Renaixement (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

En algun lloc entre la Dorsal Corelliana i el Sector Kathol, el destructor estel·lar Ventura Errant va abandonar l'hiperespai, va reorientar la seva impressionant i esmolada armadura i va reprendre l'hipervelocitat. Un observador no informat hauria disposat de menys d'un minut per preguntar que feia un destructor estel·lar en un lloc tan recòndit de l'espai i per què estava pintat de vermell.

En el profund de la panxa del destructor. L'Ànakin Solo va notar bruscament la transició, es va concentrar en qui era i en què estava fent. Es va col·locar ràpidament en el perfil prim amb la punta del seu sabre làser apuntant recta a la coberta, el front alineat i mirant al sostre. Amb dos cops de canell, va desviar un parell d'atordidors disparats des d'un remot que brunzia al seu voltant. Va baixar el seu sabre làser en idèntica posició darrere de la seva esquena per tallar la ràfega provinent d'un segon remot, després es va ajupir, la seva arma luminescent tornà bruscament a la guàrdia alta. Una tombarella li va permetre passar per sobre de la sobtada i coordinada ràfega de trets provinents de les dues esferes voladores. Per quan els seus peus van tocar la coberta, estava teixint un complex conjunt de bloquejos que van enviar els vermellosos trets atordidors xiulant contra les parets.

Estava concentrat i els seus ulls blaus espurnejaven com arcs elèctrics mentre els raigs ardents augmentaven la seva velocitat, la seva freqüència i el seu control en l'espai. Després d'uns minuts així, la suor enduria el seu pèl castany al crani i xopava la seva fosca indumentària Jedi, però cap dels dolorosos però encara no nocius atacs van aconseguir el seu objectiu.

Ja havia escalfat.

-Alto! -va ordenar.

Immediatament, les esferes van parar i es van mantenir quietes.

Va desactivar el seu sabre làser i se'l va penjar. D'una vitrina a la paret l'Ànakin va agafar un altre sabre, el va inspeccionar, va inhalar profundament diverses vegades i va calmar el seu accelerat pols. Hi havia quietud en el compartiment d'emmagatzematge que havia convertit en el seu lloc d'entrenament. Silenciós, apartat i blanc. Un variat trio d'androides el van saludar amb ulls impertorbables. Fins i tot el més ocasional observador podria adonar-se que havien estat confeccionats amb parts de recanvi. Tot i que el xassís central de cada un d'ells era el d'un tipus comú de treballador abellot. No semblaven especialment perillosos fins que un examinava el tipus d'artefactes d'aparença malvada que portaven a les mans, una acabada en alguna cosa esmolada, l'altra roma per escurar. S'assemblaven notablement a serps, una impressió augmentada pel fet que ondaven una vegada i una altra.

L'Ànakin va exhalar un altre respir i va saludar els androides amb un gest de cap.

-Comenceu la seqüència U -va dir.

Els androides van començar a moure's, les seves primes estructures s'agitaven amb esglaiadora velocitat; dos li flanquejaven i un altre avançava de front cap a ell. L'Ànakin va retrocedir i va bloquejar, va llançar i va estirar les cames per sota de l'androide que estava a la seva dreta. Els altres dos l'estaven atacant, un li clavava arponades al coll, l'altre es va tornar sobtadament flexible, agitant-se ràpidament al voltant dels creixents rebutjos cap a la seva esquena. L'Ànakin va fer un pas endavant uns centímetres i va sentir l'aire provinent de la ferotge fuetada que gairebé va colpejar la seva columna.

«Això és -va pensar-. Estic aprenent les possibilitats. El millor és utilitzar el moviment més petit possible per prevenir l'atac abans de rebre'l».

Va convertir un bloqueig alt en una resposta. L'androide, sobtadament massa a prop d'ell, va intentar retrocedir però es va aturar a l'instant. Es va desactivar quan l'arma de l'Ànakin va tocar el seu tors.

L'androide abatut estava apartat per llavors. I l'Ànakin es va trobar a si mateix donant voltes, mantenint-se fora de la seva guàrdia i en el seu camp de visió. Allò els mantenia allunyats. Probablement podria fer això sempre. D'aquella manera no guanyaria la batalla, va pensar, però així els marcava el ritme i els deixava intentar atacar-lo.

Un dels androides, sobtadament, li va escopir un doll de líquid. Va sacsejar el seu cos per evitar-ho, de nou permetent-se tan sols uns centímetres per esquivar-lo. En aquell mateix moment, l'altre androide va trencar la dinàmica i va saltar amb força.

L'Ànakin el va bloquejar, però el robot el va atrapar pel canell. Va sentir un dolorós i distintiu xoc elèctric. L'altre androide estava just darrere seu calculant un cop al crani de l'Ànakin.

En algun lloc una pistola làser va xiular i sobtadament l'androide no tenia ni la seva arma ni el braç que la subjectava.

-Alto! -va cridar l'Ànakin i es va apartar ràpidament mentre l'androide instantàniament alliberava la seva mà. Es va ajupir en una postura de lluita.

Un home de pèl fosc amb una pistola làser estava dret a la porta. Tenia un barba tenyida de plata i vestia vestidures verdes del mateix matís que els seus ulls. Sostenia la pistola làser de manera no amenaçadora, com si s'estigués rendint.

-Per què vas fer això? -va preguntar l'Ànakin intentant suprimir la ràbia que li enervaba-. Hi havia treballat molt en aquest androide.

-De res -va dir en Corran Horn, esgrimint la seva arma.

-Aquests androides estan entrenats. No m'haurien fet mal.

-Ah, no? Això que porten són amfibastons d'entrenament? Si et van assolir amb ells...

-No ho haurien fet. Estan programats per contenir els seus cops en el segon en què la seva arma toca la meva pell, i sí, són amfibastons d'entrenament, no són reals.

Els ulls d'en Corran es van obrir amb sorpresa.

-Com has aconseguit això? Per què el teu sabre làser no els talla?

-No és un sabre làser.

Veure l'expressió d'en Corran gairebé va merèixer el mal que havia patit l'androide.

-És només un camp de força amb forma d'espasa, un de feble -va explicar l'Ànakin-. No tallaria res, els elements que els meus androides tenen funcionen com amfibastons i es mouen igual que ells, però només escupen un líquid tenyit i provoquen un xoc quan t'arriben a donar, tan sols pesen un quilo més o menys.

-Suposo que després de tot m'he carregat al teu androide sense una bona raó -va dir en Corran.

La ràbia de l'Ànakin va ser dominada per complet. Era una cosa en el que havia estat treballant.

-Està bé, jo el vaig construir, puc arreglar-lo. El que més tinc és temps.

-És només curiositat -va dir en Corran, mirant els androides-. En Booster té un parell de duelistes d'elit emmagatzemats, per què no fas servir un d'ells per entrenar?

L'Ànakin va desactivar la seva arma i la va tornar a la vitrina.

-Els Duelistes d'elit no es mouen com guerrers yuuzhan vong. Els androides que jo he construït si.

-Em preguntava què t'havia mantingut ocupat durant les últimes setmanes.

L'Ànakin va inclinar el cap.

-No vull perdre el meu toc. Vas veure el que va passar. Al que tu vas disparar ja em tenia.

-Practicar està bé -va dir en Corran-. Tan sols desitjo que em mantinguis informat de què estàs fent. Podries haver-te estalviat un androide i jo una taquicàrdia.

-És cert, ho vaig oblidar -va dir l'Ànakin.

En Corran va inclinar de nou cap. Aquesta vegada els seus ulls semblaven més pensatius.

-No vas percebre que m'acostava, això no és bo, has d'aprendre a estendre la teva esfera de responsabilitat més enllà de la batalla immediata.

-Ja ho sé -va replicar l'Ànakin-. No estava usant la Força, estic entrenant per lluitar-hi sense.

-Dono per fet que és perquè els yuuzhan vong no es poden percebre en la Força.

L'Ànakin va assentir.

-Per descomptat, la Força és una eina meravellosa.

-La Força no és tan sols una eina, Ànakin -li va amonestar en Corran-. És molt més que això.

-Ja ho sé -va dir l'Ànakin una mica disgustat-. Però entre altres coses és una eina, i per combatre als yuuzhan vong no és l'adequada, no més que una hidroclau de femelles que faries servir per calibrar l'alimentació necessària d'un astromecànic.

En Corran va moure el cap amb escepticisme.

-Precisament no puc discutir-te aquesta asseveració, però no perquè no sigui errònia.

L'Ànakin va grunyir.

-Intenta-ho d'aquesta manera llavors. Tot l'entrenament Jedi té a veure amb la Força, fins i tot l'entrenament de combat. Sentir els cops i els trets de les pistoles làser abans que ocorrin, aquest tipus de coses. Empènyer als nostres enemics telequinèticament.

-Amb algunes excepcions -li va recordar secament en Corran.

-Correcte. Per això saps a què em refereixo. Què penses d'un Jedi que no pot guanyar un enfrontament sense recórrer a la telequinesis? Per no tenir aquest problema tu vas ser un membre de la seguretat corelliana molt abans que fossis un Jedi. Hauries de ser capaç de veure que la Força s'ha convertit en una crossa en la qual ens recolzem massa per a tot. Els yuuzhan vong posen de manifest això.

-Sones una mica com el teu germà. Estàs abandonant la Força?

Les celles de l'Ànakin es van arquejar.

-És clar que no, la faré servir quan funcioni. Quan m'assetjaven els yuuzhan vong a Yavin IV, vaig descobrir maneres d'usar la Força contra ells. Vaig buscar els forats a la Força al meu voltant. Vaig escoltar les veus de la jungla i vaig sentir la por d'aquelles criatures quan els guerrers yuuzhan vong els passaven a prop.

-I vas aprendre a sentir yuuzhan vong -va manifestar en Corran.

-No amb la Força. Amb el vidre lambent amb el qual vaig reconstruir el meu sabre làser.

-Com pots estar tan segur? Mai vaig pensar que els yuuzhan vong no existissin en la Força. Ho han de fer. Tot ho fa. Tan sols no sabem com descobrir-ho. Et vas compenetrar amb una peça de biotecnologia vong i ara pots sentir-los. Pots estar segur que has trobat realment on habiten a la Força?

-Potser vaig fer algun tipus d'unió mental, però si ho vaig fer crec que és més una translació d'una cosa a l'altra. No puc estar segur. Tot el que sé, és que puc usar-lo. Però si perdo el meu sabre làser o és destruït o el lambent mor vull poder seguir lluitant contra ells.

En Corran va posar la seva mà a l'espatlla de l'Ànakin.

-Ànakin, entenc que has passat per molt. Els yuuzhan vong han arrabassat molt del que t'era valuós. Sempre t'estaré agraït pel que vas fer pels meus fills i per això t'estic dient això com un amic. Necessites controlar les emocions. No et pots permetre odiar.

L'Ànakin va agitar el seu cap.

-No odio als yuuzhan vong, Corran. El meu temps amb ells em va ajudar a entendre'ls. Més que mai, crec que han de ser detinguts, però et prometo que no els odio, puc lluitar amb ells sense ràbia.

-Espero que això que dius sigui cert, però la ràbia és una artista del canvi ràpid i una tramposa. Més sovint que una altra cosa, no veus d'on prové.

-Gràcies -va dir l'Ànakin-. Agraeixo l'advertència.

En Corran de nou va semblar lleugerament escèptic. Després es va acostar als androides.

-Aquests androides van ser una bona idea, em faria feliç ajudar a reparar aquest.

-Està bé. Com ja vaig dir, disposo de tot el temps del món.

En Corran va somriure.

-Estàs passant una petita febre de coberta?

-Estic a punt per tornar allà fora, si és al que et refereixes, però la Tahiri segueix necessitant-me.

-Ets un bon amic per a ella, l'Ànakin.

-No ho he estat. Tracto de ser-ho.

-La Tahiri no superarà la seva terrible experiència en uns mesos. Necessita més temps. Crec que ho entendrà si has de marxar.

L'Ànakin va apartar la seva mirada de la d'en Corran.

-Li he promès que em quedaria un temps i això és el que faré. Però és dur, sabent el que està passant allà fora. Sabent que els meus amics i familiars estan lluitant mentre jo em quedo aquí sense fer res.

-Però no és que no estiguis fent res, tu mateix ho acabes de dir, encara ets una part de l'esforç defensiu. Protegir els estudiants Jedi és important. Anar saltant aleatòriament al voltant de la galàxia és probablement el més segur que podem fer, però no sabem quan els yuuzhan vong o algun dels seus seguidors ens posaran a prova. Si ho fan, necessitarem a tots aquells dels que puguem disposar.

-Això espero, tan sols estic tan impacient...

-Ho estàs -va assentir en Corran-. He notat que has estat irritable. Era per això que t'estava buscant, de fet.

-Sí? Per què?

-Necessitem subministraments. Òbviament si volem mantenir en secret la nostra nació no podem usar l'únic destructor estel·lar vermell de la galàxia en un sistema inhabitat. Així que anava a agafar un dels transports i vaig pensar que t'agradaria anar-hi. Tant de bo sigui un viatge avorrit, però...

-Sí -va dir l'Ànakin-. Ho faré.

-Bé. Podria portar un copilot. Et veuré a la zona d'embarcament pel matí. Després de dinar?

-Fantàstic. Gràcies, Corran.

-No hi ha problema. Et veuré llavors.

 Següent