Revan (VIII)

Anterior

Capítol 8

El sol taronja de Bosthirda s'estava posant ràpidament.

L'Scourge, ajupit en les ombres d'un estret carreró al districte de magatzems als afores de Jerunga, la capital planetària, el va veure desaparèixer. Quan la foscor va caure, els llums fotosensibles del carrer es van encendre, embolicant el districte sencer en un pàl·lid brillant groc.

La feble llum artificial va ser suficient per donar-li a Scourge una visió clara de l'edifici de dues plantes a l'altra banda del carrer. Des de fora, no hi havia manera de dir si l'estructura era la base dels separatistes. No hi havia armes automàtiques a la teulada. Ni guàrdies patrullant el perímetre. Les portes de la badia de càrrega eren de duracer ordinari, en comptes de la classe utilitzada per construir les portes blindades. Les finestres estaven ennegrides i diverses càmeres de seguretat es movien d'un costat a un altre, vigilant el carrer, però res d'això era inusual per als edificis d'aquest districte.

En comptes de les fortificacions militars que podrien atreure atenció no desitjada, els separatistes utilitzaven l'anonimat i el secret per protegir-se. No estarien preparats per a la fúria que estava a punt de caure sobre ells.

El seu comunicador va xiular suaument, seguit per la veu xiuxiuejada d'en Murtog.

-L'equip està en posició.

-Espereu al meu senyal -Va replicar l'Scourge-. Doneu-me temps per acabar amb aquestes càmeres.

-Podria haver droides allà dins -es va unir a la conversa en Sechel-. Esteu segur que no voleu que l'equip d'en Murtog entre primer i rebutgi el camí?

L'Scourge va serrar les dents. Coneixia en Sechel els problemes d'ell per acabar amb els droides a la planta de FDU? Eren les seves paraules una manera de dir "Conec els teus secrets. Conec les teves debilitats"?

D'altra banda, si en Sechel només estava fent una broma basant-se en el que havia passat en la seva última missió, llavors el sobreanàlisi paranoic d'ell significava que el petit sicofanta bavós li havia descobert.

Cap opció li esqueia al Senyor Sith, particularment atès que encara no estava segur de si en Sechel estava intentant fer que el matessin.

-Recorda el pla -li va dir Scourge-. Els dos us quedeu enrere fins que jo doni el senyal de tot net. No podem arriscar-nos que un tret làser perdut acabi amb el conseller favorit del nostre Lord. Deixeu-nos la feina bruta a mi i al teu equip.

-Entesos -Va estar d'acord en Murtog.

Mantenir a Murtog fora de la batalla no era la millor elecció tàctica, però valia la pena mantenir a Sechel lluny de l'acció. L'Scourge no necessitava estar mirant per sobre de la seva espatlla mentre estava lluitant contra els separatistes. A més, en Murtog també estaria a una distància segura, només per si de cas resultava ser un co-conspirador.

-Enviaré el senyal una vegada que els hi tregui els ulls -Va dir l'Scourge, posant-se dret.

Amb cura de mantenir-se en les ombres, l'Scourge va creuar el carrer fins a l'edifici adjacent a la base i es va arrossegar fins a la part posterior. Allà va localitzar l'escala de servei que pujava pel costat de l'edifici i va pujar fins a la teulada, des de la qual va poder mirar cap a la teulada de la base separatista. El buit entre els edificis era substancial: gairebé deu metres. L'Scourge va calcular la distància, va donar una dotzena de passos cap enrere, després va córrer cap a la vora i va saltar sobre el precipici.

Va pujar els genolls i es va doblar per donar una tombarella cap endavant quan va aterrar i llavors es va aixecar d'un salt, amb el sabre làser desembeinat i llest. Hi havia quatre càmeres a la teulada, muntades sobre astes a cada cantonada. En una ràpida successió es va obrir a la Força i les va arrencar una a una, enviant-les donant tombs des dels seus penjadors fins a trencar-se al carrer de més avall.

-L'objectiu és cec. Entreu -Va dir al seu comunicador.

Al carrer de sota, petites esquadres de soldats d'en Murtog s'estaven aproximant a l'edifici. L'Scourge va esperar mentre llançaven la seva primera onada de granades de centelleigs i atordidores, seguides per una ronda de foc de supressió quan els soldats es van col·locar en posicions a cobert prop de la porta. Des de dins va arribar el so de les carrabines làser quan els separatistes van retornar el foc.

Movent-se ràpidament però calmadament, l'Scourge va creuar la teulada fins a l'escotilla construïda al centre. Uns quants segons després aquesta es va obrir i un parell de separatistes van emergir: franctiradors sortint a la teulada per ocupar posicions contra els atacants de sota.

L'Scourge va tallar en trossos al primer amb el seu sabre làser, després va agafar al segon per la part de darrere del coll de la roba i va tirar d'ell fins a posar-lo dempeus. El jove va mirar amb un horror abjecte, amb un pànic tan gran que ni tan sols va pensar mai a aixecar la seva arma.

El Lord Sith es va alimentar de la por de l'home, assaborint-la mentre la calor del Costat Fosc es precipitava a través d'ell. Portant sense esforç al franctirador, va donar tres passos ràpids cap a la vora de la teulada i després el va tirar. El crit aterrit del franctirador es va interrompre de sobte un segon després pel seu impacte fatal contra el terra de sota.

L'Scourge es va girar i va córrer de nou cap a l'escotilla oberta. Va poder sentir crits frenètics i foc làser. Un instant després una explosió va sacsejar l'edifici sencer, seguit per diversos segons de silenci. Una altra ronda de foc làser i crits va confirmar que l'equip d'en Murtog havia obert una bretxa en l'entrada.

L'Scourge va saltar a través de l'escotilla que portava al pis superior del magatzem. No hi havia parets interiors. Aquest consistia en una única habitació enorme. Al racó més allunyat una escala portava cap al nivell inferior. Una fila de matalassos recorria una paret, però el propòsit principal de l'espai semblava ser l'emmagatzematge. Caixes i baguls per a efectes personals estaven escampats per tot arreu, juntament amb una col·lecció dispar d'armadures, armes i un altre equipament militar. Un terminal d'ordinador havia estat col·locat al costat de les màrfegues, juntament amb quatre monitors en blanc que un cop haurien mostrat les imatges de les càmeres de seguretat de la teulada.

Scourge va registrar tot això sense un pensament conscient. La seva concentració principal estava en els vint-i-tants humans que lluitaven per posar-se el seu equipament de combat per unir-se a la batalla escales avall. Desafortunadament per a ells, això mai passaria.

Com un vent vermell, l'Scourge va passar a través de les seves files, tallant a esquerra i dreta, tallant membres i decapitant cossos. Esclats violents de la Força aixecava les seves víctimes i les llançava com nines de drap, trencant ossos i trencant cranis.

Els separatistes no van oferir virtualment cap resistència. Havien estat agafats amb la guàrdia baixa. No havien esperat una emboscada des de la teulada. Aquests no eren soldats. Eren homes i dones ordinaris que només havien rebut l'entrenament més bàsic quan s'havien unit a la causa. L'assalt sobtat i salvatge, i la carnisseria sagnant que ell deixà darrere seu, els va fer rendir al pànic. Ell es va alimentar de les seves pors primàries. A alguns els va matar, a altres els va deixar mortalment ferits i retorçant-se per terra, amb les seves vides aguantant durant trenta o quaranta segons mentre els seus crits de dolor en tons alts alimentaven la seva set de sang.

D'haver coordinat els seus esforços els separatistes en un contraatac concentrat i organitzat podrien haver estat capaços de desafiar-lo. Però simplement es van dispersar, corrent per salvar les seves vides. L'Scourge va beure del terror i la confusió d'ells i va sentir el creixent poder del Costat Fosc. Va canalitzar aquest poder i el va reconcentrar, enviant-lo en onades que onejaven per l'habitació, incitant més a la retirada aterrida dels seus enemics.

Quan dues dones se les van arreglar per resistir l'ofensiva de la por i lluitar, ell estava sobre elles en un instant, fent-les miques amb uns talls ràpids del seu sabre làser. Tots els altres estaven corrent. Alguns fugien escales avall. L'Scourge els va deixar anar. No aconseguirien travessar l'equip d'en Murtog. Altres van intentar ocultar-se, amagant-se darrere de caixes i baguls. Però l'Scourge no necessitava veure'ls per donar-los caça. Podia sentir-los en la Força, tremolant i sanglotant silenciosament, amb les seves ments entorpides per la sorpresa, i ell va anar rere d'ells d'un en un, respirant amb dificultat no per l'esgotament sinó per l'excitació.

En uns minuts es va acabar. Només llavors, dret, sol al mig dels cossos, es va adonar que els sons de la batalla de sota havien acabat.

Movent-se ràpidament, va creuar l'habitació i va baixar les escales. El pis de baix era similar a l'anterior: excepte per la fila d'oficines construïdes al llarg del costat est de l'edifici, no hi havia parets interiors. El sòl estava ple de caixes i apilat de subministraments. Els cossos estaven dispersats per tot arreu. La majoria eren separatistes, però l'Scourge es va adonar que tres o quatre portaven els colors de la Nyriss. La resta de l'equip d'en Murtog estaven investigant metòdicament als morts, buscant supervivents per interrogar-los.

L'Scourge va negar amb el cap, sabent que era una pèrdua de temps. El major por de qualsevol organització separatista era una traïció interna. Només les dues o tres persones de la cúpula sabrien alguna cosa útil i ells mai es permetrien ser agafats amb vida.

Confiant en què l'edifici era segur, va desactivar el seu sabre làser i se'l va enganxar al cinturó. Llavors va activar el comunicador del seu canell.

-Tot net, Murtog. Porta aquí dins a Sechel.

-Ja estem dins -li va respondre la veu d'en Murtog-. Hem trobat el seu centre de control en algunes de les oficines del fons.

L'Scourge tenia les dents serrades per evitar cridar de ràbia. Els hi havia donat ordres específiques i en Murtog i en Sechel les havien desobeït intencionadament.

Es va obrir camí fins a les oficines amb llargs passos plens de propòsit. Mentre s'aproximava, la seva fúria va donar pas a la sospita. Havia d'haver una raó per la qual l'havien desafiat. Estaven simplement menyscabant la seva autoritat o era alguna cosa més sinistre? Estaven estenent-li alguna mena de trampa?

Quan es va acostar a les oficines, va veure a Sechel i a Murtog apinyats al costat d'un terminal de comunicacions. Sorprenentment, no hi havia altres membres de l'equip d'en Murtog a prop. L'Scourge es va aproximar acuradament, explorant amb la Força per veure si podia detectar qualsevol amenaça immediata.

Cap es va tornar quan ell es va aproximar. L'atenció d'ells estava concentrada enterament al comunicador.

-Hi ha algun altre? -estava preguntant en Murtog.

-No que pugui trobar -Va replicar en Sechel-. Però podria ser capaç de...

-Us vaig donar una ordre als dos! -Va bordar l'Scourge quan es va acostar darrere d'ells.

Tots dos es van tornar per mirar-lo de front. Els llavis d'en Murtog estaven pressionats fortament i semblava haver-se posat pàl·lid. Però en Sechel semblava més divertit que espantat.

-Després que us fóssiu vaig comprendre una fallada en el vostre pla -Va dir amb un somriure adulador-. Si els separatistes tenien alguna cosa incriminatòria aquí a la base, probablement intentarien destruir-la abans que poguéssim posar-li les mans a sobre. Li vaig dir a Murtog que podria ser capaç de salvar alguna cosa si ell podia ficar-me dins. Però com més esperéssim, menys oportunitat tindríem de recuperar alguna cosa útil.

L'Scourge no va dir res, amb els ulls fixos en Sechel amb una mirada penetrant.

-Hauríem intentat contactar-te, però ja havíeu començat la missió. No volíem distreure't.

-Em preneu per ximple? -Va preguntar suaument, amb la seva mà caient casualment sobre l'empunyadura del seu sabre làser.

El somriure d'en Sechel es va esvair i l'Scourge va percebre un rastre de por en els seus ulls.

-Normalment no desobeeixo ordres -Va dir en Murtog, saltant per intentar aplacar la situació-. Però en aquest cas en Sechel tenia raó. Una vegada que els separatistes van saber que la batalla estava perduda, van passar un programa netejador pels seus ordinadors per esborrar tots els seus arxius de dades. Si haguéssim esperat al vostre senyal, tot s'hauria perdut.

L'Scourge deixà que la mà caigués de la seva arma. Ara no era el moment per arreglar això. Però això era una cosa més per la qual en Sechel respondria d'una vegada quan finalment tingués l'oportunitat de parlar amb ell a soles.

-Què heu descobert?

-Una gravació d'una comunicació recent -Va respondre en Sechel, pressionant un botó al terminal.

Una imatge fantasmal tridimensional i blava crepità encenent-se, surant a uns quants centímetres sobre l'holocomunicador. La imatge congelada tenia una mica menys d'un metre d'alt, una miniatura perfecta del qui parlava.

-Darth Xedrix -Va panteixar l'Scourge.

-La majoria de les trucades ja s'havien esborrat pel programa netejador -Va explicar en Sechel-. Però vaig ser capaç de salvar aquesta.

Va prémer un altre botó i la gravació va començar a reproduir-se. Òbviament estava danyada. La imatge parpellejava enfocant-se i desenfocant-se i l'àudio estava ple d'esclats d'estàtica que interrompia gran part del que es deia.

-... Últim intent fallit... -Va dir en Xedrix, amb la seva veu afeblida i crepitant-. La Nyriss és perillosa i no se li ha... mantenir les lleialtats ocultes... aturar l'Emperador... bogeria ha d'acabar...

-Pots aconseguir alguna cosa més? -Va preguntar l'Scourge.

-Aquí no -Va respondre en Sechel-. Doneu-me suficient temps i l'equipament adequat i dec ser capaç de presentar-lo al complet.

-Digues al teu equip que carregui tots els terminals i els arxius de dades que trobin -li va instruir l'Scourge a Murtog-. La Nyriss no estarà complaguda si ens deixem alguna cosa important enrere.

En Sechel no va dir res, però el somriure de la seva cara va dir molt.

L'esclava personal de la Nyriss els va saludar a la porta davantera quan els tres van arribar de tornada al palau.

-La meva senyora va rebre el vostre missatge -Va dir ella a Scourge-. Vol parlar amb vosaltres a l'instant.

-Comença amb aquests arxius de dades tan aviat com l'equip d'en Murtog acabi de descarregar-lo -Va dir a Sechel.

-Perdoneu-me, el meu lord -Va dir la jove twi'lek, amb la seva veu tremolant lleugerament-. Darth Nyriss vol parlar amb vostès tres.

L'Scourge va mirar de l'esclava a Sechel i Murtog, preguntant-se si ells sabien més que ell. Ells simplement es van encongir d'espatlles.

-Anem -Va dir Scourge amb un assentiment de cap enèrgic.

La twi'lek es va girar i els va portar pels corredors ara familiars fins a la cambra personal de la Darth Nyriss. Com sempre feia, l'esclava va trucar a la porta un cop i va esperar que li donessin permís de l'interior.

-Endavant -Va dir la Nyriss.

L'esclava va obrir la porta i va lliscar cap a un costat per permetre'ls-hi que s'apinyessin a la petita sala on la Nyriss estava asseguda en el seu terminal d'ordinador, semblant com si no s'hagués mogut des de l'última vegada que l'Scourge la havia vist allà. Ella va apagar el terminal, es va girar a la seva cadira i es va aixecar.

-És cert? -Va preguntar, sense ni tan sols molestar-se a saludar-los-. És Darth Xedrix un traïdor a l'Imperi?

-Hem trobat un enregistrament d'una trucada d'ell a la base separatista -Va dir en Sechel-. Òbviament estaven treballant amb ell.

Tot i la prova convincent, Scourge no estava completament convençut. En Xedrix era humà, el que no li esqueia a algunes de les famílies pura sang de la noblesa de l'Imperi. No obstant això qualsevol prejudici que hagués suportat en la seva vida era insignificant comparat amb tot el que havia aconseguit.

En Darth Xedrix era el membre amb el servei més llarg del Consell Fosc, havent-se unit a ell una dècada abans que la Nyriss. S'havia elevat fins a la penúltima posició en l'Imperi i, encara que l'Scourge no podia comprendre el seu desig d'eliminar la Nyriss o a altres rivals potencials, era difícil imaginar que fos prou atrevit com per desafiar l'immortal i totpoderós Emperador.

-La traïció d'en Xedrix no té sentit -va dir, sentint-se prou confiat en la seva anàlisi de la situació com per expressar la seva opinió.

-Tindria perfecte sentit si coneguessis l'home com el conec jo -li va assegurar la Nyriss-. En Xedrix és vell i està desesperat. Sap que la seva posició s'ha tornat vulnerable. Aviat l'Emperador no tindrà més utilitat per a ell. En la seva arrogància, creu que pot usurpar la posició de l'Emperador i salvar-se a si mateix. Això és pel que va conspirar amb els separatistes per assassinar-me. Sap que aquells de nosaltres que estem actualment al Consell Fosc ens oposaríem a ell en el seu esforç per obtenir el poder. Cerca reemplaçar-nos amb nous membres que siguin febles i inexperts. Creu que serà capaç de manipular-los i fer-se amb el control sencer del Consell, de manera que el seguiran quan finalment es mogui contra l'Emperador.

La seva explicació tenia sentit. Ell havia vist de primera mà com aquells que estaven en el poder es tornaven desesperats quan sentien que les seves posicions estaven amenaçades.

-No passarà molt abans que en Darth Xedrix descobreixi l'atac de Bosthirda -Va continuar la Nyriss-. Hem d'actuar ràpidament.

-Em va sorprendre que l'Emperador us capacités perquè tractéssiu amb això -Va remarcar l'Scourge-. Hauria esperat que li ordenés a la Guàrdia Imperial arrestar a Xedrix.

-L'Emperador no ho sap -Va dir la Nyriss.

-Darth Xedrix s'ha aliat amb separatistes -Va insistir l'Scourge-. És un traïdor envers l'Imperi! És el nostre deure informar d'ell.

-No crec que aquest sigui el millor pla -li va advertir en Sechel, ignorant-lo i dirigint-se a la Nyriss directament-. Tenim poques proves i la vostra rivalitat amb Xedrix és ben coneguda. Si seguim endavant amb aquestes acusacions, ell simplement les negarà. L'Emperador no és probable que actuï sense recollir més proves primer. Això li donarà a Xedrix una oportunitat per cobrir la seva involucració o per ocultar-se.

-En Sechel té raó -Va dir la Nyriss-. L'element sorpresa és el nostre major avantatge. En Xedrix no sap que hem exposat la seva traïció. Si l'ataquem ara, podem agafar-lo desprevingut.

Era obvi que la seva decisió estava presa i l'Scourge va poder seguir la lògica dels seus arguments. No obstant això se sentia incòmode de no informar d'en Xedrix a l'Emperador.

-Un assalt contra la seva fortalesa serà difícil -li va advertir en Murtog-. No tenim els números per aclaparar les seves defenses i no m'agrada contractar mercenaris per a un treball com aquest. Hi ha massa possibilitats de què un d'ells ens vengui a Xedrix.

-Potser l'assassinat és la manera a procedir -Va suggerir en Sechel-. Fer-li a ell el que ell va intentar fer-vos a vós.

-Necessitaríem un assassí particularment destre i consumat -Va dir la Nyriss. Ella va mirar a Scourge-. Creus que pots acostar-te prou a Xedrix?

L'Scourge va considerar acuradament totes les variables abans de replicar. El seu primer instint va ser proposar una operació encoberta, amb ell buscant un lloc entre els empleats personals d'en Xedrix. Durant diverses setmanes podria estudiar les rutines de la seva pretesa víctima i tots els seus servents, esperant pacientment una oportunitat d'agafar-lo tot sol, desarmat i desprevingut. Però no hi havia sith entre els seguidors d'en Xedrix. Molts sith estaven predisposats contra els humans. Sens dubte el conseller Fosc mai permetria que un sith s'acostés massa a ell, tement que pogués tornar-se un dia contra ell.

L'Scourge podria ser capaç de trobar alguna altra manera d'infiltrar-se en el cercle intern d'en Xedrix, però com la Nyriss havia apuntat necessitaven actuar ràpidament. No hi havia temps per a una missió encoberta perllongada.

-Dins de la seva fortalesa és intocable -Declarà finalment.

-Podria haver una manera d'atreure'l fora -Va dir en Sechel-. Els separatistes semblaven utilitzar comunicacions codificades cada vegada que contactaven amb Xedrix. Si puc replicar el codi, puc enviar un missatge sol·licitant una reunió urgent en alguna localització remota.

-Una emboscada podria funcionar -Va estar d'acord en Murtog-. En Xedrix no voldrà atreure l'atenció cap a la seva traïció. Com a molt, portarà amb ell a dos o tres dels seus seguidors més lleials. Amb prou tropes hauríem de ser capaços d'acabar amb ell.

-No -Va dir la Nyriss, negant amb el cap arrugat-. En Xedrix ho sentiria venir. A qui vulgui que enviem haurà d'ocultar la seva presència a la Força fins que en Xedrix entri en el parany.

Era obvi a qui s'estava referint ella, però l'Scourge encara estava poc disposat.

-Demanar-me que mati a un membre del Consell Fosc no és tan simple com feu que soni.

-No esperava que et neguessis en rotund en aquesta tasca -Va dir la Nyriss-. Ha comès traïció. S'ho va buscar ell sol.

-M'heu interpretat malament -va dir l'Scourge, triant les seves paraules cuidadosament-. El traïdor humà es mereix morir. Però és un Senyor Fosc dels Sith. Sol, quina oportunitat tinc contra ell?

-Hauria d'haver-ho sabut -va dir en Sechel, somrient-. Teniu por.

-Lluitar una batalla que no puc guanyar no és valentia -li va dir l'Scourge-. És estupidesa.

-Almenys tens el coratge de dir el que penses -Va dir la Nyriss.

-Ja teniu suficients sicofantes -Va replicar l'Scourge, mirant a Sechel.

La Nyriss deixar veure un dels seus somriures espantosos, enviant-li un calfred per l'esquena a baix. D'alguna manera ell va evitar estremir-se.

-Crec que nosaltres dos hauríem de continuar aquesta conversa en privat -Va dir ella.

En Sechel i en Murtog van inclinar el cap i van marxar sense una paraula. L'Scourge estava complagut de veure que van ser castigats amb la seva sobtada exclusió. La Nyriss no va parlar fins que la servent twi'lek va haver tancat la porta darrere seu.

-Tens raó en ser cautelós -Va dir ella-. Però subestimes les teves pròpies habilitats.

Els pensaments de l'Scourge van saltar fins a la matança al magatzem separatista. Va recordar l'energia i l'eufòria que havia sentit. Va poder sentir que el seu poder estava creixent. La seva connexió amb el Costat Fosc mai havia estat més fort. Però esbocinar a soldats mal preparats no era el mateix que enfrontar-se a un Sith altament entrenat.

-En Xedrix no vindrà sol. Em superaran en nombre.

-En Xedrix s'envolta amb acòlits del Costat Fosc. El teu talent et permetrà alimentar del seu poder i tornar-lo contra ells. Com més gran sigui la connexió del teu oponent amb la Força, més fort et tornes.

-Tan fort com per matar un membre del Consell Fosc?

-Contra mi, no tindries ni una oportunitat -Va replicar la Nyriss-. Però en Xedrix és vell i està malalt. I és humà. Són una espècie inferior. Amb les dècades, el Costat Fosc ha demandat una tarifa massa alta al seu cos. És una petxina buida del que va ser una vegada. Manté la seva posició actual només a causa de la seva astúcia. Els seus seguidors l'obeeixen sense qüestionar, massa espantats de la seva reputació per veure com la edat ha causat estralls i l'ha deixat debilitat.

La Nyriss va fer una pausa, esperant la seva resposta. Ell no estava ansiós per oferir una sense considerar acuradament tot el que havia descobert.

Creia el que la Nyriss li havia dit sobre les seves pròpies habilitats: havia sentit la veritat en les seves batalles més recents. Però no estava preparat per confiar-hi. Si en Xedrix era realment tan feble com ella clamava, ella no necessitaria l'ajuda d'ell per eliminar-lo.

La veritat era que l'Scourge volia matar a Xedrix. No era només la seva lleialtat cap a l'Emperador, encara que creia fermament que l'únic càstig adequat per a la traïció era la mort. Volia posar-se a prova davant d'un membre del Consell Fosc. Volia demostrar-se si mateix i a la Nyriss que era digne d'aquesta tasca. Si en Darth Xedrix queia davant la seva mà, el seu nom seria aclamat i temut a través de l'Imperi. La Nyriss estaria en deute amb ell per eliminar al seu rival i l'Emperador li recompensaria per executar a un traïdor.

Era improbable que fos triat per reemplaçar a Xedrix al Consell Fosc. L'Scourge encara era massa jove, massa desconegut. No hi havia forjat les aliances polítiques necessàries ni s'havia forjat un grup de servents i seguidors. No obstant això aquest seria un primer pas atrevit. Faria que el seu nom es conegués en els salons del poder. I quan s'obrís una altra vacant en el Consell al llarg del camí, en cinc o potser deu anys, ell seria el primer candidat.

-Digueu-li a Sechel que fixi la reunió -Va dir.

La Nyriss va somriure de nou, però aquesta vegada l'Scourge no el va trobar tan inquietant. En el seu lloc, es va trobar preguntant-se si seria a ella a qui reemplaçaria quan finalment ascendís a la seva legítima posició.

Següent