Revan (XVI)

Anterior

Capítol 16

L'Scourge no tenia desitjos de tornar a Nathema, però no va posar cap objecció quan la Nyriss va redirigir la seva llançadora de tornada a la superfície del planeta en persecució del vaixell de càrrega danyat. Havien de descobrir qui estava en aquesta nau, per què eren aquí i si encara estaven amb vida.

Aquesta s'havia estavellat en una del grapat de ciutats que puntejaven al planeta, deixant un rastre d'edificis danyats i barredores destrossades darrera seu. La mateixa nau encara semblava estar relativament intacta. Descansava incrustada contra la base d'un gratacels al final d'un carrer principal.

La Nyriss va dirigir la llançadora acuradament, alerta per tornar el foc mentre escanejava la nau enemiga.

-Hi ha algú viu allà dins? -Va preguntar l'Scourge.

En qualsevol altre lloc de la galàxia hauria estat capaç de sentir els supervivents a través de la Força. Aquí a Nathema, però, les repercussions de l'ombrívol ritual de l'Emperador encegaven les seves habilitats.

-Estic rebent lectures d'una forma de vida orgànica a bord -Va confirmar la Nyriss.

Va acostar la llançadora per aterrar a uns cinquanta metres de l'altra nau. No hi havia hagut cap mena de reacció de la nau enemiga mentre s'aproximaven.

-Registra l'interior -li va ordenar la Nyriss-. Jo esperaré aquí.

Desembarcant, l'Scourge li va donar la seva primera bona ullada a la nau. Era d'una forma inusual: plana i circular, com un disc. Es va aproximar amb molt de compte, amb el seu cor martellejant. Normalment utilitzava la Força perquè li advertís del perill potencial. Sense ella se sentia vulnerable i gairebé indefens. Era una sensació que definitivament no li agradava.

Estava a mig camí de la nau quan una altra idea se li va ocórrer. Què passa si la Nyriss simplement decidia enlairar en la seva llançadora i deixar-lo aquí? La idea el va deixar congelat durant un moment, fins que va comprendre que ridícula que era la idea. Si la Nyriss hagués volgut lliurar-se d'ell, podria haver-ho fet ja d'una dotzena de maneres diferents. No hi havia raó per abandonar-lo a Nathema. No després d'arriscar la seva pròpia vida per portar-li a ell aquí en primer lloc.

L'Scourge es va preparar i va continuar el seu avanç fins que va aconseguir arribar a la part de sota de l'estranya nau. Va empènyer el panell d'accés al casc i la rampa d'entrada va descendir lentament. No es va sorprendre de trobar-la desbloquejada. La majoria de les naus tenien anul·lacions d'emergència en els seus sistemes de seguretat en cas de col·lisió, per permetre que els treballadors de rescat entressin i ajudessin als ferits.

L'Scourge va activar el seu sabre làser. El brunzit i el xiuxiueig familiar de la fulla encenent-se va sonar feble i distant i la fulla carmesina va semblar esvair-se. Fins i tot la seva arma no era immune als efectes del planeta mort. Però ell sospitava que encara faria la feina si es trobava amb alguna resistència.

Va pujar per la rampa d'entrada i va entrar al casc de la nau. Va seguir el disseny circular, mirant breument a les habitacions d'emmagatzematge i en els jaços dels passatgers en la seva recerca de qui vulgui que estigués a bord. No va trobar res fins que va arribar a la cabina.

Amb el cinturó cordat a la cadira hi havia un humà mascle inconscient, o mort, vestit amb simples vestidures marrons. Semblava tenir uns quaranta anys estàndard. Era prim i alt, amb els cabells negres a l'altura de les espatlles i una incipient barba negra aspra en les seves galtes i la barbeta. La sang brollava d'un profund tall en el seu front i li cobria la cara. Durant la col·lisió alguna cosa que no estava subjecte devia haver-li colpejat.

Apropant-se més, l'Scourge va posar dos dits al lateral del coll de l'home, comprovant a la recerca del pols. Tot just havia registrat el feble batec de la vida quan la seva mirada va caure sobre l'empunyadura enganxada al cinturó de l'home: un sabre làser. Instintivament va intentar obrir-se amb la Força per aconseguir alguna sensació del poder de l'home, però només va sentir el buit de Nathema.

Agafant el sabre làser i penjant-se'l en el seu propi cinturó, va deixar anar l'home, se'l va tirar sobre l'espatlla i el va portar fora de la nau.

El pes de l'home inconscient feia que fos difícil moure's més ràpid que un pas enèrgic, però l'Scourge va accelerar el pas. Estava ansiós per deixar Nathema darrere seu i per sempre aquesta vegada. La Nyriss l'estava esperant a la llançadora, dreta just dins de la rampa d'entrada. L'Scourge va passar a grans passos al costat d'ella i va entrar a la nau, on ell va llançar l'home inconscient toscament sobre el sòl. Estava a punt d'esmentar el sabre làser, però la Nyriss parlar abans que ell tingués l'oportunitat.

-Conec aquest home -Va dir, amb la veu ombrívola-. El seu nom és Revan. És un Jedi i un espia de la República.

-Un espia de la República? -El cervell de l'Scourge va rebre les notícies i va saltar cap a la següent conclusió lògica. Si els Jedi saben que existim, vindran a per nosaltres. Intentaran acabar l'exterminació de la nostra espècie que van començar a la Gran Guerra hiperespacial!

-La nostra existència encara roman oculta -li va assegurar ella-. En Revan i un altre Jedi, un home anomenat Malak, van descobrir Dromund Kaas per accident. Van ser capturats abans que poguessin tornar i informar de les seves troballes a la República.

-Quan va passar tot això?

-Fa cinc anys. L'Emperador va sentenciar en Revan a mort.

-Llavors què està fent aquí?

-No ho sé -Va admetre la Nyriss-. Però no podria haver escapat de les masmorres de la ciutadella llevat que l'Emperador li ho permetés. És raonable que no estigués viu encara a menys que estigués treballant per a l'Emperador.

-Com és això possible? -Va replicar l'Scourge-. Els Jedi són els nostres enemics jurats.

La Nyriss no va respondre.

-Vigila'l de prop -Va dir ella, tornant al seient del pilot-. És poderós i extremadament perillós.

-Per què no el matem simplement?

-Encara no. No fins que sapiguem per què és aquí. El portarem de tornada a la meva fortalesa per interrogar-lo.

-Mai he interrogat a un Jedi -Va dir Scourge després d'un moment. Va somriure-. Estic ansiós per això.

En Revan no tenia ni idea d'on era quan va despertar, encara que era òbviament alguna mena de cel·la d'una presó. Estava sostingut per una cadira de metall fred. Les seves mans estaven lligades als braços i els seus turmells amarrats a les potes. De moment, estava sol.

La seva ment semblava lenta i maldestre i va saber que havia estat drogat. Era difícil concentrar-se. Era impossible concentrar els seus pensaments prou per utilitzar la Força. Va requerir tot el seu poder de voluntat simplement recordar els seus últims moments del Falcó de Banús estavellant-se a Nathema.

Va lluitar per avaluar la seva situació, però no podia penetrar la boirina de les drogues.

La porta de la seva cel·la va lliscar per obrir-se i dues figures van entrar, una masculina i una altra femenina. La imatge de la seva pell vermella va pessigar alguna cosa al seu cervell lent, però va portar diversos segons abans que pogués fer la connexió.

-Sith -Va xiuxiuejar, amb la gola seca i la veu ronca.

-Benvingut de nou, Revan -va dir la dona en bàsic.

Ell va mirar la seva cara malaltissa i arrugada, intentant i fallant a treure a la llum el seu nom.

-Et conec?

L'home sith alt al seu costat va allargar una mà i casualment li va donar una bufetada a mà tornada a la galta d'en Revan.

-No tenim temps per jugar a aquests jocs -Va dir.

La seva veu no estava enfadada ni era amenaçant. Estava calmada i completament com un fet.

En Revan va assaborir la sang. El cop li havia tallat l'interior de la boca. Va poder sentir la punxada de la ferida i la inflor del seu llavi. Aparentment les drogues utilitzades per entorpir la seva ment havien estat acuradament seleccionades de manera que no interferissin amb la sensació del dolor físic.

-No crec que això sigui un joc -Va dir la dona, aixecant una cella-. Crec que realment m'ha oblidat.

Es va inclinar per acostar-se al seu costat i li va dir a l'orella.

-Què t'ha passat, Revan? On vas anar? Per què vas tornar?

Quan ell no va respondre, ella va fer un pas enrere i va assentir. Llavors ella va agitar una mà i un droide interrogador (en Revan ni tan sols s'havia adonat d'ell surant darrere dels dos sith) va surar cap endavant i va estendre una agulla llarga i fina fins al seu coll.

Ell va arronsar-se davant el dolor quan l'agulla li va perforar la pell i llavors va cridar quan va descarregar un poderós esclat elèctric, calant foc als seus nervis.

L'home sith va agitar una mà i el droide interrogador es va retirar.

-Què li va passar al teu company? -preguntà-. En Malak?

-Jo el vaig matar -Va dir en Revan.

-Per què?

-És complicat.

L'expressió de l'home no va canviar, però la dona va somriure amb diversió, amb la seva expressió transformant els seus trets arrugats en els d'un crani somrient.

-Al final ens diràs tot el que volem saber -li va assegurar l'home.

-Potser -Va concedir en Revan-. Però faré que treballis per aconseguir-ho.

Després de quatre hores d'interrogar al presoner, la Nyriss li va ordenar a l'Scourge que es prengués un descans. El van deixar a la seva cel·la, lligat a la seva cadira, sense parlar cap d'ells fins que van estar fora al passadís i la porta de la seva cel·la es va haver tancat darrere d'ells.

-Quant més portarà trencar-lo? -Va preguntar la Nyriss.

L'Scourge va considerar la pregunta acuradament abans de respondre. Al principi del seu entrenament, havia mostrat un talent natural per a la tortura i l'interrogatori, habilitats que l'instructor havia animat durant els seus anys a l'Acadèmia. Era un expert en el camp. Sabia que treure-li informació a una font poc disposada es tractava de moltíssim més que només d'infligir dolor.

Aplica suficient càstig i tothom parlarà, però la majoria del que diran seran mentides enfarfollades desesperadament, evasives i mitges veritats. Sense cap manera de verificar la veracitat, la informació reunida per la tortura era sovint poc fiable i sovint no mereixien la pena.

La interrogació efectiva era un art i l'Scourge tenia una habilitat innata per distingir els fets de la ficció. Sabia quines preguntes fer i en quin ordre. Comprenia quan augmentar la intensitat i quan apartar-se. Sabia com utilitzar l'amenaça del dolor i la recompensa de la misericòrdia per controlar als seus subjectes.

Les seves tècniques avançades, combinades amb la seva habilitat per utilitzar el Costat Fosc, li permetia dominar ràpidament les ments febles. Els subjectes de voluntat forta eren un desafiament major, encara que al final sempre aconseguia resultats. Fins ara.

Interrogar el Jedi no havia resultat res excepte frustració i carrerons sense sortida. La seva voluntat era forta, com ho era el seu domini de la Força. Fins i tot drogat fins a la vora de la inconsciència era capaç d'utilitzar-la perquè l'ajudés a suportar el dolor i l'andanada implacable de preguntes. Però també hi havia alguna cosa més.

La Nyriss volia saber com havia escapat de les masmorres de la ciutadella. Volia saber de la seva relació amb l'Emperador. Volia saber per què havia tornat ell a Nathema. En tots aquests recomptes, l'Scourge havia tornat amb les mans buides. En Revan s'estava resistint a ell, cert, però en alguns moments gairebé semblava com si el propi Revan no ho sabés, com si la informació hagués estat esborrada de la seva ment.

-Podríem estar malgastant el nostre temps -Va admetre finalment-. La seva resistència al poder és alta, però ja estem en els límits del que un ésser humà pot suportar. Si pressiono més, ens arrisquem a matar-lo.

L'Scourge ho havia vist passar moltes vegades. Els interrogadors inexperts o massa ansiosos fàcilment podrien empènyer als seus subjectes massa lluny. En la seva ment aquest era l'error últim: no podies aconseguir respostes d'un cadàver.

Amb els subjectes difícils havies de ser pacient. Podia portar múltiples sessions durant múltiples dies aconseguir alguna cosa útil. Però fins i tot sabent això, l'Scourge no tenia moltes esperances en les seves opcions amb Revan.

-Podria interrogar-lo durant mesos, però la informació que voleu simplement no hi és.

-Això és desafortunat. -La Nyriss va emetre un sospir-. Tenia l'esperança de verificar la meva teoria.

-Quina teoria?

-L'Emperador té l'habilitat de dominar i esclavitzar les ments d'aquells que li serveixen -li va explicar ella-. És una de les raons per les quals ha governat durant tant de temps. Aquells que són transformats esdevenen zelotes fanàtics que viuen per servir. No són capaços de trair-lo. -Va mirar a la porta darrera de la qual havien deixat al Jedi-. Sospito que en lloc d'executar-lo com va proclamar públicament, l'Emperador el va convertir en una titella de la seva voluntat i el va enviar de tornada a la República per reunir informació.

-Si ha estat reunint informació de la República durant cinc anys, l'Emperador ha d'estar més a prop de llançar la seva invasió del que pensàvem -Va apuntar l'Scourge, alarmat pel poc que el seu boig governant ja havia estat d'exposar-se als Jedi.

La Nyriss negà amb el cap.

-L'Emperador és més pacient i curós que qualsevol altre ésser de la galàxia. Ha viscut durant gairebé mil anys. Podria viure durant deu mil més. No deixa res a l'atzar. Si cal, passarà dècades, potser fins i tot segles, preparant-se. No, encara tenim temps. I en Revan pot ser-nos encara d'utilitat.

-Com és això?

-Tu mateix ho vas dir: alguna cosa li ha passat a la seva ment. Els seus records s'han perdut, però així és el seu coneixement de l'Emperador i la seva lleialtat cap a l'Emperador. El que sigui que se li ha fet, li va alliberar del domini de l'Emperador. Si podem descobrir com va passar, podríem ser capaços d'utilitzar-ho per fer caure l'Emperador. Recorda que tots aquells que tenen accés directe a l'Emperador (la Veu de l'Emperador, la Mà de l'Emperador, els soldats a la Guàrdia Imperial) estan sota el seu encanteri. Trencar aquest encanteri, tornar als seus seguidors més lleials contra ell, és la nostra millor oportunitat de derrotar-lo i salvar l'Imperi del seu boig pla d'atacar la República.

»Necessitem a Revan viu de manera que puguem estudiar-lo -Va concloure ella-. És un recurs massa valuós per desprendre's d'ell.

El que ella deia tenia sentit, però l'Scourge sabia que seria molt més difícil i complicat del que ella feia que sonés.

-Podrien passar anys abans que comprenguéssiu el que li va passar -li va advertir ell.

-L'Emperador no és l'únic que pot ser pacient -Va replicar ella.

 Següent