncle Luke és una cosa que sé que puc fer. Això...

-I tu vas pensar que anàvem a posar en peu el gran pla d'en Luke sense embrutar-nos les mans? El vas sentir en les Goles, necessitem naus, necessitem subministraments i necessitem armes, necessitem diners -En Han va obrir el manifest d'embarcament al datapad del capità i xiulà-. I ara aquí en tenim tres. Tres Ala-E acabats de sortir del dic sec. Al voltant de dos-cents quilos de lommite. Suficients racions com per a un petit exèrcit -va tornar a mirar-lo-. No cal esmentar que la Brigada de la Pau no té cap d'aquestes coses. Vine, vull comprovar alguna cosa.

Van passar pels subministraments empaquetats fins a topar amb el que el manifest designava com a armes. En Han es va ocupar del pany fins que es va obrir.

-Bé, què et sembla això? -va assenyalar en Han.

-Pels ossos de l'Emperador -va sospirar en Jacen.

L'embalatge no contenia pistoles làser, bastons atordidors o granades, sinó amfibastons yuuzhan vong.

-Sembla que els nostres companys de la Brigada de la Pau estan fent la transició a la tecnologia maligna -va dir en Han-. Em pregunto si hauran començat a escarificar-se també -Va mirar-lo de manera significativa.- Encara penses que això no ha valgut la pena?

En Jacen va mirar fixament les bèsties hivernants.

-Ja està fet -va dir.

En Han va moure el cap.

-Encara no està acabat. Vull saber qui envia aquest carregament. Aquests amfibastons han crescut en algun lloc. On? A Duro? Obroa-Skai?

-Li vas dir al capità que seguiràs capturant naus que estiguin lligades a l'espai yuuzhan vong. Era veritat això?

-Ho era. He estat intentant explicar-te per què.

-És una mala idea.

-Potser. Però com ja et vaig dir abans: sóc el capità.

-No és tan simple per a mi.

-No? Llavors hi ha alguna cosa realment simple aquí. Estem portant aquest vaixell de càrrega i la seva càrrega de tornada a les Goles. Quan ho haguem fet, ets lliure d'agafar un d'aquests Ala-E per anar amb Luke i seure la resta de la guerra a meditar sobre el que és o el que no és. Fes-te infermer o alguna cosa. No m'importa. Però si vas a seguir amb això, no et vull a la meva nau, encara que siguis el meu fill.

En Jacen no va respondre, però el seu rostre es va petrificar. En moments així en Han hauria desitjat tenir una mica d'aquesta habilitat per comprendre la Força i sentir el que els altres sentien, perquè en Jacen no albergava cap expressió.

Mentre el seu fill va desaparèixer per la cantonada, en Han es va adonar exactament del que havia dit, i la memòria sobtadament li va sacsejar amb la força d'una visió. Es va veure a si mateix, amb la Leia, en el lloc de pilotatge del Falcó el dia que s'havien reunit, just després d'escapar de l'Estrella de la Mort. «No estic en això per la teva revolució», li va dir a ella. No gaire després de dir-li al Luke gairebé el mateix, apartant-se de la lluita contra l'Estrella de la Mort pel que semblaven bones raons, de les quals una bona part no servien per a res. Aquell Han Solo tenia molt poca inclinació a la idea d'una causa digna.

D'alguna manera, les coses havien canviat. No al revés, sinó d'una manera més misteriosa. Últimament ell no comprenia el noi, i el noi no tenia tan sols una pista sobre en Han.

A l'Ànakin si l'entenia. Ell usava la Força exactament com en Han ho hauria fet si disposés de l'habilitat per fer-ho. En Jacen sempre havia estat més com la Leia, i en l'últim any la semblança havia anat a més.

Però aquí, de sobte, de la manera menys afalagadora que podria imaginar, els gens Solo estaven finalment apareixent.

-No te'n vagis, fill -va murmurar en Han, però no hi havia ningú per sentir-lo a part de les armes dorments.

Següent