Renaixement
AL CAIENT DE LA VICTÒRIA 2
Greg Keyes
La brutal força yuuzhan vong està assassinant
als Jedi.
Sense ajuda
de
la dividida
Nova República,
l'únic suport
dels
Jedi
contra el seu
enemic
aparentment
invencible.
En Han Solo
i
la Leia
Organa
Solo s'arrisquen
a conseqüències
mortals
amb la seva
tàctica
polèmica
per sostenir
la resistència
Jedi.
Després
de destapar
una nova
amenaça yuuzhan
vong,
l'Ànakin i
la Tahiri descobreixen
ser objectius
de la Brigada
de la Pau.
Per evitar la
captura,
ells salten a l'hiperespai... cap a problemes molt
més
greus.
Caçats pels yuuzhan vong, buscats
com a
criminals per
la Nova
República, i
amb
el commovedor
malestar
dins
de les seves
pròpies files,
els
Jedi
troben el
perill
per totes
les
parts
on
es
trobin.
Però
fins
i tot enmig de
la desesperació,
mentre
la batalla més
ferotge
passa,
l'esperança
sorgeix
amb
el naixement
d'un
nen
molt
especial...
PRÒLEG
Sang, surant entre les estrelles.
Això va ser el primer que va veure en Jacen Solo quan va obrir els ulls.
Semblava brodada en la foscor, com polides perles negres que reflectien la
pretèrita llum de les estrelles, filtrant-se a través del transpariacer,
aproximadament a un metre de distància. Va notar, sense prestar realment
atenció, que aquelles formes esferoides giraven totes en la mateixa direcció.
El també estava girant, molt lentament, a través de la nebulosa que havia
format la sang. Fins i tot entre aquella absència de llum, va poder veure que
estava tan sols a uns pocs centímetres d'una paret.
Pel dolor que sentia a la cama i al seu cap, es va fer una idea bastant
clara sobre la procedència d'aquella sang. També feia bastant fred, encara que
l'aire semblava una mica viciat.
Què estava passant?
A l'altre costat de la finestra, alguna cosa gran, amb una forma irregular,
es va moure, bloquejant la visió de les estrelles, i llavors, ell va recordar.
Tsavong Lah, Mestre Bèl·lic dels yuuzhan vong, va pressionar amb les esmolades
urpes d'obsidiana del seu nou peu el corall viu que formava el terra de la sala
de comandament, considerant la situació a la pàl·lida llum de les parets
micoluminescents.
Potser hauria d'haver reemplaçat el peu que aquell maleït Jeedai li havia
fet perdre per un altra clonat, però allò no només hagués estat deshonrós, sinó
també personalment insatisfactori. Que un infidel li hagués causat la pèrdua
d'una part del seu cos ja era en si prou dolent. Pretendre que la ferida no
havia existit mai era impensable.
Però un Mestre Bèl·lic tolit no podria haver mantingut el respecte,
especialment si la pèrdua no era producte d'un sacrifici voluntari.
El dolor estava desapareixent, i mentre els nervis s'obrien camí, la
sensibilitat d'aquell nou peu augmentava. Els quatre dits cuirassats d'un
vua'sa eren ara la meitat de la seva gambada.
Hi havia realitzat aquella elecció com a homenatge a les més antigues
tradicions del seu ofici. El primer Mestre Bèl·lic creat per Yun-Yuuzhan no
havia estat un yuuzhan vong, sinó una bestial arma-vivent a la qual va anomenar
vua'sa. Un yuuzhan vong va desafiar a vua'sa a un combat, aquest va perdre,
així el vua'sa va ocupar el seu lloc.
Fins i tot ara, Vua era un nom molt popular entre la casta guerrera.
En Tsavong Lah havia encarregat als cuidadors que li fessin un vua'sa. Tot
i que aquestes criatures s'havien extingit quan el seu món ancestral va desaparèixer,
el seu patró era a les profunditats de la memòria qahsa dels cuidadors.
Finalment, el van crear. Va lluitar contra la criatura, i la va vèncer, tot i
que ho va haver de fer amb un sol peu.
Ara, en Tsavong Lah sabia que els Déus encara el consideraven digne del seu
lloc, per això, i d'aquell fred cadàver d'un vua'sa, va aconseguir un nou peu.
-Mestre Bèl·lic.
En Tsavong va reconèixer la veu que havia sonat al seu costat. Era la d'en
Selong Lian, tot i així, no va apartar la vista del seu premi.
-Parla.
-Algú demana una audiència amb vós.
-Que no és la cita que esperava?
-No, Mestre Bèl·lic. És la sacerdotessa d'aquesta fal·làcia de secta que
són els Ngaaluh.
Del més profund de la gola d'en Tsavong Lah va sorgir un grunyit. Els
adoradors de la Yun-Harla havien decebut als yuuzhan vong amb anterioritat.
Així i tot, la secta era molt poderosa, i el gran senyor Shimrra seguia
permetent les bufonades d'aquells adoradors de la deessa mentidera. Al cap i a
la fi, ja que Yun-Harla havia supervisat l'ascensió dels guerrers, i
possiblement també l'havia ajudat en la seva lluita contra el vua'sa, era
possible que gaudís del favor de la deessa.
-Escoltem el que ha de dir -va contestar.
Un instant després, la sacerdotessa va entrar. Era prima, de front deprimida
i exageradament estreta, tenia dues bosses vermelloses en forma de mitja lluna
sota els seus ulls. Portava una túnica cerimonial de teixit vivent, criat
perquè semblés pell flagel·lada.
-Mestre Bèl·lic -va dir ella, creuant els seus braços en forma de salutació-.
És un gran honor.
-El teu missatge -va dir ell, de manera seca i impacient-. Tinc altres
assumptes que atendre. T'ha enviat Harrar?
-Sí, Mestre Bèl·lic.
-Parla doncs.
-La Sacerdotessa Elan, que va morir durant la conquesta de les terres dels infidels...
-Que va fracassar en la seva empresa -va recordar-li en Tsavong Lah.
-Exacte, el meu senyor. Va fracassar, i així i tot va morir per la gloriosa
causa dels yuuzhan vong. La sacerdotessa Elan tenia una mascota, una criatura
anomenada Vergere.
-Estic al corrent d'això. És que no va morir amb la seva mestressa?
-No, Mestre Bèl·lic. Això és el que he vingut a comunicar-vos. Va
aconseguir escapar de les urpes dels infidels, i tornar amb nosaltres.
-De debò?
-Sí, Mestre Bèl·lic. Ens ha portat molta informació d'interès concernent
als infidels, coses de les que s'ha assabentat durant el seu captiveri. No
obstant això, encara en sap molt més, però no contarà gens a ningú excepte a
vós, Tsavong Lah.
-Sospiteu que pugui tractar-se d'un estratagema dels infidels? Un intent
d'assassinat contra la meva persona, potser?
-No confiem en ella enterament, Mestre Bèl·lic, però us hem portat el seu
missatge perquè decidiu què fer.
En Tsavong Lah va inclinar les seves faccions terriblement cicatritzades.
-Ben pensat. Ha de ser interrogada i examinada pel haar vhinic, és clar.
Quan hagi acabat, porteu-la a la meva nau, però manteniu-la apartada de mi.
Digueu-li que necessitaré proves, tant de la seva intel·ligència com de les
seves intencions, abans que pugui postrar-se davant la meva presència.
-Així es farà, Mestre Bèl·lic.
A continuació, li va fer un gest a la sacerdotessa, indicant-li que podia
retirar-se, cosa que ella va fer immediatament. Bé. Una sacerdotessa que coneix la seva posició.
Amb la mateixa velocitat, el seu ajudant de cambra va ocupar el lloc que
ella havia deixat en aquella entrada amb pollegueres vermelles.
-Qurang Lah ha arribat, Mestre Bèl·lic -va dir-, i l'Executor, Nom Anor.
-Fes que passin -va dir en Tsavong Lah.
En Qurang Lah era el seu germà de bressol, una versió una mica menys
elevada de si mateix. La seva cara estava travessada per profundes marques
obertes, així com els talls del Domini Lah. Si bé no eren tan profunds com el
tall d'orella a orella que tenia el Mestre Bèl·lic, aquelles marques eren
encara una clara referència del seu llinatge.
-Belek Tiu, Mestre Bèl·lic.
En Qurang Lah el va saludar amb els braços creuats, així com l'Executor que
estava al seu costat, molt menys fornit que ell.
-Ordena'm.
En Tsavong Lah va assentir al seu germà de bressol, però va fixar la seva
mirada en Nom Anor. L'ull sa de l'Executor, i el verinós plaeryin bol que
ocupava la conca del seu altre ull, el van mirar de tornada, sense parpellejar.
-Executor -va dir en Tsavong Lah amb una veu profunda i cavernosa-. He
considerat els teus últims suggeriments. Estàs completament segur que ja estan
madurs per a la seva conquesta?
-Les Frontisses de les portes que guarden la seva fortalesa estan
rovellades, Mestre Bèl·lic -va contestar Nom Anor. Ho he vist amb els meus
propis ulls. La batalla serà ràpida, i la nostra victòria, segura.
-Ja t'he sentit dir això abans -va contestar el Mestre Bèl·lic, per després
centrar la seva atenció en el guerrer-. Qurang Lah. Has estat informat de la
situació. Tens alguna cosa a dir?
En Qurang Lah va mostrar les seves esmolades dents.
-La conquesta sempre és el meu desig -va dir-. No obstant això, em sembla
que aquest pot ser un moviment molt maldestre. Els infidels tremolen davant
nostre, temen contraatacar. Gosen somniar amb què el nostre sagnant camí acabi
a Duro, i amb el fet que consentirem viure en la mateixa galàxia que aquesta
escòria de costums abominables. Això juga al nostre favor. La nau-matriu gesta
la condemnació dels infidels, però hem de donar-li més temps. En aquest moment,
la nostra flota està curosament disseminada, més acuradament del que els
infidels imaginen. Si ara fem un pas equivocat, abans que la nau-matriu
augmenti encara més la nostra flota, podria sortir-nos molt car.
-No hi haurà cap tipus de cost -va dir Nom Anor, i ara és el moment
d'atacar. Si esperem més, el Jeedai tindrà més temps per actuar.
-El Jeedai -va dir en Tsavong en un gruny-. Digues-me, Nom Anor. Amb tots
aquests contactes que tens entre els infidels, i la teva autoproclamada
especialització en manipular... Per què no has estat capaç de portar-me a
l'únic Jeedai que desitjo per sobre de tots els altres, en Jacen Solo?
En Nom Anor no es va immutar.
-És una tasca molt difícil, com ja sabeu, Mestre Bèl·lic -va admetre-.
Alguns dels companys d'aquest Jeedai, així com els seus aliats, s'han tornat
independents, mercenaris. Ja no responen davant el Senat, o davant de qualsevol
altra entitat en la qual tinguem aliats. Quan li vau dir als infidels que
cessaríem nostra conquesta si el Jeedai ens era lliurat, va ser una idea
enginyosíssima. Ens va concedir temps per construir la nostra flota i assegurar
els nostres territoris. Ens va concedir molts Jeedai, però en Jacen és de
l'estirp dels Skywalker, el mestre de tots ells. És fill de la Leia Organa Solo
i d'en Han Solo, tots dos temibles oponents que han aconseguit esvair-se en el
temps. Tinc una estratègia a seguir que em farà trobar-los. Fins i tot ara,
tenim un pla en marxa que ens permetrà saber on està l'Skywalker, i la seva
companya Mara, i això farà que els altres surtin a la llum immediatament, en
Jacen inclòs.
-I aquest lloc en el qual desitges incrustar les urpes del nostre poder? Té
a veure amb el Jeedai?
-No, Mestre Bèl·lic, però farà que el seu Senat caigui en una desesperada
confusió. Farà que tinguem el punt de suport que necessitem per acabar amb
l'amenaça Jeedai per sempre. Per ara, el govern de la Nova República refusa
decretar una llei que els declari proscrits, però jo puc canviar això amb un
simple moviment. Alhora, aquest mateix moviment farà que tinguem una nova
fortalesa des de la qual dominar el Nucli, però és ara quan hem d'actuar. Si
esperem, perdrem la nostra oportunitat.
-Nom Anor ens ha aconsellat malament amb anterioritat -va apuntar en Qurang
Lah.
-Això és ben cert -va contestar el Mestre bèl·lic-, però el no atacar, estar
en aquest estat d'espera durant tant de temps, m'irrita. El nombre de Jeedai
que aquests infidels ens han ofert ha baixat en els últims temps. Hem estat
humiliats a Yavin IV. Hi ha d'haver una satisfacció, i Yun-Yuuzhan està
assedegat de sang.
-Si així ho desitgeu, Mestre Bèl·lic -va dir en Qurang Lah-, conduiré la
meva flota. Mai fujo de la batalla quan el deure em crida.
-Hurr -va deixar anar en Tsavong Lah en un murmuri, considerant la proposta-.
Nom Anor, compliràs amb el teu pla. Qurang Lah dirigirà les forces de yuuzhan
vong, i tu li aconsellaràs en el seu procedir. Si els teus consells ens
condueixen al fracàs de nou, patiràs alguna cosa més que un càstig sever. Si
per contra, ens afavoreix, com tu ens assegures, expiaràs els teus errors ho has
entès?
-Sí, Mestre Bèl·lic. No us fallaré.
-Et convé no fer-ho. Qurang Lah. Tens alguna cosa més a dir?
-No, Mestre Bèl·lic. El meu deure és clar -va dir mentre sacsejava el seu
cos en una salutació marcial.
-Belek Tiu. Els infidels cauran als nostres peus. Les seves naus cremaran
mentre creuen el firmament com estrelles fugaces. Mentre ho promulgo, que així
succeeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada