Revan (I)

Anterior

PRIMERA PART

Capítol 1

Lord Scourge va aixecar la caputxa de la capa mentre sortia de la llançadora, un escut contra el vent i el xàfec. Les tempestes eren comunes aquí a Dromund Kaas. Els núvols foscos bloquejaven perpètuament el sol, fent que termes com dia i nit no tinguessin significat. L'única il·luminació natural venia dels freqüents esclats de llampecs traçant arcs pel cel, però la brillantor de l'espaiport i de la propera Ciutat Kaas proporcionava llum més que suficient per veure on anava.

Les poderoses tempestes elèctriques eren una manifestació física del poder del Costat Fosc que envoltava tot el planeta. Un poder que havia atret els Sith aquí un mil·lenni abans, quan la seva pròpia supervivència havia estat en dubte.

Després d'una aclaparadora derrota a la Gran Guerra hiperespacial, l'Emperador s'havia alçat des de les destrossades files dels Lords Sith que quedaven per liderar als seus seguidors en un èxode desesperat cap als límits més llunyans de la galàxia. Fugint dels exèrcits de la República i de la incansable venjança dels Jedi, finalment van tornar a establir-se més enllà de les fronteres de l'espai cartografiat de la República al seu planeta ancestral perdut feia molt.

Allà, ocults de manera segura dels seus enemics, els Sith van començar a reconstruir el seu Imperi. Sota la guia de l'Emperador, el salvador immortal i totpoderós que encara regnava sobre ells fins i tot després de mil anys, van abandonar els estils de vida hedonistes dels seus bàrbars ancestres.

En el seu lloc van crear una societat gairebé perfecta en la qual l'exèrcit imperial operava i controlava virtualment cada aspecte de la vida diària. Els grangers, els mecànics, els professors, els cuiners, els conserges... tots eren part de la gran màquina marcial, sent cada individu una dent de l'engranatge entrenat per dur a terme els seus deures amb la màxima disciplina i eficiència. Com a resultat, els Sith havien estat capaços de conquerir i esclavitzar planeta rere planeta en les regions inexplorades de la galàxia, fins que el seu poder i influència va rivalitzar amb els del seu gloriós passat.

Un altre esclat de llampecs va obrir el cel, il·luminant momentàniament l'enorme ciutadella que sorgia sobre Ciutat Kaas. Construïda per esclaus i seguidors devots, la ciutadella servia com a palau i com a fortalesa, un lloc de reunió inexpugnable per l'Emperador i dotze Senyors Sith escollits acuradament que formaven el seu Consell Fosc.

Una dècada abans, quan l'Scourge havia arribat per primera vegada a Dromund Kaas com un jove aprenent, havia jurat que un dia posaria el peu dins dels exclusius salons de la ciutadella. No obstant això, en tots els seus anys d'entrenament a l'Acadèmia Sith en els límits de Ciutat Kaas, mai se li havia concedit aquest privilegi. Havia estat un dels millors estudiants, assenyalat pels seus superiors per la seva fortalesa en la Força i per la seva devoció fanàtica als camins dels Sith. Però als acòlits no se'ls permetia entrar a la ciutadella. Els seus secrets estaven reservats per a aquells que estaven directament al servei de l'Emperador i del Consell Fosc.

El poder del Costat Fosc que emanava de dins de l'edifici era innegable. Hi havia sentit l'energia crua i crepitant cada dia durant els seus anys d'entrenament com acòlit. L'havia utilitzat, concentrant la seva ment i el seu esperit per canalitzar l'energia a través del seu propi cos per sostenir-se durant les brutals sessions d'entrenament.

Ara, després de gairebé dos anys lluny, estava de tornada a Dromund Kaas. Dempeus sobre la zona d'aterratge, podia sentir de nou el Costat Fosc en el més profund de l'interior dels seus ossos, amb l'ardent calor més que compensant la menor incomoditat del vent i la pluja. Però ja no era un mer aprenent. L'Scourge havia tornat a la seu del poder imperial com a Lord Sith amb totes les de la llei.

Hi havia sabut que aquest dia arribaria al final. Després de graduar-se a l'Acadèmia Sith havia tingut l'esperança de tenir un lloc a Dromund Kaas. En el seu lloc havia estat enviat a les fronteres de l'Imperi per ajudar a reprimir una sèrie de rebel·lions menors en planetes recentment conquistats. L'Scourge sospitava que el lloc havia estat un càstig d'algun tipus. Un dels seus instructors, gelós del potencial del seu pupil estrella, probablement havia recomanat que fos emplaçat tan lluny de la seu del poder imperial com fos possible per alentir el seu ascens als rangs superiors de la societat Sith.

Desafortunadament, l'Scourge no tenia proves per recolzar la seva teoria. No obstant això, encara exiliat als sectors més incivilitzats de les fronteres més llunyanes de l'Imperi, encara se les havia arreglat per forjar-se una reputació. Les seves habilitats marcials i persecució brutal dels líders rebels va cridar l'atenció de diversos prominents líders militars. Ara, dos anys després de deixar l'Acadèmia, havia tornat a Dromund Kaas com a Senyor dels Sith recentment ungit. Més important encara, era aquí davant la petició personal d'en Darth Nyriss, un dels membres més antics del Consell Fosc de l'Emperador.

-Lord Scourge -Va dir una figura per sobre del vent, corrent per saludar-lo-. Sóc Sechel. Benvingut a Dromund Kaas.

-Benvingut de nou -li va corregir l'Scourge mentre l'home queia sobre un genoll i inclinava el cap en un gest de respecte-. Aquesta no és la meva primera visita a aquest planeta.

La caputxa d'en Sechel estava pujada contra la pluja, cobrint els seus trets, però durant la seva aproximació l'Scourge havia advertit la pell vermella i els apèndixs que penjaven de les galtes que li marcaven com un sith pura sang, just igual que el propi Lord Scourge. Però mentre que l'Scourge era una figura impressionant, alt i d'espatlles amples, aquest home era petit i lleuger. Obrint-se, l'Scourge va sentir només un rastre molt feble de la Força en l'altre i els seus trets es van retorçar en una burla de revulsió.

A diferència dels humans que representaven la majoria de la població de l'Imperi, l'espècie sith estava tota beneïda amb el poder de la Força en graus que variaven. Això els marcava com l'elit. Els elevava per sobre dels rangs més baixos de la societat imperial. I era un llegat que es protegia ferventment.

Un pura sang nascut sense cap connexió a la Força era una abominació. Per costum no es faria patir la criatura amb fer-la viure. Durant la seva època a l'Acadèmia, Lord Scourge havia trobat a un grapat de sith en els quals el poder a la Força era perceptiblement feble. Obstaculitzats pels seus errors, depenien de la influència de les seves famílies d'alt rang perquè els hi trobessin llocs com a ajudants o oficials administratius de baix nivell a l'Acadèmia, on el seu handicap seria menys perceptible. Salvats de les castes més baixes només per la seva herència de pura sang, als ulls de l'Scourge tot just eren millors que els esclaus, encara que havia d'admetre que els més competents tenien les seves utilitats.

Però mai abans havia trobat a algú de la seva pròpia classe amb una sintonització amb la Força tan feble com l'home arraulit als seus peus. El fet que Darth Nyriss hagués enviat algú tan vil i indigne a saludar-lo era inquietant. Hi havia esperat una benvinguda més substancial i impressionant.

-Aixeca't -Va grunyir, sense fer cap esforç per amagar el seu disgust.

En Sechel es va aixecar ràpidament.

-Darth Nyriss envia les seves disculpes per no venir a reunir-se amb vós personalment -Va dir ràpidament-. Hi ha hagut diversos intents contra la seva vida recentment i només deixa el seu palau sota les més rares circumstàncies.

-Sóc ben conscient de la seva situació -Va replicar l'Scourge.

-S-Si, el meu lord -Va balbucejar en Sechel-. Per descomptat. Aquesta és la raó per la que esteu aquí. Disculpeu la meva estupidesa.

L'espetec d'un tro gairebé va ofegar la disculpa d'en Sechel, anunciant un augment de la intensitat de la tempesta. La pluja que s'incrementava va començar a caure en agudes mantes.

-Eren les instruccions de la teva senyora que em deixessis aquí dempeus en aquest aiguat fins que m'ofegués? -demanà l'Scourge.

-P-Perdoneu-me, el meu lord. Si us plau, seguiu-me. Tenim un lliscant esperant per portar-vos al seu domicili.

A una distància curta de l'espaiport hi havia una petita zona d'aterratge. Un flux constant de taxis flotants estava aterrant i enlairant. Era la manera preferia per aquells de les classes més baixes que no es podien permetre el seu propi lliscant per recórrer la ciutat. Com era típic en un espaiport atrafegat, una espessa multitud envoltava la base de la zona d'aterratge. Aquells que acabaven d'arribar es col·locaven ràpidament a la cua que esperava per contractar un conductor, movent-se amb la disciplinada precisió que era el segell de la societat imperial.

Per descomptat, en Lord Scourge no tenia necessitat de col·locar-se a la fila. Encara que alguns en la multitud van llançar mirades tallants a Sechel quan es va intentar obrir a la força un camí, la multitud es va separar ràpidament davant la imatge de la imponent figura darrere d'ell. Fins i tot amb la caputxa col·locada contra la pluja, la capa negra de l'Scourge, la seva armadura punxeguda, la seva complexió vermella fosca i el sabre làser mostrat prominentment al seu costat li marcaven clarament com un Lord Sith.

Els individus de la multitud van mostrar una àmplia varietat de reaccions a la seva presència. Molts eren esclaus o servents obligats per contracte a fer encàrrecs per als seus amos. Sàviament van mantenir els seus ulls fixos a terra, amb cura de no establir contacte visual. Els allistats, els rangs dels individus ordinaris reclutats per al servei militar obligatori, es van posar intel·ligentment ferms, com si estiguessin esperant que l'Scourge els inspeccionés mentre passava.

Els subjugats, la casta dels mercaders, comerciants, dignataris i visitants estrangers de planetes als quals encara no se'ls havia concedit l'estatus complet dins de l'Imperi, el van mirar amb una barreja de meravella i por mentre s'apartaven de costat ràpidament. Molts d'ells van inclinar el cap com a signe de respecte. En els seus planetes d'origen podien ser rics i poderosos, però aquí a Dromund Kaas eren tots molt conscients que tenien un rang només lleugerament per sobre dels servents i els esclaus.

L'única excepció a la norma era un parell d'humans, un home i l'altra dona. L'Scourge es va adonar que estaven al peu de les escales que pujaven a la plataforma d'aterratge, sense retirar-se tossudament.

Portaven robes cares, amb els pantalons i la part de dalt a joc, vermells i decorats en blanc, i tots dos portaven clarament una armadura lleugera sota les seves vestidures. Penjant de l'espatlla de l'home hi havia un gran rifle d'assalt i la dona tenia una pistola làser lligada a cada maluc. No obstant això, els dos humans clarament no eren part de l'exèrcit, igual que cap mostrava la insígnia d'oficial imperial ni cap indicació de rang en el seu abillament.

No era inusual que mercenaris subjugats d'altres planetes visitessin Dromund Kaas. Alguns venien buscant beneficis, oferint els seus serveis al millor postor. Altres venien per demostrar el seu valor per a l'Imperi amb l'esperança que un dia se'ls donés el rar privilegi de la ciutadania imperial completa. Però els mercenaris típicament reaccionaven amb deferència i humilitat quan s'enfrontaven amb algú del rang de l'Scourge.

Per llei, l'Scourge podria fer que els empresonessin o els executessin fins i tot per una ofensa trivial. A jutjar pel seu comportament antagònic, desconeixien totalment aquest acte.

Mentre la resta de la multitud s'apartava, els mercenaris romanien en el seu lloc, mirant-lo desafiadorament mentre ell s'aproximava. El Senyor Sith es va preocupar davant la continuada falta de respecte. En Sechel també devia haver-ho sentit, perquè ràpidament es va llançar cap endavant per enfrontar-se a la parella.

L'Scourge no va alentir el seu pas, però tampoc va fer un moviment per assolir el servent que corria a corre-cuita. En aquesta distància, no podia dir el que s'estava dient per sobre del vent i la pluja. Però en Sechel estava parlant frenèticament, fent gestos i agitant els braços mentre que els dos humans el miraven amb fred menyspreu. Finalment, la dona va assentir i la parella es va moure fora del camí. Satisfet, en Sechel es va tornar i va esperar que l'Scourge arribés.

-Un miler de disculpes, el meu lord -Va dir mentre pujaven els graons-. Alguns subjugats no tenen la comprensió apropiada dels nostres costums.

-Potser necessiten que jo els hi recordi quin és el seu lloc -Va rugir l'Scourge.

-Si aquest és el vostre desig, el meu lord -Va dir en Sechel-. No obstant això, he de recordar-vos que Darth Nyriss us està esperant.

L'Scourge va decidir deixar passar l'assumpte. Van pujar al lliscant que els esperava. En Sechel es va col·locar als comandaments. L'Scourge es va col·locar en un luxós seient, complagut de notar que el vehicle tenia sostre. Molts dels taxis flotants estaven oberts als elements. Els motors es van connectar i ells es van elevar fins a l'alçada de deu metres abans que el lliscador accelerés, deixant enrere l'espaiport.

Van viatjar en silenci, apropant-se fins i tot més a l'enorme ciutadella que s'alçava en el cor de Ciutat Kaas. Però l'Scourge sabia que aquest no era el seu destí avui. Com cada membre del Consell Fosc, a Darth Nyriss se li permetia l'accés a la ciutadella de l'Emperador. Després dels dos intents d'assassinat recents, però, l'Scourge esperava per complet que ella es quedés dins dels murs de la fortalesa personal que tenia als afores de Ciutat Kaas, envoltada pels seus empleats i servents de més confiança.

Això no li va semblar a l'Scourge com a covardia de cap manera. La Nyriss simplement estava sent pràctica. Com qualsevol Sith d'alt rang, ella tenia molts enemics. Fins que ella descobrís qui estava darrere dels intents d'assassinat, exposar-se innecessàriament era un risc ximple i injustificat.

No obstant això ella havia d'estar pràcticament molt equilibrada contra la comprensió que el seu rang es basava únicament en la força. Si la Nyriss semblava feble o inefectiva, si era incapaç de dur a terme accions fermes i decisives contra qui fos que estigués planejant la seva mort, altres ho sentirien. Els rivals dins i fora del Consell Fosc s'aprofitarien de la seva situació, influenciant la seva posició vulnerable per al seu propi avantatge. Darth Nyriss no seria la primera del cercle intern de l'Emperador a perdre la vida.

Això era per al que l'Scourge era aquí. Per descobrir les ments mestres secretes darrere dels assassinats i destruir-los.

Donada la importància d'aquesta missió, no podia comprendre per què la Nyriss no havia enviat una guàrdia d'honor completa per escortar-lo a través de la ciutat. Hauria de voler que tothom conegués l'arribada d'ell. Ell era la prova dels passos que s'estaven donant per resoldre el seu problema, una advertència per a qualsevol altre rival que pogués estar encoratjat pels recents intents contra la vida d'ella. Mantenir l'arribada d'ell gairebé en secret no servia a cap propòsit... almenys a cap que l'Scourge pogués veure.

Van passar al costat de la ciutadella de l'Emperador i es van obrir camí cap al límit oest de la ciutat. Després de diversos minuts més, l'Scourge va sentir que el lliscant frenava mentre en Sechel el dirigia cap a un aterratge.

-Hem arribat, el meu lord -Va dir en Sechel quan el vehicle es va posar.

Estaven en un gran pati. Altes parets de pedra s'alçaven cap al nord i el sud. L'extrem aquest estava obert al carrer. L'oest estava vorejat pel que l'Scourge va assumir que era la fortalesa de la Darth Nyriss. En molts aspectes, l'edifici s'assemblava a la ciutadella de l'Emperador, encara que en una escala significativament més petita. Les similituds arquitectòniques eren més que només un homenatge a l'Emperador. Com la seva ciutadella, aquest edifici serviria com la mansió de la Nyriss i com una fortalesa a la qual ella podia retirar-se en temps de problemes i havia estat dissenyat per ser simultàniament opulent, impressionant i fàcilment defensable.

El mateix pati estava poblat per mitja dotzena d'estàtues grans, cadascuna de diversos metres d'ample a la base i fàcilment el doble d'altes que ell. Les dues més grans representaven humanoides amb vestidures Sith: un home i una dona. S'alçaven amb els braços aixecats lleugerament cap endavant, amb els palmells de les mans cap amunt. La cara de l'home estava oculta per una caputxa, la representació comuna de l'Emperador. La dona tenia la caputxa tirada cap enrere per revelar els ferotges trets sith. Si el treball de l'escultor era fidel, l'Scourge sabia que aquesta era la seva primera visió de l'aspecte que tenia realment la Darth Nyriss.

Les altres estàtues eren peces abstractes, encara que cadascuna incorporava un emblema de la família de la Nyriss: quatre estrelles de punta dins d'un ampli cercle. El sòl estava cobert amb delicades pedretes blanques. Un tipus de liquen rar que proliferava en la penombra de Dromund Kaas havia estat plantat en patrons decoratius a través de la pedra, amb la feble brillantor porpra proporcionant una il·luminació fantasmal. Un camí planer de pedra refinada portava des de les enormes portes dobles que marcaven l'entrada a la fortalesa, a través del centre del pati i cap a la petita zona d'aterratge on el seu lliscant s'havia posat.

En Sechel va sortir del vehicle i va córrer per donar la volta per obrir l'escotilla de sortida de l'altre costat per al seu passatger. L'Scourge va sortir del lliscant i a la pluja, que només havia amainat lleugerament durant el seu viatge.

-Per aquí, el meu lord -Va dir en Sechel, dirigint-se pel camí.

L'Scourge el va seguir, esperant per complet que les portes s'obrissin completament davant la seva aproximació. Per a la seva sorpresa, l'entrada va romandre segellada. En Sechel no va semblar desconcertat, però. En el seu lloc, es va tornar cap a la petita holopantalla a un costat i va pressionar el botó de trucada.

Una imatge parpellejant es va materialitzar a l'holopantalla: un home humà d'uns quaranta. Semblava portar l'uniforme estàndard d'un oficial de seguretat imperial i l'Scourge va sospitar que era el cap de la guàrdia personal de la Nyriss.

-El nostre convidat ha arribat, Murtog -Va explicar en Sechel, assentint en direcció a ell.

-Vas verificar la seva identitat? -Va preguntar en Murtog.

-D-De què estàs parlant? -Va quequejar en Sechel.

-Com sabem que aquest és l'autèntic Lord Scourge? Com sabem que aquest no és un altre assassí?

La pregunta va semblar enxampar-lo completament amb la guàrdia baixa.

-Jo no... Vull dir, ell sembla ser... uh, això és...

-No vaig a deixar-lo entrar fins que tingui proves -Va declarar en Murtog.

En Sechel va mirar enrere sobre la seva espatlla cap a Lord Scourge, amb la seva expressió sent una barreja d'humiliació i por. Llavors es va inclinar per acostar-se a l'holocomunicador i, amb veu baixa, va parlar.

-Això és completament inadequat. T'has extralimitat en la teva autoritat!

-Sóc el cap de seguretat -li va recordar en Murtog-. Això està completament dins de la meva autoritat. Només dóna'm cinc minuts per confirmar que tot és cert.

L'Scourge va fer un pas endavant, agafant al Sechel per l'espatlla i apartant-lo d'una tirada.

-T'atreveixes a insultar-me fent-me esperar sota la pluja com a un captaire? -li va deixar anar a la pantalla-. Sóc un convidat! La pròpia Darth Nyriss em va convidar!

En Murtog va deixar escapar un riure agut.

-Podries voler comprovar les vostres dades respecte a això.

L'holopantalla es va apagar de sobte. L'Scourge es va girar per trobar en Sechel encongit contra la paret.

-Ho sento, el meu lord -Va dir-. En Murtog s'ha tornat en certa manera paranoic des de...

L'Scourge el va interrompre.

-Què volia dir quan em va dir que comprovés les meves dades? Vaig ser convidat per la Darth Nyriss o no?

-Sí. I tant que ho vau ser. En certa manera.

L'Scourge va aixecar la seva mà cap a Sechel i es va obrir a la Força. El servent va començar a panteixar i a agafar-se la gola quan el seu cos va ser aixecat lentament en l'aire per una mà invisible.

-Em diràs què està passant -Va dir l'Scourge, amb la veu buida de tota emoció-. M'ho diràs tot o moriràs. Ho comprens?

En Sechel va intentar parlar però només va poder tossir i balbucejar. En el seu lloc va assentir frenèticament. Satisfet, l'Scourge va alliberar la seva adherència. De sobte en Sechel va caure tot un metre fins a terra, on va aterrar en un munt, grunyint de dolor abans de lluitar per posar-se de genolls.

-No va ser idea de la Darth Nyriss contractar-vos -Va explicar, amb la seva veu encara adolorida i aspra per l'estrangulament-. Després del segon intent d'assassinat, l'Emperador li va suggerir que la seva pròpia gent podria estar involucrada. Ell va suggerir que portés algú de fora.

De sobte tot tenia sentit. La voluntat de l'Emperador era absoluta. Un "suggeriment" d'ell era una ordre de facto. La Darth Nyriss l'havia convidat a ell aquí perquè no havia tingut elecció. L'Scourge havia assumit que era un convidat d'honor, però en realitat no era res excepte un intrús. La seva presència era un insult per als seguidors lleials d'ella i un recordatori que l'Emperador dubtava de la seva habilitat per tractar ella mateixa amb els assassins. Això era pel que havia rebut una recepció tan minsa i pel que el cap de seguretat de la Nyriss havia reaccionat davant seu amb tanta hostilitat.

L'Scourge va comprendre que estava en una situació precària. Els seus esforços per investigar els assassinats es trobarien amb resistència i sospites. De qualsevol error, fins i tot d'aquells que no eren culpa seva, se li'n culparia a ell. Un únic pas en fals podria significar el final de la seva carrera o fins i tot de la seva vida.

Encara estava sospesant aquesta nova informació quan va sentir aproximar-se un lliscant a través de la tempesta. El so era innocu, però va posar instantàniament els seus sentits en alerta màxima. El seu cor va començar a bategar ràpidament i la seva respiració es va accelerar. Una pujada d'adrenalina va fer que els apèndixs de les seves galtes s'estremissin i que els seus músculs es tibessin.

Va desenfundar el seu sabre làser i va mirar al cel. Als seus peus, en Sechel cridà i es va cobrir la cara, assumint que el sabre làser anava dirigit a ell. L'Scourge el va ignorar.

En la foscor de la tempesta, només podia distingir la silueta del lliscant dirigint-se directament cap a ells. Es va obrir a la Força, examinant el vehicle i els seus passatgers. Va sentir que li destrossava una fiblada de fúria quan les seves sospites es van confirmar: Qui vulgui que estigués al lliscant venia a matar-lo.

Tot això, des de la primera percepció de l'Scourge del lliscant fins a la confirmació de la seva intenció hostil, el va portar menys de dos segons. Temps suficient perquè el lliscant retallés la distància i vingués abalançant-se sobre ell.

L'Scourge va saltar cap al costat quan una andanada de foc làser va ser alliberada des del vehicle. Va caure a terra en un gir que el va posar dempeus just a temps per botar lluny d'una segona sèrie de trets. Movent-se amb la velocitat cega de la Força, va córrer a través del pati, amb els trets rebotant sobre el sòl just darrere d'ell a cada pas del camí. Es va ajupir per posar-se a cobert darrere de l'estàtua de l'Emperador, amb la seva ment avaluant la situació.

El lliscant havia d'estar equipat amb un canó làser autoapuntable. No hi havia una altra manera que els trets poguessin haver-li seguit tan de prop en la seva desesperada carrera per posar-se a cobert. Fins i tot un Lord Sith no podia evadir aquesta classe de poder de foc eternament. Havia de neutralitzar el vehicle.

El lliscant s'estava allunyant d'ell, donant la volta per a una altra passada de bombardeig. Abans que pogués completar el seu gir, l'Scourge va sortir de darrere de l'estàtua i va llançar el seu sabre làser a través del pati. La fulla carmesina va anar girant a través de la nit, traçant un arc llarg i giratori. Va tallar la part de darrere del lliscant, enviant cap amunt una pluja d'espurnes i flames, i va continuar en la seva trajectòria de tornada a la mà estesa de l'Scourge.

El brunzit del motor del lliscador va quedar fix en un ploriqueig cridaner mentre completava el seu gir. Un fum negre, amb prou feines visible contra els núvols foscos, sortia de la part posterior del motor. El vehicle va començar a donar batzegades i tentinejar, perdent altitud ràpidament fins i tot mentre obria foc de nou.

L'Scourge es va tornar a ajupir darrere de l'estàtua de l'Emperador, pressionant la seva esquena fermament contra ella mentre una pluja de trets queia sobre ell. Un segon després el lliscant va volar sobre el seu cap, amb el seu angle d'atac caient tan abruptament que en realitat va decapitar l'estàtua darrere de la qual ell s'ocultava.

El pesat cap de pedra es va desplomar cap a ell, forçant-lo a sortir del seu lloc a cobert per evitar ser aixafat. Alhora, va veure estavellar-se el lliscant contra terra. El camp repulsor d'emergència va absorbir l'impacte, evitant que el vehicle es fes miques, però encara va impactar amb prou força com per fer sortir volant un tros del motor danyat.

Sostenint el seu sabre làser en alt per sobre del seu cap amb les dues mans, l'Scourge va carregar cap el lliscant caigut. Dos passatgers van lluitar per sortir de les restes, commocionats però il·lesos. L'Scourge només estava lleugerament sorprès de reconèixer als dos mercenaris vestits de vermell als quals havia trobat a la zona dels lliscadors prop de l'espaiport.

L'home era a la part més allunyada del lliscant, lluitant per treure el seu rifle làser d'entre les restes. La dona era a la part més propera, amb les seves pistoles làser ja desenfundades. L'Scourge estava a menys de cinc metres quan ella va obrir foc.

Ell no es va molestar a intentar bloquejar els trets. En el seu lloc, es va llançar cap amunt, amb el seu impuls cap endavant portant-lo a un alt salt amb tombarella traçant un arc per sobre de la dona i del lliscant danyat. El moviment sobtat la va agafar amb la guàrdia baixa i, encara que ella va fer diversos trets precipitats, cap li va donar.

Ell va girar 180 graus mentre volava per l'aire, va aterrar a l'altre costat del lliscant, just al costat del mercenari masculí en el moment en què l'home estava movent la seva pròpia arma per apuntar. Abans que pogués disparar, l'Scourge va fer un tall amb el seu sabre làser diagonalment a través del tors del seu enemic.

Mentre el cadàver de l'home s'ensorrava sobre el sòl, l'Scourge tornà la seva atenció cap a la primera mercenària. Per llavors ella s'havia girat per enfrontar-s'hi i quan el seu company va caure, ella va descarregar una altra sèrie de trets, forçant-lo a ajupir-se darrere del lliscant per posar-se a cobert.

Aquesta vegada diversos dels seus trets van trobar el seu objectiu. L'armadura de l'Scourge va absorbir la pitjor part de l'atac, però ell va sentir un dolor abrasador a l'espatlla quan una petita quantitat de l'energia del raig de partícules es va obrir camí a través de la juntura de l'armadura per cremar la seva pell.

Ell es va concentrar en el dolor, transformant-lo en fúria per alimentar la Força per a un salvatge contraatac. Alhora, instintivament, va utilitzar la por del seu oponent, afegint-la a la seva pròpia passió i amplificant més el poder que estava reunint.

Canalitzant la seva ràbia, va alliberar una onada concentrada d'energia que va colpejar a la dona just al pit. L'impacte la va aixecar del sòl i la va enviar volant cap enrere a través de l'aire. El seu viatge va acabar de sobte quan es va estavellar contra la base d'una de les estàtues abstractes. La parada sobtada va arrencar les pistoles de les seves mans, deixant-la momentàniament indefensa.

L'Scourge va col·locar una mà al capó del lliscant i va saltar sobre ell, llançant-se cap a la seva enemiga estesa cap per avall abans que ella pogués tornar a posar-se dreta. Però la mercenària era ràpida. Va lluitar per aixecar-se i va treure una petita electrobarra, la seva punta guspirejant amb una càrrega prou potent com per deixar inconscient a un enemic fins i tot amb un frec.

L'Scourge es va aturar de cop. La mercenària es va deixar caure fins ajupir-se en una posició de combat i els dos combatents van circular l'un al voltant de l'altre amb cautela.

D'haver volgut, l'Scourge podria haver acabat la trobada just allà i en aquell moment. Sense les seves pistoles, amb electrobarra o sense, la mercenària no tenia cap possibilitat contra un Senyor Sith amb un sabre làser. Però matar-la no li donaria el que ell realment volia.

-Digues-me qui et va contractar i et deixaré viure -Va dir ell.

-Semblo estúpida? -Va replicar ella, fintant i fent una envestida ràpida que l'Scourge va evitar fàcilment.

-Òbviament tens habilitats -li va dir ell a ella-. Puc utilitzar a algú com tu. Digues-me qui et va contractar i deixaré que treballis per a mi. Això o tira la teva vida per la borda.

Ella va dubtar i, durant un instant, l'Scourge va pensar que ella podria deixar caure la seva arma. I llavors la nit es va trencar amb el so de múltiples carrabines làser. Els trets van colpejar durament la mercenària a l'esquena, enviant-la trontollant cap a ell. Ell va veure una expressió de total desconcert a la cara d'ella quan queia de genolls. La seva boca es va moure, però cap paraula va sortir. Llavors va caure cap per avall sobre la grava, morta.

Tornant-se, l'Scourge va veure mitja dotzena de guàrdies drets al pati prop de la porta que portava a la fortalesa. Entre ells hi havia un humà portant un uniforme de comandant. Era baix, d'espatlles amples i de pit rodó, amb els cabells rossos tallat molt curt i una barba rossa pulcrament retallada que contrastaven agudament amb la seva pell marró fosca. L'Scourge el va reconèixer de l'holo: Murtog, el cap de seguretat de la Darth Nyriss.

-Ja era hora que arribessis aquí -Va exclamar en Sechel abans que l'Scourge pogués dir res.

Encara amagat contra la paret, gairebé en el mateix lloc en el qual l'Scourge l'havia deixat després del breu interrogatori que havia precedit a l'emboscada.

-Aixeca't -li va dir en Murtog i el servent sith va fer el que li havien ordenat.

-Netegeu aquest embolic -Va etzibar en Murtog als seus guàrdies, que van lluitar per obeir.

Satisfet, el cap de seguretat es va penjar l'arma sobre la seva espatlla i va assentir en la seva direcció.

-Darth Nyriss us rebrà ara.

 Següent