CAPÍTOL
15
El víllip es va
retorçar, es va estendre en un intent de reproduir la fina massa de penjolls
que componien el tocat viu del mestre Tjulan Kwaad. No ho va aconseguir
completament, però ho va fer amb tanta eficiència que la Nen Yim va poder dir
que el mestre superior del seu domini estava agitat.
-Per què em molestes
amb una pregunta així? -va respondre en Tjulan Kwaad-. Has accedit a la qang
qahsa? No?
-En efecte, ho he
fet, mestre Kwaad -va respondre la Nen Yim-, però, la qahsa no permet a una
simple adepta accedir a protocols més enllà del cinquè còrtex.
-Ni hauria
d'accedir. Els adeptes no estan preparats per a aquest tipus de secrets.
Especialment els adeptes com tu. La teva difunta mestra i tu vau ser una
desgràcia per al nostre domini.
-Això és cert -va
dir la Nen Yim acuradament-. No obstant això, el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah va escollir
perdonar-me i recompensar-me amb una oportunitat per allargar els meus serveis
al gloriós Yun-Yuuzhan. Vaig creure que el meu domini també em perdonaria.
-No donis per fet
que el teu domini ho ha de fer -va contestar en Tjulan Kwaad exasperat. Ni tan
sols el viver Yim podrà fer molt. El Mestre Bèl·lic és un guerrer, cobert en
glòria i més que vàlid com a lluitador. Però no és un cuidador, i no sap com
són de perilloses les teves heretgies.
-Aquelles van ser
les heretgies de la meva mestra, no les meves -va mentir la Nen Yim.
-Encara no l'has
condemnat.
«Yun-Harla, ajuda'm»,
va resar la Nen Yim. La deessa de l'engany estimava les mentides tant com
Yun-Yammka estimava la batalla.
-Com pot mantenir la
disciplina si cada adepte se sentís lliure de qüestionar al seu mestre?
-hauries d'haver-la
denunciat davant meu! -va rugir en Tjulan Kwaad-. Em deus lleialtat, sóc el
senyor del teu domini. La Mezhan Kwaad era molt més la meva subordinada que tu.
-El meu judici va
fallar, mestre. Això no canvia el fet que aquesta nau es mor i que necessito la
seva ajuda.
-Cada un de
nosaltres comença a morir a l'instant en què neix. Les nostres naus no són
diferents. Això és l'existència, adepta -nombrà el seu títol com si li fes mal
la boca en fer-ho.
Sense deixar-se
intimidar per la seva ira, la Nen Yim va continuar pressionant.
-Mestre, no és cert
que els yuuzhan vong necessiten cadascuna de les nostres respiracions per
completar la tasca que suposa la conquesta dels infidels.
El mestre va
somriure severament i sense traça alguna d'humor.
-fes-li una ullada
als errors de la teva nau i coneixeràs la resposta. Els que són dignes han
d'estar a disposició de les nostres urpes.
-Un braç ha de
conduir les urpes -va contestar la Nen Yim-. Un cor ha de bombar la sang que
nodreixi els músculs que impulsen a braç.
-Phahg. Una metàfora
és una mentida maquillada.
-Sí, Mestre.
Els seus experiments
van produir sobretot frustració. Va ser capaç, sense recórrer a antics
protocols, de forçar neurones a la reproducció i modelar ganglis que podien
desenvolupar moltes de les operacions del cervell. Ella podria, de tenir temps,
modelar un cervell completament nou. Però com li havia explicat al seu iniciat,
Suung, això no arreglaria el problema. Necessitava regenerar l'antic cervell,
complet, amb la seva memòria i les seves rareses. Qualsevol cosa que fes només
retardava l'inevitable. El que és més, qualsevol mestre que examinés el seu
treball sabria a l'instant que havia estat cometent heretgies, i els seus
esforços per salvar la nau acabarien rotundament. Hi havia hagut esperances que
en el coneixement de la vasta biblioteca qang qahsa hagués algun tipus de
protocol útil per a cuidadors de rikyams més enllà dels còrtex als que ella
podia accedir. Però si un mestre del seu domini no l'anava a ajudar, ningú ho
faria.
-Gràcies pel seu
temps, mestre Tjulan Kwaad.
-No em tornis a
molestar -el víllip tornà a la seva forma usual suaument.
Va seure un instant,
els penjolls es van unir amb desesperació, mentre el seu novici entrava.
-En què puc servir-la
avui, Adepta? -va preguntar en Suung Aruh.
La Nen Yim no el va
mirar.
-La congelació del
braç ha estès la malaltia de les gargamelles Luur. Reuneix els altres
estudiants i fregueu els recham forteps amb jetters salins.
-Es farà -va
contestar en Suung. Es va donar la volta per marxar, però llavors va dubtar-.
Adepta? -va dir.
-Què passa?
-Crec que pots
salvar la Baanu Miir. Crec que els Déus
estan amb tu. I et dono les gràcies per interessar-te per la meva educació. No
sabia com d'ignorant que era. Ara tinc una intuïció sobre quant.
La visió de la Nen
Yim es va entelar, la membrana protectora dels seus ulls va reaccionar a la
sobtada i intensa emoció com ho faria a una petita irritació. Es va preguntar
breument si algú sabria per què coses tan diferents provocaven el mateix
reflex. Si se sabia mai ho havia sentit. Potser aquest saber, estava també rere
del cinquè còrtex.
-Els Déus ens
salvaran o no, iniciat -va contestar per fi-. No és en mi en qui has de
confiar.
-Sí, Adepta -va dir
submisament.
Ella li va mostrar
consideració.
-El teu progrés ha
estat força satisfactori, Suung Aruh. A les mans d'un mestre tu podries haver
estat modelat com un adepte més capaç.
-Gràcies, Adepta -va
contestar en Suung, intentant ocultar la seva sorpresa per la gratificació
rebuda-. He d'anar ara a complir la meva tasca.
Quan se'n va anar,
va notar el víllip prement per reclamar atenció. Preguntant-se quin nou sarcoma
anava a corroir l'estructura de la seva vida, es va aixecar i el va sacsejar.
Era el mestre Tjulan
Kwaad de nou.
-Mestre -va reconèixer.
-Ho he reconsiderat,
adepta. No m'han convençut els teus arguments, però seria una insensatesa
deixar-te sense supervisió, no sigui que ens portis més vergonya a tots. He
enviat a un mestre per dirigir-te. Arribarà en dos dies. Obeeix-lo en tot.
El víllip es va
apagar abans que pogués respondre. Va romandre mirant-lo fixament, com les
bèsties miren la ferida que les matarà.
No se li havia
ocorregut que en Tjulan Kwaad li enviaria un mestre, només que li deixés trobar
el protocol o el transmetés. Un mestre aquí veuria el que havia fet, i ho
sabria.
Potser el nou mestre
salvaria la Baanu Miir, i això era
bo. Però l'adepta Nen Yim aviat abraçaria la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada