Revan (XVIII)

Anterior

Capítol 18

La Meetra no sabia què esperar quan el Falcó de Banús va sortir de l'hiperespai i va començar a aproximar-se cap a Nathema. T3-M4 li havia dit que el planeta estava desert, però el petit droide no havia trobat una causa aparent de l'extinció en massa. Mentre que explorava la superfície durant la seva última visita, havia fet proves que confirmaven que l'ambient estava lliure de toxines i radiació. Més enllà d'això, tot era especulació.

Quan la nau es va acostar més al planeta marró i brut ella va sentir una creixent sensació d'incomoditat i malestar. En certa manera li recordava a Malachor V. La pèrdua de vides massiva i instantània en aquest planeta condemnat havia creat una ferida en la Força. L'activació del generador de massa-ombra havia aniquilat a dos exèrcits, fent trossos els vincles de la Força que connectaven a totes les coses vivents.

La Meetra havia estat prou a prop com per sentir l'ona expansiva. Per sobreviure a ella, s'havia desconnectat de la Força, protegint la seva psique contra els horrors del que havia alliberat. Havien passat molts anys abans que recuperés la seva connexió amb la Força, però al final, sobreviure al trauma de Malachor V li havia donat la fortalesa per derrotar Darth Traya i els seus seguidors.

Al principi va assumir que alguna tragèdia similar havia ocorregut a Nathema. Una superarma capaç d'acabar amb un planeta sencer deixaria un ressò emmascarat de mort i foscor. Quan el Falcó de Banús va descendir a través de l'atmosfera, però, ella va comprendre que aquesta sensació era marcadament diferent.

Li va portar uns quants segons trobar-los, amb la seva ment analitzant el problema fins i tot mentre les seves mans feien automàticament els ajustos necessaris per portar la nau cap a un aterratge prop de les coordenades que T3 li havia donat.

Els successos de Malachor havien deixat una marca en la Força. Una ferida que no curaria. Aquí, però, la Força simplement havia... desaparegut. Era com si algú l'hagués arrencat, deixant només un lloc buit al seu lloc.

El seu malestar va créixer quan la nau es va acostar més a la superfície. Aquest planeta era antinatural i la reacció instintiva del seu cos va ser d'indisposició i revulsió. Va mirar T3 que es movia ansiosament prop d'ella a la cabina, però el droide no semblava afectat. La seva falta de reacció merament reforçava la naturalesa del propi sofriment d'ella. Com a droide, T3 no podia sentir la Força i no es donaria compte de si aquesta desapareixia de sobte.

A través del finestral de la cabina, la Meetra va veure un camí de destrucció que serpentejava a través de la ciutat de sota: les restes de la col·lisió de l'aterratge d'en Revan. Un enorme tros de permacret s'havia arrencat d'un gratacels pel costat d'estribord de la nau en passar. El paviment del carrer i una passarel·la de sota s'havien trencat quan la nau havia botat i patinat pel carrer principal. Les restes abonyegades dels cotxes flotants i de les barredores traçaven una línia irregular pel carrer avall, amb els vehicles aixafats pel pas de la nau estel·lar molt més gran.

La Meetra va seleccionar el seu lloc d'aterratge i va posar la nau cuidadosament. L'opressió del Buit estava pesant sobre ella, però va fer tot el que va poder per ignorar-la.

-Anem, T3 -Va dir, descordant-se el cinturó del seient del pilot-. Anem a fer una ullada per aquí i a veure què podem trobar.

Quan es va aturar fora de la llançadora va ser com si li haguessin donat un cop de puny a les entranyes. Ella es va doblar i T3 xiulà amb preocupació.

-Estic bé -Va panteixar ella, redreçant-se lentament.

Hi havia visitat Malachor V anys després del cataclisme del generador de massa-ombra. Viatjar per la seva superfície havia estat una agonia. Mentalment, encara hi havia sentit l'angoixa de tots els que van perdre la vida allà. Físicament, la intensa gravetat del planeta l'havia retingut en la seva subjecció esclafidora, deixant-la panteixant a la recerca d'aire. Havia estat l'experiència més terrible i horrorosa de la seva vida... fins ara.

A Malachor havia sentit els ecos d'un dolor i un patiment inimaginables. Però almenys hi havia sentit alguna cosa. Aquí a Nathema, només hi havia una freda vacuïtat. Era antinatural. Abominable. A Malachor havia sentit el ressò d'una gran destrucció. Aquí només hi havia el insuportable buit de l'aniquilació.

El seu cos va reaccionar amb una revulsió tan forta que es va sentir físicament malalta. La seva ment va intentar breument imaginar-se el que havia passat per causar tal abominació i llavors va retrocedir davant les respostes. La seva ment es va quedar en blanc i el seu cos es va entumir.

Ella es va quedar immòbil durant diversos minuts, o potser van ser diverses hores. El temps no tenia significat aquí. Però els gralls incessants de T3 la van treure al final del seu estupor.

Utilitzant les tècniques de concentració mental que havia après quan era Padawan, es va forçar a concentrar-se en alguna cosa, en qualsevol cosa, a més de la ineludible no presència de la Força.

Has vingut aquí a trobar a Revan, va pensar. Hi ha d'haver alguna pista d'on podrien haver-li portat els Sith.

-Necessitem trobar alguna mena d'arxiu -Va dir en veu alta-. Una cosa que pot dir-nos més sobre aquest planeta.

La seva veu va sonar buida i cansada, però només era un altre detall pertorbador de Nathema en què es va negar a posar l'accent.

Els llums de T3 van parpellejar ràpidament mentre l'astromecànic escanejava ràpidament en els seus circuits de memòria. Uns quants segons després va xiular excitadament i va començar a caminar carrer avall.

La Meetra el va seguir, amb les seves llargues cames permetent-li arribar-hi ràpidament i mantenir el pas amb el droide. L'enèrgica caminada la va fer sentir-se més normal. L'activitat física semblava ajudar a mantenir sota control l'opressiu buit de Nathema.

El droide la va portar fins a l'entrada del que semblava ser alguna classe d'edifici oficial del govern. A la part de fora semblava haver-hi caràcters que no va poder llegir. A la República tots els assumptes de govern es duien a terme en bàsic. I mentre que era probable que els habitants de Nathema haguessin estat familiaritzats amb el bàsic (la llengua franca del comerç interestel·lar la coneixia virtualment totes les espècies que viatjaven per l'espai de la galàxia), òbviament havien marcat els seus edificis en una llengua nativa.

L'edifici tenia tres pisos d'alt, amb només un grapat de finestres donant al carrer i un parell de portes poc convidadores que semblaven ser la moda comuna de les fortaleses burocràtiques a totes les cultures de la galàxia.

Les portes estaven tancades, però ella va tallar el forrellat de seguretat amb el seu sabre làser, intentant ignorar l'aspecte feble i apagat de la fulla brillant.

Concentra't en la tasca que tens davant teu, es va recordar a si mateixa. Només troba la informació que estàs buscant tan ràpidament com sigui possible i pots anar-te'n d'aquest maleït planeta.

Ella va entrar, amb T3 trepitjant-li els talons. Dins era fosc. Fora com fos la font d'energia que una vegada havia alimentat l'edifici s'havia deteriorat feia molt. La Meetra va treure una barra lluminosa d'una de les seves moltes butxaques cosides en l'ample cinturó de tela de la cintura i la va encendre, il·luminant el que els envoltava amb la seva colpidora brillantor verda.

El primer que li va cridar l'atenció van ser les piles de roba disseminades de manera irregular. Va comprendre que havien d'haver caigut a terra quan els que les portaven es van esvair. Va fer falta tota la seva disciplina mental per evitar que la seva ment especulés sobre quina classe d'esdeveniment podria haver causat el rar fenomen.

L'exploració del nivell del sòl revelà que era alguna mena d'àrea de recepció o vestíbul. Hi havia un gran escriptori col·locat de cara a la porta, posicionat perfectament perquè la persona del darrere saludés als visitants. A part de diverses cadires d'aspecte incòmode col·locades en el que probablement era una sala d'espera central, no semblava haver-hi molt més d'interès en el nivell inferior.

Hi havia un ascensor a la cantonada que portava als pisos superiors, però sense energia servia de poc. Afortunadament, una recerca ràpida localitzà una escala darrere d'una porta sense marcar a prop del fons de l'edifici.

-Comprovem els pisos superiors -Va dir ella i T3 xiulà estan d'acord.

Per a alguns droides astromecànics les escales podrien ser un problema, però T3 era remarcablement versàtil. Fixant les seves rodes per evitar rodar cap enrere, va ser capaç d'utilitzar les seves potes davanteres per impulsar-se cap amunt de graó en graó. Li va portar una mica més arribar a la part de dalt del tram que la seva companya humana, però almenys la Meetra no el va haver d'intentar portar.

El segon pis estava ple de terminals de dades i cubicles, llocs de treball per als abellots del govern que una vegada havien vagat per les oficines i els passadissos. Desafortunadament, sense energia la xarxa d'ordinadors havia deixat de funcionar, fent que els terminals fossin inútils.

-A veure si podem trobar el banc de dades principal en el següent pis -Va suggerir la Meetra.

Uns quants minuts més tard eren al tercer pis. Com el nivell de sota, semblava consistir principalment en oficines, cubicles i llocs de treball. Prop del fons de l'edifici van trobar una única porta de duracer. A la paret del costat hi havia el que semblava ser un panell de seguretat.

-Mostra'm el que tens -Va dir la Meetra, apuntant al panell.

T3 rodà fins a la paret. Un panell del seu cos va lliscar obrint-se per revelar una sonda elèctrica llarga i prima, que va estendre de manera que travessés el panell de seguretat. Hi va haver una breu pausa i llavors es va sentir l'inequívoc zap d'una poderosa descàrrega elèctrica. El panell es va il·luminar i la porta es va obrir.

Com esperava la Meetra, l'habitació de més enllà albergava els bancs de dades d'ordinador principals.

-Agafa qualsevol cosa que sembli útil de manera que puguem sortir d'aquí -Va dir ella.

T3 es va afanyar a obeir, inserint la seva sonda versàtil al port de la interfície de manera que pogués piratejar la difunta xarxa de dades. Com havia fet amb el panell de la porta, T3 li va donar al banc de dades una poderosa descàrrega elèctrica per reactivar-la temporalment de manera que pogués descarregar els arxius rellevants.

El procés sencer va durar menys de cinc minuts, però per a la Meetra també podria haver durat una eternitat. Ella se les havia arreglat per mantenir-se ocupada fins aquest punt, però mentre esperava ociosament a què T3 acabés va començar a adonar-se de l'absència de la Força un cop més.

Podia sentir el Buit pressionant contra ella des de tots costats. Al mateix temps estava tirant d'ella, intentant fer trossos la mateixa essència de la seva existència. La naturalesa avorreix el buit. La vacuïtat estava intentant omplir-se amb l'energia d'ella. Durant un instant ella es va sentir com si fos a desfer-se, amb el seu cos físic desincorporant-se en trilions de partícules subatòmiques que es disseminarien a través de tota la superfície de Nathema.

No!, va cridar en la seva ment. La Buit no m'agafarà! Sóc més que una col·lecció de matèria i partícules aleatòries! Sóc un ésser viu. Sóc la Meetra Surik!

L'afirmació de la seva pròpia existència va semblar empènyer cap enrere al Buit, almenys de moment. Però la Meetra sabia que no podria aguantar molt més. Malgrat el molt que intentava ignorar el que sentia (o, més precisament, el que no sentia) al seu voltant, sabia que només era una qüestió de temps fins que els horrors de Nathema fes trossos el seu seny.

Estava a punt de dir-li a T3 que era hora d'anar-se'n quan ell va xiular triomfalment i va retreure la seva sonda.

-Necessito tornar a la nau -li va dir ella-. Pots dir-me què has trobat quan estiguem fora d'aquest planeta.

Una vegada que va estar en moviment, ella es va sentir millor, però encara podia sentir el Buit voletejant en les vores de la seva consciència. Era com ser assetjada per alguna criatura sense nom, sense cara i invisible. El sentia vigilar darrere de cada cantonada, esperant simplement que ella baixés la guàrdia de manera que pogués atrapar-la.

Ella va accelerar el seu pas, confiant que el seu company droide el mantingués, massa concentrada a mantenir-se unida per replicar als trinats indignats d'ell.

Per quan va arribar al Falcó de Banús estava corrent, encara que ni tan sols era conscient. Una única idea dominava la seva ment conscient: Escapa!

Es va cordar el cinturó de la cadira del pilot i va connectar els motors just quan T3, que s'havia quedat enrere, va pujar corrent per la rampa d'entrada.

-Agafa't -li va advertir ella mentre tancava l'escotilla i va encendre els motors.

El Falcó de Banús va a volar, llançant-se cap al cel i més enllà. Van trencar l'atmosfera, però la Meetra no va frenar la nau. Va mantenir els motors al màxim fins que van estar a la vora del sistema solar. Només llavors, amb diversos milions de quilòmetres entre Nathema i ella, es va sentir prou segura com per frenar.

T3 es va acostar rodant a ella i va deixar escapar una xiulada preocupada.

-No ho entendries -li va dir ella-. Però ara estic bé. Només dóna'm uns quants minuts i li farem una ullada al que vas treure dels bancs de dades.

Va dur més temps del que la Meetra esperava que T3 desencriptés i traduís els arxius de Nathema fins a alguna cosa que ella pogués analitzar amb l'ordinador de la nau. Van passar gairebé dos dies abans que ella pogués començar a revisar els arxius. No obstant això, es va recordar a si mateixa, considerant que ell estava processant milions de terabytes de dades compilades originalment en ordinadors que utilitzaven una tecnologia fonamentalment alienígena, el fet que ell hagués aconseguit alguna cosa d'alguna classe era un petit miracle.

Durant les seves investigacions inicials diverses coses van quedar clares ràpidament. L'edifici que havien assaltat havia estat algun tipus d'oficina d'emmagatzematge d'arxius, un component mundà però vital de qualsevol govern complex. Contenia documents del govern, arxius històrics i transcripcions i, el més prometedor de tot, arxius de censos detallats de nombrosos mons.

Per les dades del cens va quedar clar que Nathema havia estat un cop part de l'Imperi Sith. Estranyament, tots els arxius semblaven ser anteriors a la Gran Guerra hiperespacial. Fos quin fos el succés que havia despullat a Nathema de tota vida i l'havia deixat buit de la Força havia d'haver passat gairebé mil anys abans.

A causa d'això, era impossible dir si l'Imperi Sith tal com estava descrit en els arxius encara existia. Però donada l'hologravació de T3 de l'ésser de pell vermella emportant-se a Revan, la Meetra estava disposada a creure que encara perdurava d'alguna manera.

En Revan havia deixat la Bastila enrere perquè temia que la major amenaça per a la supervivència de la República estava aguaitant a les Regions Desconegudes. La reaparició de l'Imperi Sith amb certesa donava la talla.

La teoria també encaixava amb el que en Canderous li havia dit. El mandalorià havia clamat que en Revan li havia demanat que restaurés la glòria i la fortalesa del seu poble de manera que poguessin alçar-se contra els Sith d'intentar aquests alguna vegada tornar a envair la República.

Segons els arxius del cens, l'Imperi Sith comprenia diverses dotzenes de planetes. El sith que s'havia dut a Revan podria haver vingut de qualsevol d'aquests planetes. Si podia descobrir quin era la seva llar, ella podria ser capaç d'estrènyer la seva recerca.

No obstant això, mentre creuava els resultats de noms i coordinades galàctiques dels planetes indicats, la Meetra va comprendre ràpidament que tots eren planetes ja coneguts per la República. Durant els últims mil anys, els Jedi havien purgat sistemàticament cada planeta esmentat en el cens de la seva influència Sith: aquests eren els arxius d'un Imperi Sith que ja no existia.

Negant-se a abandonar, va indagar més profundament en els arxius de dades que s'havien reunit, examinant els arxius pertanyents al mateix Nathema. Durant diversos dies va estar absorta en els arxius, sense parar per menjar ni per dormir. Cada poques hores es refrescava amb una ràpida pausa per a la meditació, utilitzant la Força per reposar les seves reserves minvants d'energia i concentració mental de manera que pogués continuar amb el seu treball.

Hi havia desenes de milers de documents del govern i informes reunits per més de cinquanta agències diferents, però la Meetra es va negar a intimidar-se per la tasca monumental. Va continuar absorta en els arxius i lentament va començar a emergir una imatge.

El poble de Nathema havia passat els seus últims dies en un estat aterrit i desesperat. Havien sabut que era només una qüestió de temps que els Jedi els trobessin i el governant de Nathema, un Sith anomenat Lord Vitiate, s'havia aprofitat de la por del seu poble. Les transcripcions dels discursos públics d'en Vitiate estaven plenes d'advertències gràfiques del que els Jedi farien una vegada que arribessin. Els arxius confirmaven que els seus discursos havien estat emesos i transmesos per tot l'Imperi, plantant les llavors del terror entre tots els planetes Sith. En Vitiate conscient i cuidadosament havia portat al poble a un estat de pànic, sabent que ells seguirien cegament a qui els hi oferís esperança.

En Vitiate es va afanyar a ocupar aquest paper i va fer una crida a tots els altres Lords Foscos supervivents perquè es reunissin amb ell a Nathema en un ritual que va prometre que portaria als Sith a la salvació.

Al mateix temps que estava fent això, en Vitiate també tenia als millors historiadors i científics intentant determinar la localització d'un planeta anomenat Dromund Kaas, la llar perduda feia molt de l'espècie sith original.

La Meetra va descobrir això només per les excepcionals habilitats per al pirateig de T3. L'astromecànic no només hi havia copiat i traduït totes les dades dels arxius, sinó que també havia desencriptat els codis d'accés per obrir els arxius del govern, que després havia marcat com de màxima prioritat per ajudar a simplificar les investigacions de la Meetra.

L'equip que en Vitiate va assignar a cercar Dromund Kaas havia operat amb total secretisme, aïllats dia i nit en un laboratori d'investigació mentre estudiaven els antics mapes estel·lars i les cartes d'astronavegació. Afortunadament la líder de l'equip havia estat una meticulosa conservadora dels registres i cada pas del procés havia estat acuradament documentat, incloent el moment de triomf en el qual finalment van ser capaços de teoritzar sobre una ruta hiperespacial que els portaria de manera segura de tornada a Dromund Kaas, on els Jedi no podrien seguir-los mai.

L'entrada final de la líder del projecte detallava els seus esforços per preparar els seus descobriments de manera que es poguessin presentar a Vitiate en persona. Lord Vitiate va proclamar públicament el començament del seu gran ritual només tres dies després.

Cronològicament, no hi havia arxius després de la proclamació. Res de l'equip d'investigació. Res de cap altre departament. Era com si cada membre de l'escampat govern de Nathema s'hagués esvaït simultàniament de l'existència. No obstant això, fins i tot sense cap registre oficial del que havia passat a continuació, no va ser difícil per a la Meetra reunir les peces perdudes.

El ritual òbviament havia destruït a Nathema, apagant tota vida del planeta. Lord Vitiate li havia ofert esperança al seu poble i al seu lloc els havia portat un destí pitjor que la mort: l'eradicació total de la vida, l'existència i fins i tot la Força.

La Meetra no era una experta en bruixeria del Costat Fosc, però era segur assumir que en Vitiate no només havia sobreviscut al ritual, sinó que havia emergit més poderós que mai. I amb la destrucció de tots a Nathema, incloent l'equip d'investigació, només ell hauria sabut la localització de Dromund Kaas.

El pla era horrible i brillant. A més de tornar-se més poderós del que la Meetra podia imaginar, en Vitiate podria culpar de l'extinció del seu planeta als Jedi, atemorint més a la resta dels planetes Sith. Llavors podria haver-los ofert una espurna d'esperança, prometent portar a tots aquells que li juressin lleialtat a un lloc on els Jedi mai els trobarien.

Si en Vitiate havia estat tan astut com la Meetra imaginava que era, no hauria portat als seus seguidors directament a Dromund Kaas. En el seu lloc, els hauria portat a un èxode llarg i difícil, durant el qual els Sith s'haurien vist forçats a tornar-se cap a ell una vegada i una altra a la recerca de suport i guia, amb la seva dependència cap a ell creixent fins que ell es va convertir de líder en heroi i d'heroi en salvador. Per quan finalment arribessin a Dromund Kaas, probablement haurien adorat a Vitiate com a un déu: omnipotent i omniscient.

Era una història fascinant, això segur, però la Meetra no sabia com podria ajudar-la a trobar a Revan. El gran pla d'en Vitiate havia tingut lloc més de mil anys abans. Amb certesa el mateix Vitiate havia mort feia molt i fins i tot si hi havia portat els Sith a Dromund Kaas, no hi havia garantia que encara hi fossin.

També hi havia altres possibilitats a considerar. Els sith eren una espècie agressiva i bel·licosa. Era possible que Dromund Kaas fos només un de molts planetes de les Regions Desconegudes que havia caigut sota el seu control durant els últims mil anys. Era possible, i fins i tot probable, que l'ésser de pell vermella que havia capturat a Revan l'hagués portat a un planeta completament diferent, un del que ella mai havia sentit parlar. Però almenys tenia una pista. I no importava com de petites que fossin les possibilitats de trobar al seu mentor, la Meetra no estava disposada a abandonar. Confiava en la Força. Al final fins i tot la portaria fins a ell.

Pels arxius del cens, estava clar que els humans eren, o havien estat, part de l'Imperi Sith. Si els seguidors d'en Vitiate s'havien assentat a Dromund Kaas, ella hauria de ser capaç de passar entre ells en fer-se passar per mercenària, un paper que coneixia bé pels anys que havia passat vivent com l'Exiliada a la Vora Exterior.

Mentre introduïa les coordenades de l'hiperespai del quadern de bitàcola de la líder de l'equip d'investigació a l'ordinador de navegació, T3 va venir i trinà inquisitivament.

-Anem a un planeta anomenat Dromund Kaas -va dir la Meetra quan el Falcó de Banús va fer el salt a la velocitat llum-. Si en Revan hi és, el trobarem.

 Següent