Revan (XII)

Anterior

Capítol 12

-No se'm va dir que esperés que tornéssiu ja, Lord Scourge -Va dir el guàrdia de la porta.

-Potser la Darth Nyriss no va pensar que necessitessis saber el meu horari -Va replicar l'Scourge, amb el seu to rajant àcid.

El guàrdia va assentir i li va obrir la porta.

L'Scourge es va moure ràpidament pels passadissos de la fortalesa, esperant que la seva reprimenda hagués sorprès al guàrdia perquè no informés de la seva arribada. La veritat era que la Nyriss encara no sabia que havia tornat. Havia estat esperant contactar amb ella immediatament després que la missió per matar a Darth Xedrix hagués acabat, però hi havia guardat silenci, accelerant el seu viatge de tornada a Dromund Kaas de manera que pogués interrogar a Sechel abans que algú més sabés que s'havia posat en el planeta. Havia arribat tard a la nit i, si tenia sort, l'agafaria dormint a la seva habitació.

A l'ala dels servents es va aturar davant la gran porta de fusta i va provar la maneta, esperant que estigués tancada. Per a la seva sorpresa, va girar silenciosament a la mà. Estava esperant Sechel a algú? O merament confiava tant en la seva posició com a favorit de la Nyriss que creia que estava fora de perill?

L'Scourge va entrar a l'habitació, tancant la porta silenciosament darrere seu i llavors es va arrossegar en la foscor fins al llit on Sechel estava dormint sota les mantes. Allargant el braç, va col·locar la seva mà enguantada fermament sobre la boca d'en Sechel.

En Sechel va despertar amb un sobresalt, llançant cops i deixant anar crits ofegats al palmell de l'Scourge. El Lord Sith va pressionar cap avall amb més força i es va inclinar per acostar-se.

-Crida demanant ajuda i estàs mort -Va xiuxiuejar a l'orella d'en Sechel-. Ho entens?

Sentint assentir al conseller, l'Scourge va apartar la mà lentament.

-Lord Scourge? -Va preguntar suaument en Sechel-. Sou vós? És difícil veure en la foscor.

-Res de llums -li va advertir, sabent que algú podria veure la brillantor per sota de la porta i podria decidir investigar-ho.

-Confio que la vostra missió anés bé -Va dir en Sechel.

L'Scourge no va poder veure l'expressió de la cara del conseller, però va detectar una mínima tremolor en la seva veu.

-Vas a respondre a les meves preguntes -Va dir l'Scourge.

-Per descomptat, el meu Lord -Va replicar en Sechel, tornant al to adulador i congraciant que havia adoptat en la seva primera trobada.

-La humilitat no et salvarà aquesta nit -Va dir l'Scourge-. La veritat és la teva única esperança de sobreviure en aquest interrogatori.

Va treure una espasa curta i esmolada del seu cinturó i la va pressionar contra la galta d'en Sechel.

-La meva primera pregunta és simple: M'ha estat utilitzant la Nyriss?

-El meu Lord, per què pensaríeu...? Mmph!

L'Scourge va rebregar la seva mà sobre la boca d'en Sechel, interrompent les seves paraules. Llavors va arrossegar el tall de la seva espasa lentament al llarg de la base d'un dels apèndixs carnosos que penjaven de la galta d'en Sechel.

L'home més petit va cridar d'agonia, però els seus crits van ser empassats pel seu guant. L'Scourge va mantenir una pressió constant sobre l'espasa de manera que la fina vora llisqués netament per l'apèndix, tallant-lo. La sang va començar a caure de la ferida.

L'Scourge va esperar fins que els espasmes d'en Sechel s'haguessin detingut abans d'apartar la mà. Dit sigui al seu favor, en Sechel va ser prou llest com per limitar la seva reacció a un suau ploriqueig.

-Quan faig una pregunta, vull una resposta directa i immediata -Va dir l'Scourge-. Així que t'ho preguntaré de nou: Em va utilitzar la Nyriss?

-I tant que sí -barbotejà en Sechel-. Utilitza a tothom.

-Estava Darth Xedrix treballant realment amb els separatistes humans?

-Sí.

L'Scourge va analitzar la resposta, concentrant-se en el to, entonació i inflexió. En Sechel estava dient la veritat.

-Intentà en Xedrix realment matar la Nyriss?

Quan en Sechel va dubtar, l'Scourge va respondre estavellant la seva mà novament sobre la seva boca. Ignorant les súpliques ofegades, va baixar la seva espasa fins a la cara del conseller i va tallar un altre apèndix.

-La propera vegada et trauré un ull -Va dir una vegada que en Sechel es va haver recuperat del dolor. Recorda, respostes directes i immediates.

Mentir requeria pensament i esforç. Requeria temps. Forçar a un subjecte a respondre ràpidament era una eina simple però efectiva.

Va retirar la seva mà de nou, a punt per tallar-li la gola si cridava demanant ajuda. De nou, el conseller va tenir l'instint de supervivència de contenir la seva llengua.

-Una altra vegada: Va intentar Xedrix realment matar la Nyriss?

-No.

La resposta va ser aquesta vegada malhumorada i ressentida, però l'Scourge podria sentir la veritat darrere de la posa.

-Qui va contractar als assassins?

-Ho va fer la Nyriss. Volia allunyar les sospites de si mateixa.

-Sospites? Sospites de què?

-Pregunteu-li ho vós mateix! -Va escopir en Sechel.

L'Scourge va sospirar i va tornar a col·locar la seva mà sobre la boca d'en Sechel. Però abans que pogués aixecar l'espasa per apuntar, la porta es va obrir amb tal força que gairebé es va arrencar de les frontisses.

La Darth Nyriss estava a l'altre costat, emmarcada per la llum de les làmpades brillants del passadís.

-Jo respondré a totes les teves preguntes -Va dir ella calmadament-, però si li tornes a fer-li mal a Sechel, acabaré amb tu.

L'Scourge va llançar a un costat el seu ganivet i lentament es va aixecar del llit. El seu cor estava martellejant i va haver de lluitar contra la urgència d'anar a pel seu sabre làser. Hi havia sabut que hi havia riscos en venir a per Sechel. Ara tot el que podia fer era esperar que les seves accions no li haguessin costat la vida.

-Assumeixo que aquesta conversa serà en privat? -Va preguntar ell.

Ella va assentir i es va tornar. L'Scourge ni tan sols va tornar la mirada cap a Sechel mentre seguia la Nyriss cap al passadís.

Darth Nyriss guardà silenci fins que van arribar a la seva càmera privada. L'Scourge es va sorprendre de descobrir que la seva esclava twi'lek no estava present. Semblava que fos el que fos el que estigués a punt de dir-se no es podia confiar ni tan sols a les lleials oïdes de la twi'lek.

-Ets lleial a l'Imperi? -li va preguntar la Nyriss.

-Vaig pensar que jo faria les preguntes -Va replicar l'Scourge.

-Recorda quin és el teu lloc -li va advertir ella-. Escolta el que he de dir. Quan hagi acabat, tindràs la teva oportunitat de parlar.

-Sóc lleial a l'Emperador -Va declarar ell.

-Lleial a l'Emperador, o a l'Imperi? -li va pressionar ella-. Són dues coses diferents.

-Què voleu dir?

-L'Emperador està boig. Sense obstacles, ens destruirà a tots.

-Durant mil anys l'Imperi ha prosperat sota el seu govern -Va replicar l'Scourge.

Les paraules d'ella eren traïció, però hi havia poc que ell pogués fer respecte a això. Si intentava acabar amb ella, estava bastant segur que no seria capaç d'aguantar aquest combat. A diferència d'en Darth Xedrix, ella era una membre del Consell Sith a la flor del seu poder. Ara que li havia explicat els seus autèntics sentiments, no podia permetre que ell deixés la seva habitació viu. No si ella sentia que ell informaria d'ella a l'Emperador. La seva única opció, la seva única esperança de sobreviure, era seguir-li el joc.

-L'Emperador ha expandit les nostres fronteres -Va admetre la Nyriss-. Ens ha fet més forts. Però només està fent això amb un propòsit. Està planejant un atac contra la República. Pretén començar una altra guerra amb els Jedi.

-No -Va dir l'Scourge, negant amb el cap-. Impossible.

La Gran Guerra hiperespacial havia estat una de les èpoques més fosques de la història dels Sith. Sota el lideratge d'en Naga Sadow, havien envaït la recentment descoberta República, buscant-la conquistar com havien conquistat totes les altres civilitzacions que s'havien trobat. Però malgrat les seves primeres victòries, havien perdut ràpidament el terreny. La República no havia derrotat simplement les flotes Sith. Els havia aniquilat. I llavors els Jedi havien perseguits als supervivents que fugien a través de la galàxia, donant caça als Sith fins gairebé l'extinció.

Les accions decisives de l'Emperador els havien salvat. Ell havia portat els Sith que quedaven a les regions inexplorades de la galàxia, un vol de dècades de duració que només va acabar quan van redescobrir i van reclamar Dromund Kaas, la seva llar ancestral perduda feia molt. Afortunadament, la República i els Jedi mai els havien trobat aquí. Un petit cop de sort que els hi havia permès sobreviure a l'Imperi.

Durant els segles següents, els Sith van reconstruir lentament el que havien perdut. Van començar a expandir de nou el seu Imperi. Van conquistar planetes recentment descoberts en sectors en les vores llunyanes de la galàxia, molt més enllà de les fronteres de l'espai explorat per la República, ocults fora de perill del sempre vigilant Orde Jedi.

Tots els Sith coneixien la història. Se'ls ensenyava a una edat primerenca. I encara que la postura oficial era que l'Imperi estava reunint lentament fortalesa per tornar el cop als seus enemics algun dia, la veritat era diferent. L'Scourge i la Nyriss comprenien tots dos la bogeria d'aquest camí. Comprenien que l'Imperi només podria sobreviure mentre els Jedi romanguessin ignorants que els Sith encara vivien.

Si l'Emperador realment estava planejant atacar de nou a la República, estaria repetint els errors d'en Naga Sadow. Començaria una guerra que possiblement no podien guanyar i aquest cop els Jedi no es detindrien fins que aniquilessin completament als Sith.

-Esteu mentint -Va insistir ell-. Atacar la República no té sentit. L'Emperador no és ximple.

-No -Va admetre ella-. No és ximple. És arrogant. És poderós. I està boig. -Va mirar-li directament -. Alguns de nosaltres en el Consell Fosc hem descobert el seu pla. Per salvar l'Imperi, per salvar la nostra espècie sencera, hem format una aliança, jurant treballar junts per enderrocar l'Emperador.

-Era Darth Xedrix part d'aquesta aliança?

-Ho era.

-Però l'has traït.

-Es va convertir en un sacrifici necessari per a la causa.

-Si era el vostre aliat, per què va haver de morir?

-Si l'Emperador sospitava que els membres del Consell Fosc s'estaven aliant contra ell, ens mataria a tots. Havíem de fer passos per protegir-nos. Per dissipar les sospites, vam haver distanciar-nos dels separatistes que s'oposaven obertament a l'Emperador.

-Això és pel que vau fingir els falsos intents d'assassinat contra vós mateixa -Va dir ell-. Si els separatistes us tenien com a objectiu, l'Emperador era menys probable que sospités que estàveu treballant amb ells.

La Nyriss va assentir.

-El pla era fer que la meva pròpia gent "investigués" els intents contra la meva vida i col·loquessin la culpa conseqüentment. Però llavors l'Emperador et va enviar a tu i el pla va haver de canviar. La teva arribada significava que l'Emperador sospitava que això era més gran que un simple alçament separatista. No seria suficient implicar un grup radical i marginal de terroristes.

-Així que vau incriminar falsament a Xedrix.

-No pots incriminar falsament a algú que és culpable -li va corregir la Nyriss-. Només el vaig denunciar. En Xedrix realment estava treballant amb els separatistes. Cada tros de prova que vas descobrir en la teva missió era real. Havia de ser-ho. No em podia permetre ser enxampada en una mentida si tu o l'Emperador examinàveu més a fons la qüestió. Permetre que en Xedrix carregui amb la culpa confirmarà les sospites de l'Emperador que els separatistes estaven treballant amb algú al Consell Fosc. La seva mort mantindrà la meva involucració, i la dels meus co-conspiradors, en secret.

-I aconseguiries eliminar un rival de per vida -Va afegir l'Scourge.

-Un més fortuït -Va estar d'acord la Nyriss, amb la seva cara trencant-se en un dels seus somriures horrorosos-. A Xedrix no se'l trobarà a faltar -Va afegir-. Era la baula feble de la nostra cadena. Era humà i el seu poder s'estava esvaint. Si un de nosaltres havia de ser sacrificat, ell era l'elecció més lògica.

-Per què em dieu tot això? -li va preguntar ell.

-Ja sospitaves que alguna cosa anava malament -li va dir la Nyriss-. Per què més hauries intentat interrogar a Sechel? Si et mato simplement, però, podria avivar les sospites de l'Emperador fins i tot més. Ell et va enviar a investigar els intents d'assassinat. Seria millor si fossis tu qui li digués que Darth Xedrix era responsable.

Ella va fer una pausa durant un llarg moment abans de continuar.

-Durant el teu servei m'has demostrat la teva vàlua. Ets fort en la Força. Intel·ligent. Perceptiu. Tens un potencial increïble. La meva esperança és que revelant-te la veritat pugui convèncer-te que t'uneixis a la nostra causa. Odiaria suprimir una eina valuosa sense una bona raó.

L'Scourge va aclucar els ulls. Això era massa fàcil. Fins i tot si li jurava lleialtat, ella no podia simplement deixar-lo sortir de l'habitació. El risc que ell pogués informar d'ella a l'Emperador era massa gran. Ella havia de tenir alguna altra manera de protegir-se a si mateixa, algun angle que ell no havia considerat.

Va comprendre que hi havia alguna cosa que se li escapava. Des que havia vingut a treballar per a la Nyriss, ella havia estat jugant amb ell. Ella l'havia retorçat i manipulat per als seus propis propòsits i ell havia ballat per a ella com un titella.

-Quina és la trampa? -Va preguntar ell finalment-. Com sabeu que no trairé la vostra confidència?

-Molt bé -Va dir ella, somrient amistosament amb aprovació-. Hauria estat decebuda si simplement haguessis acceptat la meva oferta. A part de matar-te, no hi ha manera en què pugui eliminar completament el risc que intentis denunciar-me. Però quina prova tens? Acusa'm i simplement clamaré que tu ets l'autèntic traïdor, que intenta culpar-me falsament a mi després que matessis a Darth Xedrix.

»Recorda: siguin quines siguin les proves autèntiques que hi hagi t'implicaran a tu, no a mi. Ell va morir sota la teva espasa. Estàs segur que no vas deixar proves que poguessin implicar-te en el seu assassinat? Res de gotes de sang? Res de taquetes de pell? Res de testimonis que puguin col·locar-te a l'espaiport de Bosthirda el dia en què en Xedrix va morir?

L'Scourge va assentir amb apreciació. No podia evitar admirar com a consciència que la Nyriss l'havia enredat en la seva teranyina.

-Deixeu-me endevinar. Els arxius que en Sechel va recuperar de la planta de fabricació de FDU i de la base separatista m'implicaran també?

-En Sechel és molt bo en el que fa. Fins i tot els experts no podran dir quan ha preparat un arxiu de dades -li va assegurar ella-. Fins i tot amb totes les proves apuntant a la teva direcció, és possible que l'Emperador encara et cregui a tu per sobre d'una membre del Consell Fosc, però honestament, probablement ens matarà a tots dos només per estar-ne segur. El camí del traïdor és la mort sense importar quin de nosaltres és culpable. I no crec que siguis del tipus que es martiritza per lleialtat a l'Emperador.

-Llavors a on anem a parar des d'aquí? -Va preguntar l'Scourge.

-Ara hem de persuadir-te que realment creguis en la nostra causa -Va dir la Nyriss-. No n'hi ha prou d'assegurar el teu silenci a través d'amenaces i xantatges. Quan finalment ens moguem contra l'Emperador, et voldré al nostre costat.

-I com preteneu convèncer-me?

-Alguna vegada has sentit les històries de la infància de l'Emperador?

L'Scourge va negar amb el cap.

-Ni tan sols sé de quin planeta és.

-Poca gent ho sap. Està ocultant el seu passat, perquè si la veritat surt a la llum ningú el seguiria.

L'Scourge estava interessat malgrat tot.

-Va néixer fa gairebé mil anys -Va continuar ella-, en les dècades anteriors a la Gran Guerra hiperespacial amb la República. Va passar la seva infància a Nathema, un planeta agrícola exuberant i vibrant en les fronteres més allunyades de l'Imperi.

-Nathema? Mai he sentit parlar d'ell.

-Una vegada se li va conèixer per un altre nom, però aquest nom ha estat oblidat fa molt... just igual que el mateix planeta. L'Emperador va esborrar a Nathema dels llibres d'història i de les cartes d'astronavegació per ocultar totes les proves dels seus crims.

-Crims?

-A través dels rituals perduts dels antics, va utilitzar el Costat Fosc per conquerir la mort i fer-se immortal. Però la immortalitat té un preu. Dir-te el que va passar no és suficient. Has de veure-ho per tu mateix. Només llavors comprendràs el preu que l'Emperador està disposat a pagar. Només llavors comprendràs per què ha de ser detingut.

-I com vaig a trobar aquest planeta perdut?

-Jo et portaré allà -Va dir la Nyriss-. Llavors podràs ser testimoni de l'horror amb els teus propis ulls.

-Com sé que això no és un parany? -li digué ell-. Que no és altre elaborat truc per manipular-me perquè faci la vostra voluntat?

-No ho saps -Va admetre la Nyriss-. Però quina elecció tens?

Ella tenia raó.

-Quan marxem? -Va preguntar ell.

-Paciència, Lord Scourge -Va dir la Nyriss-. Ens portarà diversos dies abans que estiguem preparats per marxar. El viatge és llarg i hem d'estar segurs que l'Emperador no el descobreix. Viatjar a Nathema es castiga amb la mort.

-Es reunirà Sechel amb nosaltres?

-No. Això és només per als teus ulls.

L'Scourge va assentir, preguntant-se silenciosament si el conseller intentaria buscar venjança per l'interrogatori brutal.

-Ara ets part del meu cercle intern -li va assegurar la Nyriss-. En Sechel no s'atrevirà a fer-te mal. Encarrega't de les teves ferides -li va instruir ella, notant les cremades deixades per l'atac de raigs d'en Darth Xedrix-. Després torna a la teva habitació i descansa una mica.

Quan ell es va girar per anar-se'n, ella li va dirigir un altre dels seus somriures pertorbadors.

-Encara que podries voler dormir amb un ull obert. Només per si de cas.

Següent