Revan (VI)

Anterior

Capítol 6

Havia passat una setmana des de la missió a Hallion. Dosis diàries de kolto havia curat les ferides de l'Scourge. Fins i tot les seves costelles trencades estaven completament curades. La missió havia estat un èxit, però les coses havien anat molt menys suaument del que li hauria agradat. Sens dubte l'informe d'en Sechel davant la Nyriss pintaria cadascun dels seus errors sota el to més cridaner.

Estava desesperat per trobar alguna manera de desfogar les seves frustracions i avui finalment s'havia sentit prou bé com per visitar el pati d'exercicis de la fortalesa per tenir un entrenament molt necessitat. Rarament passava més de dos o tres dies sense practicar els seus exercicis, sabent que la seva supervivència continuada sovint depenia de la seva experiència marcial.

Encara hi havia altres al pati, cap era un digne company d'entrenament. Obtindria poc a posar-se a prova contra qualsevol dels soldats d'en Murtog. Fins i tot el capità de la guàrdia no presentaria cap desafiament real per a un Lord Sith completament entrenat.

En el seu lloc va executar una rutina complexa d'exercicis dissenyats per perfeccionar els seus reflexos, tot això mentre portava la seva pesada armadura. La seva fulla carmesina brunzia mentre recorria les escomeses i talls agressius del Juyo, la setena forma de combat amb el sabre làser. L'arma es movia tan ràpidament que no era sinó una taca, però cada cop era precís i controlat.

A la meitat de la seva rutina es va adonar que la jove esclava twi'lek de la Nyriss havia entrat al pati. Es mantenia pacientment a un costat, amb el seu cap inclinat respectuosament.

L'Scourge va detenir abruptament la sessió, sabent que ella només seria aquí si la Nyriss l'hagués enviat. Ell va apagar el seu sabre làser i se'l va enganxar al cinturó abans de creuar el pati cap a ella.

-Darth Nyriss vol parlar amb vós -Va dir suaument la twi'lek, mantenint els ulls fixos a terra.

-Estarà allà en Sechel? -demanà.

-No ho sé, el meu lord -Va replicar ella.

L'Scourge va arrufar les celles. No hi havia vist o parlat amb Sechel des del seu retorn.

-Porta'm davant la Nyriss.

L'esclava va assentir, després es va tornar i va començar a caminar. L'Scourge es va col·locar darrere seu.

Hi havia buscat a Sechel diverses vegades durant la passada setmana, però l'ajudant sempre semblava estar fora en alguna tasca o encàrrec. Podria haver estat una coincidència, però també era possible que en Sechel l'estigués evitant.

Si aquest era el cas, l'Scourge volia saber per què. Durant la seva recuperació, havia tingut molt de temps per pensar en la missió. Revisant-la en el seu cap havia tret a la llum diverses inconsistències, coses que en Sechel podria no voler discutir amb ell cara a cara.

L'esclava l'estava portant a través l'ala est de la fortalesa. Es movia ràpidament davant d'ell, però amb les seves llargues cames l'Scourge tenia pocs problemes per mantenir el pas. Mentre caminava, ell va continuar meditant sobre l'assumpte d'en Sechel.

En aquell moment li havia concedit l'ajudant el crèdit de salvar-li la vida apagant la xarxa d'energia de la planta de fabricació i desactivar els droides de seguretat. Ara es preguntava si havia estat un accident. Com més pensava en això, més evidències semblaven indicar que en Sechel no havia volgut que sobrevisqués a la missió.

En Sechel òbviament necessitava l'ajuda de l'Scourge per passar al costat dels abellots i travessar la tanca de fora de la planta. I necessitava que l'Scourge retingués a la seguretat prou com perquè pirategés la xarxa d'ordinadors de FDU. Però després d'això, l'Scourge es va tornar prescindible. Una vegada que els droides es desactivessin, en Sechel ja no necessitava el Senyor Sith per protegir-lo.

El que al principi va sonar com una fantasia paranoide es va tornar més i més plausible quan l'Scourge recordava detalls específics de la missió. No tenia manera de saber quant li havia portat a Sechel piratejar la xarxa, però probablement havia trobat els arxius que estava buscant en els primers minuts. En retrospectiva, semblava com si pogués haver apagat la xarxa d'energia molt més aviat del que ho va fer.

Què passava si en Sechel hagués esperat tot el possible abans de desactivar els droides, esperant que tinguessin suficient temps per matar-lo? Des de la sala d'arxius, en Sechel no podria haver vist el que estava passant a la sala de producció. Probablement hauria assumit que ell ja era mort per quan ho va apagar tot.

Això també explicaria per què en Sechel no s'havia molestat a contactar amb ell amb un advertiment que la planta estava a punt d'explotar. Només havia esmentat els reactors perquè ell li havia cridat per l'holocomunicador després que tot es quedés fosc. Si l'Scourge no hagués iniciat l'holotrucada, en Sechel podria haver-se escapolit tot sol en la foscor.

La seguretat anterior d'en Sechel que FDU no tenia droides d'assalt també era sospitosa. Les unitats amb què l'Scourge s'havia trobat podrien haver estat prototips experimentals, com Sechel havia clamat, però també era possible que hagués tingut coneixement d'ells tot el temps i no hagués dit res, esperant que ell fora enxampat amb la guàrdia baixa per la seva arribada.

Tres trossos d'evidències circumstancials (un possible retard a apagar els droides, en Sechel no contactant amb ell per advertir-li de l'explosió imminent i la presència inesperada dels droides d'assalt) no eren suficients perquè estigués segur de res. No obstant això el fet que en Sechel ara sembla estar evitant-lo enfortia més el desig del Lord Sith d'interrogar-lo en una sessió molt llarga i molt privada. Desafortunadament, aquesta xerrada hauria d'esperar. En Sechel encara gaudia de la protecció de la Nyriss i ell no estava disposat a arriscar-se a la fúria de la consellera Fosca per interrogar-lo. Encara no, almenys.

Havien arribat a la porta de la cambra privada de la Nyriss. L'Scourge va considerar breument si hauria de dir-hi alguna cosa sobre les seves sospites i llavors va decidir que no. En Sechel era un expert en maniobres polítiques. Si era culpable, involucrar la Nyriss només treballaria a favor del conseller. Era millor enfrontar-s'hi directament quan el moment fora l'adequat.

L'esclava twi'lek va trucar lleugerament a la porta i la veu de la Nyriss va dir "Endavant!" Des de l'altre costat.

De nou, la Nyriss estava asseguda a la consola de l'ordinador al centre de l'habitació. Mentre s'aixecava de la cadira i es tornava per mirar-lo de front, l'esclava va tancar la porta, tancant-los als tres sols a l'habitació.

-Se m'ha donat la notícia que t'has recuperat de les teves ferides -Va dir la Nyriss.

-No vVa ser gens seriós, el meu lord -Va replicar l'Scourge.

-Sembles tenir el costum de resultar ferit en el meu servei.

-Em van sorprendre els droides d'assalt.

-I a mi em sorprèn que et donessin tants problemes.

L'Scourge va romandre en silenci.

La Nyriss estirà els seus llavis secs i trencats en un somriure inquietant que va semblar omplir la meitat inferior sencera de la seva cara arrugada. L'Scourge va suportar el rictus sense cap comentari fins que misericordiosament va desaparèixer.

-Trobo estrany que algú amb la teva reputació tingués dificultades per derrotar un únic droide d'assalt i a uns quants abellots patrullers i no obstant això vas pelar als meus mercenaris amb facilitat.

Era obvi que ella estava arribant a alguna cosa, però l'Scourge no tenia ni idea del que podria ser.

-Jo... No ho entenc -Va admetre finalment ell.

-No, no ho entens -Va estar d'acord ella, deixant veure breument un altre somriure desconcertant-. Recita el Codi Sith per a mi -li va instruir, sonant com un dels entrenadors de l'Acadèmia.

-La pau és una mentida. Només hi ha passió. A través de la passió, obtinc fortalesa. -Les paraules venien fàcilment a ell. El mantra havia estat inculcat en el seu cervell durant el seu entrenament fins que va ser una segona naturalesa-. A través de la fortalesa, obtinc poder. A través del poder, obtinc la victòria. Mitjançant la victòria les cadenes es trenquen.

-Coneixes les paraules, però no les entens realment -li va reprendre ella-. El Costat Fosc utilitza les emocions més poderoses: la fúria, l'odi, la por. Se'ns ensenya a utilitzar les nostres emocions per desbloquejar el nostre autèntic potencial i alliberar la Força contra els nostres enemics.

L'Scourge va contenir la impaciència que amenaçava amb elevar-se dins d'ell. Ella no estava dient res que ell no hagués sentit incomptables vegades durant el seu aprenentatge, però ella semblava tenir una raó que ell encara no veia.

-La Força corre a través de tots els éssers vius -Va continuar ella-. Quan lluitem contra un oponent de carn i ossos, utilitzem també les seves emocions. Tots els que seguim el Costat Fosc fem això instintivament a cert nivell. És tan instintiu que la majoria dels instructors senten que no cal ensenyar-ho.

Ella va fer una pausa i de nou ell es va preguntar on volia anar a parar amb tot això.

-He estudiat el fitxer de l'Acadèmia i he observat la teva batalla amb els mercenaris al meu pati -Va dir ella per fi-. Tens un do especial. No només t'alimentes de les emocions pures del teu enemic. Les engoleixes. Devores la seva por primitiva. Això amplifica el teu odi i la teva fúria. Això alimenta el poder de la Força. Et transforma en un instrument de mort i destrucció.

L'Scourge va assentir. Lluitar amb un enemic viu era embriagador. Amb cada atac i escomesa sentia una pujada de calor recorrent les seves venes, energitzant-lo i donant-li poder. No obstant això no havia sentit gairebé res d'això a la planta de FDU.

-Quan vaig lluitar amb el droide de seguretat, no hi havia res al que agafar-se. Era fred. Buit.

-Precisament. Vas intentar alimentar-te de les seves emocions inexistents i, en fer-ho, només et vas fer més feble. M'estranya que aquest no s'observés en tu. Fins i tot els dons més poderosos necessiten guia per ser utilitzats efectivament. -Negà amb el cap-. Estàs tan acostumat a utilitzar el teu do que abandones la font de poder més bàsica: tu mateix. La propera vegada que et trobis en una situació similar, has de tornar la teva concentració cap al teu interior. Utilitza les teves pròpies emocions i destruiràs als teus enemics mecànics tan fàcilment com mates els orgànics.

L'Scourge va assentir. No li agradava que li fessin sermons, però l'observació d'ella era bona: va comprendre que hi havia, de fet, après a dependre de les emocions dels seus enemics per alimentar el seu poder i no havia vist que aquest do també podia ser una debilitat. Però una que, amb temps i pràctica, es podia superar.

-Una lliçó valuosa, el meu lord. Una que em prendré molt a pit.

-Tinc suficients sicofantes treballant per a mi -Va respondre ella, ignorant la seva gratitud.

-Però cap pot fer el que jo faig -li va recordar l'Scourge.

La Nyriss separà els seus llavis en un altre somriure horripilant i l'Scourge va resistir la urgència d'estremir-se quan un calfred es va arrossegar per la seva esquena avall.

-Espero que la teva confiança restaurada et serveixi bé en la pròxima missió -Va dir ella-. Els arxius que en Sechel va recuperar de FDU van demostrar ser força fructífers. Ell va seguir el pagament del droide fet a mida enviat a assassinar-me fins a un grup d'humans separatistes radicals de Bosthirda dedicat a alliberar el seu planeta de la tirania de l'Emperador i del Consell Fosc.

Un sarcasme pesat es va filtrar en la seva veu i l'Scourge va compartir el seu desdeny. Hi havia alguns enemics als que podia respectar. Hi havia algunes causes que podia comprendre fins i tot si lluitava contra elles. Això no era cap de les dues coses.

Hi havia planetes conquerits recentment que patien sota el jou de l'Imperi, planetes com Hallion, on la rebel·lió era d'esperar. Però Bosthirda havia estat part de l'Imperi durant centenars d'anys. El seu poble eren ciutadans plens, amb tots els drets i privilegis de la gent de Dromund Kaas.

La propaganda humana separatista podia cridar contra el tractament injust de la seva espècie, però l'Scourge sabia que les seves reclamacions eren infundades. Els Jedi Foscos originals que havien ensenyat a les tribus sith els camins de la Força feia mil·lennis havien estat humans. I encara que els seus llinatges havien estat absorbits per l'aristocràcia sith feia mil·lennis, els humans encara conformaven la vasta majoria de la població imperial.

Hi havia esclaus humans, és clar, però aquests eren individus nascuts en els rangs més baixos de la societat, o aquells que havien caigut fins allà pels seus propis errors i la seva debilitat. A diferència d'altres espècies inferiors, no eren perseguits o discriminats de cap manera real. No hi havia lleis que limitessin els seus moviments, ni restriccions sobre el rang o la posició que podien assolir.

Els humans podien elevar-se fins als rangs més alts de l'exèrcit imperial. Cert nombre de planetes fins i tot estaven governats per riques i poderoses famílies humanes. I l'Emperador havia nomenat a molts humans perquè servissin al Consell Fosc. Dels dotze membres actuals, cinc eren humans, incloent a Darth Xedrix, el conseller amb el servei actiu més llarg.

Els humans no tenien dret o raó per queixar-se sobre el seu estatus en l'Imperi. Els separatistes no eren res excepte escòria desagraïda i traïdors.

-Per què us van fixar com a objectiu? -Va preguntar l'Scourge en veu alta-. Per què no atacar el propi Emperador?

-L'Emperador està massa ben protegit -Va dir la Nyriss-. Atès que no poden acabar amb ell, un dels membres de servei més llarg en el Consell Fosc és una bona alternativa.

»I ells mai atacarien a Darth Xedrix -Va afegir ella-. Ell és humà. Probablement el consideren un dels seus.

-Què hi ha d'en Darth Igrol? -Va preguntar l'Scourge-. És sith i ha servit durant més temps que ningú excepte Darth Xedrix.

-Igrol resideix a Dromund Fels. Matar a algú del Consell Fosc a Dromund Kaas, la capital imperial, crida més l'atenció. -Va fer una pausa. -També poden haver-me escollit a causa de la meva història amb Darth Xedrix. Des que em vaig unir al Consell Fosc ha hagut animadversió entre nosaltres. En aquell moment, ell era un dels membres més poderosos, fins i tot des del principi va sentir el meu potencial i el va témer. Durant dècades ha conspirat contra mi, però li he guanyat la partida sempre, fent créixer lentament els meus aliats i la meva influència mentre que els seus han decrescut.

La Nyriss no li estava explicant a Scourge res de nou. Tothom sabia que els membres del Consell Fosc es veien típicament uns als altres com a rivals perillosos i sempre hi havia rumors de disputes en les ombres que es lluitaven sota mà. L'Scourge creia que l'Emperador animava en realitat a la lluita, ja que això dissuadia als diferents membres d'unir els seus recursos contra ell.

Malgrat el que la Nyriss clamava, però, la seva rivalitat amb Darth Xedrix havia estat qualsevol cosa menys unilateral. Tots dos havien vist les seves fortunes elevar-se i caure i elevar-se de nou, sense que cap fos capaç d'aconseguir un avantatge prou superior com per eliminar l'altre.

D'alguna manera l'Scourge no creia que fos prudent esmentar això.

-Els separatistes probablement veuen la meva rivalitat amb Darth Xedrix com a prova que em disgusten tots els humans. És incert, és clar, però una mentida molt aconseguida sovint servirà on no serveix la veritat.

La seva lògica era intel·ligent, però les raons difícilment importaven. Els separatistes havien intentat matar una membre del Consell Fosc. Havia d'haver retribució.

-Trobaré aquests traïdors i els esclafaré -Va declarar ell.

-Ja han estat trobats. En Sechel va ser capaç d'utilitzar la informació que va obtenir a FDU per localitzar la seva base a les muntanyes de Bosthirda. Si ells es van assabentar de la destrucció de la planta de FDU, podrien sospitar. Hem d'atacar ràpidament, abans que puguin mudar-se a una nova localització. La meva gent se'n va cap a Bosthirda aquesta nit. Tu els acompanyaràs.

-M'envieu de nou amb Sechel?

La Nyriss va assentir.

-Ells poden tenir connexions amb altres grups terroristes. En Sechel serà capaç de piratejar els seus arxius i descobrir amb qui estan treballant. També enviaré a Murtog i als seus soldats amb tu. En Sechel serà el teu instrument de precisió. Els soldats seran la teva eina rotunda.

L'Scourge hauria preferit deixar enrere a Sechel, almenys fins que hagués tingut l'oportunitat de confirmar les seves sospites.

Va considerar breument compartir les seves preocupacions amb Nyriss i llavors va decidir adherir-se al pla original de guardar-se-les per a si mateix. Simplement l'hauria de vigilar de prop durant la missió i anar amb compte de no ficar-se en cap trampa. Hi hauria molt de temps per tractar amb ell una vegada que els separatistes fossin eliminats i ell hagués demostrat la seva vàlua a ulls de la Darth Nyriss.

-La porqueria humana morirà, la meva lord -Va prometre l'Scourge, inclinant molt el cap-. No fallaré.

Següent