Renaixement (XXXIV)

Anterior

CAPÍTOL 34

-Sembla com si s'hagués construït per a nens -va comentar la Tahiri mentre escortaven als tres humans a través de l'estació de Yag'Dhul.

-Els rebels la van construir durant la guerra amb l'Imperi -li va informar en Corran-. He sentit que la van fer petita per dificultar l'avanç als soldats d'assalt, si alguna vegada els envaïen.

-Què és això que hi ha a les parets?

Cada centímetre quadrat semblava estar cobert amb patrons fractals i anotacions en algun tipus d'escriptura. Li semblava llunyanament familiar.

-Són motius decoratius dels givin, suposo. L'Esquadró Murri segur que no va pintar tot això.

-Semblen signes matemàtics -va dir l'Ànakin.

Els quatre guardians givin que haurien d'aclarir-los la situació ni tan sols parlaven bàsic o no desitjaven parlar. Al cap d'una estona de serpentejar pels passadissos van ser empesos fins l'estància més amplia que l'Ànakin havia vist fins ara. Seguia sense ser massa gran, però alguns seients i un banc d'holoprojectors amb diverses vistes de l'espai circumdant la van fer d'alguna manera reconfortant en comparació amb la nau yuuzhan vong. Aquesta era tecnologia amb la qual estaven familiaritzats.

El givin que els esperava no resultava tan reconfortant. El seu exosquelet havia estat pintat amb molts d'aquells símbols que l'Ànakin havia vist a les parets. L'Ànakin va imaginar que era el mateix que els havia ordenat la rendició.

-Dodecian Illiet, suposo -va dir en Corran.

El givin es va aixecar. Els va parlar en un estrany bàsic escotxegant. Sonava més mecànic que a través del sistema de comunicació.

-Així és -va contestar.

-He tingut el plaer? Sembla que sap com em dic.

-Ens preocupem de saber qui està en el nostre espai. Tu estaves entre aquells que van emprendre la guerra contra Ysanne Isard des d'aquí.

-Teníem el permís del vostre govern quan vam estar aquí.

-Una altra marea de primavera a la galleda, un altre govern -va contestar el givin-. No et vaig reconèixer pel teu aspecte. Les criatures amb cos tou són difícils de reconèixer per a nosaltres, llevat a major escala. El nostre sistema d'ordinadors compara registres vocals i facials i va estimar la teva identitat amb un 98,2 per cent de probabilitat. Confesso que no estava còmode amb un marge d'error tan alt, però quan em vaig dirigir a tu, la teva reacció va semblar confirmar la probabilitat. De tota manera, ets tu, oi?

-Sóc en Corran Horn, sí -va contestar-. Qualsevol motiu de queixa que tinguis contra l'Esquadró Murri, és cosa meva. No afecta aquests dos.

-L'únic motiu de queixa contra tu és que vas entrar en el nostre sistema i aparentment vas començar un atac sobre la nostra estació. Aquest és un càrrec molt greu.

-Et demano disculpes de nou -va dir en Corran-. Espero que hagis notat que no vam obrir foc contra tu, fins i tot quan estàvem sent disparats.

-Ha estat percebut i anotat. Estaria feliç d'escoltar aclarir l'equació davant nostre.

L'Ànakin no podia trobar ni un rastre d'engany al Dodecian, i ho estava intentant. Això almenys semblava un bon senyal.

-Crec que aquests són els tipus correctes, Corran.

En Corran li va dedicar una mirada prudent, i va dirigir el seu discurs al givin:

-Hem vingut per advertir-los, Dodecian Illiet, que una flota yuuzhan vong està preparant la invasió d'aquest sistema. La nau que estàvem pilotant era una exploradora que vam capturar. Va ser dissenyada per venir aquí, passar desapercebuda i... contactar amb algunes faccions de la teva pròpia gent. Aquesta facció aparentment se les ha enginyat per fer col·lapsar la vostra xarxa defensiva i facilitar la invasió.

El givin l'atenia en silenci, encara que l'Ànakin tenia la impressió que també estava escoltant a algú més, comentant el que Corran li deia:

-Explica-ho amb detall -va dir finalment el givin.

-No hi ha molt de temps...

-Ens deixes amb massa incògnites. Més detalls.

En Corran ho va exposar tot, començant amb el seu salt a la flota yuuzhan vong i acabant amb la seva rendició. El givin va fer algunes preguntes i semblava content amb les respostes. Quan Corran va acabar, el Dodecian va colpejar la taula amb els dits. Van sonar gairebé com si estigués feta de material ceràmic.

-Tu ets Jedi -va dir per fi-. Els yuuzhan vong et busquen.

-Sí.

-Potser m'estiguis explicant això només per salvar-vos vosaltres mateixos.

-Si no em creus, torna a comprovar la teva xarxa defensiva.

-Està fent-se -va respondre el givin.

-Tindràs una prova suficient quan els yuuzhan vong apareguin -va deixar anar la Tahiri.

-Cert -va dir el givin, aparentment no important-li massa els humans amb els que parlava-. Però, fins i tot així, quina finalitat voldrien per al nostre sistema?

-Pensem que volen emplaçar un lloc a Thyferra, i potser després el nucli.

-Ah. Així que ells tenen la mateixa utilitat per al nostre sistema que la que tu vas tenir, Corran Horn.

-Umm... Sí.

-I potser un petit impacte en la nostra forma de vida...

-Així ho creus? A més hi ha aquells givin amb els que vaig parlar primer i que estaven col·laborant amb els yuuzhan vong per alguna raó.

-Sí, això és de la nostra incumbència -va dir el Dodecian-. Les nostres polítiques són... complexes, i no t'incumbeixen. No obstant això, encara que tal unió amb els yuuzhan vong s'ha d'haver dissenyat per disgustar a la Coalició de Factors segueix sense haver motius per sospitar que els yuuzhan vong de fet suposen una amenaça per a les nostres espècies.

-Però -va dir l'Ànakin- suposen una amenaça per a aquesta estació, i per a les vostres instal·lacions de construcció de naus. Els yuuzhan vong odien tota la tecnologia.

-Llavors potser puguem amagar les naus fins que s'hagin anat.

-Considera-ho -va dir en Corran-. Des de l'última vegada que vaig estar aquí, heu patit per integrar-vos en l'economia de la Nova República. Vau dotar de personal a aquesta estació; com jo ho veig, el vostre sistema no hauria de ser més temps un camp de batalla per a les potències estel·lars. Heu millorat les vostres capacitats de construcció de naus. T'arriscaràs a sacrificar això?

-Certament ens arrisquem si combatem amb els yuuzhan vong. Pel que sabem, poden ser bastant temibles.

La Tahiri el va interrompre abruptament.

-Si no lluiteu amb ells, sereu esclaus -va dir ella. La seva veu va baixar de to i es va tornar estranya, com quan va creure que era una yuuzhan vong, de tornada a Yavin IV.

-No hi ha raó per sospitar això.

La Tahiri va somriure.

-Jo vaig ser una captiva dels yuuzhan vong. He vist el que fan. No ho entens? D'acord, potser estiguin preparant un atac a Thyferra des d'aquí. Han de tenir a part altres deu raons desconegudes. Però puc dir-te una.

-Explica't -va dir el givin.

-Tu. La teva espècie, les espècies del teu món. Els yuuzhan vong fan totes les eines que utilitzen a partir de coses vives. Ells creuen que la vida els va ser donada a ells pels Déus per modelar-la. Creus que no estan interessats en éssers sensibles ja fets que puguin sobreviure en el buit? Les coses que podrien fer amb tu! Volaran aquesta estació, reduiran les vostres naus i ciutats a ions. Després us capturaran i lliuraran als seus cuidadors. Aquest serà la fi de les teves complicacions polítiques, Dodecian.

-Pels ossos de l'Emperador. Ella té raó -va dir l'Ànakin.

El givin guardà silenci durant mig minut.

-De debò penses que això és cert? -va preguntar a la fi.

-Si els ho permeteu sense presentar batalla, no tindreu cap oportunitat -li va assegurar la Tahiri.

El givin es va aturar de nou. L'Ànakin va tenir la impressió que escoltava una veu llunyana.

-Està confirmat -va dir el Dodecian-. La xarxa defensiva ha estat sabotejada. Afortunadament, pot remeiar-se.

-Això vol dir que lluitareu? -va preguntar en Corran.

-No ho sé. Aquesta decisió no té a veure amb mi. Però hem pres en consideració tot el que has dit.

-Deixa'm posar-me en contacte amb Coruscant -va dir en Corran-. Puc intentar aconseguir portar més naus aquí, tot i que no puc prometre res.

-Intercediré per aquesta petició -va dir el givin.

-Una altra cosa. Què heu fet amb la yuuzhan vong que vàrem prendre com a captiva?

-Està sent interrogada, per verificar o contradir la vostra història.

-Però la Taan... -va començar la Tahiri.

-Estarà bé -va dir en Corran, tallant.

-La presonera no serà danyada -va confirmar el Dodecian-. Ara, si acompanyeu al meu assistent, sereu conduïts a les vostres estances i us proporcionaran aliment.

-Som presoners?

-Preferiria no pensar en vosaltres com a tals. Se us permet mantenir les vostres armes Jedi, i preferiria que continuéssiu confinats en les estades que us hem assignat. L'estació és delicada. On hi hagi qualsevol tipus de violència podria patir una descompressió explosiva.

-Entenc -va dir en Corran formalment.

L'Ànakin també ho va entendre. Era una amenaça educada. Intentar escapar: respirar buit. Aquesta era una equació que no li costava entendre a un givin.

-Això està bé -va contestar el Dodecian.

L'Ànakin va comprendre llavors una cosa del Dodecian, una cosa tan tangible que gairebé formava una imatge. Si fos posat en paraules diria una cosa així: «Tenim tres Jedi per negociar amb ells. Això també era un factor».

Següent