CAPÍTOL 40
Quan els motors de la Jaina van tornar a estar operatius i es va adonar que
no anava a morir, almenys no immediatament, es va sentir, naturalment, agraïda.
Un instant després, Dos i Deu van acabar amb els coralites que la seguien, i va
entrar en èxtasi. Ho va demostrar fregint als coralites que seguien de prop a
Nou.
Però la millor part era contemplar la voladura del Wampa. Es va desfer en
vuit fragments simètrics que es van inflar en una bola de foc. L'onada de
partícules carregades li va passar per sobre a la velocitat de la llum, a prop,
però no prou, generant la suficient energia estàtica per ofegar el ferotge crit
de goig d'en Gavin.
Després, els Murris van netejar els coralites que quedaven, sense el seu
coordinador de guerra, aparentment en Wampa, no suposaven tant problema. El que
quedava de l'Esquadró Murri va tornar a la formació.
Havien perdut a Tres i Quatre, Vuit coixejava amb un motor danyat.
-Dotzena. Com està anant per aquí sota? -va preguntar en Gavin.
La veu d'en Kyp es va sentir a través d'una forta vibració de distorsió
gravitacional.
-... Perdut cinc caces estel·lars. Pots... pressa... O et perdràs la festa.
-Aguanteu aquí, Dotzena, anem de camí.
I després una altra bonica vista. El Ralroost,
revertint a l'espai real amb tota la seva glòria, seguida per dos corbetes i un
creuer pesat.
-Aquí en Kre'fey -sonà eixordadora la veu de l'almirall-. Felicitats
Murris. Excel·lent treball. Si no us importa, netejarem el camí fins a
l'objectiu principal ara.
-Almirall -va contestar en Gavin-, no ens importa en absolut. Seguint al Ralroost, la Jaina tornar el seu morro
cap al sol i va baixar en picat.
* * *
-Anem a xocar! -va cridar C-3PO.
-Aquesta és la idea general, professor -va dir en Han. El Falcó va xocar contra el lateral d'un
dels mòduls del vaixell de càrrega. Dos ràpids trets amb el làser davanter el
van tallar i el van deixar a la deriva. Després va connectar els motors
principals del Falcó Mil·lenari i els
va arrencar a plena potència. La càpsula de càrrega va començar a donar
batzegades, directament cap a l'Interdictor yuuzhan vong. El Falcó va vibrar com els rodaments de
metall en una gàbia vorth, però en Han va subjectar el morro fermament.
-Què està en flames allà dalt? -va cridar la Leia pel sistema de
comunicació.
-Mantingues-te atenta als coralites. Els veurem molt aviat.
Tenia raó. No li va portar molt temps al Sunulok adonar-se que passava alguna cosa estranya. Els coralites van
arribar veloços, disparant a les dues càpsules de salvament i al Falcó. Els tremolors del Falcó van prendre un caire diferent
conforme les explosions de plasma es menjaven els seus escuts. Però el factor
determinant per al Han va ser la sobtada obertura al llarg de la vora exterior
del mòdul del vaixell de càrrega. Va canviar el morro del Falcó de rumb i va volar cap allà.
-Espero que sàpigues el que estàs fent -va dir la Leia.
-Relaxa't, cor -va dir en Han, encara se sentia qualsevol cosa menys
relaxat. Les seves mans estaven aferrades als controls mentre intentava treure
més velocitat del seu gran ocell.
Llavors alguna cosa els va parar en sec. L'Interdictor finalment havia
aconseguit atrapar-los. En Han llavors va empal·lidir i va provar amb els
propulsors. Es va alegrar de no haver-li dit a C-3PO el que estava fent, així
l'androide no podria indicar-li les possibilitats.
Estava encallat. Ja només podia mirar.
El mòdul tanc es precipitava veloçment cap al Sunulok, massa ràpid perquè la gran nau l'esquivés sense donar un
salt a l'hiperespai, però era mantingut a distància pel continu foc de les naus
més petites. En Han va contemplar com els continguts líquids continuaven
impassibles, estenent-se en una estranya onada amb forma d'embut cap a la nau
yuuzhan vong.
-No entenc, senyor -va dir C-3PO, en un to submís i desesperançat. -Què
podria fer l'hidrogen líquid contra això?
-Mira i aprèn, 3PO -va dir en Han. Després, entre dents-: Almenys espero -Tirà
tres dels sis míssils d'impacte que els hi quedaven-. Leia, Jacen, apunteu a l'Interdictor,
a plena potència. Doneu-li tot el que tingueu.
-Però l'hidrogen no cremarà sense oxigen -va dir C-3PO.
-Segur que no -va contestar en Han.
Els làsers assagetaren la nau just abans que els míssils. Alhora, els escuts
del Falcó van fallar i els coralites
van començar a desmuntar-lo.
I llavors va passar una cosa gran.
* * *
En Shok Choka era gran fins i tot per ser un guerrer yuuzhan vong. Cada
orella tenia tres grans talls amb forma de V invertida i una cicatriu
voluminosa solcava la seva mandíbula, tallant els llavis i continuava al llarg
de la cresta del seu crani. Sostenia el seu amfibastó darrere de la seva
esquena, subjectant-lo amb les mans una mica més avall de la cintura. Mantenia
la seva mirada d'ambre als ulls blau pàl·lid de l'Ànakin. Els seus genolls
estaven doblegats i encara que estava perfectament plantat, d'alguna manera
projectava cert moviment coribant.
L'Ànakin va apagar el seu sabre làser i se'l va penjar sense ajustar-lo. Va
començar a envoltar al guerrer a poc a poc i amb una actitud relaxada i gairebé
despectiva. La calma fluïa a través d'ell. En Shok Choka el va seguir amb la
seva mirada de predador.
L'Ànakin es va parar, va somriure lleugerament i després es va posar a
l'abast del guerrer.
El yuuzhan vong es va moure més ràpid del que la vista podia processar, amb
el rígid amfibastó en un moviment tallant. El sabre de l'Ànakin va grinyolar en
rebre'l, i el va aixecar en un ampli bloqueig alt. En Choka anticipant allò, va
tallar la seva ganivetada i, en el seu lloc, va carregar contra ell per a arponar-lo
a la gola. L'Ànakin es va retirar, va llançar la seva estocada de nou, baixa i
àmplia, com si s'estigués defensant de dos atacants en comptes d'un. Allò va
deixar l'arma d'en Choka tan llunyana de la línia que no va poder llançar el
seu tercer atac, en el seu lloc va haver de fer una tombarella per allunyar-se
de l'Ànakin. La seva fulla rutilant, apunyalant salvatgement, va encertar a
donar un tall d'un metre a través de l'escotilla, que va passar fregant a Corran.
Fotent coces i udolant, en Shok Choka va atacar. L'Ànakin va bloquejar un
poderós cop amb un rebuig que va acabar en l'escotilla per segona vegada en un
llarg i el·líptic tall. Ajupint-se va esquivar una salvatge punxada que va
donar amb la paret i va rodar allunyant-se, va evitar una puntada d'en Shok
Choka i va tornar al centre de la sala. Fins i tot mentre s'incorporava, el
guerrer ja estava renovant el seu atac.
Llavors, sobtadament, l'Ànakin va afermar la seva defensa, i en comptes
d'enviar els cops del yuuzhan vong tan lluny d'ell com pogués, fallaven per
centímetres. Encara somrient, es va submergir en el ritme de la dansa mortal,
contrarestant l'amfibastó que el fustigava, arponava i tallava.
El guerrer sobtadament es va aturar i va escombrar els peus de l'Ànakin,
cosa que el jove Jedi no havia vist venir en absolut. Va caure feixugament, amb
un soroll sord, i va situar el seu sabre amunt per aturar l'inevitable cop,
però el bastó fuetejà envoltant-lo i li va tallar l'espatlla. El cap,
mortalment verinós, va colpejar contra el terra a escassos centímetres del seu
braç. L'Ànakin va agafar l'amfibastó amb la mà esquerra i amb la dreta, mentre
seguia postrat, va dirigir la seva arma contra l'articulació del genoll de
l'armadura d'en Shok Choka. El guerrer va grunyir i va dirigir un poderós cop
amb el seu puny esquerre al capdavant de l'Ànakin, però l'Ànakin no hi era.
Retenint l'amfibastó, ignorant el tall que el fet de subjectar-lo amb les seves
mans li havia provocat, va rebotar i de sobte estava sobre del guerrer, que
havia fallat el cop de puny. En la desena de segon en què Shok Choka va dubtar
si llançar-se cap endavant o si intentava recuperar l'equilibri, l'Ànakin li va
tallar el cap.
Abans que el cos toqués el terra, l'Ànakin va saltar cap als seus amics. En
Corran ja havia vist el pla, i amb un sol escombrat del seu propi sabre va acabar
de tallar el triangle de l'escotilla que l'Ànakin havia començat amb les seves
estocades «salvatges». L'altre yuuzhan, atordit per la mort del seu capità
bèl·lic, va vacil·lar un instant massa llarg. Un d'ells va obtenir un tret de
comiat de l'Ànakin, l'últim dels tres en ajupir-se i passar per la petita
obertura. Una cosa va xocar contra l'escotilla de metall.
Es van llançar a través dels corredors, van girar una cantonada del
passadís, just darrere de la Tahiri. Corrien tan ràpid com podien. Van passar
per una escotilla pneumàtica. L'Ànakin va tallar els controls i va sospirar
mentre es tancava. Va veure fugaçment la cara d'un yuuzhan vong girant la
cantonada i un segon més tard va sentir un cop sec a l'altre costat de la
porta, després diversos més. Mirant enrere per sobre de la seva espatlla mentre
seguia corrent no la va veure obrir-se.
-Ho vas fer a propòsit! -li va acusar en Corran-. Vaig pensar que estaves tant
sols lluitant descuidadament.
-Hem de trobar la dàrsena tretze! -va exclamar panteixant l'Ànakin.
-Aquí -els va cridar Corran-. Per aquí.
-Quant ens queda? Perquè... -va començar a preguntar la Tahiri.
-Segueix corrent -li va esperonar l'Ànakin.
-Perquè estic sentint la pressió en les meves oïdes.
L'Ànakin es va adonar que també li passava, i que estava molt més fatigat
del que solia estar-ho.
-Merda de Sith! -va dir en Corran-. El givin havia obert l'estació a
l'espai. Mai aconseguirem arribar a la dàrsena tretze -es va detenir, va mirar
al seu voltant-. Espera un minut -va dir-. Seguiu-me.
Els va conduir a un corredor lateral, on es va aturar.
-Han canviat els noms -remugà-. Però crec que és aquesta.
Va obrir la porta teclejant.
-Potser arribarem a la nau -va cridar l'Ànakin, seguint cap a la següent
habitació. Eren unes taquilles d'emmagatzematge contigües.
En Corran sonà com si estigués al doble de distància quan va contestar:
-No hi ha manera, no estem ni tan sols en l'anell d'embarcament.
Mentre parlava va començar a tallar els panys de les taquilles amb el seu
sabre làser.
-Vosaltres dos, comproveu les que estan sense tancar -va ordenar en Corran-.
Estem buscant vestits aïllants. Aquest és el sector al qual ens va dir l'Illiet
que vinguéssim.
L'Ànakin, sentint l'aire fer-se cada vegada més escàs i fred, va dir:
-La majoria estan buides, i si l'Illiet estava en això amb Nom Anor?
-Ho dubto. Si ho estava, per què un parany tan enrevessat? En Nom Anor s'ha
d'haver posat en contacte amb els altres yuuzhan vong per reunir-se fora de
l'estació. Ja! Mira aquesta cosa! Deu tenir vint anys.
La següent taquilla va resultar tenir un dispositiu d'aire, però sense
vestit. No hi havia res en les següents i la Tahiri estava començant a tenir
hipòxia. L'Ànakin també va sentir els símptomes.
-D'acord, això és -va dir en Corran-. Vosaltres dos, fiqueu-vos aquí -els
va assenyalar una de les taquilles més grans.
-Per què? -va preguntar l'Ànakin.
-Feu el que us dic. Aquesta vegada, si us plau, sense preguntes. Només feu
el que us digui.
Era estrany que en Corran estigués cridant altra vegada. Una part de
l'Ànakin va saber que era un mal senyal.
Va agafar la mà de la Tahiri i la va empènyer dins de la taquilla. En
Corran ficà el dispositiu d'aire darrere d'ells.
-Mínim subministrament per mantenir-vos vius. Recordeu que la taquilla
probablement estigui foradada -es va balancejar sobre els seus peus com si
estigués a punt de desplomar-se-. Tornaré. Hi ha altres taquilles sota de la
sala.
Va tancar d'un cop de porta la taquilla, i es van quedar en total foscor.
L'Ànakin va palpar al seu voltant per trobar la vàlvula d'alimentació, i aviat
un petit xiulet va escapar del dispositiu d'aire. El va obrir fins que el seu
mareig va desaparèixer.
-Què passa si no té prou forces per portar el vestit? -va dir la Tahiri-.
Què passa si està foradada?
-No ho pensis -va dir l'Ànakin-. Ara només podem esperar.
-Les parets s'estan refredant.
«Es posaran molt més fredes abans que acabi -va pensar l'Ànakin-. Llevat
que els yuuzhan vong incendiïn l'estació i la redueixin a àtoms. De qualsevol
forma, no passarà molt de temps abans que deixi d'importar-nos». Potser en
Corran tenia raó. Potser la seva sort finalment s'ha acabat.
-No et preocupis Tahiri -va dir l'Ànakin, contràriament al que estava
pensant-. En Corran ha sortit de molts més embolics que els que nosaltres hem
passat. Tornarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada