Revan (V)

Anterior

Capítol 5

En Revan rarament visitava ja el Temple Jedi de Coruscant. Encara que tècnicament encara era membre de l'Orde, no podia evitar sentir-se com un intrús quan pujava els graons i passava a través de les files bessones d'estàtues que estaven de guàrdia a l'entrada.

Molts Jedi, particularment els Padawans i els Cavallers Jedi més joves, el consideraven un heroi, una llegenda viva. Però els mestres més conservadors tenien una visió molt diferent. Alguns estaven ressentits amb ell per haver liderat a milers de Jedi a la mort en la guerra contra els mandalorians. Altres no podien perdonar pels milions de soldats i ciutadans de la República que van morir quan en Malak i ell van tornar de les Regions Desconegudes com a conqueridors. Oficialment, havia estat redimit i havia tornat a la llum, però estaven aquells que encara sentien que ell portava la corrupció indeleble del Costat Fosc.

Per ser justos, en Revan havia fet poc per intentar-los convèncer del contrari.

A la part superior de les escales va passar a través de l'entrada del Temple, creuant el gran sòl de marbre mentre s'obria camí cap al pati interior.

El Consell li havia ofert trobar un Mestre adequat per reentrenar-lo en els camins apropiats dels Jedi, una oferta que ell havia rebutjat de pla. En Revan havia après massa sobre la Força, del costat lluminós i del fosc, per rebre instrucció com un Padawan comú i corrent. La seva negativa podria haver estat passada per alt de no haver triat la Bastila un camí similar. En una època, ella havia estat la jove estrella més brillant de l'Orde. Però en Malak l'havia tornat temporalment cap al Costat Fosc i el Consell creia que ella també necessitava ser reentrenada. Quan ella es va negar, alguns van veure un patró similar: Revan allunyant a una jove Jedi prometedora dels ensenyaments acceptats per l'Orde.

El seu matrimoni havia exacerbat encara més la situació. L'Orde Jedi s'oposava a les afeccions emocionals, creient que eren el trampolí cap a la destrucció. Ensenyaven que l'amor engendra gelosia, que porten al Costat Fosc. Però en Revan havia vist els seus poders redemptors de primera mà. Era el seu amor el que havia portat a la Bastila de tornada a la llum. El seu vincle emocional havia forjat la salvació per a tots dos.

Negar o intentar el control complet de les emocions, sentia en Revan, era un joc de ximples. La gelosia eren realment el resultat d'un Jedi mal preparat per veure's aclaparat per uns sentiments que mai havien après a afrontar. En Revan creia que als Jedi se'ls podia ensenyar a utilitzar les emocions positives com l'amor i la felicitat perquè enfortissin la seva connexió amb la Força de la mateixa manera que l'odi els hi donava poder a aquells que seguien el Costat Fosc.

Sortint del saló d'entrada, en Revan es va sorprendre com sempre per la magnífica imatge. El Temple Jedi havia estat construït sobre el cim d'una enorme muntanya, amb el seu terrat convertit en un enorme pati a cel obert que dominava l'infinit paisatge urbà de Coruscant un quilòmetre més avall. Una espira elevada s'havia construït en cadascuna de les cantonades del pati i una cinquena espira, més gran que les altres, s'elevava al centre.

Petits grups de figures amb capes, una barreja de Padawans, Cavallers i Mestres Jedi, omplien l'àrea. Alguns s'obrien camí ràpidament a través dels camins del jardí per treball. Altres s'arrepapaven en bancs o caminaven lentament al costat de les fonts, prenent-se un descans de les seves tasques o exercicis d'entrenament.

En Revan va mantenir la caputxa marró de la seva capa tradicional Jedi aixecada per evitar que el reconeguessin. Volia dur a terme els seus assumptes i posar-se en camí tan ràpidament com fos possible. Com més aviat deixés el Temple, millor.

No sempre s'havia sentit així. Les primeres setmanes després de la derrota d'en Malak, quan encara estava sent honrat i festejat com el salvador de la galàxia, s'havia aproximat al Consell amb una oferta per compartir la seva nova comprensió de la Força amb els altres membres de l'Orde. Per descomptat, havia esperat una mica de resistència. El Consell estava arrelat en els vells costums. No comprenien que la Força era viva. No podien acceptar que havia evolucionat més enllà dels seus sobris ensenyaments. No obstant això, no hi havia estat preparat per l'hostilitat total de la reacció del Consell.

No només van rebutjar la seva oferta, sinó que un grapat de consellers havien volgut fer-lo fora de l'Orde. Afortunadament, els caps més freds havien prevalgut. En Revan era un heroi. La història de la seva redempció i retorn a la llum s'havia dispersat a través de la galàxia... encara que els detalls sòrdids de com els Jedi li havien esborrat la seva identitat havien estat acuradament eliminats. Els membres més savis del Consell comprenien que la llegenda d'en Revan era massa valuosa per deixar-la de banda simplement perquè per a ells ja no tingués cap utilitat el propi home.

Al final es va aconseguir un compromís. Els Jedi no protestarien pel seu matrimoni amb la Bastila. Oficialment, tots dos serien encara reconeguts com a Jedi de bon prestigi, amb tots els drets i privilegis corresponents. A canvi, en Revan va prometre no expandir la seva heretgia a altres membres de l'Orde.

Al principi, la Bastila volia rebutjar els seus termes. Però en Revan la va convèncer que una guerra ideològica contra el Consell Jedi no serviria a cap propòsit. Ells havien fet la seva part. Era hora que s'esvaïssin de la història i visquessin la resta dels seus dies en pau.

I així ho havien fet... fins que en Revan va començar a tenir aquests maleïts somnis.

Això era pel que ell era aquí ara. En Canderous estava fora entre la seva pròpia gent, veient si podia trobar alguna connexió entre la guerra i un planeta cobert per la foscor de les tempestes eternes. Se n'havia anat feia diverses setmanes i en Revan encara no havia sentit que hi hagués tornat. Però en comptes de seure i no fer res, havia decidit fer una petita investigació per si mateix.

Movent-se amb passos llargs i ràpids, es va obrir camí cap a l'espira a la cantonada nord-oest del pati. Aquesta torre era la llar del Consell del Primer Coneixement, una col·lecció de cinc Mestres Jedi i els seus subordinats que s'especialitzaven en la història i els coneixements de l'Orde sencer. També era la llar dels Arxius del Temple, de lluny la col·lecció més gran de la galàxia integrada per documents, discs de dades i holocrons. Sovint es deia que si alguna cosa no apareixia en els registres dels Arxius, llavors no existia.

Tot i l'atrevida pretensió, en Revan dubtava que trobés alguna cosa que expliqués els seus somnis aguaitant a les prestatgeries. En realitat havia vingut aquí a la recerca d'una altra cosa. D'una altra persona. Un nom del seu passat.

Enormes trossos de la seva memòria encara estaven desapareguts. Per omplir els buits, necessitava parlar amb algú que hagués estat amb ell durant aquella època. Algú que hagués servit al seu costat en la guerra.

En Malak havia estat la seva mà dreta durant la campanya contra els mandalorians. Però en Malak era mort. En Revan no trobaria respostes aquí. No obstant això, hi havia hagut una altra: una poderosa Jedi anomenada Meetra Surik. La Meetra havia estat entre els primers a unir-se a la causa d'en Revan i ràpidament va demostrar ser una tàctica brillant i una líder militar.

Reconeixent el seu potencial, en Revan l'havia convertit en general, donant-li el control de gairebé la meitat de les tropes de la República i dels Jedi sota el seu comandament. La Meetra havia contribuït positivament a la derrota dels mandalorians, donant-los un cop devastador durant la Batalla de Malachor V... encara que a un cost gairebé impossible de comprendre.

Va dubtar només breument a la porta que portava a l'espira, preparant-se per al que podria trobar. Llavors va entrar a l'edifici i va pujar la llarga escala de cargol que portava fins al primer pis dels arxius.

En Revan havia derrotat a Mandalore poc abans de la victòria de la Meetra a Malachor V, acabant efectivament la guerra. Llavors en Malak i ell es van posar en marxa cap a les Regions Desconegudes, mentre que la Meetra havia tornat per enfrontar-se al judici del Consell Jedi. Ella no havia parlat amb Revan des de llavors. Ell ni tan sols sabia on era ella.

Coneixia alguns dels detalls del que havia passat. Al seu retorn, el Consell Jedi l'havia declarat una traïdora per seguir-lo. L'havien desposseït del seu rang i l'havien expulsat, marcant-la com l'Exiliada. Segons els rumors, ella havia deixat l'espai de la República i simplement havia desaparegut. No obstant això en Revan sentia que hi havia més en aquesta història.

La Meetra no havia intentat contactar amb ell després de la derrota d'en Malak. Fins i tot si havia deixat l'espai de la República, amb certesa hauria sentit parlar de la redempció d'en Revan a hores d'ara. El fet que no hi hagués hagut notícies d'ella era pertorbador.

Un cop ell havia intentat obrir-se a la ella amb la Força. Servir en batalla amb algú formava un vincle especial. Fins i tot a través de l'amplada de la galàxia hauria d'haver estat capaç d'aconseguir alguna sensació vaga de la presència d'ella. No obstant això no havia sentit res. L'explicació més simple era que ella s'havia convertit en una amb la Força, però en Revan no es podia permetre creure que era morta. Després de sobreviure als horrors de Malachor V, una mort anònima a la Vora Exterior simplement no semblava justa.

Va sortir de l'escala de cargol i va arribar al replà del quart pis i llavors va empènyer la porta del segon pis dels Arxius per obrir-la. Es va sentir alleujat de veure que no hi havia ningú allà. Volia fer la seva recerca en privat.

Passant al costat de les prestatgeries plenes de discos de dades, va prendre seient en un dels holoterminals. No estava segur de què estava buscant exactament, així que simplement va introduir el nom de la Meetra al directori.

Van aparèixer diverses entrades, incloent l'informe oficial de Malachor V recopilat per un dels Arxivers Jedi. Va prendre nota mental del nombre de referència, va treure el disc de dades del prestatge i el va inserir al terminal.

Va passar els minuts següents revisant l'informe, però no va aconseguir creuar-se amb res que no sabés ja. Malachor V havia estat un parany, una estratagema per atraure la flota mandaloriana a un lloc prou a prop del planeta com per alliberar el generador de massa-ombra, una superarma experimental que va aprofitar les anomalies gravitacionals úniques del sistema Malachor per destruir instantàniament totes les naus que orbitaven el planeta.

En Revan va dividir la seva flota en dues, donant-li el comandament de la meitat a la Meetra. Mentre que ell liderava les seves forces contra la nau insígnia de Mandalore, va ordenar al seu general de més confiança que utilitzés la seva flota com esquer per atraure el gruix de les naus mandalorianes a un lloc dins de l'abast del generador de massa-ombra.

Els mandalorians havien mossegat l'ham i, una vegada que van estar dins de l'abast, la Meetra va donar l'ordre de connectar el generador de massa-ombra. L'atmosfera va explotar en un centelleig de foc, deixant darrere seu només cendres. Tot en la superfície de Malachor, cada planta, cada animal i insecte, va ser instantàniament vaporitzat per la intensa calor. El sòl es va trencar i es va elevar, deixant profundes cicatrius a través del terreny socarrimat.

Al mateix temps, centenars de naus, republicanes i mandalorianes per igual, van ser arrencades de l'òrbita per la creació d'un vòrtex gravitatori irresistible en el nucli del planeta. Es van estavellar contra la superfície del planeta, colpejant amb tal velocitat que els seus cascos van penetrar en realitat diversos quilòmetres terra endins, enterrant les restes retorçades i els cossos trencats. Desenes de milers de vides es van apagar en una fracció de segon.

Les naus d'en Revan i la Meetra havien estat fora de perill més enllà de l'abast de la súper arma, encara que si això havia estat per la sort o per designi, en Revan no podia dir-ho honestament.

Els seus records d'aquesta època havien desaparegut i, mirant cap enrere a les seves accions, no podia explicar-les o justificar-les completament. Hi havia sabut el que anava a passar, sacrificant de bon grau a milers dels seus seguidors per aconseguir la victòria última sobre els mandalorians? O alguna cosa en el pla havia anat terriblement malament?

L'informe no era tan ambigu: clamava que en Revan i la Meetra sabien tots dos què passaria. Se'ls declarava criminals de guerra i assassins en massa. L'autor de l'informe especulava que Malachor V era la prova que fins i tot llavors en Revan ja havia abraçat els camins del Costat Fosc.

Però en Revan no estava interessat en les opinions d'algun Arxiver Jedi anònim. Només li importaven els fets... particularment què li va passar a la Meetra després de la batalla. I aquí l'informe era severament deficient.

Tot el que va poder obtenir va ser que ella havia tornat per la seva pròpia i lliure voluntat per enfrontar-se al Consell, que la va expulsar sumàriament de l'Orde Jedi i de l'espai de la República.

-Hauria d'haver endevinat que eres tu.

La veu va venir des de darrere, aguda per la indignació.

En Revan es va aixecar de la seva cadira i es va tornar per mirar de front a qui li parlava. Portava les vestidures d'una Arxiver Jedi, encara que en Revan sabia que era de fet una Mestra Jedi. Era jove per la seva posició, al voltant de l'edat de la Bastila, però el seu pèl era d'un blanc platí. Tenia uns ulls d'un fred blau i una complexió que parlava d'una vida passada dins dels Arxius, ben protegida dels raigs del sol.

-Atris -Va dir en Revan amb un assentiment de cap i va forçar un somriure, maleint-se silenciosament.

Un cop amiga íntima de la Meetra, Atris s'havia negat a unir-se a aquells que havien anat a batallar amb els mandalorians. Una tradicionalista incondicional, ella havia compartit l'opinió poc favorable sobre en Revan dels Mestres més vells i conservadors. De tota la gent que podia haver interromput la seva recerca, ell podia pensar en pocs amb qui volgués trobar menys.

-Intentant encara recapturar els teus records perduts? -li va preguntar ella una mica amb massa aire de suficiència i en Revan va comprendre que la seva arribada no era un accident.

L'Atris devia haver marcat l'informe que ell havia estat llegint de manera que l'alertés cada vegada que fos referenciat. No hi havia regles o regulacions contra aquesta classe de característica de seguretat, però rarament es feia. Com a regla, aquells que servien en el Consell del Primer Coneixement respectaven el dret a la privadesa personal d'un Jedi que visités els Arxius del Temple.

No obstant això encara que en Revan havia buscat mantenir la seva investigació en privat, no havia fet res dolent. I encara necessitava respostes.

-Aquest informe sembla passar per alt alguns dels detalls rellevants -Va dir-. Un treball de pèssima qualitat -Va afegir amb un pressentiment sobtat.

Va veure que l'Atris es va alarmar i va saber que havia endevinat correctament: ella no només hi havia marcat l'informe, també l'havia preparat.

-Potser simplement no pots veure la veritat òbvia que hi ha davant teu -li va dir ella.

En Revan va somriure. Malgrat tots els ensenyaments Jedi sobre la pau i la serenitat, sempre havia tingut un talent natural per enfurir als membres excessivament beats de l'Orde com l'Atris.

-Crec que només necessito la teva gran saviesa perquè m'ajudi a comprendre el que se m'escapa.

-Què et fa pensar que jo faria alguna cosa per ajudar-te?

-Encara sóc un Jedi i la sentència de la Meetra és un fet -li va recordar ell, sobtadament seriós-. Tinc dret a conèixer la veritat del que va passar. Tota ella.

-Què més cal dir? Ella va cometre l'error de seguir-te. Tu la vas portar pel camí del Costat Fosc. Va cometre un acte imperdonable i per això el Consell la va expulsar.

-Va ser un acte desesperat durant una època desesperada -Va dir en Revan-. I el generador de massa-ombra era un prototip experimental. Com va poder el Consell estar segur que la Meetra fins i tot sabia el que passaria? Què passa si va ser tot un error? Un accident terrible?

-El generador de massa-ombra era una arma de guerra -Va replicar l'Atris amb una calma freda i racional. El seu únic propòsit era causar mort i destrucció i ella va donar l'ordre de activar-lo. Com és això un accident?

-Però òbviament es va penedir de les seves accions i es va rendir voluntàriament davant el Consell. Per què no li van mostrar misericòrdia?

-Necessitaven donar exemple amb ella. -L'Atris va fer un esforç per ocultar l'amargor de la seva veu-. Es va convertir en un símbol per a tots aquells que havien desafiat la voluntat del Consell. La misericòrdia no era una opció.

-No pot ser tan simple -la va pressionar en Revan-. Els meus crims van ser molt pitjors i no obstant això el Consell em va donar una segona oportunitat.

-Tu podies encara ser-nos d'utilitat.

En Revan va sentir que hi havia alguna cosa que ella no estava dient.

-Què vol dir això? La Meetra era una Jedi poderosa. Per què el Consell no va intentar redimir-la?

L'Arxiver va negar amb el cap amb incredulitat.

-Realment no tens ni idea del que li vas fer, oi?

-No, no la tinc -li va dir en Revan, permetent que la seva frustració bullís-. La meva memòria té més forats que una esponja kaminoana. Així que, per què simplement no m'ho expliques?

L'Atris es va mossegar el llavi inferior i el va mirar. Llavors, comprenent potser que respondre a les preguntes d'ell era la manera més ràpida de fer que se n'anés, va començar a parlar.

-La Meetra estava molt més a prop del generador de massa-ombra que tu. Va sentir l'ona expansiva. Això gairebé la va matar. La va deixar vulnerable. Alhora, va sentir les morts dels mandalorians i els seus companys soldats a través de la Força. Això va ser massa per suportar en el seu estat debilitat. L'hauria matat. -Es va aturar per donar èmfasi, abans de continuar-. Instintivament, es va protegir de l'única manera que sabia. Es va desconnectar de la Força... permanentment.

-Ho sento -Va dir sincerament en Revan-. No tenia ni idea.

-De veritat? -Va respondre enfadadament l'Atris-. Llavors per què en Malak i tu la vau deixar enrere quan vau anar a les Regions Desconegudes? Us vau adonar que ella ja no us era d'utilitat i la vau abandonar. Aquesta és la raó per la qual ella va tornar a l'Orde per enfrontar-se al judici.

-No vaig veure això en el teu informe. Això és un fet o només especulació?

La negació d'ella a parlar va ser suficient replica.

-Fins i tot si el que dius és cert -Va continuar en Revan-, ja no sóc el mateix home. Està bé culpar-me encara per aquells crims?

-Un chalarax no pot canviar les seves taques -Va murmurar ella en veu baixa.

En Revan estava massa ocupat intentant processar tot el que havia descobert per reaccionar al comentari d'ella. Si la Meetra estava desconnectada de la Força, això explicaria per què no havia estat capaç de sentir la seva presència. Això significava que ella podria encara estar viva en algun lloc. Encara podria saber alguna cosa que l'ajudés a comprendre el significat de la seva visió.

-Saps on va anar? -Va preguntar ell-. Necessito parlar amb ella.

-No has fet ja prou? -demanà l'Atris-. És culpa teva que ella desafiés el Consell i traís l'Orde. És culpa teva que ella caigués en el Costat Fosc i fora marcada com l'Exiliada. És culpa teva que ella es desconnectés de la Força. Per a una Jedi, aquest és un destí pitjor que la mort!

-He estat més a prop de la mort que la majoria -va replicar en Revan- i puc assegurar-te que això no és cert.

L'Atris va esbufegar de menyspreu.

-Aquesta és la diferència entre nosaltres. Jo visc per a la Força. Tu vius per a tu mateix.

En Revan va arronsar les espatlles, sabent que una discussió filosòfica no anava a portar-lo més a prop de trobar la Meetra.

-Sigui el que sigui el que pensis de mi -Va dir ell-, jo no vaig coaccionar la Meetra perquè fes res d'això. Ella va prendre les seves pròpies decisions. I hauria de ser decisió seva ara si vol tornar a parlar amb mi, no teva. Si saps on és, has de dir-m'ho.

-No he parlat amb ella des del seu judici -Va respondre l'Atris a través de les dents premudes i en Revan va saber que estava dient la veritat-. No sé on va anar i espero no tornar a veure-la. L'Exiliada va trair a l'Orde, igual que tu.

»No ets benvingut aquí. Torna a casa amb la teva dona.

L'Atris va pronunciar l'última paraula amb tal verí que gairebé es va ofegar amb ella.

-Uh, uh, uh -Va dir en Revan agitant un dit en direcció a ella-. No hi ha emoció. Hi ha pau.

El llavi d'ella es va elevar en un remugueig, ella va girar i va sortir a corre-cuita de la sala. En Revan va esperar fins que el so de les seves petjades en les escales s'esvaís i llavors va tornar a seure a la cadira.

Amb l'Atris absent, ell va poder deixar que la seva màscara sarcàstica caigués. Malgrat el que li havia dit a ella, no podia evitar sentir-se responsable de la Meetra. S'havia negat a donar-li a l'Atris la satisfacció de veure la seva culpabilitat i la seva pena, però ara que estava sol, les emocions van venir com una riuada fins a la superfície. La majoria dels seus records específics de la Meetra havien desaparegut. Només podia recordar trossos i bocins inconnexos. Però ella havia estat una vegada una de les seves amigues més íntimes i ell encara sentia una poderosa connexió emocional amb ella.

Inclinant cap endavant, va enterrar la seva cara a les mans. Esperava que les llàgrimes fluïssin, però això no va ocórrer. En el seu lloc, va sentir simplement una pena buida i entumidora. Després de diversos minuts, va prendre aire profundament per recuperar el control i es va posar dret. Llavors va sortir per la porta dels Arxius i baixà les escales.

Havia vingut al Temple a buscar una vella amiga i confident, esperant que ella pogués ajudar-li a comprendre els somnis que infestaven les seves nits. En el seu lloc hi havia trobat un carreró sense sortida i va descobrir la lúgubre veritat sobre aquella persona que anomenaven l'Exiliada.

-No m'estranya que ja mai vingui aquí -Va rugir en veu baixa mentre s'obria camí a través del pati i es dirigia cap a la sortida.

Següent