CAPÍTOL
18
El Lucre semblava una espasa codru-ji que
s'hagués tornat boja, girant, arremolinant-se a través d'un escenari
d'explosions de plasma i coralites volant com si fossin un eixam d'insectes.
-Vint quilòmetres
menys, altres mil que recórrer abans de ens lliurem de la flota -va dir en
Corran fredament.
L'Ànakin no va
contestar mentre el Lucre va escometre
una sobtada i brusca acceleració. Un intent de cobrir aquella distància.
No anava a ocórrer.
Els coralites van envoltar la nau formant una esfera, i els escuts brillaven
amb l'esforç d'absorbir l'energia del constant bombardeig de plasma. Aquests
van fallar ràpidament i la següent ronda de trets seria dirigida a la
propulsió.
-Fins a la vista -va
dir en Corran.
Després, el Lucre va esdevenir una fúria abrasadora
d'heli supercalent i fragments de metall.
-Vaja -va sospirar
la Tahiri. La seva veu va sonar molt baixa en el casc del vestit aïllant de
l'Ànakin-. No durarà molt.
-No -va reconèixer
l'Ànakin.
Només havien passat
uns minuts des que la nau va complir el seu programat curs suïcida i els
propulsés des de l'escotilla sota una cortina de làsers i míssils. En els cinc
minuts que van necessitar per arribar a la superfície de l'asteroide, la breu
carrera en solitari del Lucre havia
començat i acabat.
-No us quedeu
embadalits -va dir en Corran-. Hi ha una fissura aquí. Anem cap a ella. En
qualsevol moment tindran la brillant idea de buscar-nos aquí.
La Tahiri va fer un
pas en la direcció desitjada i sobtadament va sortir flotant de la superfície.
Ella va cridar agitant els braços. En Corran la va agafar pel peu i el seu
impuls el va empènyer a ell fent-li perdre peu. L'Ànakin els va agafar a tots
dos amb la Força i els va tornar a la superfície de l'asteroide.
-No caminis -li va
advertir en Corran-. La gravetat aquí és insignificant, tan sols suficient
perquè la teva oïda interna tingui una sensació de pujada i baixada. No deixeu
que us confongui. La velocitat d'escapament d'aquesta roca és d'uns cinc
quilòmetres per hora, si de cas. Utilitzeu-la per empènyer-vos.
Va maniobrar de
manera que el seu cos va quedar en paral·lel a la superfície i va començar a
fer just això, agafant-se a la pedra irregular. La Tahiri i l'Ànakin van seguir
el seu exemple, per ximple que semblés. L'Ànakin mirava sovint l'espai
circumdant, però cap de les naus yuuzhan vong semblava moure`s en la seva
direcció.
Van aconseguir arribar
a la bretxa, una esquerda que tallava obliquament l'asteroide uns vint metres.
A causa de l'angle, al fons tan sols van poder veure una estreta obertura de
paisatge estel·lar. Això era bo, perquè significava que únicament se'ls podria
localitzar per atzar.
-Ara què? -va
preguntar l'Ànakin.
-Ara esperem -En Corran
va despenjar acuradament l'estoig metàl·lic que duia com a motxilla-. Amb
l'equip de supervivència podem aguantar potser uns tres dies. Amb una mica de
sort la flota s'haurà marxat abans i podrem activar la balisa d'emergència. Amb
més sort, una nau passarà i ens recollirà.
-Això és un munt de
sort -reblà l'Ànakin.
-Bé, si no passa res
més, potser això t'ensenyi que la sort no és el pou sense fons que tu creus -va
dir en Corran.
-Potser hauríem
d'haver intentat fugir -va dir l'Ànakin fastiguejat.
-Ja vas veure el que
va passar.
-Puc pilotar millor
que un ordinador.
-No molt millor -va dir
en Corran.
-Però ara som aquí
atrapats. Aquesta flota ha de ser el perill del qual ens va avisar en Kelbis
Nu. Si esperem per abandonar l'asteroide, serà massa tard per posar en alerta
Yag'Dhul.
-Bé, tu tens una
pistola i un sabre làser - va dir en Corran secament-. Donada l'opinió que tens
de tu mateix, hauries de ser capaç d'enfrontar-te a la flota amb això.
L'Ànakin va sentir
el sarcasme d'en Corran com un cop físic, i coïa.
-Ho sento -va dir-.
Vaig pensar que feia el correcte.
-Sens dubte -va
replicar en Corran.
-Capità Horn -va dir
de sobte la Tahiri-. Si no fos perquè l'Ànakin va intentar fer el correcte, els
teus fills estarien presoners dels yuuzhan vong ara mateix. De fet, juntament
amb mi i la resta de candidats, seriem bàsicament yuuzhan vong. Ell ens va
treure d'allà. Ell ens traurà d'aquí.
En Corran guardà
silenci un moment.
-Saps que t'estic
agraït pel que vas fer a Yavin IV. La Tahiri té raó. Però em temo que vas
aprendre una lliçó equivocada allà, així com la Tahiri. No pots passejar-te per
cada reactor a punt d'entrar en estat crític i sortir indemne de nou. No ets
immortal, no ets invencible. El teu pensament i fortalesa en la Força han anat
tan lluny que gairebé no han compensat la teva imprudència. Però algun dia, el
preu et portarà a inclinar cap a l'altre costat de la línia. Potser ja ho hagi
fet. Si no aconsegueixes tenir equilibri, t'emportaràs una desagradable
sorpresa algun dia.
L'Ànakin va pensar
en Chewie, en la Daeshara'cor, en Vua Rapuung, el yuuzhan vong que va salvar la
seva vida. Tots morts.
-Tothom rep una
desagradable sorpresa algun dia -va dir-. Prefereixo endur-me-la dret que
tombat.
-Que et matin no és
l'únic perill, Ànakin. Depens molt de la Força. T'informa en cadascuna de les
teves accions. Ara mateix ens has empès a la Tahiri i a mi de tornada a la
superfície de l'asteroide amb ella, quan podries haver-ho fet amb la mà.
-I podria haver
sortit volant amb tu. Era més fàcil, més segur.
-I vas prendre
aquesta decisió com un reflex, sense pensar. En les emergències i en les
batalles, prens munts de decisions com aquesta. Si prens la incorrecta...
-Aniré a parar al
Costat Fosc -va dir l'Ànakin-. Per això em mantinc atent.
-Ser arrogant no
t'ajudarà.
-Capità Horn. He
pensat sobre el Costat Fosc durant la major part de la meva vida. La meva mare
em va posar aquest nom per l'home que va esdevenir Darth Vader. L'Emperador em
va tocar a través del seu úter. Cada nit tinc malsons que acaben amb mi a
l'armadura del meu avi. Amb tots els respectes, crec que he pensat bastant més
sobre el Costat Fosc que ningú que jo conegui.
-Probablement la
inoculació no et fa immune.
-Ho fa en medicina
-va dir l'Ànakin.
-Sóc culpable d'una
mala analogia llavors, però no corregiré el meu argument en aquest tema.
-Seran tres dies
divertits -va dir la Tahiri.
* * *
Va passar un dia,
encara que només sabien això pels seus cronòmetres. L'asteroide girava
lentament, un cop cada quatre hores. L'Ànakin va dedicar una bona part del seu
temps a contemplar la flota a través de l'estreta finestra que l'esquerda els
deixava, intentant calcular quantes naus hi havia. Amb els electrobinoculars,
va estimar que hi havia almenys quatre naus capitals i almenys trenta naus
militars petites. Allò sense comptar els coralites, un terç dels quals
patrullaven de tant en tant. La resta romanien estacionats en naus germanes més
grans.
L'Ànakin va activar
el seu sabre làser, concentrant-se, intentant sentir les naus yuuzhan vong a
través del cor del lambent de la fulla. Estaven allà, una presència gairebé
imperceptible, sense la claredat que atorgava la Força. D'altra banda, la Força
no oferia res en absolut relatiu als yuuzhan vong.
-Pots sentir-los -la
veu d'en Corran va brunzir.
L'Ànakin es va
girar. En Corran s'empenyia cautelosament al llarg de la paret de la bretxa.
-Sí, una mica.
-Em pregunto si
podem posar les nostres mans en alguns més de, com vas dir que els deies?
-Lambents.
A Yavin IV el vidre
del sabre de l'Ànakin va ser destruït per l'escombrat proper de la singularitat
d'un dovin basal. Fent-se passar per esclau, treballant en camps on creixien
diversos tipus de vegetació yuuzhan vong, va ser assignat a treballar en un
camp de lambents. Les plantes produïen petits cristalls vivents que els yuuzhan
vong usaven com llanternes de mà i dispositius de comunicació. Els cristalls es
controlaven per un vincle telepàtic que formava quan els vidres eren recol·lectats.
L'Ànakin es va vincular amb un lambent i el va utilitzar per reconstruir el seu
sabre làser, amb l'inesperat resultat que podia sentir ocasionalment en la
Força als yuuzhan vong i als seus servents. Li va donar el que necessitava per
sobreviure a Yavin IV i per rescatar la Tahiri.
-Així és, lambents.
Si poguéssim construir més sabres com el teu, ens seria de gran ajuda.
-No ho sé. L'oncle
Luke va examinar el meu. No va poder fer que el lambent reaccionés amb ell quan
va encendre el sabre.
-Perquè està
vinculat a tu?
-No ho crec -va
contestar l'Ànakin-. Els yuuzhan vong usen lambents connectats a altres vong.
Es podria pensar que el meu lambent reaccionaria a altres humans des que el
vaig vincular amb mi. En qualsevol cas, per aconseguir més hauríem d'organitzar
un assalt a algun planeta yuuzhan vong. Probablement això seria massa agressiu
per als Jedi -Va lluitar per mantenir el to irònic de l'afirmació, però va
fallar.
En Corran va arribar
fins a ell. La visera de mirall del vestit aïllant li va tornar una mirada
d'estrelles, però va poder sentir l'expressió seriosa de l'home més gran.
-Ànakin. Sintonitza
un canal privat.
-Ei! -va emetre la
Tahiri des d'alguna part.
-Necessito parlar
amb l'Ànakin tot sol -va dir en Corran-. No serà per molt temps.
-Millor que no ho
sigui. Això ja és bastant esgarrifós sense que ho mantingueu tot en secret.
Van canviar les
freqüències.
-Mira, Ànakin -va
començar en Corran-. Vaig ser una mica dur amb tu abans. Però vull que
entenguis que no és només per tu. Ja has de saber-ho, però tots els Jedi joves
i alguns més grans es fixen en tu. El rumor és que tu ets el proper Luke
Skywalker, com a mínim.
-Jo no dono ales en
aquests rumors -va dir l'Ànakin-. No m'agraden.
-Crec que això és
irrellevant. Estan començant a imitar-te. La Tahiri abans a Eriadu i a Yavin
IV, el clàssic «Ànakin a Yavin IV». La Sannah i el meu fill, Valin intentaven
ser com tu quan van posar en pràctica la seva estúpida proesa. Tots els
aspirants volen semblar-se a tu, però el fet és que la majoria no pot. Ells no
tenen la força innata o el talent per treure's a ells mateixos del tipus
d'embolics en els que tu et fiques. Part de la tasca de ser un Jedi és ser un
exemple.
-Ja ho sé -va dir
l'Ànakin.
-I, ho creguis o no,
encara pots aprendre un parell de coses dels teus majors.
-Això també ho sé,
Corran. Ho sento si no he estat respectuós -es va detenir-. I sento si he
portat a Valin a posar-se en perill. No era la meva intenció. Mai va ser idea
meva que em seguís.
-Però ho va fer -va
dir gentilment en Corran-. Té sort que tu estiguessis aquí per treure'l d'allò,
com la Tahiri va tenir aquesta sort a Eriadu.
-Sí. Corran?
-Sí?
L'Ànakin va pensar
un moment abans de continuar:
-Sobre la Tahiri...
-Estàs preocupat per
ella.
-Sí.
-Vols explicar-me
per què?
L'Ànakin gairebé ho
va fer, però després va moure el cap.
-Vull pensar això
una mica més i vull parlar amb ella.
En Corran va riure
suaument.
-Bé, aquí el que ens
sobra és temps. Estic segur que trobaràs una oportunitat aviat. Tan sols fes-me
un senyal si vols que canviem els canals.
-Gràcies. I Corran...
-Sí?
-Et respecto. Però
tu vas volar amb l'Esquadró Murri. No vas ser almenys una mica imprudent?
Darrere del mirall en
Corran va mirar fixament a l'Ànakin.
-Sí -va respondre-.
I algun dia, amb una mica de sort, seràs capaç d'entendre alguna cosa sobre el
que em va costar.
* * *
La Tahiri no va
trigar a arribar, curiosa sobre la conversa entre en Corran i ell.
-Per què són aquí aturats?
-va preguntar agitant el guant de la mà cap a la banda d'estrelles i naus que
estava sobre d'ells.
-Per qualsevol raó
-va contestar l'Ànakin-. Estaran esperant més naus o algun senyal dels seus Déus.
-Sí -es va acostar
una mica més i es va elevar rebotant. Es va agafar fortament contra la pedra
inclinada-. Anem a sortir d'aquesta? -va preguntar.
-Sí -va dir l'Ànakin
sense vacil·lació.
-Això vaig pensar -la
seva seu veu va sonar una mica espantada.
-Vine aquí -va dir
ell.
Es va moure fins que
van poder tocar-se.
-Apaga el teu
sistema de comunicació i enganxa el teu casc al meu.
No és que no confiés
en què en Corran no escoltés, però, després de tot, l'home havia estat un espia
gairebé tota la seva vida.
La Tahiri va fer el
que li va dir, i els seus cascos es van trobar amb un suau toc. No podia veure
la seva cara, però se la podia imaginar aquí, a centímetres de la seva. Gairebé
podia veure els seus ulls.
-Quin és el gran
secret? -li va preguntar. Travessant dues capes d'aliatge, la seva veu va sonar
distant i metàl·lica.
-Estàs bé? -li va
preguntar a ella.
-Sí.
-Hem parlat del que
va passar a Eriadu?
Ella no va
respondre.
L'Ànakin va
pressionar titubejant:
-Allò va ser un crit
de guerra yuuzhan vong. Quan vas aparèixer per rescatar-me.
-Ja ho sé. És només
que... va sorgir. Ànakin, totes les paraules que em van inculcar segueixen
aquí. Les altres qüestions han desaparegut, la majoria d'elles. Però el seu
llenguatge, encara puc sentir-lo. A vegades hi penso.
-Umm. Em preocupa.
-No hauria. Estic
bé.
Es va insuflar una
mica més de valor.
-Hauria d'haver-te
dit això una mica abans -va dir-. He esperat perquè tenies prou que preocupar-te
després que deixéssim Yavin IV.
-Què?
-Vaig tenir una
visió sobre tu. Almenys crec que era una visió.
-Endavant.
-Havies crescut.
Estaves escarificada i tatuada com Tsavong Lah. Eres una Jedi, però fosca. Vaig
poder sentir foscor emanant de tu.
-Oh.
-Em va preocupar.
-I no em vas dir
res? No vas creure que hauria de saber-ho?
-Quan vas matar al
cuidador, vaig veure aquesta mirada en els teus ulls. La mirada que tenia ella.
-Per «Ella» et
refereixes a mi, és clar. La «ella» que hagués estat si no m'haguessis
rescatat.
-Alguna cosa així.
-No creus... No
creus encara que això podria haver-me passat? Que pogués haver acabat com la
«jo» de la teva visió? Com hauria estat? Tu em vas salvar d'ells, els vas parar
abans que acabessin.
-Això crec. Però
quan vas entrar per aquesta porta parlant yuuzhan vong...
-No és res -va
insistir la Tahiri-. Només són paraules i mai et faré mal.
Allò va sonar
estrany.
-Qui ha dit res que
em vagis a fer mal? -va preguntar l'Ànakin.
-Ho vaig donar per
fet. En la teva visió t'estava amenaçant.
-No -va dir alguna
cosa suspicaç, però sense voler pressionar. També ella havia tingut una visió?
D'alguna manera no semblava sorpresa pel que ell li deia. -No -va continuar-.
Era com si ho veiés a través dels ulls d'un altre, no els meus. No crec que hi
fos. Però fos qui fos, vas dir alguna cosa sobre que ells eren els últims, just
abans de matar-los.
-Ànakin. Mai m'uniré
als yuuzhan vong. Creu-me -fins i tot a través de dos cascos la seva veu va
sonar amb total convicció.
-D'acord -va dir
ell-. Només volia dir-t'ho. Vaig pensar que havies saber-ho.
-Gràcies. Gràcies
per no mantenir-me en la foscor.
-De res.
Els seus cascos
encara romanien en contacte, i no deien res.
Ell s'alegrava que
ella no pogués veure-li la cara, perquè hauria hagut d'apartar la mirada.
I encara desitjava
mirar-la.
La mà d'ella es va
aixecar a poc a poc. Ell la va agafar i va sentir alguna cosa com una
descàrrega elèctrica. Van romandre així un bon temps, fins que l'Ànakin es va
sentir sobtadament molt incòmode. Estava a punt d'anar-se'n quan de sobte
l'asteroide va començar a vibrar, un feble brunzit tàctil arribava de tot
arreu. Al mateix temps l'Ànakin va sentir pes, arrossegant-lo no contra la
superfície de l'asteroide sinó contra la paret de la bretxa.
-Què?
De sobte va pensar
en tornar a connectar el seu sistema de comunicació.
-... Desacceleració!
-cridava en Corran.
Li va portar només
un instant, per les implicacions que allò suposava, assimilar-ho. Després
l'Ànakin va encendre el seu sabre làser. La fulla va traçar un cercle de llum
porpra en la pedra rodejant-los.
L'Ànakin va tallar a
través de la roca. Cinc talls que van deixar restes d'acer-niquel en suspensió
per caure sobre el nou sòl de la bretxa.
El nivell de pedra
només va baixar uns vint centímetres. Per sota només hi havia coral Yorik.
-Això també és una
nau! -va cridar en Corran.
Per demostrar-li que
estava en el correcte, la força de gravetat va continuar augmentant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada