Renaixement (XLIV)

Anterior

CAPÍTOL 44

-Guau! -va dir l'Ànakin quan va veure la nau que els esperava a la dàrsena tretze. S'havien escapat pels pèls de dos grups de yuuzhan vong encoberts amb oogliths que rondaven per les estances, aparentment buscant-los encara, i esperaven haver de lluitar en arribar a la nau, si és que la nau encara es trobava allà.

Finalment, sí que estava, però els yuuzhan vong no.

-Potser en Nom Anor i la seva banda van caure quan l'aire es va acabar -especulà en Corran.

-Guau! -va repetir l'Ànakin.

-No et distreguis -va dir en Corran-. No tenim temps per això. Ens portarà una estona esbrinar com funciona aquesta cosa. Encara hi ha una flota allà fora, te'n recordes?

-És cert -va dir l'Ànakin-. Ho sento.

Era difícil no estar impressionat. La nau givin era simple i elegant, gairebé tot era motor, de la mida d'un transport lleuger. Un paquet de llargs cilindres sobresortia del relativament enorme torus del motor fet a partir del nucli de l'impulsor d'ions. Encara que tres més s'estenien com braços des d'un costat de l'acoblament principal. Aquests últims no estaven fixos, sinó que es podien maniobrar en un cercle complet. A part d'això, hi havia l'acoblament de la hipervelocitat, i, gairebé com una idea d'última hora, semblava que la secció de la tripulació i de la cabina del pilot eren gairebé completament de transpariacer.

A bord van trobar que només el compartiment per dormir podia pressuritzar-se. La unitat de suport vital tenia tan poca potència que van seguir amb els vestits de buit posats. Els controls van ser un complet misteri fins que en Corran va assenyalar que havia estat disposat matemàticament d'acord amb el teorema de Dj Simma. Un cop van saber això, manejar la nau va ser una tasca estranya, però no especialment difícil.

En Corran es va fer càrrec dels controls i va obrir les subjeccions d'amarratge.

-Anem allà -va dir-. El làser que té aquesta cosa no serà de molta utilitat en un combat, així que simplement correm, llevat que algú tingui un suggeriment millor.

-Però l'estació... -va començar la Tahiri.

-Està condemnada. I l'única esperança per als givin són els reforços de Coruscant.

-Estava pensant en la Taan.

-Ho sento -va dir en Corran-, els yuuzhan vong potser decideixin quedar-se-la si té sort. En qualsevol cas, això no està a les nostres mans. Hem de sortir d'aquí tan aviat com puguem. Vegem, on hi haurà el compensador d'inèrcia?

L'Ànakin va assenyalar un dispositiu amb una escala logarítmica.

-Suposo que serà això.

-Bé, vegem. Lligueu-vos i aguanteu. Espero que aquesta cosa tingui la resistència que promet.

La tenia. L'Ànakin amb prou feines va poder refrenar un crit d'alegria quan es van enlairar de la plataforma d'embarcament. Si hagués estat volant no hagués estat capaç de contenir-se.

-Un Ala-A no podria tocar aquesta cosa -va dir ell.

-No tot és qüestió de velocitat -va dir en Corran.

-Si tu la pilotes, ho és -va contestar raonablement l'Ànakin, mentre passaven a una patrulla de coralites. Van donar la volta tard, com un ramat de banthes sorpresos, i van començar la persecució. En un minut els coralites havien d'estar en la seva màxima acceleració, però se'ls veia com si estiguessin quiets encara.

Mentre l'Ànakin estudiava les lectures dels sensors en el lloc del copilot per calcular la sèrie de salts, va començar a sentir-se menys alegre.

-Tenim una cosa davant nostre, apropant-se. Creuers pesats, dos d'ells.

-Bé. Llavors vegem quin tipus d'escuts fabriquen els givin -va contestar en Corran.

Minuts més tard, en Corran esquivava el foc pesat. Els escuts resistien admirablement bé, però com estava previst, el làser no valia per a res. En Corran tallà la trajectòria de la nau en un camí perpendicular al planeta eclíptic de Yag'Dhul, lluitant per aconseguir suficient distància entre el planeta i les seves tres enormes llunes per realitzar un salt segur, però van acabar en problemes també, problemes en forma de més naus yuuzhan vong.

-Gruixut com un golutcuca -va assenyalar en Corran.

-Puc disposar un salt curt -va dir l'Ànakin.

-En una nau que encara no coneixem? Massa perillós.

-Quina elecció tenim? -va contestar l'Ànakin.

En resposta, en Corran va posar rumb de tornada cap a Yag'Dhul, esquivant el gruix de la batalla, on les delicades naus dels givin estaven atacant a un grup de naus yuuzhan vong que les doblava en nombre. Per a l'Ànakin no semblava un bon lloc per quedar-se.

-Hauríem de saltar -va repetir.

-Ànakin. Jo ja volava quan tu no eres més que una reconciliació d'una baralla entre en Han i la Leia. Abans d'això fins i tot, així que almenys deixa que em cregui que sé una o dues coses.

-Sí, senyor.

-Programa el salt, per si de cas, però no ho intentarem fins que ens quedem sense opcions.

Van travessar el perímetre yuuzhan vong, passant tan a prop de les grans naus com Corran podia -la qual cosa era bastant a prop-, i gairebé ballant a través dels coralites. L'Ànakin va fer alguns trets a l'atzar i encara que mai aconseguirien passar a través dels buits defensius que les naus generaven, era millor que no fer res.

-Anem a aconseguir-ho -va dir en Corran-. Les naus de per aquí estan massa ocupades...

Va callar quan cada nau yuuzhan vong que estava enfront d'ells van virar i accelerar en la seva direcció.

-Merda de Sith! -va maleir en Corran, tirant fort cap amunt per evitar al coralita que semblava voler acabar amb ells amb la seva pròpia massa.

Els esquivaven, i fins i tot no els van disparar. En la confusió posterior, l'Ànakin va veure a la resta de la flota yuuzhan vong passar, en direcció a l'espai interestel·lar.

-Les més llunyanes estan saltant -informà, estudiant les lectures del sensor-. Estan fugint, no ho entenc.

Què podrien haver fet els givin per fer-los fugir d'aquesta manera?

-No són els givin -va contestar en Corran. La seva veu ressaltava amb sorpresa i alleujament-. És una altra cosa.

* * *

-Retirat? -va escopir en Nom Anor, mirant incrèdulament el víllip i al retrat d'en Qurang Lah-. Però si estem a prop de la victòria! Les seves defenses s'enfonsen.

-Mentrestant, una flota infidel profana arrasa la nostra principal nau-matriu.

-Impossible -va dir en Nom Anor. El seu ridícul Senat no podria aprovar un atac sense el meu coneixement. Fins i tot si els militars llancessin una campanya així sense l'aprovació del govern, les meves fonts ens haguessin informat.

El comandant va grunyir una mena de somriure.

-Sembla, Executor, que Yun-Harla t'ha abandonat. La meva opinió és que no ets tan intel·ligent i útil com et creus. Has hagut de ser enganyat per ells. Han posat un parany i tu ens has portat fins a ell.

-És absurd. Si hi ha un atac a la nau-matriu no té relació amb aquesta missió.

-Una mica de relació sí que hi ha, ja que et vam confiar les nostres reserves per a aquesta batalla. Si haguessin romàs amb la nau-matriu haurien estat suficients per repel·lir als infidels. Així ha estat, només tenim una petita oportunitat per assolir la batalla a temps per rescatar alguna cosa.

-Llavors romanguem aquí. Hem demostrat als infidels que pensem continuar amb la nostra conquesta de la seva galàxia, llevat que acabem aquí, no tindrem res a guanyar per aquest error tàctic.

En Qurang Lah va ensenyar les seves esmolades dents.

-Aquest desastre és teu, Executor -va dir-. Has d'estar segur que el Mestre Bèl·lic sentirà una versió completa de com has esguerrat tot aquest assumpte -els seus ulls es van entretancar-. Deixa'm parlar amb Shok Choka.

En Nom Anor va mantenir el seu rostre impassible.

-Va ser abatut per un Jeedai. Tots els teus homes ho van ser.

La cara del comandant va adoptar una ganyota d'incredulitat.

-Tots ells? I tu vas aconseguir tornar fora de perill a la teva nau?

-No estava amb els teus guerrers i els Jeedai quan els givin van buidar la seva estació d'atmosfera.

En Qurang Lah va mantenir la seva mirada durant un altre moment.

-Sí -va dir suaument-. El Mestre Bèl·lic sentirà parlar molt de tu.

Abans que en Nom Anor pogués començar una altra argumentació, el víllip es va aclarir, deixant-li recórrer les cobertes de la seva nau amb frustració, sense esmentar la por.

Següent