CAPÍTOL
5
-Arrestar-nos? -va
preguntar la Mara a Hamner mentre l'androide li servia la seva beguda. La seva
veu era freda com el gel i en Luke va sentir un calfred. Era la veu de la dona
que un cop va intentar matar-lo i va estar molt a prop d'aconseguir-ho.
-Quins són els
càrrecs? -va preguntar en Luke.
-Fey'lya té una
prova que vas estar després de l'operació militar il·legal a Yavin IV fa uns
mesos -va explicar en Hamner-. Això t'enfronta a una sèrie d'acusacions, em temo,
sobretot perquè com a cap d'estat et va prohibir expressament que no t'involucressis
en aquest tipus d'activitats.
-Quina prova? -va
preguntar en Luke.
-Els Yuuzhan vong
van alliberar un presoner pres a Yavin IV -va dir en Hamner-. En Fey'lya el va
anomenar un esperançador signe de bona voluntat. El presoner va testificar que
un Jedi va estar involucrat i que, de fet, va liderar un atac injustificat
contra els yuuzhan vong en un sistema neutral. Afirma haver estat integrant
d'aquesta força, la qual assegura va ser comandada per Talon Karrde. Més
encara, sosté que en Karrde mantenia una comunicació freqüent amb tu i que ell
va ser testimoni d'això.
Els ulls de la Mara
es van entornar fins a ser tot just dues esquerdes.
-És mentida. Cap
home d'en Karrde parlaria. Ha de ser un dels col·laboradors de la Brigada de la
Pau dels yuuzhan vong, format per dir el que ha de dir.
-Però, és cert,
després de tot? -va voler saber en Hamner.
En Luke va inclinar
el cap lacònicament.
-Sí, després que el
Mestre Bèl·lic yuuzhan vong oferís aturar la seva campanya com un gest cap als
mons que ja havia conquistat amb la condició que tots els Jedi li fossin
lliurats, em vaig adonar que els estudiants de l'Acadèmia Jedi estaven en
perill. Vaig demanar a Talon Karrde que els s'evacués. Quan va arribar, la
Brigada de la Pau ja hi era, intentant capturar els estudiants per enviar-los als
yuuzhan vong com a oferta de pau. En Karrde no anava a deixar-los fer això.
Vaig apel·lar a Fey'lya perquè enviés militars de la Nova República. No ho
anava a fer, de manera que si que vaig sancionar el seu esforç i vaig enviar
tota l'ajuda que vaig poder. Què penses que hauria d'haver fet?
L'allargada cara d'en
Hamner va assentir pensativament.
-No et culpo, només
desitjaria que t'haguessis posat en contacte amb mi.
-No estaves. Vaig
parlar amb Wedge, però no estava a mà.
-Però el seu
testimoni és un mentider -va intercedir la Mara-. Podem provar-ho.
-I convertir-nos
nosaltres mateixos en mentiders? -va replicar en Luke-. Està mentint sobre el
que és i sobre el que va veure, però la majoria de les seves acusacions són
veraces, si de cas una mica distorsionades.
En Hamner va entrellaçar
els seus dits.
-Hi ha més, de
qualsevol manera. La seguretat interna va tornar a examinar els registres de la
nau estel·lar, hi va haver moltes anades i vingudes en aquest temps. Per
descomptat, ja sabien que l'Ànakin Solo hi havia falsificat una autorització,
però també van descobrir que tu havies estat visitat per la Shada D'ukal, una
dels comandants d'en Karrde. La identitat de transponedor que va usar per
aterrar a Coruscant era una falsificació. Finalment, és clar que en Jacen i la Jaina
Solo també van sortejar la seguretat planetària en la teva nau, Mara.
-De nou, Kenth, què
hauries fet? -va preguntar la Mara acusadorament-. No podíem deixar als nostres
estudiants als yuuzhan vong només perquè la Nova República fos massa covard per
actuar.
-I de nou, Mara, no
estic discutint amb tu, tan sols t'informo del que tenen.
-Sabia que amb el
temps això sortiria a la llum -va murmurar en Luke-. Encara vaig pensar que
podria ser passat per alt.
-Els dies en què
Fey'lya passava per alt les activitats dels Jedi fa molt que van quedar enrere
-va dir en Kenth-. Ja és prou dur per a ell contenir la marea de representants
que demanen que accedeixi a les condicions d'en Tsavong Lah.
-No estàs dient que en
Fey'lya estigui de la nostra part -va dir la Mara, incrèdula.
-Mara, sigui el que
sigui que pensis d'ell, en Fey'lya no està llest per llançar a tots els Jedi
als rancors. Aquesta és en part la raó que estigui fent política de control de
danys. Fent veure que actua contra en Luke, pot mantenir una posició moderada
pel que fa a les posicions més extremes de sentiment antijedi.
En Luke va assentir
en el seu interior, després va dirigir una mirada a Hamner.
-Què opines al
respecte?
-Luke, no penso que
vagis a anar a judici ni res semblant. L'arrest serà domiciliari. S'esperarà
que facis una declaració general als Jedi perquè parin les seves activitats
il·lícites. A part d'això, no patiràs penúria alguna.
-Els Jedi estan sent
caçats per tota la galàxia. Se suposa que he de dir-los que no es defensin?
-T'ho explico tal
com és.
En Luke es va
subjectar les mans per darrere de l'esquena.
-Kenth, ho sento -va
dir-. No puc fer això. Intentaré mantenir la meva gent apartada dels militars,
però a part d'això, els Jedi tenen una missió més antiga que la Nova República.
Quelcom va sorgir de
sobte en la ment d'en Luke mentre deia allò, un pensament es va solidificar com
només la paraula parlada pot ajudar a fer-ho. Tot d'una es va adonar que el que
acabava de dir provenia de tot el seu cor i el seu ésser. Què li havia apartat
d'admetre abans? Quan va confondre l'ètica Jedi amb el govern fins a aquests
extrems? Per què s'havia estat disculpant tant de temps? Per què temia
distanciar-se de la República que ell havia ajudat a construir? Eren els altres
els que estaven pressionant, no ell. Els Jedi no, fins i tot en Kyp i altres
renegats. En Luke podia no estar d'acord amb ells en particulars filosòfics,
però no en els principis rectors pels quals se suposa que els Jedi estan per
ajudar a la gent, lluitant per portar justícia i equilibri.
-Per això és pel que
volia que ho sabessis a temps perquè puguis fer alguna cosa si així ho desitges
-va dir en Hamner. Va fer una pausa, com si considerés el que anava a dir amb
molta cura-. Tampoc crec que en Fey'lya imagini que aneu a quedar-vos-hi.
-Et refereixes a què
ell pensa que fugirem implicant-nos encara més a nosaltres mateixos.
-No exactament. Ell
vol poder dir que tu estàs fora del seu abast i que ja no ets responsabilitat
seva. Per a ell atrapar-vos «és pell» com diuen els bothans.
-Oh -va dir la Mara-.
Ens vol allà fora, d'acord, en cas que ens necessiti algun dia, però fins
llavors està donant-nos l'esquena.
-Alguna cosa així
-va dir en Hamner.
-No s'ha fet cap
moviment per confiscar les vostres naus. Em vol a l'exili -va concloure en Luke.
-Sí.
En Luke va sospirar.
-Temia que aquest
temps tornés. Tenia l'esperança que no, però aquí estem.
-Sí, aquí estem -va
grunyir la Mara-. A Fey'lya més li valdria haver resat perquè jo no hi fos.
La seva apassionada
diatriba es va aturar mentre naixia i una expressió de profunda por li va
creuar a la cara. En Luke mai havia vist res semblant abans. Era molt més terrible
del que podria haver imaginat en aquest moment.
-Ah! -va dir la Mara
amb un fil de veu.
-Mara?
-Alguna cosa va
malament -va dir dèbilment, la seva cara empal·lidí -. Alguna cosa va realment
malament -rodejà el seu ventre amb els braços i va tancar els ulls estrenyent-los.
En Luke va cridar
des del seu seient:
-Portin un androide
metge ara mateix -va cridar en direcció a ell.
En la Força va sentir
que Mara s'esvaïa.
-Aguanta, amor -va
dir-. Si us plau, aguanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada