dimarts, 3 de novembre del 2015

Renaixement (V)

Anterior



CAPÍTOL 5

-Arrestar-nos? -va preguntar la Mara a Hamner mentre l'androide li servia la seva beguda. La seva veu era freda com el gel i en Luke va sentir un calfred. Era la veu de la dona que un cop va intentar matar-lo i va estar molt a prop d'aconseguir-ho.
-Quins són els càrrecs? -va preguntar en Luke.
-Fey'lya té una prova que vas estar després de l'operació militar il·legal a Yavin IV fa uns mesos -va explicar en Hamner-. Això t'enfronta a una sèrie d'acusacions, em temo, sobretot perquè com a cap d'estat et va prohibir expressament que no t'involucressis en aquest tipus d'activitats.
-Quina prova? -va preguntar en Luke.
-Els Yuuzhan vong van alliberar un presoner pres a Yavin IV -va dir en Hamner-. En Fey'lya el va anomenar un esperançador signe de bona voluntat. El presoner va testificar que un Jedi va estar involucrat i que, de fet, va liderar un atac injustificat contra els yuuzhan vong en un sistema neutral. Afirma haver estat integrant d'aquesta força, la qual assegura va ser comandada per Talon Karrde. Més encara, sosté que en Karrde mantenia una comunicació freqüent amb tu i que ell va ser testimoni d'això.
Els ulls de la Mara es van entornar fins a ser tot just dues esquerdes.
-És mentida. Cap home d'en Karrde parlaria. Ha de ser un dels col·laboradors de la Brigada de la Pau dels yuuzhan vong, format per dir el que ha de dir.
-Però, és cert, després de tot? -va voler saber en Hamner.
En Luke va inclinar el cap lacònicament.
-Sí, després que el Mestre Bèl·lic yuuzhan vong oferís aturar la seva campanya com un gest cap als mons que ja havia conquistat amb la condició que tots els Jedi li fossin lliurats, em vaig adonar que els estudiants de l'Acadèmia Jedi estaven en perill. Vaig demanar a Talon Karrde que els s'evacués. Quan va arribar, la Brigada de la Pau ja hi era, intentant capturar els estudiants per enviar-los als yuuzhan vong com a oferta de pau. En Karrde no anava a deixar-los fer això. Vaig apel·lar a Fey'lya perquè enviés militars de la Nova República. No ho anava a fer, de manera que si que vaig sancionar el seu esforç i vaig enviar tota l'ajuda que vaig poder. Què penses que hauria d'haver fet?
L'allargada cara d'en Hamner va assentir pensativament.
-No et culpo, només desitjaria que t'haguessis posat en contacte amb mi.
-No estaves. Vaig parlar amb Wedge, però no estava a mà.
-Però el seu testimoni és un mentider -va intercedir la Mara-. Podem provar-ho.
-I convertir-nos nosaltres mateixos en mentiders? -va replicar en Luke-. Està mentint sobre el que és i sobre el que va veure, però la majoria de les seves acusacions són veraces, si de cas una mica distorsionades.
En Hamner va entrellaçar els seus dits.
-Hi ha més, de qualsevol manera. La seguretat interna va tornar a examinar els registres de la nau estel·lar, hi va haver moltes anades i vingudes en aquest temps. Per descomptat, ja sabien que l'Ànakin Solo hi havia falsificat una autorització, però també van descobrir que tu havies estat visitat per la Shada D'ukal, una dels comandants d'en Karrde. La identitat de transponedor que va usar per aterrar a Coruscant era una falsificació. Finalment, és clar que en Jacen i la Jaina Solo també van sortejar la seguretat planetària en la teva nau, Mara.
-De nou, Kenth, què hauries fet? -va preguntar la Mara acusadorament-. No podíem deixar als nostres estudiants als yuuzhan vong només perquè la Nova República fos massa covard per actuar.
-I de nou, Mara, no estic discutint amb tu, tan sols t'informo del que tenen.
-Sabia que amb el temps això sortiria a la llum -va murmurar en Luke-. Encara vaig pensar que podria ser passat per alt.
-Els dies en què Fey'lya passava per alt les activitats dels Jedi fa molt que van quedar enrere -va dir en Kenth-. Ja és prou dur per a ell contenir la marea de representants que demanen que accedeixi a les condicions d'en Tsavong Lah.
-No estàs dient que en Fey'lya estigui de la nostra part -va dir la Mara, incrèdula.
-Mara, sigui el que sigui que pensis d'ell, en Fey'lya no està llest per llançar a tots els Jedi als rancors. Aquesta és en part la raó que estigui fent política de control de danys. Fent veure que actua contra en Luke, pot mantenir una posició moderada pel que fa a les posicions més extremes de sentiment antijedi.
En Luke va assentir en el seu interior, després va dirigir una mirada a Hamner.
-Què opines al respecte?
-Luke, no penso que vagis a anar a judici ni res semblant. L'arrest serà domiciliari. S'esperarà que facis una declaració general als Jedi perquè parin les seves activitats il·lícites. A part d'això, no patiràs penúria alguna.
-Els Jedi estan sent caçats per tota la galàxia. Se suposa que he de dir-los que no es defensin?
-T'ho explico tal com és.
En Luke es va subjectar les mans per darrere de l'esquena.
-Kenth, ho sento -va dir-. No puc fer això. Intentaré mantenir la meva gent apartada dels militars, però a part d'això, els Jedi tenen una missió més antiga que la Nova República.
Quelcom va sorgir de sobte en la ment d'en Luke mentre deia allò, un pensament es va solidificar com només la paraula parlada pot ajudar a fer-ho. Tot d'una es va adonar que el que acabava de dir provenia de tot el seu cor i el seu ésser. Què li havia apartat d'admetre abans? Quan va confondre l'ètica Jedi amb el govern fins a aquests extrems? Per què s'havia estat disculpant tant de temps? Per què temia distanciar-se de la República que ell havia ajudat a construir? Eren els altres els que estaven pressionant, no ell. Els Jedi no, fins i tot en Kyp i altres renegats. En Luke podia no estar d'acord amb ells en particulars filosòfics, però no en els principis rectors pels quals se suposa que els Jedi estan per ajudar a la gent, lluitant per portar justícia i equilibri.
-Per això és pel que volia que ho sabessis a temps perquè puguis fer alguna cosa si així ho desitges -va dir en Hamner. Va fer una pausa, com si considerés el que anava a dir amb molta cura-. Tampoc crec que en Fey'lya imagini que aneu a quedar-vos-hi.
-Et refereixes a què ell pensa que fugirem implicant-nos encara més a nosaltres mateixos.
-No exactament. Ell vol poder dir que tu estàs fora del seu abast i que ja no ets responsabilitat seva. Per a ell atrapar-vos «és pell» com diuen els bothans.
-Oh -va dir la Mara-. Ens vol allà fora, d'acord, en cas que ens necessiti algun dia, però fins llavors està donant-nos l'esquena.
-Alguna cosa així -va dir en Hamner.
-No s'ha fet cap moviment per confiscar les vostres naus. Em vol a l'exili -va concloure en Luke.
-Sí.
En Luke va sospirar.
-Temia que aquest temps tornés. Tenia l'esperança que no, però aquí estem.
-Sí, aquí estem -va grunyir la Mara-. A Fey'lya més li valdria haver resat perquè jo no hi fos.
La seva apassionada diatriba es va aturar mentre naixia i una expressió de profunda por li va creuar a la cara. En Luke mai havia vist res semblant abans. Era molt més terrible del que podria haver imaginat en aquest moment.
-Ah! -va dir la Mara amb un fil de veu.
-Mara?
-Alguna cosa va malament -va dir dèbilment, la seva cara empal·lidí -. Alguna cosa va realment malament -rodejà el seu ventre amb els braços i va tancar els ulls estrenyent-los.
En Luke va cridar des del seu seient:
-Portin un androide metge ara mateix -va cridar en direcció a ell.
En la Força va sentir que Mara s'esvaïa.
-Aguanta, amor -va dir-. Si us plau, aguanta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada