Visió de Futur (XLII)

Anterior

CAPÍTOL 42

El fort so del torrent hi havia minvat ara a un suau onatge mentre l'aigua continuava enfilant lentament però ineludiblement pels costats de la cambra. Un so d'onatge que era puntuat rítmicament pels cops a l'aigua que feien els trossos de roca quan queien, mentre el sabre de llum d’en Luke tallava un clot cònic cada vegada més profund al cim del dom.

-Crec que estàs perdent el temps, -va dir la Mara quan el xipolleig que va fer en capbussar-se un tros particularment gran va fer ressò a través de la cambra. -No hi ha res més que roca sòlida allà.

-Crec que tens raó, -va concedir en Luke, movent el seu braç a un nou punt al voltant de les seves espatlles i intentant sostenir-lo una mica més a prop. Completament xops, els dos s'estaven estremint al fresc aire humit. -Estava esperant que poguéssim arribar fins a l'àrea del generador d'energia principal. Però suposo que si encara no l'hem trobat, no hi és.

-Està probablement vint metres darrere de nosaltres, -va dir ella, les seves dents tremolaven lleugerament. -Mai podrem obrir-nos camí fins a ell a temps. Et comencen a fer mal les orelles?

-Una mica, -va dir en Luke, reticentment apagant el seu sabre de llum i fent-ho tornar a la seva mà. Tallar a través del sostre seria la seva última millor idea. -L'aire aquí s'està comprimint. La pressió addicional hauria d'ajudar a retardar una mica l'entrada d'aigua.

-A més de posar-nos els ulls sortits. -La Mara va assenyalar amb el cap a la paret llunyana. -Creus que hi ha alguna oportunitat de què el cim de la cambra estigui per sobre del nivell del llac? Si és així, hauríem de poder excavar un camí horitzontalment.

-I si no ho està, ens ofegaríem a nosaltres mateixos molt més ràpid-, va assenyalar en Luke. -De qualsevol manera, no crec realment que estiguem prou alt.

-Jo tampoc ho crec, -va convenir lamentant la Mara, inclinant-se endavant per mirar més enllà d’en Luke a l’R2. -Quina llàstima que haguem perdut el datapad, podríem demanar-li a l’R2 que prengués algunes lectures de sensors. Encara podríem demanar-li, per descomptat, però no podríem entendre la resposta.

-Espera un minut, -va dir en Luke, una altra idea el va colpejar de sobte. -Què hi ha d'aquest passadís per on vam entrar primer? Podríem enviar a l’R2 allà amb el meu sabre de llum per engrandir-lo.

-No serveix. -La Mara va sacsejar el cap, el moviment va fer que uns flocs de cabell humit palmetegessin suaument a la galta d’en Luke. -Tota aquesta secció és mineral cortosis sòlid. Ho vaig verificar la primera vegada que la vam travessar.

En Luke va fer una ganyota.

-Ja vaig pensar que sonava massa fàcil.

-No ho fas sempre, -va dir la Mara, el lleuger sarcasme va sonar estrany com si vingués a través de dents que petaven. -Quina llàstima que no tinguem a mà un Jedi Fosc que puguem matar. Recordes aquesta gran explosió quan en C'baoth va morir?

-Sí, -va dir mecànicament en Luke, mirant al no-res. El Jedi clon dement Joruus C'baoth, reclutat per lluitar contra la Nova República pel Gran Almirall Thrawn.

Thrawn. Clon...

-Mara, em vas dir que el mineral cortosis no era estructuralment molt fort. Com de feble és?

-S'estava dividint en lamel·les sota les nostres botes mentre travessàvem el passatge, -va dir, llançant-li una mirada confosa. -A part d'això, no tinc la més remota idea. Per què?

En Luke va assenyalar amb el cap a la gran inundació sota d'ells.

-Tenim molta aigua aquí, i l'aigua no es comprimeix com l'aire. Si poguéssim crear una sacsejada prou forta aquí en aquesta cambra, l'ona de pressió hauria de viatjar tot el camí pel túnel fins al passadís. Si és prou forta, potser puguem esfondrar tota aquesta àrea.

-Sona genial, -va convenir la Mara. -Només hi ha un problema: com exactament creem aquesta gegantina sacsejada teva?

En Luke va prendre forces.

-Tallem a través d'aquesta barrera de transpariacer i inundem el nínxol de clonació.

-Oh, estrelles meves, -va murmurar la Mara; i fins i tot a través del seu esgotament mental en Luke va poder sentir la seva onada d'aprehensió atordida. -Luke aquest d'aquí és un generador de fusió Braxxon-Fipps 590. Si l’inundes d'aigua tindràs més sacsejada que amb la que sàpigues què fer.

-Ja sé que és arriscat, -va dir en Luke. -Però crec que és la nostra única oportunitat.- Deixant-la anar, fent una ganyota de dolor quan la roba humida d'ella li va raspar la pell, es va posar dempeus. -Espera aquí; Tornaré de seguida.

Ella va sospirar.

-No, -va dir, posant-se dempeus al seu costat i prenent-lo del braç. -Jo ho faré.

-Què dimonis et creus, -en Luke va grunyir. -És la meva idea boja. Jo ho faré.

-Està bé, -va dir ella, creuant els braços. -Digues-me com es fa un tall en creu de Paparak.

Ell va parpellejar.

-Un què?

-Un tall en creu de Paparak, -va repetir. -És una tècnica per debilitar una paret sota pressió perquè es col·lapsi un minut o alguna cosa així després que estiguis fora de perill fora de la proximitat. En Palpatine me la va ensenyar com a part del meu entrenament de sabotatge.

-Està bé, -va dir en Luke. -Llavors dóna'm un curs ràpid.

-Què, com un curs ràpid per tornar-se un Jedi? -va contraposar ella amb desdeny. -No és tan fàcil.

-Mara?

-A més-, va afegir ella en veu baixa, -quan qualsevol de nosaltres baixi i torni a pujar, l'altre l’haurà d’aixecar de tornada aquí fora del camí de l'explosió. No crec que jo pugui alçar-te tan lluny i tan ràpid. - Els seus llavis es van estrènyer breument. -I francament, no vull seure aquí a veure com fallo.

En Luke li va donar una mirada intensa. Però ella tenia raó, i tots dos ho sabien.

-Això és xantatge, saps.

-És sentit comú, -el va corregir. -La persona correcta per al treball, recordes? - Va somriure lleugerament. -O necessites un altre sermó sobre aquest tema?

-Passo, -va dir ell amb un sospir, passant les puntes dels dits per la galta d'ella. -Està bé, et portaré allà. Vés amb compte, està bé?

-No et preocupis, -va dir ella, respirant profund i traient el seu sabre de llum del cinturó. -Llesta.

Estirant-se a la Força, la va alçar per sobre de la barana i a través de la cambra fins a la paret de transpariacer. La ment d'ella va tocar la seva, els seus pensaments indicaven que estava a punt, i la va baixar l'aigua. Ella va prendre unes quantes respiracions profundes més, llavors es va doblar per la cintura i va ficar el cap sota de la superfície. I amb una sola puntada de les seves cames, se n'havia anat.

A l'altre costat del balcó, l’R2 gemegà nerviós.

-Ella estarà bé, -li va assegurar en Luke, agafant la barra de dalt mentre mirava ansiosament l'aigua agitada. Podia sentir els pensaments de la Mara mentre ella maniobrava de camí, d'un costat a un altre contra la paret, fent talls curts i deliberats amb el seu sabre de llum. Estirant-se més fort, podia sentir el canvi en el flux de la pell quan l'aigua va començar a traspuar a través de les escletxes.

I si el nivell de l'aigua allà dins pujava prou alt per arribar al generador abans que ella hagués acabat...

-Vinga, la Mara, vinga, -va murmurar a sota veu. -Ja n'hi ha prou, surt.

Va sentir el seu pensament negatiu; encara no estava conforme amb els talls a la paret. En Luke va reprimir la seva impaciència i temor, les cares de la Callista i la Gaeriel van surar davant seu. Fa només una setmana s'havia dit fermament que mai es podria permetre estimar la Mara, que tal intimitat i compromís el posarien inevitablement en perill.

I ara havia renegat d’aquesta determinació. I efectivament, com totes les altres, les seves accions o inaccions l'havien posat en perill mortal. Va sentir un parpelleig en les seves emocions, barrejant-se amb la por i el temor que s'alçaven estranguladorament dins d'ell.

I de sobte el cap d'ella va travessar la superfície.

-Llest, -va panteixar.

Ell la tenia en moviment fins i tot abans que la segona paraula hagués sortit de la seva boca, tirant cap a ell amb tota la velocitat que podia. La va fer passar per sobre de la barana i la va baixar sobre el seu estómac al pis del balcó, estirant-se protectorament sobre d'ella quan va aterrar.

-Com de tan aviat? -va preguntar, estenent-se a la Força per intentar crear un escut de baix nivell que els hi pogués proveir almenys una mínima barrera contra l'explosió imminent.

-Podria ser en qualsevol moment, -va contestar la Mara, amb la veu ofegada per la paret de roca que estava enfrontant. -I a propòsit, només per referència futura, mai li siguis indiferent a algú només perquè tens por que pugui sortir ferida en el procés. Especialment no a mi. Ho has entès?

En Luke va fer una ganyota de torbació.

-No se suposava que sentiries això.- Darrere d'ell, va sentir el sobtat cruixit i el rugit de l'aigua quan la paret de transpariacer es va ensorrar.

I amb una brillant flamarada que es va poder veure fins i tot amb els ulls tancats i premuts, el generador va explotar.

El so de la pròpia explosió va ser gairebé embussat, però el rugit de l'ona que es va abalançar per sobre d'ells ho va compensar de sobres. L'aigua va córrer i es va regirar per tot al seu voltant, aixecant-los fàcilment i sacsejant-los d'un costat a un altre entre la paret, el balcó, i la barana. En Luke es va aferrar fort a la Mara, desitjant tardanament que hagués pensat a lligar d'alguna manera a l’R2.

I llavors, tan de sobte com els havia colpejat, l'aigua revolta es va escórrer, deixant-los matxucats i mullats però a part d'això il·lesos. Sacsejant-se l'aigua dels ulls, en Luke es va aixecar recolzant-se en un braç i va mirar a la càmera.

I va contenir la respiració. Només un dels panells de llum de la cambra havia sobreviscut a l'explosió, però la seva feble llum podia distingir que el nivell de l'aigua estava baixant ràpidament.

-Mara, mira. Va funcionar.

-Seré kesselada, -va dir, escopint una mica d'aigua. -I ara què? Ens fiquem i seguim el corrent?

En Luke es va inclinar sobre la barana, intentant veure el túnel de sortida. Si encara no era ple fins al sostre...

Però ho estava.

-En realitat no és tan simple, -li va dir a la Mara. -Sí, el corrent hauria de portar-nos de tornada a les cavernes, però encara està l'assumpte de travessar el túnel i la sala subterrània.

-Per què simplement no esperem fins que el nivell baixi prou?

-No podem, -va dir en Luke. -No sé per què.

-Pressentiment Jedi, -va dir la Mara. -Llavors tornem als tràngols d'hibernació. Com de ràpid pots posar-me en un?

-Bastant ràpid, -li va dir. -Respira profund, i digues-me quina frase vols utilitzar per despertar-te.

-Una frase, correcte, -va dir ella, inhalant profundament, amb un ànim estranyament caut passant per la seva ment. -Està bé. A veure si pots manejar aquesta...

Ella la va dir, i ell va somriure.

-La tinc-, va dir, i es va estirar amb la Força.

Un minut més tard era ràpidament adormida en els seus braços.

-Vés primer, R2, -en Luke va dir al droide, alçant-lo amb la Força i passant-lo per sobre de la barana. -Estarem just darrere de tu.

El droide trinà, i llavors estava a l'aigua, el seu dom s'agitava sobre de les onades mentre ell passava la llum cap al túnel. Embolicant protectorament els braços al voltant de la Mara, en Luke va saltar darrere d'ell. El corrent els va agafar, empenyent-los darrere del droide que s'agitava surant mentre en Luke s'esforçava per mantenir els seus caps sobre de l'aigua. La paret i el sostre de l'arc d'entrada del túnel planaven per davant, i just abans que ho aconseguissin, en Luke va inhalar una respiració profunda i els va llançar a tots dos sota la superfície.

La resta del viatge va ser una confusió de velocitat atordida, sacsejades incessants de l'aigua, gairebé col·lisions amb les parets llises i la pedra aspra, ulls i pulmons adolorits. A través del seu mig tràngol, en Luke va ser vagament conscient d'on van deixar el túnel i van entrar a la cambra subterrània, va ser més agudament conscient d'on van travessar de cop el buit recentment engrandit a la paret i la barrera protectora de mineral cortosis mentre que la turbulència els llançava d'un costat a un altre contra la roca. El torrent els va arrossegar, retorçant-se i girant-se, a través de les cavernes i túnels per les que havien trobat el seu camí tan laboriosament fa uns dies amb Nen Dels Vents i els Qom Jha. A través de la seva lenta asfíxia, en Luke va decidir vagament que havia estat molt bé que haguessin tallat tantes de les estalactites i estalagmites com ho havien fet quan es van apropar...

Abruptament, es va despertar completament, mig submergit en l'aigua, amb el cap i el pit recolzats precàriament sobre una roca relliscosa, i amb els refilets frenètics de l’R2 a les orelles.

 -Està bé, correcte, -se les va arreglar per dir, agitant el cap per aclarir-se’l.

I de sobte es va posar rígid. La Mara se n'havia anat.

Va agitar el cap de nou, traient amb dits entumits i mig congelats la seva vara de llum, mentre buscava on aturar-se. La va trobar immediatament, l'aigua en la qual estava resultava que li arribava només fins a la cintura. Finalment va treure maldestrament la vara de llum i la va encendre.

Estava dret en una piscina just a la vora de l'últim dels rius subterranis que ell i la Mara havien passat durant el seu viatge a través de les cavernes. Cinc metres a la seva esquerra, el torrent que els havia portat aquí s'havia esvaït, deixant només un riu que ondulava serè pel seu camí.

I dos metres a la dreta, bressolada suaument per les onades a la piscina mentre flotava al costat de les roques escarpades, estava la Mara. Amb els ulls tancats, i els braços i cames flàccids. Com a la mort.

La imatge precisa que havia vist d'ella en aquesta visió Jedi a Tierfon.

I llavors estava al seu costat, aixecant el cap fora de l'aigua, mirant-li fixament a la cara amb una por sobtada. Si el tràngol no l'havia mantingut viva, si s’hagués colpejat contra alguna cosa dura prou fort per matar-la després que se li havia escapat.

Darrere d'ell, l’R2 va xiular amb impaciència.

-Correcte, -va convenir en Luke, tallat el seu sobtat pànic. Tot el que havia de fer per treure-la del tràngol era dir la frase clau que ella havia escollit, la frase que s'havia preguntat en veu alta si ell podia manejar. Gairebé com si hagués temut que no pogués...

Va respirar profund.

-T'estimo, Mara.

Els seus ulls es van obrir parpellejant, va parpellejar de nou per sacsejar l'aigua.

-Hola, -va dir, respirant feixugament mentre l’agafava del braç per posar-se dreta. -Veig que ho vam aconseguir.

-Sí, -va dir en Luke, prenent-la en els seus braços i abraçant-la fort, la seva tensió i por es van evaporar en una boirina de calma i alleujament absoluts. La visió havia passat, i la Mara l'havia sobreviscut.

I estaven junts de nou. Per sempre.

-Sí, -va murmurar la Mara. -Per sempre.

Va afluixar la seva agafada mútua, només lleugerament... i aturats junts en l'aigua freda, els seus llavis es van ajuntar en un petó.

Va semblar passar un temps molt llarg abans que la Mara s'apartés suaument de l'abraçada.

-No és que vulgui descoratjar això, -va dir, -però tots dos estem tremolant de fred, i encara estem a un llarg camí de casa. Per cert, on som?

-De nou al nostre riu subterrani, -li va dir en Luke, reticentment tornant la seva ment als assumptes pràctics.

-Ah.- Ella va mirar cap al rierol. -Què va passar amb la nostra inundació personal?

-Sembla haver acabat, -va dir en Luke. -O vam buidar completament el llac.

-El que és realment improbable.

-Correcte, -va dir en Luke. -O sinó s'ha aturat de nou d'alguna manera.

-Probablement més de la paret de la cambra es va ensorrar, -va dir la Mara, usant la mà per tirar enrere alguna cosa del cabell que se li havia quedat enganxat a la galta. -O sinó està bloquejat pel que queda de l'equip de clonació.

En Luke va assentir, ajudant-la a apartar-se fora del camí la resta del seu cabell.

-Que bo que no vam esperar més per fer la nostra sortida.

-És clar que sí, -va convenir la Mara. -Aquests pressentiments Jedi són pràctics. Hauràs d’ensenyar-me com tenir-los.

-Treballarem en això, -li va prometre en Luke, travessant cap a la vora de l'estany. -Crec que els Qom Jha van dir que aquest riu desembocava en una petita cascada.

-Sona bé, -va dir la Mara. -Anem a trobar-la.

        

***

Una altra onada d’Skipray Blastboats va passar disparada, apallissant al Tirànic amb foc làser. Darrere d'ells, dos dels creuers de guerra ishori s'havien ficat a la zona de mort i estaven escampant un enlluernador patró de més poderosos rajos turbolàser per la carena.

-Dos turbolàsers d'estribord destruïts més, -va cridar tens l'oficial de control de foc. -S'ha obert una bretxa a la cresta davantera, la tripulació l'està segellant.

-Entesos, -va dir en Nalgol, sentint que la seva veu tremolava amb una fúria frustrada i totalment impotent. Era impensable, impensable, que una flota de tres Destructors Estel·lars Imperials es trobés lluitant per la seva supervivència contra semblant xusma llastimosa d'alienígenes i amants d'alienígenes.

Però això era exactament el que estava passant. Simplement hi havia massa d'ells per seguir-los el rastre. Massa per lluitar-hi.

I malgrat tot l'orgull que tenia en la seva nau i la seva tripulació i el seu Imperi, en Nalgol era prou realista com per saber quan la lluita s'havia tornat desesperada.

-Contacti amb l’Obliterador i el Mà de Ferro, -va ordenar entre dents atapeïdes. -Retrocedir i retirada. Repeteixo: retrocedir i retirada.

 -Entesos, Capità, -va contestar l'oficial de comunicacions.

-En quina direcció, senyor? - va cridar el timoner.

-Un salt curt en qualsevol direcció.- En Nalgol mirà intensament pel finestral. -I després d'això, posin curs directament cap a Bastió. El Gran Almirall Thrawn necessita sentir d'això.

I clar que sentiria d'això, es va prometre silenciosament en Nalgol. És clar que sí. Ho sentiria tot sobre això.

          ***

La sortida de la cascada era considerablement menys atapeïda del que en Luke havia esperat, el forat possiblement havia estat engrandit per la inundació que acabava d'haver estat forçada a través d'ell. No hi havia cap suport per als peus al costat de la boca, però a la feble llum de les estrelles la Mara va descobrir un sortint que podria servir a uns cinc metres a l'esquerra. Usant la Força, en Luke va alçar primer a la Mara i llavors a l’R2 per sobre del buit. Llavors, una mica més temptativament, la Mara el va portar per unir-se amb ells.

-Alguna idea de quin costat de la fortalesa estem? -va preguntar ella, fent una ullada al voltant al paisatge fosc. -O de quant falta per l'alba?

-No, a les dues preguntes, -va dir en Luke, estirant-se amb la Força. No hi havia perill proper que pogués descobrir. -Probablement del costat llunyà, i probablement no més d'un parell d'hores.

-Serà millor que usem el temps per posar-nos a cobert, -va suggerir ella, mirant el penya-segat sobre d'ells. -No volem estar fora l'aire lliure quan en Parck enviï les seves patrulles de recerca.

-Només espero que no trobi la nau que vàrem prendre prestada, -va dir en Luke. -A part de tornar-li el seu accés ràpid a Bastió, ens faria perdre la nostra única manera de sortir d'aquí junts.

-Bé, si ho fa, tu i l’R2 només hauran d’agafar el teu ala-X i anar a per ajuda, -va dir la Mara.

-Vols dir que tu i l’R2 aniran, -fermament va dir en Luke. -I parlo seriosament, Mara. Aquesta vegada no hi haurà discussió.

Jedi Caminant Del Cel?

En Luke va alçar la vista. Aletejant per aterrar en una gran roca sobre d'ells hi havia una dotzena de formes fosques.

I el to i la ment d'un d'ells semblava molt familiar.

-Sí, -va dir. -Ets tu, Caçador Dels Vents?

Sóc jo, va confirmar el Qom Qae. El meu fill, Nen Dels Vents, informà a totes les niuades properes de la vostra presència aquesta nit. Hem estat vigilant pel teu retorn.

-Gràcies, -va dir en Luke. -Apreciem moltíssim els seus esforços. Poden mostrar-nos el camí a un lloc de refugi proper? Necessitem amagar-nos d'aquells a la Torre Alta fins que puguem tornar a la nostra nau.

Caçador Dels Vents arrissà les ales.

No hi ha necessitat de refugi, Jedi Caminant Del Cel, va dir. Nosaltres et portarem a la teva màquina voladora, com el meu fill i els seus companys ho van fer abans aquesta nit.

En Luke va arrufar les celles. Després de la forma ràpida i altiva en què Caçador Dels Vents els havia desautoritzat a ell i a la seva missió quan ell i l’R2 van aterrar en primer lloc, tal magnanimitat semblava sospitosament fora de personatge.

-Ets molt amable, -va dir acuradament. -Puc preguntar per què estàs disposat a prendre tals riscos per nosaltres?

Caçador Dels Vents arrissà les ales novament.

He parlat amb el regatejador d'aquesta niuada de Qom Jha, va dir. Menjador De Grimpadors de Foc ha estat d'acord d’ alliberar-te de la teva promesa d'ajudar-nos contra els amenaçadors, per tal que deixis immediatament el nostre món.

En Luke va sentir que li pujava la calor a la cara.

-En altres paraules, la nostra presència aquí s'ha tornat un risc per a vostès?

Nen Dels Vents ha dit que els amenaçadors no ens danyaran si no els molestem, va dir asprament Caçador Dels Vents. És amb aquesta finalitat que els demanem que se’n vagin.

-No hi ha res com ser apreciats. -va murmurar la Mara.

-Està bé, -va dir en Luke, tocant-li tranquil·litzadorament la mà i la ment. Recordant-li que, apartant la vergonya i fins i tot l'insult vetllat, aquest era de fet el resultat que ella havia dit que volia. En Parck i els txiss ara serien deixats sols, sense ser assetjats pels Qom Jha i Qom Qae, i lliures per enfocar totes les seves energies en el seu treball a les Regions Desconegudes.

-Bé, -va dir, i en Luke podia sentir la seva ressentida acceptació. -Però ell ja no és Nen Dels Vents. Després pel que ha passat, mereix tenir el seu propi nom.

De debò, va dir Caçador Dels Vents, donant-li una llarga i pensativa mirada. I quin nom suggereixes per a ell?

El que s'ha guanyat, va dir suaument.

-'Amic Dels Jedi'.

Caçador Dels Vents arrissà de nou les ales.

El consideraré. Però ara, partim. La nit envelleix, i desitjaran haver-se anat abans de la sortida del sol.

        

***

-L’estaré esperant, -estava dient en Flim quan en Karrde va envoltar l'arc d'entrada cap al pont de l’Implacable.

-Sí, -va dir en Pellaeon. -Jo també.

L'Almirall es va tornar mentre en Karrde caminava fins al seu costat. -Arriba tard, -va dir suaument en Pellaeon.

-Estava vigilant el turboascensor, -va explicar en Karrde. -Vaig pensar que en Flim i els seus socis podrien intentar portar una esquadra d’stormtroopers per ajudar al seu costat de la disputa.

-Podrien haver-ho fet, -va dir en Pellaeon. -Gràcies.

-No hi ha problema, -li va assegurar en Karrde, fent una mirada al voltant del pont. El clon del Major Tierce jeia immòbil a la coberta, la Shada estava de l'altre costat amb les altres dues Mistryl, l'estafador Flim estava esperant amb estudiada despreocupació just darrere de la passarel·la de comandament, i el Moff Disra estava una mica a un costat, aturat, tan apartat i fred i dignificat com un home que enfrontava la seva pròpia destrucció podia estar-ho. -A més, no sembla que la meva presència fos realment necessària.

-No, no per aquesta part, -va convenir en Pellaeon. -La seva amiga Shada és bastant impressionant. Suposo que no estaria interessada en una feina.

-Bé, ella està buscant una causa més alta a la qual servir, -li va dir en Karrde. -No obstant això, per ser perfectament honest, no crec que l'Imperi la sigui.

En Pellaeon va assentir.

-Potser puguem canviar això.

-Almirall Pellaeon? - va cridar una veu des de les trinxeres de tripulació. -Tinc al General Bel Iblis llest per parlar amb vostè ara.

-Gràcies. - En Pellaeon mirà a Karrde. -No s'escapi. Vull que parli amb vostè després.

-És clar.

L'Almirall va avançar per la passarel·la de comandament, passant en Flim sense donar-li una segona mirada. Llançant una última mirada a Disra, en Karrde va creuar fins on la Shada i l'altra Mistryl jove estaven ajudant a la dona gran a seure.

-Com està? -va preguntar.

-No tan malament com pensàvem-, va dir la Shada, palpant cautelosament la túnica socarrimada. -Gairebé va poder girar-se fora del camí del tret.

-Reflexos ben afinats.- Va assentir en Karrde. -Una vegada una Mistryl, sempre una Mistryl, suposo.

La dona gran el va mirar ominosament.

-Està molt ben informat, -va grunyir.

-Sobre moltes coses, -va convenir serenament en Karrde. -Entre elles, el fet que la Shada d'alguna manera sembla haver-se guanyat el seu disgust.

-I què, vostè creu que això ho compensa? -va exclamar desdenyosament la dona.

-No ho fa? -va contraposar en Karrde. -Si ella no hagués detingut en Tierce quan ho va fer, vostès dos haurien estat les següents a morir després d'en Pellaeon. Eren les amenaces més immediates per a ell.

Ella va esbufegar.

-Sóc una Mistryl, Talon Karrde. La meva vida és donada gustosament al servei del meu poble.

-De debò. - En Karrde va mirar la dona més jove. -Tu també consideres que la teva vida no val una mica de gratitud?

-Deixa la Karoly fora d'això, -va dir entre dents la dona gran. -Ella no té res a dir en l'assumpte.

-Ah, -va dir en Karrde. -Soldats sense veu ni opinió. Notablement similar a la filosofia dels stormtroopers imperials.

-La Karoly li va permetre a la Shada escapar una vegada abans, -va dir la dona, mirant-lo sorruda. -És afortunada de no haver estat castigada per això.

-Oh, sí, -va murmurar en Karrde. -Que afortunada.

Els ulls de la dona van centellejar.

-Si ja ha acabat.

-No ho he fet, -va dir en Karrde. -Clarament, no considera que les vides Mistryl valen res. Què hi ha de les reputacions Mistryl?

Els seus ulls es van estrènyer.

-Què vol dir?

En Karrde onejà la mà cap en Flim.

-Vostè estava a punt de fer una aliança amb aquesta gent. Estava a punt de ser entabanada per res més que xerrada manyosa, aire regirat, i un estafador que s'arrossegava per la brutícia del baix món. I no es molesti a negar-ho, una membre de les Onze no viatja fora d’Emberlene només per fer exercici.

Els ulls de la dona es van apartar de la seva mirada.

-L'assumpte encara estava sota discussió, -va murmurar.

-M'alegra sentir-ho, -va dir en Karrde. -Perquè fins i tot si la seva reputació no li importa, consideri el fet que lligar a les Mistryl amb un home venjatiu com el Moff Disra hauria significat. Quant de temps creu que hauria passat abans que es tornessin les seves Ordres de la Mort privades?

-Això mai hauria passat, -va interposar emfàticament la Karoly. -Mai ens hauríem enfonsat tan baix, ni tan sols sota un tractat.

La Shada es va regirar.

-Què va ser el que vas intentar impedir fer a la teulada del Complex Resinem? -va preguntar en veu baixa.

-Això va ser diferent, -va protestar la Karoly.

La Shada va agitar el cap.

-No. Perdonar i cooperar amb l'assassinat no és gens diferent a cometre’l tu mateixa.

-Ella té raó, -va dir en Karrde. -I una vegada que comencessin per aquest camí, hauria significat el final de les Mistryl. Haurien cremat darrere de vostès els seus arcs celestes a cada altre client potencial, i quan la bombolla de sabó d’en Flim es rebentés, com inevitablement ho faria, no hauria quedat res per a vosaltres.

-I amb la fi de les Mistryl hauria vingut el final definitiu d’Emberlene.

Va creuar els braços i va esperar... i després d'uns segons la dona gran va fer una ganyota.

-Què és el que vol?

-Vull que els equips caçadors Mistryl deixin de perseguir la Shada, -va dir. -Que qualsevol que sigui el seu al·legat crim contra vosaltres, sigui perdonat i la marca de mort aixecada.

La boca de la dona es va retorçar.

-Demana molt.

-Hem donat molt, -li va recordar en Karrde. -És un tracte?

Ella va vacil·lar, llavors va assentir reticentment.

-Molt bé. Però no serà reintegrada entre les Mistryl, ni ara, ni mai. I Emberlene sempre estarà tancat per a ella.

Va tornar els seus ulls ardents cap a la Shada.

-Des d'ara en endavant és una dona sense llar.

En Karrde va mirar la Shada. La seva cara estava tensa, els seus llavis fermament premuts. Però li va tornar la mirada fermament i va assentir.

-Està bé, -va dir. -Només haurem d'ocupar-nos de trobar-li una nova llar.

-Amb vostè? - Va esbufegar la dona. -Amb un contrabandista i venedor d'informació? Expliqui de nou com de baix pot caure una Mistryl.

No hi havia cap resposta a això. Però afortunadament, en Karrde no va haver de donar-ne una. Hi va haver un sobtat enrenou al seu costat, i llavors va ser suau però fermament empès a un costat per l'equip mèdic mentre es reunien al voltant de la dona ferida. Es va apartar del seu camí, canviant la seva atenció a l'equip de seguretat que havia arribat al mateix temps. Amb eficiència professional van escanejar en Flim i en Disra a la recerca d'armes ocultes, els van posar grillons a tots dos, i els van escortar al turboascensor del pont de popa.

Un altre grup, que els seguia per darrere, estava portant el cos d’en Tierce.

-Karrde?

Es va tornar per veure en Pellaeon tornant al llarg de la passarel·la de comandament cap a ell.

-He de creuar al Ventura Errant i parlar amb el General Bel Iblis, -va dir l'Almirall quan ho va aconseguir. -Però abans d'anar-me'n, volia discutir el preu de la informació sobre en Flim i d’en Tierce que vostè em va portar.

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Per una vegada a la vida, Almirall, no estic segur de què dir, -va admetre. -La Datacard em va ser lliurada com un regal. Em sembla una mica deshonest donar la volta i cobrar per ella.

-Ah. -En Pellaeon el va mirar especulativament. -Un regal d'aquests alienígenes de qui la nau els va fer perdre el reblert de l'ensurt als meus oficials de sensors a Bastió?

-D'un associat seu, -va dir en Karrde. -Realment no estic en llibertat de discutir els detalls.

-Ho entenc, -va dir en Pellaeon. -No obstant això, deixant de banda la seva ètica, que incidentalment trobada més encomiable, m'agradaria trobar una manera d'agrair-li amb quelcom més concret que només paraules.

-Veuré si se m’ocorre alguna cosa. -En Karrde va gesticular cap al Destructor Estel·lar visible pel finestral. -Mentrestant, puc preguntar què és el que va a discutir amb el general Bel Iblis?

Els ulls d’en Pellaeon es van estrènyer lleugerament. Però llavors va arronsar les espatlles.

-Encara és altament confidencial, per descomptat, -va dir. -Però coneixent-lo, probablement vostè ho sabrà bastant aviat de qualsevol manera. Estic proposant un tractat de pau entre l'Imperi i la Nova República. És temps que aquesta llarga guerra finalment acabi.

En Karrde va agitar el cap.

-Les coses que passen quan jo estic fora de contacte a les vores de l'espai conegut, -va dir filosòficament. -Si serveix d'alguna cosa, Almirall, coincideixo de tot cor amb la seva meta. I li desitjo sort.

-Gràcies, -va dir en Pellaeon. -Sigui lliure d'anar-se'n en qualsevol moment que vulgui, o permeti que la seva tripulació utilitzi qualsevol de les instal·lacions de l’Implacable que vulgui. I de nou, gràcies.

Es va allunyar cap al turboascensor. En Karrde el va mirar marxar, llavors va mirar de nou a la Shada. L'equip mèdic havia acabat el seu treball preliminar i estaven ajudant a la dona ferida a pujar a una llitera. La Shada les estava mirant a uns passos de distància, amb una expressió de dolor privat a la cara. Com algú que veia a l'últim membre de la família marxar de la casa.

I llavors, sense anunciar, una idea va venir surant a la ment d’en Karrde. Una mica més gran que ella mateixa, li havia dit a Car'das. Una cosa a la qual ella pogués aferrar-se i servir i creure-hi. Quelcom més honorable i noble que la vida d'un contrabandista del baix món.

Una cosa que fes una diferència...

-Almirall Pellaeon? -el va cridar, apressant-se de nou cap al pont de popa. -Almirall?

En Pellaeon s'havia aturat a la porta oberta del turboascensor.

-Sí?

-Em deixa acompanyar-lo al Ventura Errant, si m'ho permet, -va dir en Karrde, posant-se al seu costat. -Tinc una modesta proposta que m'agradaria fer-li.

        

***

La por final d’en Luke era que les armes de les torres de la Mà d’en Thrawn dels descobririen quan aixequessin la seva nau prestada del seu amagatall, forçant-lo a què la seva partida de la superfície de Nirauan fos una altra boja cursa contra la mort més. Però aparentment els txiss encara estaven tractant amb les conseqüències de la destrucció de l'hangar, sense que els quedés res d'atenció per dirigir cap a fora.

I així van pujar a l'espai sense cap desafiament, i amb el toc de la Mara a la palanca de l’hiperimpulsor les estrelles es van tornar línies estel·lars i es van esvair en el clapejat de l'hiperespai.

I per fi, estaven de camí a casa.

-Pròxima parada, Coruscant, -va dir en Luke amb un sospir, reclinant-se cansat al seient del copilot.

-Pròxima parada, la base de la Nova República més propera o un dels llocs d’en Karrde, -va dir la Mara. -No sé tu, però jo vull una dutxa, una mica de roba neta, i una mica de menjar que no siguin barres de racions.

-Bon punt, -va dir en Luke. -Tu sempre vas ser la pràctica, no?

-I tu sempre vas ser l'idealista, -va dir ella. -Ha de ser per això que treballem tan bé junts. Parlant de pràctic, recordes allà a la cambra de clonació quan l’R2 es va posar a grinyolar?

-Vols dir just abans que els droides sentinella apareguessin?

-Correcte. Mai vam esbrinar què va ser el que ho va fer reaccionar d'aquesta forma.

-Bé esbrinem-lo ara, -va dir en Luke, aixecant-se del seu seient i tornant-se cap al nínxol del droide on havien endollat ​​a l’R2 a l'ordinador de la nau. -Bé, R2, ja vas sentir a la dama. Què va ser el que vas trobar sobre les Regions Desconegudes que et va fer excitar tant?

L’R2 trinà, i les seves paraules van aparèixer a la pantalla de l'ordinador.

-Diu que no tenia res a veure amb les Regions Desconegudes, -va informar en Luke. -De les que, a propòsit, diu que no va aconseguir res més que una apreciació general.

-No vaig pensar que hauria tingut molt temps, -va dir lamentant la Mara. -No va estar connectat a l'ordinador ni a prop del temps suficient per a descarregar-ho tot.

-Bé, segur que no anem a tornar a aconseguir la resta ara, -va dir en Luke, recorrent les paraules que es desplaçaven. -Però hi va haver una cosa amb la que va ensopegar en un dels altres fitxers...

La Mara degué d'haver notat la seva sobtada perplexitat.

-Què passa? -va preguntar agudament.

-No m'ho puc creure, -va murmurar, encara llegint. -Mara, la va trobar. La va trobar.

-Meravellós. Què va trobar?

-Què més pot ser? -En Luke va alçar la vista cap a ella. -La còpia d’en Thrawn del Document de Caamas.

Següent