Revan (XXI)

Anterior

Capítol 21

Ho comprendràs amb el temps.

De tornada a les seves habitacions privades, l'Scourge va intentar apartar de la seva ment les últimes paraules de la seva conversa més recent amb Revan, però elles seguien tornant.

Havia passat gairebé una setmana des que va deixar a Revan, abandonant-lo perquè patís els turments del seu confinament solitari. Havia estat parlant de visions: com la Força podia parlar si l'escoltaves, com podria mostrar les teves visions del teu possible futur.

El Jedi havia implicat que havia estat testimoni d'una visió que tenia alguna cosa a veure amb el seu eventual alliberament de la presó de la Nyriss, però l'Scourge sabia que era millor no acceptar tal qual res del que el captiu li digués.

En Revan era intel·ligent. Fins i tot mentre ell 'utilitzava per aprendre sobre la Força, el Jedi l'estava intentant manipular perquè l'ajudés a escapar. Era possible que tot el que havia dit no hagués estat res excepte mentides. També era possible que li hagués estat dient la veritat. Potser realment havia vist alguna cosa que li donés esperances d'escapar.

L'Scourge sabia que havia de dir-li-ho a la Nyriss això d'aquest últim desenvolupament, però fins ara havia guardat silenci sobre l'assumpte. Si ella ho sabés, hi havia una gran opció que ella simplement decidís executar-lo abans que permetre-li una oportunitat d'escapar.

I aquest era l'autèntic problema. Si en Revan moria, moriria amb ell qualsevol oportunitat real de detenir a l'Emperador? Quan el Jedi va dir que la Nyriss mai donaria un pas endavant per liderar els altres contra l'Emperador, les seves paraules sonaven a veritat. En Revan, d'altra banda, sempre havia demostrat que estava ansiós i disposat a evitar que els Sith envaïssin la República. Hi havia al·ludit a una aliança entre ells i, malgrat el ridícul que això pogués haver semblat al principi, ell no podia evitar veure algun mèrit en la idea.

Compartien un fort compromís amb un objectiu comú. S'havien forjat aliances per molt menys. Però estar d'acord amb treballar amb el Jedi no només significaria alliberar-lo de la seva cel·la. Significaria trair la Nyriss i ell no estava preparat per acabar encara amb ella i amb l'Emperador.

Especialment quan tot això es basava en una suposada visió de la Força d'en Revan que podria no haver existit realment.

Els cops aguts a la porta van arribar com un alleujament. La seva ment estava donant voltes en cercles. Seria bo tenir alguna cosa que li distragués.

Quan va obrir la porta, es va sorprendre en veure en Sechel dempeus a l'altre costat. En la seva major part, el sith sicofanta li havia evitat durant els últims tres anys, parcialment per por i parcialment perquè la Nyriss li havia prohibit buscar venjança pel brutal interrogatori que li havia deixat marcat de per vida.

Hi havia hagut ocasions en què s'havien vist obligats a treballar junts en alguna tasca o missió per a ella, però la desconfiança innata que tots els sith sentien els uns pels altres havia escalat entre ells fins al punt que realment havia impactat en la seva habilitat de treballar junts de manera efectiva. No li havia portat molt de temps a la Nyriss comprendre que els seus talents eren més útils independentment.

-Per què ets aquí? -Va preguntar l'Scourge.

-Tinc notícies que us seran d'interès -Va replicar en Sechel, somrient d'una manera que va fer que l'Scourge volgués estrangular-lo.

-T'ha enviat la Nyriss?

-Estic aquí per la meva pròpia voluntat.

-De què va això? -digué l'Scourge.

-No aneu a convidar-me a entrar?

-No.

En Sechel va arronsar les espatlles.

-Només estava intentant mostrar una mica de discreció. Pel vostre bé.

-Vés al gra -Va dir l'Scourge a través de les dents premudes.

-Una dona va venir avui a mi. Humana. Us està buscant.

-Una humana? Per què?

-No ho va dir. No em va oferir el seu nom i, donada la seva reticència a discutir l'assumpte, no vaig preguntar.

-Si et va trobar a tu, llavors ja sap on trobar-me -Va dir l'Scourge.

En Sechel negà amb el cap.

-Ens em creuat per accident. Ella no té ni idea que vós i jo ens coneixem. Simplement em va contractar per trobar-vos.

-Potser serà millor que entris i m'expliquis tota la història -Va dir ell, aplacant-se i apartant-se.

-Pensant-m'ho millor, crec que em quedaré aquí fora -Va replicar l'altre sith-. Tinc la sensació que us agraden les respostes que us estic donant.

-Creus que necessito agafar-te sol per infligir-te dolor? -Va preguntar l'Scourge, obrint-se casualment a la Força per donar-li a la tràquea d'en Sechel una ràpida encaixada.

En Sechel va panteixar i va llançar les seves mans cap a la gola, amb els ulls molt oberts per la por.

-La Nyriss posarà el vostre cap en una safata si em feu mal de nou! -Va gemegar ell.

-Això no et portarà de tornada si estàs mort -Va apuntar ell-. Ara deixa de jugar i digues-me exactament què va passar.

-Aquesta dona em va ser referida per un associat de negocis -Va explicar en Sechel-. Ella em va oferir una suma substancial perquè trobés l'home de la seva holoimatge.

-Una holoimatge?

-Aparentment ni tan sols coneix el vostre nom. Però té una imatge excel·lent de la vostra cara i està disposada a pagar una suma substancial per reunir-se amb vós.

-I no tens idea de per què?

-Puc especular.

-I tant que sí -Va dir amb gravetat l'Scourge.

-Penseu amb quantes vides heu acabat. Quants assassinats heu dut a terme. No és possible que en una d'aquestes missions la vostra cara fos capturada per una càmera de seguretat?

L'Scourge sempre era acurat en les seves missions, però ningú era perfecte.

-És possible -Va admetre a contracor.

-Ara imagineu que algú que coneix a la víctima troba la gravació. Potser una dona o una filla. Impulsada per la seva set de venjança, podria registrar l'Imperi sencer a la recerca de qui la va perjudicar.

-Creus que ella vol matar-me?

-Probablement. La majoria de la gent vol matar-vos. Però ella va insistir a reunir-se amb vós en persona.

-Per què m'estàs dient això? -Va preguntar de sobte l'Scourge.

-Tinc una reputació a protegir. Ella em paga per fer un treball. No vull que s'estenguin els rumors que vaig enganyar a una client. És dolent per al negoci.

-Sap la Nyriss el dels teus anomenats negocis?

-Ella em permet ser autònom mentre això no interfereixi amb la meva feina al seu servei. I en aquest cas, en realitat pot beneficiar-la a ella. I a vós -Va afegir-. Si aquesta dona pretén fer-vos dany, s'ha de tractar amb ella apropiadament. Això és pel que crec que hauríeu de reunir-vos amb ella.

-I sempre hi ha la possibilitat que en realitat pogués tenir èxit, oi?

-Ho dubto -Va dir en Sechel-. Encara que només per estar segurs, no us suggeriria que fóssiu a reunir-vos amb ella tot sol.

-Vols venir amb mi?

-Ni gens ni mica -li va assegurar en Sechel-. Això sembla més un treball per Murtog i els seus homes.

L'Scourge no va parlar immediatament. Va revisar tot el que en Sechel li havia dit, intentant determinar si li estaven tendint un parany. El sol fet que en Sechel simplement no hagués rebutjat a la dona era suficient com per fer que ell anés amb compte amb la reunió.

Si algú realment estava buscant fer-li mal, era dubtós que en Sechel li advertís simplement perquè tots dos servien a la Nyriss. Però si sospitava que la dona estava vinculada a alguna cosa del passat d'ell, algun fosc secret o veritat inconvenient, treure-la a la llum era una manera efectiva de fer que quedés malament.

Si ella resultava ser algú buscant venjança, això demostraria que ell havia estat maldestre en el passat, sembrant llavors de dubte sobre ell en la ment de la Nyriss. I encara que no estigués buscant venjança, la situació era probable que creés alguna mena d'embolic que l'Scourge hauria de netejar. Això només podria ser suficient per convèncer en Sechel que l'ajudés.

No obstant això, negar-se simplement a la reunió no era una opció. Ara que ell sabia que ella estava allà fora, l'Scourge havia d'actuar. Fos quin fos el motiu darrere del qual ella el busqués, havia d'enfrontar-s'hi. Era l'única manera d'aclarir el misteri.

En Sechel sabia tot això, és clar. Això era pel que havia suggerit enviar a Murtog. A la superfície semblava la millor manera de tractar amb una possible enemiga, però l'Scourge sabia que el que ell realment volia era tenir a algú altre allà que informés de la reunió si la veritat resultava ser compromesa.

D'altra banda, si decidia reunir-se amb ella a soles, s'estava col·locant en un gran perill. També podria semblar que tenia alguna cosa a amagar i no tenia dubtes que en Sechel retorçaria aquest fet perquè encaixés amb les seves pròpies necessitats en algun moment al llarg del camí.

-Enhorabona -li va dir al sith més petit-. M'has arraconat. Fixa la reunió i digues-li a Murtog i als seus homes que estiguin allà.

-Per descomptat, Lord Scourge -Va dir en Sechel amb una reverència burleta-. Sempre m'alegro de ser d'ajuda.

La Meetra va estar alerta per si hi havia un parany fins i tot abans que sentís les premonicions d'advertència a través de la Força.

En Sechel li havia donat una hora i una localització per a la reunió. Fins i tot li havia dit el nom de l'home de l'holovídeo: Lord Scourge. Però ella encara no confiava en ell.

Arribar a la localització només va confirmar les seves sospites. Les instruccions d'en Sechel l'havien portat a una cova aïllada als afores de la ciutat. El lloc perfecte per a una emboscada. Un únic lliscant estava aparcat en una clariana a uns cinquanta metres de l'entrada, prova que algú més estava ja allà. Era possible que el sith hagués vingut sol, però la Meetra va estimar que el vehicle podia portar fins a sis humanoides adults. També hi havia la possibilitat que altres lliscants haguessin estat ocultats a prop, el que significava que no tenia ni idea de quants podrien estar esperant dins de la cova.

T3-M4 òbviament compartia les seves preocupacions. El droide trinà nerviosament mentre ella aterrava el lliscant en una zona de sòl nu prop de l'altre lliscant.

-Ja ho sé, ho sé -Va murmurar ella-. Però aquesta és l'única pista que tenim.

Ella va sortir del lliscant i va estendre una petita rampa de càrrega de manera que T3 també pogués sortir. La boca de la cova apuntava davant seu, negra i amenaçant.

Abans, ella havia discutit diverses dotzenes d'estratègies amb T3, traçant plans de contingència per als escenaris més comunament concebibles. Afortunadament els seus plans havien inclòs una emboscada potencial per part d'enemics sota el mantell de la foscor.

-Operació supernova en marxa -Va murmurar ella.

T3 xiulà insegur.

-Li donarem totes les oportunitats de rendir-se -li va assegurar ella-. Però estigues preparat perquè això es posi lleig. Amb sort, no s'arribarà a això -Va afegir ella-. Potser Lord Scourge sent la suficient curiositat sobre per què estic aquí com per escoltar-me abans que intenti alguna cosa.

T3 no va replicar. Ella es va prendre com un mal presagi que de sobte ell es quedés sense paraules.

Caminant lentament, ella va entrar a la cova. Estava massa fosc per veure més d'un metre davant d'ella, però va poder sentir diversos éssers més dins, vigilant la seva aproximació. Va assumir que estaven utilitzant ulleres de visió nocturna. Era l'única manera que la vista d'algú pogués foradar la foscor de la cova.

Ella va intentar actuar com si fos tímida i insegura, com una víctima beneitona que caminava descuidadament al parany que l'esperava. Quan més vulnerable semblés, més la deixarien apropar-se abans d'emprendre accions.

-Queda't a prop, T3 -Va xiuxiuejar, mantenint la veu baixa de manera que només ell pogués sentir-la-. Hi ha algú aquí? -Va dir en veu alta, fent que la veu tremolés lleugerament.

Ella va donar un altre pas aparentment prudent endavant.

-Hola? Hi ha algú aquí?

-No et moguis! -Va cridar una veu des de la foscor-. Et tenim envoltada.

-Lord Scourge -Va dir ella-. Sou vós? Només vull parlar.

-Tira't a terra i posa les mans darrere del cap -li va ordenar la veu-. Si no ho fas, obrirem foc.

-Ara, T3!

El petit droide va encendre el seu llum del cap a plena potència. En els estrets confins tenia la intensitat d'un petit sol, il·luminant fàcilment la cova sencera. El sobtat centelleig de brillantor també va sobrecarregar les ulleres de visió nocturna dels seus adversaris, cegant-los temporalment.

A la Meetra li va portar menys d'un segon veure i processar les possibilitats contra les que s'enfrontava. Quatre soldats (dos homes i dues dones, cadascun portant una pesada armadura i una carabina làser) havien pres posicions en la cova, formant un semicercle obert al voltant de la seva pretesa víctima. Un sith alt estava en una cambra a prop del racó del fons de la cova.

Els quatre soldats van obrir foc. Fins i tot encegats per l'esclat de la llum de T3, van ser prou disciplinats per reaccionar alliberant una andanada de trets làser cap a l'última localització coneguda del seu objectiu. Desafortunadament per a ells, la reacció de la Meetra va ser més ràpida que la seva.

Per quan els trets van aconseguir el seu objectiu, la Meetra ja estava en moviment. Es va llançar en una ràpida tombarella cap enrere per evitar el foc làser i després va invertir la seva direcció amb un salt volador cap a l'assaltant més proper.

El seu sabre làser ja estava a la seva mà quan va aterrar i ella va clavar la fulla a través de la unió vulnerable entre la placa del pit i la protecció de l'espatlla dreta del vestit de combat del soldat. A diferència de la seva armadura amb cortosis entrellaçada, la carn i els ossos de l'home no van proporcionar gairebé cap resistència al sabre làser mentre aquest li va travessar el seu cor.

Mentre ell queia a terra, la Meetra llançà la seva mà lliure cap a la següent soldat més propera, amb el palmell obert. La dona va sortir volant cap enrere, arrencada del sòl i llançada a través de la cova per la Força fins que es va estavellar amb la façana de roca de la paret més allunyada. Ella va lliscar fins a terra, morta.

Els altres dos soldats s'havien arrencat les seves ulleres de visió nocturna i havien obert foc de nou. La Meetra desvià els trets amb el seu sabre làser.

Amb la seva atenció concentrada en la Jedi que causava estralls entre les seves files, els soldats es van oblidar de T3-M4. El droide es va aprofitar al màxim de la situació, rodant cap endavant fins que va estar prou a prop com per alliberar un raig de flames de la seva petita tovera que sobresortia del centre del seu tors.

Les flames van embolicar al soldat més proper. Quan els seus xiscles mortals van distreure momentàniament la seva companya, la Meetra va carregar cap endavant amb un esclat de velocitat per donar-li un tall cruel a dues mans amb la seva espasa que va fendir a través de les plaques de l'armadura de la dona i li van mossegar profundament en el pit.

A la fi, la Meetra es va tornar per enfrontar-se al sith. Ara que tenia l'oportunitat de concentrar la seva atenció en ell de més a prop, el va reconèixer de l'holovídeo de T3. Aparentment Lord Scourge havia decidit aparèixer després de tot.

Curiosament, ell no havia fet res per ajudar els soldats durant la trobada curta i violenta. Tampoc havia intentat fugir. De fet, no semblava haver-se mogut, a part de per treure i encendre la fulla carmesina del seu sabre làser.

Sostenia la seva arma davant d'ell en una postura defensiva estàndard, mirant-la amb una expressió de completa incredulitat a la cara.

Alerta en cas de què fos un parany, la Meetra va fer un únic pas cap a ell.

-Ets una Jedi -Va dir ell, amb les seves paraules va fer que ella es quedés congelada-. El que va dir és veritat. Ell et va veure. Ho sabia.

La Meetra no estava a punt d'atacar algú que no semblava voler fer-li cap mal. Això anava contra tot allò en el que creia. Però tampoc anava a deixar la seva guàrdia baixa.

-De què estàs parlant? -digué ella.

-Estàs aquí a causa d'en Revan -va dir, amb la veu plena de sorpresa-. Has vingut a rescatar-lo.

-Estic impressionada que t'ho figuressis tan ràpidament -Va admetre ella.

-No m'ho vaig figurar -Va dir ell-. En Revan m'ho va dir.

En l'instant en què el sabre làser de fulla blava s'havia materialitzat a la mà de la humana, l'Scourge es va adonar que era una Jedi. I només va poder pensar en una raó per què una Jedi vindria a Dromund Kaas a buscar-lo: era aquí per rescatar a Revan.

Estava impressionat per com de fàcilment que ella havia desmantellat a Murtog i el seu equip curosament escollit. Ell podia sentir-la canalitzant la Força, però era d'alguna manera diferent del que ell havia sentit quan lluitava amb altres Sith.

Ella no tenia por de matar, però ell va sentir que ella no gaudia realment amb això. En comptes d'alimentar la seva fúria i el seu odi, era com si ella intentés mantenir les seves emocions a la distància d'un braç de manera que la Força pogués fluir a través d'ella sense obstacles.

Part d'ell volia saltar a la topada: batallar amb aquesta Jedi seria una autèntica prova de les seves habilitats. No sabia quin d'ells demostraria ser més fort, però estava intrigat pel desafiament. No obstant això una altra part d'ell sabia que ella representava alguna cosa molt més significativa que una digna adversària.

-Què vols dir amb què en Revan t'ho va dir? -demanà ella.

-L'última vegada que vaig parlar amb ell va dir una cosa que no vaig creure. Vaig pensar que estava mentint per manipular-me. No vaig comprendre el que estava tractant de dir-me.

En realitat, l'Scourge encara no estava segur d'entendre'l. No completament. La presència de la dona Jedi era la prova que en Revan estava dient la veritat sobre la seva visió de la Força. Ell li havia suggerit a Scourge que la seva llibertat estava a prop. Havia d'haver tingut una premonició de la seva arribada.

La revelació era el que havia detingut la fulla d'ell. Ell no estava disposat a batallar amb ella fins que hagués considerat totes les implicacions i alternatives.

-Si vas parlar amb Revan, llavors saps on és -Va dir la dona.

Ella tenia una posició de preparada per al combat, igual que ell, sense estar cap d'ells disposat a fer el primer moviment, sinó que cada un estava a punt per respondre a un atac de l'altre.

-Revan és un presoner -Va dir l'Scourge.

-Llavors et demano que l'alliberis! -demanà ella.

-No és tan simple.

Res en aquesta situació era simple. Mentre parlava amb la Jedi, Scourge encara estava intentant comprendre per què li havia esmentat en Revan la seva visió.

En aquell moment havia pensat que simplement el presoner l'estava intentant manipular, enganyar-lo perquè l'ajudés a escapar. Ara, però, semblava que les paraules d'en Revan havien estat una advertència, gairebé com si ell sabés que l'Scourge es trobaria en aquesta situació.

No tenia sentit donar-li cap mena d'advertència a un enemic. No obstant això, si Revan creia que l'Scourge i ell estaven destinats a convertir-se en aliats, llavors les seves paraules tenien sentit. Era possible que hagués vist una visió d'ells dos treballant junts?

Aquesta semblava ser l'única resposta que encaixava. A vegades havia sentit que en Revan l'estava intentant reclutar per al seu bàndol. La sensació havia estat fins i tot més forta durant la seva última conversa. Ell ho havia rebutjat com una desesperació per escapar, però què passava si en Revan sabia que els successos que havia previst s'estaven acostant? Què passava si hi havia vist aquesta confrontació a la cova i havia estat intentant fer que l'Scourge comprengués que havien de convertir-se en aliats per aturar l'Emperador?

-Digues-me on és en Revan -va dir la dona-. Digues on l'estan retenint i et deixaré marxar.

Va comprendre que la seva adversària estava confonent la seva reticència a lluitar amb por. Ella estava tan confusa sobre això com ell. No obstant això, quan més pensava Scourge en això, més clar es tornava.

La Nyriss mai es mouria contra l'Emperador. Ara sabia això. Havia arribat a acceptar que ni ella ni qualsevol dels altres membres del Consell Fosc que havien conspirat amb ella mai s'atreviria en realitat a atacar-lo.

Si algú anava a detenir a l'Emperador perquè no portés a terme la seva boja invasió de la República, hauria de ser ell. Però no podia fer-ho sol.

-Vine amb mi i jo us portaré a tu i al teu droide a veure'l -va dir ell, desactivant la seva espasa-. Ell et dirà la veritat.

La Jedi no va ser tan ràpida a baixar la seva arma.

El seu droide astromecànic rodà per col·locar-se al seu costat, cridant fort.

-T3 té raó. Ja he entrat avui en un parany -Va respondre la Jedi-. Crec que he aconseguit la meva quota.

L'Scourge va comprendre la seva reticència. Sota circumstàncies normals ella seria una estúpida si l'acompanyava. Però aquesta situació estava tan lluny de ser normal com ell podia imaginar.

-En Revan em va dir que tu venies -Va intentar explicar-li ell-. Crec que la Força li va donar una visió de nosaltres treballant junts.

-Llavors per què vas posar una emboscada?

-No sabia qui eres -Va apuntar l'Scourge-. No li vas donar a Sechel cap detall de qui eres o de per què em buscaves.

-Estàs mentint -Va dir ella amb una negació incrèdula del cap-. Tens por d'enfrontar-te a mi. Diries qualsevol cosa per evitar una baralla.

-Et semblo espantat?

-No -Va admetre ella-. Sembles estranyament calmat.

-Això és perquè finalment comprenc el que en Revan volia dir. Ell vol que ens unim contra un enemic comú.

-Quin enemic comú?

-El nostre Emperador està planejant una invasió a la República. En Revan vol detenir-lo. Igual que jo.

-Per què voldries aturar una invasió de la República?

-L'Emperador està boig. Vol repetir els errors de la Gran Guerra hiperespacial. Vol enfonsar-nos en un conflicte que acabarà amb la nostra extinció.

La Jedi va baixar el seu sabre làser, però no el va desactivar.

-Llavors per què vas fer-lo presoner a Nathema?

-Això va ser abans que jo conegués el seu propòsit aquí.

Ell podia dir que ella encara sospitava i amb tot el dret. Però va pensar en alguna cosa que podria convèncer-la.

-Parlant de Nathema. Has estat en aquest planeta? Has caminat per la seva superfície?

-Sí -Va dir ella tranquil·lament i ell va poder dir per l'expressió turmentada de la cara d'ella que deia la veritat.

-Aquest era el planeta natal de l'Emperador. Per donar-se a si mateix un poder més gran, ell va desencadenar un ritual que ho va devorar tot. Quan vaig veure el que havia passat allà, vaig comprendre les autèntiques profunditats de la seva bogeria. Em vaig adonar que la seva ment estava tan retorçada i pertorbada que no està apte per governar i vaig jurar trobar una manera de detenir-lo.

Va fer una pausa i va mirar-la fixament.

-Tu camines pel sender de la llum. Jo he triat seguir al Costat Fosc. Però tots dos sabem que els horrors de Nathema són un gran mal a la galàxia. En Revan també sap això. Això és pel que vol que treballem junts.

La Jedi va considerar les seves paraules acuradament i després va desactivar la seva espasa. Però l'Scourge podia dir que ella no estava encara totalment convençuda.

-Abans que vagi a qualsevol lloc amb tu, vaig a necessitar alguna cosa més que només la teva paraula -Va dir ella.

L'Scourge va assentir. La cautela d'ella era una cosa bona. Si ella l'hagués cregut massa fàcilment, ell hauria hagut de qüestionar el seu judici.

-Puc portar-te proves -li va dir a ella-. Espera aquí i tornaré demà.

-Com sé que simplement no tornaràs amb més reforços?

-Em sentiràs a través de la Força abans que realment arribi. Si no estic sol, tindràs molt de temps per escapar.

-Què hi ha d'en Revan? -Va preguntar la Jedi.

-Està fora de perill de moment -li va assegurar l'Scourge-. Però no puc alliberar-lo sense ajuda.

-Tens fins demà -Va dir la Jedi-. Torna amb proves i podrem treballar junts per alliberar-lo.

L'Scourge va tornar a enganxar l'empunyadura del sabre làser en el seu cinturó i va passar caminant lentament al costat de la Jedi i el seu droide cap a l'entrada de la cova. Ells es van apartar quan ell es va aproximar, mantenint una distància segura entre ells.

Just abans que ell deixés la cova, la Jedi va cridar per fer-li una advertència final.

-Si em traeixes d'algunes manera, si tornes amb reforços, o fins i tot si no tornes, et perseguiré.

-Estalvia't la teva fúria per a l'Emperador -Va dir l'Scourge cap enrere per sobre de la seva espatlla-. Ell és l'autèntic enemic.

Següent