Renaixement (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

En Jacen va contemplar l'aproximació de la nau com si fos un somni. Una presència fosca va romandre retallant-se contra les estrelles, no tenia llums de posició. «Deu estar a l'ombra del Falcó Mil·lenari», va pensar.

La Força li va dir que allà no hi havia res en absolut.

Es va moure gradualment des de l'ombra fins a una llunyana llum taronja de l'estrella sense nom que estava a més de tres anys llum sota d'ells i ara podia apreciar els detalls. Les distàncies enganyaven en l'espai i no podria dir quina era realment la seva longitud. Era especular com si estigués formada per dos cons enfrontats. Les seves bases propulsaven la nau conjuntament. On els cons s'unien, tres estructures alades amb forma de cor es van projectar. En Jacen va reconèixer aquestes com dovin basal. Criatures vivents que modificaven l'espai, el temps i la gravetat al seu voltant. No hi havia dubte que era una nau yuuzhan vong sorgida del mateix coral Yorik que en Jacen havia vist tantes vegades.

La superfície semblava aspra a causa de petites i nombroses esquerdes, com si la nau hagués passat la febre bakurana.

Quan es va adonar que els sortints eren coralites, l'equivalent yuuzhan vong als caces estel·lars, de sobte va advertir la magnitud. Allò era de la mida d'un dreadnaught, i anava a per ells. Era gairebé amb tota certesa el que els havia tret tan brutalment fora de l'hiperespai.

En Jacen va sortir bruscament del seu compartiment. Era a la torreta metralladora dorsal. Havia estat aquí contemplant l'exterior abans del sobtat i terrorífic albirament. El seu cap sagnava però contràriament al que podria dir-se no era res seriós.

Es va desplaçar ràpidament al llarg dels anells de l'escala. A la cabina principal, va lluitar contra la sensació de caiguda. Havia passat un temps des que va fer el seu entrenament per la gravetat zero.

-Mare, Pare! -la seva veu va retrunyir a la nau silenciosa. Una part primitiva de si mateix es va encongir pel so, que l'avisava que el depredador que estava fora podria sentir-lo. Per descomptat, no podia, no a través del buit, però els instints humans eren més antics que els viatges espacials.

No obtenia resposta. Desesperat, es va endinsar en la foscor del lloc de pilotatge.

Els va trobar allà, i durant un moment gairebé se li va parar el cor pensant que estaven morts, tan immòbils com estaven en la Força, però tots dos respiraven.

-Pare.

Va moure gentilment l'espatlla del seu pare, però no va obtenir més que un reflex. Encara acurat, la seva por superava el seu rebuig, així que va explorar una mica amb la Força, suggerint al vell que es despertés.

En Han Solo es va remoure.

-Uh? Què? -Després es va agitar molt alarmat, va veure en Jacen i va retirar el seu puny.

-Sóc jo, pare -va dir en Jacen. Al seu costat, la seva mare va començar a moure's també. No podia sentir res realment dolent amb cap d'ells. Els dos s'havien aferrat als seus seients antixocs.

-Jacen? -va murmurar en Han-. Què passa? Què ha passat?

-Esperava que tu ho sabessis, tot el que et puc explicar és que hem estat interceptats per una nau yuuzhan vong. Està just allà fora ara mateix. No crec que tinguem massa temps.

En Han va aclucar els ulls i va mirar al panell de control. Hi havia unes tènues llums que intentaven mantenir-se amb vida. Va deixar escapar un llarg i silenciós xiulet.

-Això no és bo -va dir.

-Han? Jacen? -La Leia Organa Solo es va incorporar en el seu seient-. Què passa?

-El Normal -va replicar en Han mentre premia interruptors. Altres indicadors també es van encendre-. El sistema d'alimentació no funciona, la gravetat artificial tampoc, el suport vital d'emergència està en les últimes i una nau gran plena de tipus dolents és allà fora.

-Una nau realment gran -va afegir en Jacen.

-Com en els vells temps -va dir la Leia.

-Ei, et vaig dir que tindries una segona lluna de mel -la veu d'en Han baixà de to i es va fer més seriosament. -Esteu tots bé?

-Estic bé -va respondre la Leia-. Em preguntava què ens havia colpejat.

-Probablement el mateix que va fregir els acoblaments d'energia -va remarcar en Han, després els seus ulls es van obrir més-. Oh, no.

-Et vaig dir que era gran -va dir en Jacen, mentre la passarel·la lateral els va permetre veure la nau yuuzhan vong per complet.

-Fes alguna cosa, Han -va dir la Leia-. Fes alguna cosa ara.

-Estic en això, estic en això -es va callar, treballant en tots els controls-. Però a menys que algú vulgui sortir allà fora i empènyer...

-Per què no estan fent res? -preguntà la Leia.

-És possible que pensin que estem morts en l'espai -va replicar en Han-. Deuen tenir raó.

-Sí, però -es va aturar.

Dos dels coralites es van desprendre de la proa més llarga i es dirigien directes cap al Falcó.

En Han es va aixecar.

-Té el meu seient Jacen. Tinc un nucli de potència protegit instal·lat, però cal canviar els enllaços.

-Jo ho faré.

-No coneixes el Falcó prou bé. Vosaltres dos quedeu-vos aquí dalt. En el moment que us doni potència, correu, i dic correu!

-Estem massa a prop. Ens aixafaran amb els seus dovin basal.

-Ens aixafaran segur si ens quedem aquí asseguts. Va sortir disparat per la porta de darrere i la foscor se'l va empassar. Els coralites seguien aproximant-se, aparentment sense presses.

-Mira, mare -va dir en Jacen, assenyalant. Contra el camp d'estrelles s'apreciaven algunes espurnes més brillants, surant en una nebulosa.

-Què és això?

-Alguna cosa està reflectint la llum...

-Naus -va dir la Leia-. Altres naus que han interceptat.

-Oh, oh. Han de ser una dotzena o més.

-Bé -va sospirar ella-. Em sembla que hem tret alguna cosa útil d'aquest viatge. No és una ruta segura per portar als Jedi a través d'ella.

Una sèrie de malediccions i paraulotes es van sentir des d'alguna part de la zona posterior de la nau.

-Han? -va cridar la Leia.

-Res. M'he donat un cop al cap.

Alguns moments més d'en Solo rebuscant i després un altre i més colorit conjunt de malediccions.

-Vaig a trigar almenys mitja hora -va avisar en Han.

-No tenim tant de temps -va murmurar la Leia-. Estaran abordant-nos en un minut. Això si es prenen la molèstia i no ens tallen directament a trossos.

-Es molestaran -va dir en Jacen-. Els yuuzhan vong odien malgastar bons esclaus i fer sacrificis. Sospito que és millor estar preparats per trobar-nos amb ells -desembeinà el seu sabre làser del cinturó. La Leia es va descordar del seu seient i va treure la seva pròpia arma.

-Deixa'm ocupar-me d'això, mare, encara estàs curant-te aquesta cama.

-No et preocupis per mi. Feia això abans que el teu naixessis.

En Jacen estava a punt de presentar una altra protesta quan va veure l'expressió de la seva mare. No anava a dissuadir-la. Mentre passava l'estada principal, un grunyit que va estarrufar el pèl d'en Jacen el va induir a encendre la verda i brillant llum del seu sabre làser. Dos parells d'ulls negres van apuntar a la llum.

-Lady Vader -va grunyir un-. Li vam fallar.

-No has fallat a ningú Adarakh -va dir la Leia als seus guardaespatlles noghri-. Una cosa ens ha deixat així.

-Estan al caure els seus enemics, Lady Vader? -va preguntar el segon Noghri: Meewalh, una femella.

-Ho estan; Adarakh, queda't amb mi. Meewalh, tu ajuda a Jacen.

-No -va replicar en Jacen-. Mare, tu els necessites més que jo, ho saps.

-El Primogènit parla amb propietat, Lady Vader -La Meewalh va estar d'acord. Els ulls de la Leia van centellejar per la insubordinació-. No tenim temps per discutir això.

Allò es va confirmar un batec de cor després quan alguna cosa va colpejar contra el casc de la nau, un segon més tard es va produir un impacte similar.

-Què ha estat això? -va cridar en Han.

-Tan sols doneu una mica més de potència -va contestar la Leia-. Està bé, vosaltres dos amb mi. Jacen tingues cura de tu mateix. Res d'això de no utilitzar la Força té cap sentit.

-Ja ho he superat, mare.

Va besar precipitadament al Jacen a la galta, després va empènyer de front el muntacàrregues, on semblava que havia tingut lloc el primer impacte. Els Noghri anaven en silenci darrere d'ella, tan àgils en caiguda lliure com a peu.

En Jacen va agafar l'empunyadura del seu sabre làser i va trobar una subjecció per al lleuger pes del seu cos, mentre tractava de comprendre on hi era el segon assaltant.

En només segons, alguna cosa va començar a grinyolar i a grinyolar contra les estructures exteriors, podent així localitzar-lo en l'estada principal. Movent-se a poc a poc, es va aplanar el millor que va poder contra el que seria el sostre si la gravetat tornés.

«Deuen ser grutchins», va pensar.

La tecnologia yuuzhan vong es basava en la biologia. Solien modificar criatures insectoides per als cascos de les seves naus. Allà hi hauria gasos procedents de l'àcid, o potser alguna cosa pitjor, però no quedava temps per buscar vestits de buit. Si els yuuzhan vong simplement anaven a obrir la nau a l'espai, ja ho tenien tot fet. Però si l'enemic volia als Solo morts, haurien d'haver disparat mentre la nau no tenia potència, ja que com a molt, sentien menyspreu per la tecnologia no vivent i no contemplaven cap tipus d'ús per al Falcó. Coneixent als yuuzhan vong, estarien ansiosos per capturar éssers vius, no cossos congelats o fregits.

En Jacen va calmar la seva ment i va esperar.

No gaire més tard, un forat va aparèixer a la paret. Com esperava, un impactant olor acre i fètid va entrar a través d'ell. No es va produir la temuda explosió descompressora de la cabina. En Jacen va romandre fora de l'espectre visual fins que una cosa va treure el cap per una obertura prou ampla com perquè un humà penetrés per ella.

En Jacen armà el seu sabre làser amb un moviment ràpid.

Una cosa semblant a un escarabat gegant es va revelar a la llum viridiana del seu sabre. En Jacen va conduir la punta d'aquest al seu ull abans que tan sols pogués moure's. Durant un moment que va semblar etern, l'espasa d'energia es resistia a penetrar més enllà dels primers centímetres. La criatura va tirar del seu cap cap enrere i va forcejar violentament, però en Jacen va mantenir el feix d'energia sobre ell fins que, amb el so d'una petita explosió va penetrar. L'escarabat va tenir un espasme i va morir.

En Jacen va abandonar el sostre i evitant el tall candent del forat es va llançar a si mateix a través de la bretxa.

Un acoblament flexible s'havia unit autònomament a l'exterior de la nau. Tenia uns vint metres de llarg. A meitat de la distància un guerrer yuuzhan vong s'empenyia a si mateix mitjançant una sèrie de protuberàncies en els costats. En Jacen colpejà amb els peus contra els sortints que tenia més pròxims, accelerant en direcció al vong.

El seu enemic era humanoide, amb els cabells negres, trenat i lligat darrere del cap. El seu front es vessava sobresortint fins a uns ulls foscos situats damunt d'unes bosses purpúries i inflades i un nas gairebé pla. Vestia una armadura de crancs vonduun i portava un amfibastó unit per una llaçada al voltant del canell. Una ganyota salvatge va aparèixer en la seva cicatritzada i tatuada cara i va duplicar el moviment d'en Jacen. Amb l'amfibastó a la mà, apuntava al jove Jedi com si aquell fos una llança.

Quan només els separaven uns quatre metres, el guerrer li va escopir alguna cosa. Si l'experiència viscuda servia de guia, era amb gairebé tota seguretat verí.

En Jacen va agafar el remolí de gotetes amb la Força, però va sentir com si anessin acostant-se a través de xarop. Les va detenir uns pocs centímetres de la seva cara, a la vegada es va impulsar flexionant les cames tot el que va poder i així es va llançar fins a dalt. El guerrer va passar per sota d'ell, emportant-se amb la seva cara la toxina en suspensió. Implacable, sense mirar enrere, en Jacen va parar de donar voltes i la seva maniobra li va propulsar cap a l'escotilla oberta que estava més enllà. Darrere d'ell, el guerrer va contenir un ronc lament.

El coralita no era gran, però si prou com per a albergar a dos ocupants. Va poder veure el segon guerrer traient el cap. Aquesta vegada, no hi va haver justa aèria, el yuuzhan vong l'esperava, amb els peus subjectes a una cosa que tenia al darrere i l'amfibastó en posició defensiva.

Es van trobar en un enrenou de cops que van acabar amb la velocitat d'en Jacen i el van enviar rebotant al voltant de l'acoblament, intentant reorientar-se. El yuuzhan vong no es va acovardir i va continuar atacant al Jacen d'una manera calculadora i controlada. En Jacen es va adonar que havia de lluitar amb una sola mà i utilitzar l'altra per subjectar-se. Va mantenir el sabre làser estès i els seus moviments reduïts. La següent vegada que el yuuzhan vong va atacar, en Jacen li va travessar el dors de la mà, el guerrer va gemegar i es va alliberar de l'amfibastó, amb un grunyit es va llançar contra en Jacen.

El sobtat atac va agafar al jove Jedi per sorpresa. El guerrer va aconseguir mantenir-lo agafat pel canell i els dos van anar donant tombarelles al llarg del tub. Massa tard, en Jacen es va adonar que el seu sabre estava encara encès i tallant les parets de l'acoblament com si fossin de paper.

Tot d'una hi havia agulles sota la seva pell intentant sortir a través d'ella. Desesperat, en Jacen va colpejar amb el seu colze sota la mandíbula del yuuzhan vong. Va notar com les dents feien un brusc so en xocar i el seu oponent va sortir acomiadat. L'escletxa, ara d'uns cinc metres de longitud, es va obrir com un badall en l'espai, i el guerrer va sortir flotant per allà. Un moment després el cos del primer guerrer el va seguir.

Multitud de punts negres dansaven davant dels seus ulls. En Jacen va poder agafar-se a un dels sortints, però la bretxa estava ara un metre més lluny i la pressió i l'atmosfera l'empenyien cap a ella. Anava a perdre el coneixement i ho sabia. Rabent va apagar el seu sabre làser i el va col·locar en el seu cinturó. Després va començar a empènyer contra el vent. La seva força s'esvaïa ràpidament, però fins i tot si ho aconseguia, seria només una qüestió de temps que el Falcó Mil·lenari quedés buit d'atmosfera.

No anava a aconseguir-ho. Hi havia fallat, no només a si mateix, sinó als seus pares.

Es va tornar a intentar empènyer amb la Força de tornada cap al Falcó. Va aconseguir establir una connexió però l'espai s'havia filtrat en el seu cap i amb ell la foscor.

Va sortir d'allò per només un segon. El vent seguia xiulant, però havia disminuït a un agut udol i en els punts encara dansaires davant dels seus ulls, va veure el què li havia salvat. L'acoblament que semblava estar viu, com tota la tecnologia yuuzhan vong estava soldant-se a si mateix. Mentrestant va contemplar com els últims centímetres de la bretxa van acabar d'unir-se.

-Mama! -va poder sentir el martelleig del seu pols darrere seu, i el dolor a les cames encara no ben curades.

Es va impulsar a si mateix de tornada fins el Falcó Mil·lenari empenyent-se esbojarradament cap a la zona del muntacàrregues.

Va necessitar un instant per comprendre que la batalla també s'havia acabat. Els noghri estaven encara desmembrant a un dels assaltants yuuzhan vong. El segon surava prop de la Leia. El seu cap oscil·lava alguns metres més enllà. En Han va aparèixer de nouvingut brandant una pistola làser.

-Jacen?

-Vaig acabar amb els dos -va dir implacable.

-Fantàstic. Leia, segueix alerta. Fes-nos saber si es tornen a posar en el nostre camí. En Jacen busca alguna manera que puguem accelerar sense haver d'obrir-nos a l'hiperespai.

«D'acord», va pensar en Jacen. Al minut de tornar a tenir propulsió, els coralites exercirien la seva inèrcia. En algun punt l'acceleració seria tan forta que separaria els acoblaments sense importar quan forts eren.

-Estic en això, pare. I aguanta abans de posar en marxa la propulsió. Tinc una altra idea.

-Sempre pensant. Aquest és el meu noi.

Següent