Visió de Futur (i XLIII)

Anterior

CAPÍTOL 43

Quinze dies més tard, a la cambra de comandament secundari del Destructor Estel·lar Imperial Quimera, els convenis de pau entre l'Imperi i la Nova República van ser signats.

-Encara opino que tu hauries d'haver estat la d'allà, -es va queixar en Han mentre ell i la Leia miraven des del fons de la cambra mentre en Pellaeon i en Gàvrisom realitzaven la cerimònia enmig de la multitud de dignataris congregats. -Vas fer molt més que ell en això.

-Està bé, Han, -va dir la Leia, netejant-se dissimuladament una llàgrima de la comissura de l'ull. Pau. Després de tots aquests anys, després de tot el sacrifici, destrucció i mort. Finalment, tenien pau.

-Sí? – Va contraposar en Han sospitosament. -Llavors per què plores?

Ella li va somriure.

-Records, -va dir. -Només records.

Ell va trobar la seva mà i la va agafar reconfortantment.

-Alderaan? - li va preguntar en veu baixa.

-Alderaan, les Estrelles de la Mort. - Li va estrènyer la mà. -Tu.

-Almenys, és bo saber que estic entre els majors tres, -va dir, fent una mirada al voltant de la cambra. -Parlant de vells records, on està en Lando? Vaig creure que anava a ser aquí.

-Va canviar d'idea, -va dir la Leia. -Suposo que la Tendra no estava molt contenta amb ell per haver-se anat a Bastió amb tu sense ni tan sols explicar-l’hi. L'ha portat a comprar art a Celanon per fer les paus amb ella.

En Han va agitar el cap.

-Dones fortes, -va dir amb tristesa burleta. -Mai et deixen tranquil.

-Compte amb això, -li va advertir la Leia, clavant-li el colze al costat. -Sempre t'han agradat les dones fortes. Admet-ho.

-Bé, no sempre, -va dir en Han. –Bé, està bé, està bé. M'agraden les dones fortes.

-Què és això sobre les dones fortes? -Va preguntar la veu d’en Karrde des de l'altre costat d’en Han.

-Només una discussió familiar amistosa, -li va assegurar en Han. -Que bo veure't de nou, Karrde. Com és que no estàs allà amb la resta de la gent d'alta jerarquia?

-Probablement per la mateixa raó que tu, -va dir en Karrde. -No encaixo exactament en aquesta classe de grup.

-Això canviarà aviat, -li va assegurar la Leia. -Particularment ara que ets respectable i tot això. Com mons vas convèncer a Gàvrisom i a Bel Iblis sobre aquesta idea d'un servei d'Intel·ligència conjunt?

-De la mateixa manera que vaig convèncer a Pellaeon, -va dir en Karrde. -En realitat, simplement vaig assenyalar que la clau per a una pau estable i tranquil·la és que tots dos costats sàpiguen que l'altre no està tramant cap tipus de moviment en contra. Bastió no confia en la seva xarxa d'Intel·ligència, i Coruscant definitivament no confia en la seva.

Va arronsar les espatlles.

-Aquí és on entra una tercera part neutral, nosaltres, que no es compromet amb cap dels règims i ja està equipada per recol·lectar i manejar informació. Simplement ara estarem proporcionant-li als seus dos governs en lloc de compradors privats.

-Podria funcionar, suposo, -va convenir cautelosament en Han. -L'Agència de Naus i Serveis ha estat operant independentment durant anys sense tornar-se política, ni sota l'Imperi ni sota la Nova República. Podries ser capaç de fer-ho.

-M'agrada el fet que anem a rebre la mateixa informació sobre els nostres propis sistemes que li estaran donant a Bastió, -va dir la Leia. -Complementarà les dades que els Observadors ens estan enviant i ens ajudarà a seguir el rastre de què estan tramant els diversos sistemes i governs de sectors. Això ens hauria d'ajudar a descobrir problemes abans que es tornin massa grans per manejar-los.

-Sí, -va dir obscurament en Han. -Només perquè el Document de Caamas que en Luke i la Mara van portar va detenir moltes de les guerres de frecs no vol dir que no començaran de nou.

-No obstant això, sospito que veure com de fàcilment que les seves velles rivalitats van ser manipulades per Disra i en Flim, els ha fet més cautelosos, -va assenyalar la Leia. -Sé d’almenys vuit conflictes on ara els participants han sol·licitat mediació de Coruscant.

-També pot dependre una mica de com vagi el judici, -va dir en Karrde. -Em va sorprendre una mica que tants dels culpables encara estiguessin vius.

-Els bothans tendeixen a ser longeus, -va dir la Leia. -Estic segur que el grup s'està lamentant d'aquest fet.

A l'altre costat de la cambra, la Leia podria veure a Bel Iblis i a Ghent parlant ara amb en Pellaeon, en Ghent es veia extremadament incòmode per la seva inclusió en el que, a la seva ment, era companyia tan exaltada. Una mica darrere d'ells, Chewbacca estava actuant pacientment de pastor d'en Jacen, la Jaina, i l’Ànakin mentre els nens els hi explicaven excitats a Barkhimkh i dos noghri sobre de les seves aventures en aquesta última visita a Kashyyyk.

-A propòsit, et va dir en Luke on va trobar aquesta còpia del document? -va preguntar en Karrde. -Jo no vaig poder treure-li res a la Mara.

-No, tots dos ell i la Mara han estat molt callats al respecte, -va dir la Leia. –En Luke va dir que havien de pensar una mica abans de donar-nos cap detall. Gairebé segur que té alguna cosa a veure amb aquesta estranya nau espacial en què van tornar.

-M'imagino que hi ha una història interessant darrere de tot això, -va suggerir en Karrde.

La Leia va assentir.

-Estic segura que la sentirem eventualment.

En Han es va aclarir la gola.

-Parlant d’en Luke, -va dir, -i parlant de dones fortes-, va afegir, llançant-li una ganyota a la Leia, -com s’ho farà la teva organització per arreglar-s’ho sense la Mara?

-Tindrem alguns problemes, -va concedir en Karrde. -Després de tot, ella estava manejant una bona part de l'organització. Però ens ajustarem.

-A més, ja va aconseguir a algú nou per agafar el seu lloc, -la Leia no va poder resistir-se a afegir. –La Shada se li ha unit oficialment, ho havies sentit?

-Sí, ho vaig fer, -va dir en Han, donant-li a Karrde una mirada altament especulativa. -Saps, et vaig preguntar una vegada què caldria per aconseguir que t’unissis a la Nova República. Recordes? Em vas preguntar què havia fet falta perquè jo m’unís.

-Sí, ho recordo, -el va interrompre en Karrde, amb una atípica nota de torbació acolorant-li la veu. -Si us plau tingues en ment que no m'he unit a la Nova República. I la meva relació amb la Shada no és res per l'estil.

-Tampoc ho va ser la meva, -va dir cregut en Han, posant el braç al voltant de la Leia. -Està bé. Dóna-li temps.

-No passarà, -va insistir Karrde.

-Sí, -va dir en Han. -Ho sé.

       

***

En el pla de la nau, la sala es deia lloc de triangulació visual davanter, i s'usava per a les armes de punteria per línia visual en cas que algun enemic se les arreglés per desactivar l'equip principal de sensors.

Però per aquesta nit, almenys, s'havia tornat una galeria d'observació privada.

La Mara es va recolzar contra la fresca finestral de transpariacer, mirant fixament les estrelles. Pensant en l'abrupte gir que la seva vida acabava de prendre.

-Comprens, per descomptat, -va comentar en Luke quan es va acostar darrere d'ella amb les seves begudes, -que probablement tots s'estan preguntant on som.

-Deixa'ls que s’ho preguntin, -va dir la Mara, ensumant apreciativament l'aire sobre del gerro que ell li va lliurar. Els cortesans de la cort d’en Palpatine sempre havien estat obertament despectius de la xocolata calenta, considerant-la per sota de la dignitat d'una elit com ells. En Karrde i la seva gent, com els bons contrabandistes que eren, en general li giraven els seus nassos a totes les begudes sense alcohol.

Però la beguda encaixava perfectament amb el passat de noi granger d’en Luke. Li donava un sentiment de calidesa, evocant una sensació de comoditat, estabilitat i seguretat. Simples necessitats de les que ella s'havia perdut tant al llarg de la major part de la seva vida.

Va prendre un glop. I a més d'això, això simplement tenia bon gust.

-T'ha parlat la Leia sobre les noces? -va preguntar en Luke, xuclant del seu propi gerro mentre es recolzava contra el finestral enfrontant-la.

-Encara no-, va dir la Mara, fent una cara. -Suposo que voldrà alguna gran cerimònia ostentosa a l’estil Alderaanià Alt.

En Luke va somriure obertament.

-Que ho vulgui és probable. Que ho esperi, no.

-Que bé, -va dir la Mara. -Jo preferiria tenir alguna cosa tranquil·la, privada i digna. Sobretot digne, -va esmenar. -Amb els dignataris de la Nova República d'un costat i els contrabandistes d’en Karrde de l'altre, probablement necessitarem revisar a la recerca d'armes a la porta.

En Luke va riure entre dents.

-Pensarem en alguna cosa.

Ella el va mirar per sobre de la vora del seu gerro.

-Parlant de pensar en les coses, ja has decidit què faràs sobre l'acadèmia?

Ell va tornar el cap per mirar fora per la finestra.

-No puc simplement abandonar als estudiants que hi tinc, -va dir. -Això és segur. Estava pensant que potser podria convertir-la lentament en...eh, diguem una escola de pre-Jedi. Un lloc on els estudiants que comencen puguin obtenir els fonaments, potser aprenent dels estudiants majors, i fer una mica de pràctica entre si. Un cop hagin passat aquesta fase, tu i jo i altres instructors podríem completar el seu entrenament. Potser d'una manera més personal, de la manera en què en Ben i el Mestre Yoda em van entrenar a mi.

Va tornar a mirar-la.

-Això és, assumint que tu vulguis estar involucrada d’alguna manera amb l'entrenament.

Ella va arronsar les espatlles.

-No estic completament còmoda amb la idea, -va admetre. -Però ara sóc una Jedi, almenys, assumeixo que ho sóc, i fins que puguem incrementar les línies dels instructors suposo que ensenyar serà part del meu treball.- Ho va pensar una mica. -Almenys, ho serà una vegada que tingui una mica més del meu propi entrenament sota el cinturó.

-Entrenament privat, és clar.

-Hauria d’esperar-ho, -va dir. -No obstant això, abans que pugui fer això, necessitaré temps per deslligar-me amb gràcia de l'organització d’en Karrde. Tinc responsabilitats que he de transferir a altres persones, i no puc simplement abandonar-les.- Va somriure. -Responsabilitat i compromís, ja saps.

Hi va haver un parpelleig en les emocions d'ell.

-Sí, -va murmurar.

-Encara que fins i tot quan estigui a punt per començar a ensenyar crec que no voldré quedar-me a Yavin per fer-ho, -va continuar, estudiant-lo acuradament. -Potser els dos podríem viatjar al voltant de la Nova República amb els estudiants més avançats, ensenyant-los en el camí. D'aquesta manera estaríem disponibles per mitjançar i conciliar en conflictes d'emergència i totes aquestes coses que se suposa que els Jedi fan, mentre al mateix temps li donem als estudiants una provada de les situacions de la vida real.

-Això seria molt útil, -va dir en Luke. -Sé que jo mateix podria haver fet servir una mica d'això.

-Bé.- Ella el va mirar pensativament. -Ara digues-me el que t'està molestant.

-Què vols dir? -va preguntar ell cautelosament, els seus pensaments es van tancar sobre si mateixos.

-Oh, vinga, Luke, -va dir suaument. -He estat dins del teu cap i del teu cor. Ja no pots mantenir secrets amb mi. Alguna cosa et va colpejar quan vaig esmentar responsabilitat i compromís fa un minut. Què va ser?

Ell va sospirar, i ella va poder sentir com es rendia.

-Suposo que encara em queden alguns dubtes sobre per què voldries casar-te amb mi, -va dir vacil·lantment. -Vull dir, sé per què jo t'estimo i vull casar-me amb tu. És només que no sembla com si tu estiguessis guanyant tant d'això com jo.

La Mara va mirar fixament el líquid fosc del seu gerro.

-Podria assenyalar que el matrimoni no és un joc de pèrdues i guanys, -va dir. -Però suposo que això només seria desviar la pregunta.

Ella va respirar profund.

-El fet és, en Luke, que fins aquesta unió mental i emocional que vam tenir durant la batalla a la cambra de clonació d’en Thrawn, ni tan sols jo mateixa sabia què era el que volia. És clar, tenia amics i associats, però em tallava tan completament de qualsevol lligam emocional real que ni tan sols em vaig adonar de la part de la vida que m'estava perdent.

Va agitar el cap.

-Vull dir, mira, vaig plorar quan el Foc de Jade es va estavellar. Una nau, una cosa, i mentre vaig plorar per ella. Què diu això sobre les meves prioritats?

-Encara que no era només una cosa, -va murmurar en Luke. -Era la teva llibertat.

-És clar, -va dir la Mara. -Però això és part del punt. Representava la llibertat, però era la llibertat d'escapar de les altres persones si decidia que volia anar-me'n.

Ella va mirar a fora a les estrelles.

-De moltes maneres, encara estic tota tancada emocionalment. Tu, per altra banda, de vegades ets emocionalment tan obert que em torna boja. Això és el que necessito aprendre, i tu ets de qui vull aprendre.

Es va apropar a ell i li va agafar la mà.

-Però aquest només és una altra vegada el joc de pèrdues i guanys. El simple fet final és que aquest és el camí correcte per a nosaltres. Com aquest proverbi Qom Jha que Constructor Amb Enfiladisses ens va citar a les cavernes, aquell que deia que moltes enfiladisses entreteixides són més fortes que el mateix nombre usat per separat. Ens complementem perfectament, Luke, completament. De moltes maneres, som dues meitats d'un únic ésser.

-Ja sabia això, -va dir. -Suposo que només no estava segur que tu també ho sabessis.

-Ara sé pràcticament tot el que tu saps, -li va recordar la Mara. –La Faughn tenia raó, fem un bon equip. I només podem millorar en això. Dóna'ns uns anys, i els enemics de la Nova República estaran corrent a amagar-se com bojos.

-I aquests enemics definitivament hi seran, -va dir en Luke, asserenant-se mentre es tornava per mirar de nou a les estrelles distants pel finestral. -Aquest és el nostre futur, Maram allà fora en les Regions Desconegudes. Les nostres esperances i somnis; promeses i oportunitats; perills i enemics. I de moment, nosaltres som els que tenim la clau.

La Mara va assentir, apropant-se al seu costat i posant el braç al voltant d'ell.

-Haurem de decidir què fer amb aquesta apreciació general que l’R2 va copiar. Potser enviar naus sonda a fer una ullada a alguns dels mons que en Thrawn tenia llistats, només per veure el que hi ha.

-Sona raonable, -va dir en Luke. -O per nosaltres mateixos o sota l'auspici de la Nova República. I també hem de decidir què fer sobre la Mà d’en Thrawn.

-El meu vot és que els deixem fora d'això, -va dir la Mara. -Si no estan interessats a parlar amb nosaltres, l'últim que volem fer és intentar forçar l'assumpte.

-Què passa si en Parck decideix en canvi parlar amb Bastió? -va preguntar en Luke.

La Mara va agitar el cap.

-No crec que ho faci. Si encara no els ha contactat, ha de significar que va sentir els informes de notícies que els albiraments d’en Thrawn eren una farsa i va decidir tornar al seu perfil baix.

-També podria estar planejant com venir rere teu pel que li vas fer al seu hangar i a les seves naus, -li va advertir en Luke.

-No estic preocupada sobre això, -va dir la Mara. -Les naus mateixes indubtablement poden reemplaçar-les, i hauria d'estar agraït que el vaig aturar de donar-li la Mà d’en Thrawn a Disra i a Flim.

Va arronsar les espatlles.

-A més, en Fel em va convidar a què els hi donés el meu millor cop.

En Luke va somriure.

-Dubto que això hagi estat exactament el que tenia en ment.

-No sóc responsable del que el Baró Fel tingui en ment, -li va recordar la Mara. -De debò, crec que si fan alguna cosa serà intentar reclutar-me de nou.

-I, per descomptat, esperar que en Thrawn torni.

La Mara va pensar en el clon mort surant a la cambra inundada.

-Això podria prendre temps.

-És cert, -va dir en Luke. -No obstant això, suposo que fins i tot si es cansen d'esperar i contacten amb Bastió, ara tenim un tractat amb l'Imperi. Potser finalment tots ens dirigirem a desenvolupar aquestes regions junts.

La Mara va assentir.

-I a enfrontar-nos junts a qualsevol cosa que estigui allà fora. Això podria ser interessant.

En Luke va assentir en resposta, i durant alguns minuts van romandre presos dels braços mirant a les estrelles. Una quasi-visió va surar davant els ulls de la Mara, una visió del futur, del futur dels dos, i del que enfrontarien junts. Desafiaments, fills, amics, enemics, aliats, perills, alegries, penes, tot arremolinat-se en una mena de mosaic vivent que s'esvaïa en la distància. Una visió com ella mai havia vist abans.

Però naturalment, mai havia estat una Jedi abans. Segur que hi hauria desafiaments interessants per davant.

-Però aquest és el futur, -va murmurar en Luke, amb el seu càlid alè al costat de la seva cara. -Aquest és el present.

La Mara es va apartar una mica d'ell.

-I com a cap de l'Acadèmia Jedi i germà de l'Alta consellera Organa Solo hauries almenys de fer una aparició en la cerimònia. -Li va suggerir.

Ell li va donar una mirada de costat.

-Sí, això és just el que anava a dir, -va reconèixer. -Veig que portarà el seu temps acostumar-se a això.

-Encara ets a temps per penedir-te, -va assenyalar ella.

Ell li va fer un càlid petó.

-No hi ha cap possibilitat, -va dir. -Et veuré més tard.

Recolzant la seva gerra, es va dirigir cap a la porta.

-Espera un minut, -va dir la Mara, apartant-se del finestral i la seva breu i turmentant visió del futur. Com havia dit en Luke, aquest era el present. El futur s'ocuparia de si mateix.

-Jo aniré amb tu.

FI