Capítol 24
A
la Meetra no li agradava la idea de pretendre ser l'esclava comprada recentment
de l'Scourge, però el sith li havia assegurat que era la millor manera que
s'infiltrés en la fortalesa de la Nyriss sense atreure atenció no desitjada.
Per
completar l'estratagema, havia canviat els seus pantalons i el seu top
funcional per un revelador vestit porpra més adequat per a una ballarina d'un
dels clubs de rendes baixes que havia freqüentat durant els seus dies com a mercenària.
Les robes ajustadíssimes deixaven els seus braços i la meitat del seu tors nus,
però un excés de pell exposada no era la pitjor part de la disfressa.
L'Scourge
també havia insistit que portés el collaret atordidor d'una esclava al voltant
del coll. No funcionava, és clar (ella havia fet que T3 l'inspeccionés
acuradament per assegurar-se'n), però encara li irritava la idea d'adornar-se
amb un símbol tan íntimament relacionat amb la pràctica més vil de la galàxia.
No
obstant això, malgrat el desagradable que era, sabia que l'Scourge tenia raó.
Tots els esclaus de Dromund Kaas es veien forçats a portar el collaret. Sense
ell, ningú creuria la seva història. T3 també els acompanyava, equipat de
manera similar amb un forrellat de seguretat que no funcionava.
-Benvingut
de nou, Lord Scourge -Va dir un guàrdia estacionat just dins de l'entrada
principal quan el trio va arribar-. Darth Nyriss acaba de preguntar per vós.
-Respecte
a què? -Va preguntar el Sith, mentre la Meetra lluitava per ocultar seu
interès.
-Sechel
i Murtog se'n van anar tots dos fa dos dies. Ella es preguntava si sabíeu on
havien anat.
-No
em van incloure a mi en els seus plans -Va dir l'Scourge amb un encongiment
d'espatlles-. He estat buscant en el mercat d'esclaus durant els últims dies,
buscant una compra que valgués la pena.
-Per
descomptat, el meu lord -Va dir el guàrdia amb una lleugera inclinació de cap.
Llançant una mirada ràpida cap a la Meetra, amb una espurna sagaç als ulls i un
feble somriure als llavis, abans de tornar la seva atenció de nou cap a Lord
Scourge-. Informaré a Darth Nyriss que no heu vist els altres -Va dir ell.
-Bé.
Una vegada que descansi, aniré a parlar amb ella jo mateix per veure si vol que
vagi a indagar darrere d'ells.
Es
va tornar sobre els seus talons, acomiadant el suboficial mentre continuava pel
passadís amb passos llargs i ràpids. La Meetra i T3 van lluitar per mantenir el
pas, mantenint-se a uns respectuosos dos passos per darrere del seu suposat
propietari.
Una
vegada que van estar fora de l'abast de la vista i de l'oïda del guàrdia, l'Scourge
es va aturar i es va girar per dirigir-se a ells.
-Això
podria complicar les coses -Va dir ell-. La Nyriss no hauria preguntat pels
altres si no s'estigués preocupant. Hi havia esperat evitar-la fins que
l'Emperador fes el seu moviment, però si ajorno el fet de veure-la ara semblarà
sospitós.
-No
et vaig a deixar fora de la meva vista -li va advertir ella-. Si et trobes amb
ella, T3 i jo serà millor que anem amb tu.
-Això
és ridícul! -Va etzibar l'Scourge-. Mai seria tan insultant com per portar a un
dels meus esclaus personals a una reunió amb algú del rang de la Nyriss.
-Llavors
serà millor que pensis en alguna cosa ràpidament -Va dir la Meetra-. Perquè si
tot això es posa lleig, vaig a treure el meu sabre làser i a començar a tallar
caps.
-Podria
portar-te si t'estigués lliurant a ella com a regal -Va dir l'Scourge-. Però
llavors no hi hauria raó perquè jo et tingués a prop.
-Oblida-ho
-Va Grunyir la Meetra.
T3
va repetir el sentiment d'ella amb un grall cridaner.
-Llavors
què suggereixes? -demanà ell.
-porta'm
amb Revan ara -Va dir la Meetra-. M'arriscaré a sortir lluitant.
-No
et vaig portar aquí perquè poguessis tirar la teva vida per la borda. I no tinc
intenció de convertir-me en un màrtir.
La
Meetra estava a punt de disparar una altra replica enfadada quan la fortalesa
es va sacsejar fins als fonaments per una explosió molt alta que venia d'algun
lloc a l'est.
-La
Guàrdia Imperial -Va panteixar l'Scourge-. Estan aquí!
Les
alarmes van començar a sonar pel corredor, combinades amb els sons de crits i
de peus que corrien quan la gent de la Nyriss va córrer per respondre al sobtat
atac.
La
Meetra pujà la mà i es va arrencar el collaret d'esclava del seu coll d'una estirada,
llançant-lo per terra. T3 la va imitar arrencant-se el seu forrellat de
seguretat.
-La
masmorra està per aquí -Va dir l'Scourge, deixant darrere la seva discussió ara
sense sentit-. Seguiu-me.
Les
explosions van continuar mentre ell els portava a través dels passadissos
retorçats. Venien de tot arreu. Òbviament la Guàrdia Imperial tenia envoltada
tota la fortalesa. Basant-se en la freqüència i la mida de les explosions
distants, la Meetra suposà que estaven utilitzant un assalt d'artilleria per
intentar trencar les muralles en múltiples localitzacions. Homes i dones
corrien al costat d'ells en ambdues direccions, alguns llançant-se per unir-se
a la refrega i altres lluitant per salvar-se. L'atac inesperat havia agafat a
la gent de la Nyriss completament amb la guàrdia baixa. Estaven confosos i els
seus esforços per defensar la fortalesa no estaven coordinats i eren
desorganitzats.
-Hauria
esperat que algú en el Consell Fosc oposés una millor resistència -Va dir la Meetra
quan van girar la cantonada i van córrer per un altre corredor.
-El
cap de seguretat i tres dels seus tinents més alts no són aquí per cohesionar-los,
gràcies a tu -li va recordar ell a ella.
Girant
una altra cantonada i es van enfrontar al primer signe real d'alguna classe de
contraatac. Vuit soldats liderats per un acòlit Sith que brandava un sabre
làser havien pres posicions al corredor a uns deu metres del forat gran i
fumejant de la paret.
Quan
el fum es va aclarir, dotzenes de soldats uniformats de vermell van entrar per
la bretxa, armats amb pistoles làser i electrobastons.
La
gent de la Nyriss va obrir foc, fent-los caure a la primera onada. Aquells en
les files de darrere mai van frenar. Impulsats cap endavant per la seva furiosa
devoció a l'Emperador, van carregar contra la línia enemiga amb una
indiferència temerària per la seva pròpia seguretat.
D'haver
mantingut les seves posicions els defensors i haver seguit disparant, podrien
haver sobreviscut a diverses onades. Però la seva moral vacil·lava per la
mentalitat dement dels seus atacants, així que en el seu lloc van trencar files
i van intentar fugir. Cap d'ells va tenir èxit.
Tres
van ser derrocats pel foc làser, disparats per l'esquena quan es van tornar per
córrer. Els altres cinc, incloent l'acòlit amb el sabre làser, van ser
empassats per un mar de guàrdies uniformats de vermell i van ser fets trossos
pels electrobastons.
L'incident
sencer va durar menys de deu segons. Temps més que suficient perquè l'Scourge
portés a la Meetra i a T3 en una altra direcció. Però en lloc d'intentar evitar
la melé, el sith simplement va mantenir la seva posició i va mirar.
Quan
l'últim defensor va caure, els invasors es van separar en dos grups i es van
dirigir en direccions oposades pel passadís. L'oportunitat d'ocultar-se fins
que passessin es va perdre. Quan els carnissers de capes vermelles es van
aproximar, la Meetra va començar a allargar la mà cap al seu sabre làser ocult
dins de la seva bota de cuir alta fins al genoll.
L'Scourge
la va agafar pel canell i va negar amb el cap. Ell va fer un pas enrere contra
la paret, arrossegant-la amb ell. Reconeixent que l'Scourge era un objectiu
amistós, els Guàrdies Imperials van córrer pel seu costat sense dirigir-li ni
tan sols una segona mirada.
-Les
masmorres són a prop -Va dir-li a ella una vegada que van tornar a estar sols.
Van
ser prou afortunats per no trobar-se més batalles durant la resta del viatge,
encara que es van ensopegar amb els resultats de diverses escaramusses violentes.
Alguns dels cossos portaven els uniformes vermells dels invasors, però per cada
un d'ells havia almenys cinc de la gent de la Nyriss.
Guàrdies
de seguretat, acòlits i fins i tot personal civil estaven escampats per les
sales i els corredors. La Guàrdia de l'Emperador no havia perdonat la vida a
ningú. La Meetra comprenia que no hi havia hagut una altra manera d'alliberar a
Revan, però encara sentia revulsió davant la matança a l'engròs. Quan va
descobrir el cos d'una jove esclava twi'lek estès a terra amb la gola tallada,
es va forçar a apartar la mirada.
-L'assistent
personal de la Nyriss -Va apuntar l'Scourge-. Però no veig la Nyriss entre els
morts.
T3
xiulà i la Meetra negà amb el cap.
-No
crec que escapés -Va dir ella, recordant la cruel eficiència i organització de
les tropes d'atac.
-La
seva destinació és irrellevant -va declarar ell.
-Exacte.
Porta'ns amb Revan.
Girant
l'última cantonada, portant-los fins a estar cara a cara amb una enorme porta
de duracer. L'Scourge es va acostar i va introduir un codi de seguretat, però
la porta no es va obrir. Ho va intentar de nou i el teclat va respondre amb un
brunzit agut.
-Tot
el lloc té un tancat d'emergència -Va dir-. Els meus codis de seguretat no
funcionaran.
-No
et preocupis -Va dir confiadament la Meetra-. T3 pot piratejar qualsevol
sistema de seguretat.
-Serà
millor que s'afanyi -Va dir l'Scourge-. No sento guàrdies a l'altre costat de
la porta.
-Creus
que van fugir?
Ell
va negar amb el cap.
-Crec
que quan es van disparar les alarmes la Nyriss els va dir que executessin al
presoner.
Al
principi en Revan va pensar que les distants explosions eren un efecte
col·lateral inusual d'alguna combinació de drogues que els seus captors estaven
provant amb ell. Però quan les alarmes van començar a bramar, la seva ment
confosa va comprendre que la instal·lació estava sent atacada.
-Meetra
-Va murmurar.
Va
lluitar per posar-se dret, batallant amb els efectes soporífers dels productes
químics que recorrien les seves venes. D'haver estat capaç la seva ment de
concentrar-se, podria haver purgat del sistema. Però per descomptat, la raó
principal de les drogues era evitar que utilitzés la Força.
Uns
pocs segons més tard va sentir a algú fora de la porta de la seva cel·la. Quan
la porta es va obrir esperava veure a l'Scourge, però en el seu lloc es va
trobar de cara amb un guàrdia poc familiar.
El
jove era un humà de pell fosca. Estava sostenint una pistola làser a la
distància d'un braç, apuntant a Revan. La seva mà estava vibrant visiblement.
-De
pressa -Va cridar una altra veu des de fora-. Fes-ho!
Fins
i tot en l'estat confús d'en Revan, la situació era òbvia. Com a conseqüència
de l'atac, algú els havia ordenat que matessin al presoner.
-Prem
el gallet i serà l'última acció que facis mai -li va advertir en Revan.
-Vinga
-Va dir l'altra veu-. Només fes-ho! Quin és el problema?
-Calla!
-Va cridar el jove al seu company ocult-. Tu estaves fins i tot massa espantat
com per obrir la cel·la!
Les
seves pors eren completament comprensibles. Des del seu empresonament, en Revan
havia estat retingut sota estricta quarantena. A ningú se li havia donat accés
a la seva cel·la sense que l'Scourge fos present i fins i tot el sith havia
vingut a veure'l principalment sol. Sens dubte se'ls havia inculcat als
guàrdies una vegada i una altra com de poderós i perillós que era el presoner.
Els havien advertit en contra de tenir qualsevol tipus de tractes amb ell. La
seva misteriosa reputació hauria crescut amb anys d'especulació i rumors entre
els seus carcellers.
-Deixa
l'arma si vols viure -Va dir en Revan al jove.
A
través del vel de les drogues, va lluitar amb obrir-se a la Força, amplificant
les pors i la confusió de l'altre.
-No!
-Va cridar el seu amic per sobre de les penetrants alarmes, mantenint-se encara
ocult per la cantonada-. Ens matarà!
-Prometo
perdonar-vos la vida -Va dir en Revan-. Us dono la meva paraula com a Jedi.
-Veus?
Veus? -Va cridar l'home amb el arma-. Et vaig dir que era un Jedi!
-La
Nyriss us ha enviat en una missió suïcida -els va dir en Revan.
-Com
saps per a qui treballem? -Va bordar l'home, amb el to de la seva veu elevant-se.
-La
Força em mostra moltes coses.
Una
altra explosió des de dalt, aquesta molt més propera, va fer que el guàrdia
gairebé deixés caure la seva arma. La palpà diverses vegades abans d'agafar-la
amb les dues mans i aixecar-la de nou per apuntar-li.
En
Revan va contemplar breument el fet de fer-se amb l'arma, però les drogues li
alentien tant físicament com mentalment. En el seu lloc va romandre quiet i
calmat.
-Això
és dolent -Va dir el jove, estrenyent tant l'empunyadura de la seva pistola que
els seus artells s'estaven tornant descolorits-. Això és dolent.
-Allunyeu-vos
simplement de tot això -els va dir en Revan-. És la vostra única oportunitat
real de sobreviure.
-No
podem allunyar-nos -Va gemegar el guàrdia-. La porta escales amunt no s'obrirà.
Estem tancats a dins!
-Només
dispara-li! -Va cridar el seu amic-. No pot fer-te mal. Si fos a aturar-te, ho
hauria fet a hores d'ara.
Hi
va haver diversos segons de silenci, puntuats per les alarmes i una altra sèrie
d'explosions en ràpida successió.
-La
Nyriss ens matarà si ens descobreix aquí baix amb tu encara viu -Va dir l'home
amb la pistola làser, amb la seva veu gairebé contrita.
-La
Nyriss ja està morta -Va dir en Revan, intentant una tàctica diferent mentre
intentava aplicar fins i tot la més petita pressió a través de la Força-.
Sentiu les explosions? Les alarmes? Els meus amics vénen a alliberar-me.
»Dieu
que esteu atrapats aquí. Què creieu que us faran els meus amics si us troben al
costat del meu cadàver?
-Té
raó -Va dir a contracor el parlant invisible-. Escolta totes aquestes bombes
esclatant. Això no és només alguna mena d'atac llampec.
-Rendiu-vos
a mi i jo us garantiré la vostra seguretat -Va dir en Revan-. Us dono la meva
paraula com a Jedi.
El
cap del jove es va moure ràpidament d'un costat a un altre, d'en Revan al seu
amic fora de la cel·la i després de nou cap a Revan. Llavors va deixar caure la
pistola làser com si li estigués cremant.
En
Revan va sortir de la cel·la calmadament i li va fer el seu primer cop d'ull a
l'altre guàrdia: un altre humà, potser uns quants anys més gran que el primer.
Tots dos guàrdies estaven congelats per la por, vigilant cadascun dels seus
moviments intensament. Cada vegada que l'alarma xisclava sobre els seus caps,
ells feien un bot.
-No
us faré mal -els hi va assegurar en Revan.
Els
dos homes van semblar relaxar-se una mica i en Revan va intentar projectar
onades calmants i tranquil·litzadores a través de la Força per tranquil·litzar
més les seves ments.
-Seieu
allà contra la paret fins que els meus amics arribin -va suggerir-. No voldreu
que us confonguin amb una amenaça.
Veient
la saviesa de les seves paraules, els dos homes van lluitar per seguir les
seves instruccions.
Diversos
minuts més tard van sentir un cop fort que venia de dalt, seguit pel so de
petjades que corrien pels esglaons de les escales.
I
llavors la Meetra va baixar fins a quedar a la vista, vestida amb alguna mena
de vestimenta de ballarina. Veient a Revan, la seva cara va ser envaïda per un
ampli somriure.
-Sabia
que et trobaria -Va dir ella, llançant-se per abraçar-lo ferotgement.
-Ha
passat molt de temps -Va xiuxiuejar en Revan, embolicant els seus braços al
voltant d'ella.
Després
d'un moment ella va trencar l'abraçada i en Revan es va adonar que el nas
d'ella s'havia arrugat per la poderosa olor que emanava d'ell.
-Realment
molt temps -Va dir amb un encongiment d'espatlles de disculpa, provocant un
suau riure de la Meetra.
-Una
reunió commovedora -Va dir una veu familiar.
-Lord
Scourge! -Va cridar de terror un dels guàrdies.
En
Revan va girar a la Meetra cap a un costat i es va col·locar davant d'ella, un
moviment instintiu però estúpid. La Meetra era una Jedi. Sabia com cuidar-se
sola. I desarmat com estava, ell no era rival per al sith.
-No
passa res -Va dir la Meetra, col·locant una mà sobre l'espatlla d'en Revan-.
Scourge està aquí per ajudar-nos.
A
la ment ennuvolada d'en Revan va portar un moment processar el que ella li estava
dient. Quan ho va descobrir, no va poder evitar riure en veu alta.
-Així
que finalment arribo a descobrir el teu nom -Va dir-. Scourge. Flagell. No
m'estranya que no volguessis dir-m'ho.
-Fes
bromes una vegada que estiguem fora de perill i lluny d'aquí -Va dir l'Scourge.
-Té
raó -Va dir la Meetra-. T3 està de guàrdia a la part alta de les escales. Anem.
-Aneu
davant -els va dir el Sith, traient el seu sabre làser i aproximant-se als
guàrdies amagats per la por a terra-. Jo m'encarregaré dels testimonis.
-No
-Va dir en Revan-. Vaig prometre protegir-los.
L'Scourge
li va dirigir una mirada de completa incredulitat.
-Ja
serà bastant difícil sortir d'aquí sense escortar aquestes patètiques excuses
de soldats.
-Els
vaig donar la meva paraula -Va dir en Revan.
Una
onada de mareig li va embolicar i ell va trontollar.
-Què
passa? -Va preguntar la Meetra, allargant la mà per agafar-lo abans que
caigués.
-Em
mantenen drogat -Va dir en Revan-. Només necessito un minut.
Amb
l'ajuda de la Meetra va baixar fins a terra. El seu cor estava martellejant i
el seu cap li donava voltes. Durant la confrontació amb el guàrdia, havia
d'haver utilitzat la Força instintivament per mantenir sota control els pitjors
efectes de les drogues. Però no estava prou fort com per mantenir-la sota
control més temps i ara el seu cos estava responent amb una sobrereacció aguda.
L'Scourge
es va acostar a un kit mèdic a la paret i el va obrir d'una tirada. Va agafar
una hipodèrmica plena d'un fluid luminescent verd.
-Això
t'ajudarà -Va dir, injectant-la en el braç d'en Revan-. Però portarà uns
minuts.
-Jo
també tinc una altra cosa -Va dir la Meetra-. La Bastila em va demanar que t'ho
donés.
Ella
va assentir cap a Scourge, que va treure un paquet de la bossa més gran del seu
maluc. L'hi va llançar a Revan, que ni tan sols va intentar agafar-lo, sinó que
el va recollir del sòl.
L'objecte
estava embolicat en tela. Clarament era metàl·lic i hi havia alguna cosa
estranyament familiar en ell.
-Vas
parlar amb la Bastila? -preguntà-. La vas veure?
La
Meetra va assentir.
-I
al teu fill. Tots dos estan bé.
En
Revan va somriure. La seva ment semblava com si estigués allunyant-se surant
joiosament, però no estava segur de si l'eufòria estava provocada pels
pensaments de la seva família o per les drogues que encara s'obrien camí pel
seu sistema.
Va
desembolicar la tela per revelar el casc emmascarat que havia portat durant les
seves campanyes contra els mandalorians i la República. En un instant, tots els
seus records perduts van tornar inundant-li.
Un
milió d'imatges (any rere any de gent, llocs i esdeveniments oblidats) van
inundar la seva consciència simultàniament. En el seu estat debilitat va ser
massa per assimilar-ho. Quan el seu cervell entrà en una sobrecàrrega
sensorial, el seu cos es va quedar flàccid.
-Què
està passant? -demanà l'Scourge quan en Revan es va ensorrar a terra.
-Jo...
No ho sé -Va dir la Meetra, amb les seves mans palpant per comprovar el pols d'en
Revan mentre ell jeia immòbil a terra.
Els
ulls d'ell estaven tancats, però les parpelles estaven agitant-se salvatgement.
A part d'això estava completament quiet.
Des
de les escales, T3 va deixar escapar un gemec penetrant, diverses octaves més
alt que les incessants alarmes.
-Algú
ve! -Va dir la Meetra.
L'Scourge
es va tornar cap als guàrdies que encara estaven asseguts a terra.
-Prepareu
les vostres armes làser, tros d'estúpids! -els va
cridar.
Mentre
ells lluitaven per posar-se drets, T3 va deixar escapar el que només es podia
descriure com un xiscle de terror. Un instant després el petit astromecànic va
caure donant tombs escales avall i va rebotar per terra com si li haguessin
disparat amb un canó. Va aterrar al racó sobre l'esquena, amb les seves rodes
encara girant.
-Treu
a Revan del mig -Va dir l'Scourge a la Meetra.
Mentre
ella arrossegava el cos inconscient del Jedi fins a la cel·la propera, un dels
guàrdies va desenfundar la seva arma, mentre que l'altre s'afanyava i recollia
la seva pistola làser rebutjada d'on Revan l'havia enviat d'una puntada.
L'Scourge
va assentir cap als guàrdies. En resposta a la seva ordre silenciosa ells es
van arrossegar fins als peus de les escales i van aixecar la mirada cap a la porta
de dalt.
Un
esclat de llampec porpra va baixar traçant un arc per les escales, donant als
dos homes al pit. Ells amb prou feines van tenir temps de cridar abans
d'esdevenir carcasses cremades i fumejants.
L'Scourge
va fer un pas enrere, sabent exactament qui era la responsable d'alliberar la
fúria del Costat Fosc contra els desventurats guàrdies.
La
Nyriss es va obrir camí lentament per les escales avall, amb els dits estesos
de la mà esquerra encara espetarregant per l'electricitat. A la mà dreta
sostenia el seu sabre làser, amb la fulla brunzint suaument. Per quan va
arribar a baix, la Meetra havia sortit de la cel·la propera.
Ella
va encendre el seu sabre làser i va venir a col·locar-se al costat de l'Scourge.
-Què
és això? -Va preguntar la Nyriss, amb la seva veu burleta-. Una altra Jedi?
Quan
cap d'ells va respondre, ella va girar el cap cap al costat i va riure
amargament.
-La
Guàrdia Imperial s'ha d'assegurar que jo mai deixi la meva fortalesa viva -els
va dir ella-. Però tampoc ho fareu cap de vosaltres.
Va
aixecar la mà lliure per sobre del seu cap i va disparar una altra andanada de
llamps. L'Scourge i la Meetra es van llançar per apartar-se dels mortals raigs
elèctrics, però en fer-ho li van donar a la Nyriss el primer avantatge.
Abans
que es poguessin recuperar, ella va saltar cap a ells. Malgrat la seva aparença
marcida, es va moure amb tota la velocitat i la ferocitat d'una guerrera del Costat
Fosc en el seu zenit. Va aterrar just entre els seus dos adversaris, amb la
seva fulla centellejant d'un costat a un altre en una sèrie de talls i cops que
van llançar immediatament als seus dos oponents a posar-se a la defensiva.
L'Scourge
tot just se les hi va arreglar per desviar la primera onada de l'assalt d'ella,
incapaç fins i tot de pensar en replicar amb un atac propi. Una altra empenta
ràpida va forçar a desequilibrar-lo i ell va trontollar cap enrere.
La
Nyriss va aprofitar l'oportunitat de concentrar tots els seus esforços en
travessar les defenses de la Meetra. La Jedi estava clarament superada. Encara que
se les hi va arreglar per mantenir la seva posició, es va veure forçada a caure
sobre un genoll.
En
aquesta posició complicada el seu flanc dret estava exposat i la Nyriss va dur
la seva espasa per donar un tall devastador. En el mateix moment, l'Scourge va
carregar amb la Força, donan-li amb el flux a la Nyriss al centre del pit.
Un
enemic ordinari hauria estat llançat a l'altra banda de l'habitació, però la
Nyriss va aixecar instintivament una barrera de la Força per protegir-se,
absorbint i redirigint l'embat de l'impacte. Fins i tot així, l'atac d'ell la
va desequilibrar just prou com per enviar al seu sabre làser lluny de
l'objectiu, donant-li a la Meetra l'oportunitat que necessitava per lluitar per
allunyar-se fins a estar fora de perill.
L'Scourge
es va llançar cap endavant, esperant fer retrocedir la Nyriss fins a un racó,
però ella va rebre la seva càrrega amb una onada invisible d'energia ondulant.
Aquesta va aixecar-lo i el va llançar de cap, enviant-li a estavellar-se contra
la paret.
Marejat,
ell va aixecar la mirada just a temps per veure una altra andana de raigs
violetes encertar a la Meetra al pit. Com la Nyriss, ella va aixecar una
barrera per salvar-se de la pitjor part, però així i tot la va fer caure.
-Vas
pensar que jo seria tan fàcil de derrotar com Xedrix? -Va cridar la Nyriss,
aixecant triomfalment el seu sabre làser per sobre del seu cap.
L'aire
al voltant d'ella va començar a crepitar i a tornar-se calent mentre ella es
preparava per al cop assassí. L'Scourge va sentir créixer l'energia dins d'ella
i va saber que estaria impotent per aturar-lo. La Nyriss era massa poderosa. El
seu control del Costat Fosc era massa gran.
-Mira'm
i contempla teu destí! -Va declarar ella-. Jo sóc Darth Nyriss, Lord dels Sith.
Sóc la conqueridora de Drezzi, la destructora de Melldia i una membre del Consell
Fosc!
L'Scourge
es va preparar per al final.
Just
llavors, en Revan va sortir de la cel·la. S'havia pujat la caputxa de la capa
Jedi perquè li cobrís el cap i portava la màscara vermella i gris, ocultant-li
la cara.
Una
dotzena de raigs van saltar de la mà de la Nyriss, traçant arcs a través de
l'habitació per incinerar als seus enemics. En lloc de saltar cap enrere fins a
l'interior de la cel·la per evitar l'atac mortal, en Revan va anar cap endavant
per interceptar-los.
Les
dues mans estaven sostingudes davant d'ell, amb els braços totalment estirats a
l'altura de les espatlles, amb els polzes tocant-se i els dits molt separats.
Va atreure els llamps fins a les seves mans que els esperaven, canalitzant-los
per allunyar-los dels seus pretesos objectius i absorbint el seu poder.
-Jo
sóc Revan renascut -Va dir a la Nyriss-. I davant meu no ets res.
Els
ulls de la Nyriss es van obrir molt quan en Revan va alliberar el poder del seu
propi atac contra ella. Ella va intentar aixecar un altre escut de la Força,
però els raigs el van fer miques i van continuar constants. Els raigs la van
embolicar, amb la intensa calor consumint-la instantàniament, deixant només una
pila de cendres calcinades.
L'Scourge
es va aixecar lentament mentre en Revan ajudava a aixecar-se a la Meetra. Al
racó, l'astromecànic bolcat va deixar escapar un xiulet planyívol i se les hi
va arreglar matusserament per tornar a posar-se en una posició dreta.
En
Revan va anar i es va agenollar al costat del més proper dels dos soldats
morts. Va col·locar una mà sobre el pit de l'home, però no va parlar.
-Hem
de marxar -Va dir suaument la Meetra, apropant-se i tocant amablement
l'espatlla d'en Revan per interrompre els seus pensaments-. No volem que la
Guàrdia Imperial sàpiga que estaves aquí.
Ell
es va aixecar i lentament es va tornar cap a Scourge.
Hi
havia alguna cosa inquietant en això de mirar a la màscara sense rostre. Feia
que en Revan fos més intimidatori, més poderós. O potser l'Scourge simplement
el sentia així perquè l'havia vist destruir la Nyriss.
Fora
com fos la raó, estava més confiat que mai que havia fet l'elecció correcta. Si
algú tenia la fortalesa per aturar l'Emperador, era aquest home.
-Això
és teu -Va dir el Sith, agafant l'empunyadura del sabre làser d'en Revan del
seu cinturó.
En
Revan va acceptar el regal amb un breu assentiment de cap.
-Treu-nos
d'aquí -Va dir simplement llavors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada