Renaixement (I)

Anterior

PRIMERA PART

LLINDAR

CAPÍTOL 1

-Has tingut pitjors idees, Luke -va admetre la Mara Jade Skywalker a contracor. Va inclinar cap enrere el seu cap, de manera que el sol acariciava la seva cara i el seu cabell d'un daurat vermell profund deixava un rastre evanescent darrere seu. En aquella postura, amb els ulls tancats, emmarcada per la línia blava del mar, la seva bellesa va oprimir la gola d'en Luke durant uns instants.

Els verds ulls de la Mara es van obrir. Ella el va mirar amb certa tendresa abans d'adoptar una expressió cínica arquejant la cella.

-Una altra vegada et vas a posar paternalista amb mi?

-No -va dir suaument-. Tan sols pensava en com de ridículament afortunat que sóc.

-Ei! Jo sóc la de les alteracions hormonals. No estaràs intentant entabanar-me, oi? -ella li va agafar la mà i la va prémer-. Vinga -va dir-. Caminem una mica més.

-Estàs segura que podràs?

-Què vols, portar-me en braços? Per descomptat que puc. Estic embarassada, no invàlida. Creus que seria millor per al nostre fill si em passo tot el dia estirada per aquí xuclant oorp?

-Tan sols vaig pensar que volies relaxar-te.

-Per descomptat. I això és relaxant. Nosaltres, sols, en una bella illa. Bé, en alguna cosa semblant a una illa. Vinga.

La sorra cremava sota els peus descalços d'en Luke. S'havia mostrat reticent a caminar sense sabates, però la Mara va insistir que això és el que un fa quan és a la platja. Va trobar, per a la seva sorpresa, que allò li va recordar agradablement la seva infància a Tatooine. En aquell temps, en la relativa frescor de les primeres hores de la tarda (en una d'aquestes rares èpoques en què tots dos sols flamejants estan a punt d'amagar-se) es treia les sabates i sentia la sorra encara calenta entre els dits dels seus peus. Per descomptat, quan l'oncle Owen no mirava, perquè el vell s'hagués posat a explicar, en primer lloc, per què eren les sabates i també coses sobre la valuosa humitat que en Luke perdia malgrat les seves soles.

Durant un moment, gairebé va poder sentir la veu del seu oncle i olorar el guisat giju de la seva tia Beru. Va sentir la necessitat de tornar a calçar-se.

L'Owen i la Beru Lars havien estat les primeres víctimes personals a la batalla d'en Luke Skywalker contra l'Imperi. Es preguntava si ells van saber per què morien.

Els trobava a faltar. Potser l'Ànakin Skywalker hagués estat el seu pare, però els Lars eren la seva família.

-Em pregunto com els anirà al Han i la Leia -va dir la Mara en veu alta, interrompent el seu somni.

-Estic segur que estan bé. Tan sols han passat alguns dies.

-Creus que va fer bé en Jacen d'anar amb ells?

-Per què no? Ja s'ha provat a si mateix la seva capacitat i són els seus pares. A més, amb mitja galàxia seguint-lo és millor que romangui en moviment.

-Bé. Només pensava si això empitjoraria les coses per a la Jaina. És dur per a ella, estar sense fer res, sabent que el seu germà està fora lliurant la batalla.

-Ja ho sé. Però l'Esquadró Murri probablement la cridarà molt aviat.

-Segur -va explicar la Mara-. Segur que ho faran -el dubte va sonar en la seva veu.

-No ho creus així? -va preguntar en Luke.

-No. Penso que els agradaria que així fos, però just ara, el seu entrenament Jedi fa d'ella un problema polític.

-Quan es van preocupar alguna vegada els Murris per la política? Algú t'ho ha dit?

-No de manera expressa, però escolto coses, i estic entrenada per llegir entre línies. Espero estar equivocada. Pel bé de la Jaina!

Els seus sentiments van conduir al Luke a solcar la Força per intentar infondre harmonia a la intuïció de la Mara.

-Mara, amor meu -va dir en Luke-, mentrestant, et creuré quan diguis que agafar paràsits en una platja estranya és relaxant.

-Això no té sentit. Aquesta sorra és tan estèril com un laboratori aïllat. És perfectament segur caminar descalç. I t'agrada el que estàs sentint mentre camines.

-Si tu ho dius. Però prohibeixo més xerrades sobre política, els Jedi, la guerra, els yuuzhan vong o qualsevol altra cosa semblant. Som aquí fora per relaxar-nos i oblidar-nos de tot almenys per un dia. Només un dia.

La Mara va aclucar els ulls cap a ell.

-Ets l'únic que pensa que l'univers sencer es col·lapsarà a menys que estiguis aquí per mantenir-lo en moviment.

-Jo no estic embarassat.

-Digues alguna cosa així una altra vegada i faré que vulguis estar-ho -va dir moixa-. I a més, si ens decidim a fer-ho de nou, serà el teu torn.

-Jugarem al sàbacc per a això -va respondre en Luke intentant mantenir les bones formes sense aconseguir-ho. Ell la va besar i ella li va tornar el petó amb força.

Van continuar caminant al llarg de la platja, passant per un laberíntic llit ple de slii, tot eren arrels retorçades i gegants fulles translúcides. Les ones començaven a colpejar contra la platja com no ho havien fet abans, el que significava que estaven a la part sortint de la «illa».

Realment no era una illa, és clar, sinó un parc artificial curosament decorat. Una massa flotant de cèl·lules de polímer farcides de gas inert. Uns centenars d'elles solcaven el mar artificial occidental de Coruscant. Van ser construïts per rics comerciants durant els grandiosos i puixants anys de la Vella República. L'Emperador havia desprestigiat tal frivolitat i la majoria d'ells havien estat en molls durant dècades, caient en desús i deteriorant-se. Molts d'ells estaven encara en prou bon estat per restaurar-los i, a la joventut de la Nova República, alguns homes de negocis avesats van comprar-ne alguns i els van convertir en pròspers negocis. Una d'aquestes persones, com era d'esperar, havia estat Lando Calrissian, un amic d'en Luke. Ell va oferir a aquest que usés la nau sempre que volgués. En Luke s'havia pres un temps abans d'acceptar l'oferta i s'alegrava d'haver-ho fet.

La Mara semblava estar gaudint. Però ella tenia raó. Amb tot el que estava passant era difícil pensar que allò no era un malbaratament de temps.

Hi ha alguns sentiments en què no es pot confiar. La Mara mostrava el seu ventre gloriosament arrodonit al voltant del seu fill i patia tots els malestars físics que les dones pateixen en el seu estat. Res del seu entrenament com assassina, contrabandista o mestra Jedi l'havia preparat per a la seva compromesa situació i deixant de banda el seu obvi amor pel seu fill nonat, en Luke sabia que la debilitat física feia efecte en la Mara. El seu comentari sobre la Jaina podria haver estat sobre ella mateixa.

També tenien altres preocupacions i un paradís de butxaca no semblava que anés a ajudar-los a oblidar però almenys podrien respirar profundament un parell de vegades i actuar com si estiguessin a certa distància, en un món inhabitat, en comptes d'en el moll del major desastre possible des que l'Imperi va ser derrotat.

No, esborreu això. L'Imperi havia amenaçat amb extingir la llibertat, amb portar el Costat Fosc de la Força i estendre-la. L'enemic al qual s'enfrontaven ara, amenaçava amb l'extinció en un sentit molt més literal i sinistre.

Per això en Luke caminava amb la seva dona mentre queia la tarda, fent com que no pensava en aquestes coses, tot i sabent que ella podia sentir en què estava pensant ell de totes maneres.

-Com li direm? -va preguntar per fi la Mara.

El sol s'havia esvaït a l'horitzó, i ara Coruscant començava a fer miques la il·lusió d'una prístina natura. Els molls al lluny brillaven com una massa sòlida i el cel es mantenia vermell a l'horitzó. Només la foscor propera va fer semblar el cel de la nit al de la majoria dels planetes sense lluna, però fins i tot allà hi havia un brodat barroc de llums. Aerocotxes i naus estel·lars seguien els seus respectius i acuradament assignats camins. Uns anant a casa i altres deixant-la, la majoria viatjant de port en port.

Un milió de petites llums, cadascuna amb una història, cadascuna amb espurna de significat en la Força que fluïa d'elles, al voltant d'elles, a través d'elles.

No hi ha il·lusions aquí. Tot era natural. Tot era bellesa si tenies uns ulls desitjant veure-la.

-No sé -sospirà-. Ni tan sols sé per on començar.

-Només és un nom -va dir ella.

-Podries pensar-ho. Però tothom sembla creure que és important. Des que vam fer pública la notícia, no et creuries tots els suggeriments he rebut, ni en quins estranyíssims llocs.

La Mara es va aturar i la seva cara va reflectir un sobtat i profund estat d'estupefacció.

-Estàs espantat -va dir.

Ell va assentir.

-Suposo que ho estic. Suposo que no penso que sigui només un nom, no quan es tracta de gent com nosaltres. Mira a l'Ànakin. La Leia li va posar aquest nom pel nostre pare. Un gest a la persona que es va convertir en Darth Vader, com un reconeixement que havia superat el Costat Fosc i havia mort com un bon home. Va ser la seva reconciliació amb ell, i un senyal per a la galàxia que podria curar les cicatrius de la guerra. Així vam poder perdonar i seguir endavant. Però per a l'Ànakin ha estat una prova. Quan era petit, sempre va témer que podria seguir el mateix camí fosc del seu avi. Era només un nom, però va ser una veritable càrrega que portar sobre les seves espatlles.

-Per això admiro la teva germana, és una política i pensa com a tal. Això era bo per a la galàxia, però no tant per als seus fills.

-Exactament -va dir en Luke de mala gana-. I tant si ens agrada com si no, Mara, a causa de qui som, els nostres fills heretaran part de la nostra càrrega. Tan sols m'espanta afegir un pes addicional a les seves espatlles. Suposa que li dic Obi-Wan com una salutació al meu vell Mestre. Pensarà ell que vull que creixi com un Jedi? Pensarà que ha de viure per aconseguir la reputació d'en Ben? Pensarà que les seves eleccions vitals estan condicionades per endavant?

-Veig que has pensat molt en això.

-Suposo qe sí.

-Mira què ràpid tornem a les coses de les que se suposa que no anàvem a parlar.

-Ei, és cert.

-Luke, això és el que som -va dir la Mara acariciant-li l'espatlla lleugerament-. No podem negar-ho, ni tan sols estant sols en una illa.

Va enfonsar el seu peu en les onades que trencaven a la platja. En Luke va tancar els seus ulls i va sentir el vent a la cara.

-Potser no -va admetre.

-I què? -va preguntar la Mara mentre amb una puntada de peu enjogassadament es treia una mica d'aigua dels baixos dels seus pantalons. Però després va tornar a posar-se seriosa. Vull dir-te una cosa molt important, ara, abans que passi un altre segon -li va informar.

-De què es tracta?

-Estic realment famolenca, famolenca de veritat. Si no menjo una cosa ara mateix vaig a assaonar-te en l'aigua del mar i a engolir-te.

-Et portaries una decepció -va dir en Luke-, és aigua fresca; vinga, el pavelló no està lluny, ens deu estar esperant el menjar.

* * *

En Luke i la Mara van menjar a l'aire lliure, en una taula de marbre groc polit de Selònia. Mentre les flors al seu voltant es fimbraven en una tranquil·la dansa i alliberaven aromes que completaven l'acaronadora música. En Luke es va sentir ridículament mimat i una mica culpable, però es va deixar portar i es va relaxar d'alguna manera en aquell ambient.

Però l'instant de relax es va trencar quan l'androide de protocol del pavelló els va interrompre.

-Mestre Skywalker -va dir -un aerocotxe s'està aproximant i sol·licita permís per travessar el perímetre de seguretat.

-Tens el senyal?

-Sí, senyor.

-Transfereix-lo a l'holoestació de la taula.

-Com vulgui, senyor.

L'holograma de la cara d'un home va aparèixer entre les restes dels seus sopars. Era humà, molt alt i de port aristocràtic.

-Kenth Hamner -va dir en Luke. Una sensació premonitòria li va estarrufar el cabell-. A què tenim aquest plaer?

El coronel retirat va somriure de manera gairebé imperceptible.

-Res important, tan sols una visita d'un vell amic. Puc entrar?

Malgrat el que les seves paraules deien, la seva expressió, d'alguna manera, suggeria alguna cosa completament diferent.

-D'acord, connecta't a l'ordinador de la nau i ell et conduirà al lloc apropiat. Espero que t'agradi el nylog a la graella.

-És un dels meus favorits. Et veig de seguida.

Alguns moments després, en Hamner va aparèixer per un dels camins que conduïen al pavelló acompanyat d'un androide.

-Vosaltres dos em feu sentir com si fos jove una altra vegada -va dir en Hamner, somrient i mirant-los de dalt a baix.

-No som tan joves, i tu no ets tan vell -va replicar la Mara.

En Hamner li va oferir una curta reverència.

-Mara, segueixes tan adorable com sempre. I les meves més sinceres felicitacions per al que ve en camí.

-Gràcies, Kenth -li retornà la Mara graciosament.

-Pren seient -va dir en Luke-. Faig que l'androide et porti alguna cosa?

-Un glop d'alguna beguda lleugerament estimulant potser? Sorprèn-me.

En Luke va enviar a l'androide amb instruccions i després l'hi va donar a Hamner, que ja s'havia assegut.

-No has vingut només a felicitar-nos, no?

En Hamner va inclinar el cap tristament.

-No, vinc a donar-vos un petit avís. En Borsk Fey'lya ha aconseguit assegurar una ordre d'arrest contra vosaltres. L'ordre serà notificada en les pròximes sis hores a partir d'aquest precís moment.

 Següent