Revan (III)

Anterior

Capítol 3

El Mercat Galàctic de Coruscant estava tan concorregut com sempre, però ningú li va prestar cap atenció a Revan quan es va obrir camí a través de les multituds. Havien passat gairebé dos anys des que li havien proclamat el salvador de la galàxia. Tot i que el Senat l'havia condecorat amb el més gran dels honors, la Creu de Glòria, en una cerimònia retransmesa a través de l'HoloRed i el seu nom era molt recordat, però els seus trets ordinaris i bastant normals i corrents s'havien esvaït de la memòria pública. Després de la presentació s'havia convertit en un heroi retret, que esquivava les aparicions públiques i declinava les sol·licituds d'entrevista de qualsevol i de tots els mitjans de comunicació. S'havia afaitat la barba i rarament portava les seves vestidures Jedi en públic, fent fins i tot menys probable que algú es fixés en ell.

Li agradava ser anònim. Era una de les raons per les que s'havia establert a Coruscant. Amb un trilió d'éssers era fàcil fondre's en la multitud. Això era fins i tot més cert aquí al Mercat Galàctic, la secció més cosmopolita del planeta capital de la República. Els mercaders i botiguers de virtualment cada espècie coneguda es reunien per dirigir el comerç en un calidoscopi de colors, formes i mides. Togrutes de pell vermella es barrejaven amb twi'leks de pell blava. Diminuts sullustans regatejaven amb enormes hutts. Mon Calamari semblants a peixos compartien els carrers amb els felins cathar. Entre un grup tan divers i interessant, ningú prestava atenció a un humà solitari i el seu droide astromecànic.

Desafortunadament, la manca d'atenció significava que molts en la multitud accidentalment li donaven puntades de peu, xocaven o ensopegaven amb T3-M4 mentre lliscava enganxat als talons d'en Revan. El droide va expressar el seu desgrat amb una sèrie constant de xiulets i refilets.

-Ara saps per què li vaig dir a HK-47 que no podia venir -Va dir en Revan a T3-. Probablement intentaria aclarir un camí a través de tots aquests "sacs de carn" amb un llança-flames.

L'astromecànic va respondre amb un xiulet llarg i baix i en Revan va riure en veu alta abans de continuar.

-No ho fem i diguem que ho vam fer. A més, gairebé hem arribat.

Van arribar al seu destí uns quants minuts més tard: el Cau del Tractant, una petita cantina a la cantonada més allunyada del Mercat Galàctic que oferia begudes, ballarines i joc. El Cau del Tractant satisfeia als elements més sòrdids de les societat de Coruscant: contrabandistes del mercat negre, xoriços i caça-recompenses, tractants d'estimulants i espècia. Com a resultat, la clientela era predominantment una barreja d'espècies amb reputacions galàctiques desagradables. Dispersos entre els rodians, chevins i kubaz hi havia un grapat d'humans, inclòs l'home que en Revan havia vingut a cercar: Canderous Ordo.

El mandalorià estava assegut sol en una taula al racó més allunyat, amb l'esquena cap a la paret com era el seu costum. Portava la seva vestimenta familiar de pantalons marró clar, una armilla com de cuir i una camisa negra sense mànigues que deixava els seus braços molt musculats nus per mostrar la marca del clan tatuada a l'espatlla esquerra. El seu pèl estava estilitzat en un pelat curt, accentuant la seva mandíbula quadrada i els seus trets forts i directes. Encara semblava completament un mercenari, encara que en Revan sabia que no havia acceptat un treball des que havien format equip per acabar amb Darth Malak dos anys abans.

Una ballarina twi'lek escassament vestida li estava donant a Canderous una representació privada mentre ell prenia glops d'una beguda tenyida de blau. Tot i la distracció, va ser conscient d'en Revan immediatament. Va aixecar una mà gruixuda en una salutació i va espantar al seu entreteniment.

La ballarina va llançar a Revan una mirada enfadada mentre s'allunyava donant cops de sabata, amb les seves cues cerebrals estremint-se per la irritació.

T3 xiulà amb sorpresa.

-Crec que ell dóna bones propines -Va respondre en Revan amb un encongiment d'espatlles.

Ningú més els hi va prestar molta atenció mentre van creuar la cantina i van prendre seient a la taula del mandalorià.

-Tens molt mala cara -Va dir en Canderous a manera de salutació-. Estar casat amb la Bastila és realment tan dolent?

-No estic dormint molt últimament -Va admetre en Revan-. Malsons -Va afegir quan en Canderous va arquejar una cella-. A més, mira qui parla. Sembla com si no t'haguessis afaitat en tres dies.

El mandalorià va somriure i es va acariciar la barba incipient de les seves galtes i la barbeta amb el palmell obert.

-A les dames de per aquí els hi agrada que els seus homes tinguin defectes. Vols una mica de beure?

En Revan va negar amb el cap.

-No d'aquí. Aquest beuratge que tens sembla com si pogués treure l'esmalt de les meves dents.

En Canderous va arronsar les espatlles i va aixecar el seu got fins als seus llavis. Va prendre un llarg glop, va tancar els ulls i es va estremir.

-És un gust que s'adquireix amb el temps. Llavors, per què ets aquí? Tinc la sensació que això no és només una visita social.

-Tinc algunes preguntes sobre la guerra.

En Revan no va necessitar aclarir-ho. Per a Canderous només hi havia una guerra que importava. En Revan i ell havia lluitat en bàndols oposats, enemics mortals que es coneixien l'un a l'altre només per la seva reputació molt abans que unissin forces contra en Malak i es fessin amics.

-No hi ha molt a dir. Nosaltres vam perdre. Vosaltres vau guanyar -Va dir en Canderous amb un encongiment d'espatlles-. Pensàvem que podíem conquerir la República, però en el seu lloc vam acabar com un poble trencat.

Va parlar amb una indiferència casual, però en Revan el coneixia prou bé per sentir l'amargor i el pesar darrere de les seves paraules. Els mandalorians havien estat una cultura orgullosa i noble, que lluitaven batalles per guanyar amb honor i glòria. Ara els clans estaven dispersos per la galàxia, reduïts a treballar com a mercenaris i sequaços per al millor postor. A Revan no li agradava treure un tema tan dolorós, però hi havia informació que necessitava i sentia que aquesta era l'única manera d'aconseguir-la.

-Hi ha una cosa que mai vaig entendre sobre les Guerres Mandalorianes -pressionà-. Què les va iniciar? Per què, després de tots aquests segles, de sobte vau decidir llançar un atac general contra la República?

-Va ser idea de Mandalore.

En Revan sabia que en Canderous no s'estava referint al fundador original del seu poble. Durant segles, cada líder successiu dels clans mandalorians havia pres simbòlicament el nom de Mandalore com una manera d'honrar la seva herència cultural i reforçar la seva pròpia autoritat simultàniament. Per distingir-se entre governants, cada un o cadascuna triava un nom honorífic per definir el seu regnat, com ara Mandalore el Conqueridor o Mandalore l'Indomable. El governant més recent s'havia anomenat a si mateix Mandalore el Grandiós.

-Mandalore sentia que la República era feble -Va dir en Canderous-. Vulnerable. Va convocar als guerrers dels clans i nosaltres el vam seguir cap al que pensàvem que seria la nostra major conquesta.

No hi havia necessitat de preguntar si en Canderous o algun dels seus companys guerrers havia dubtat. Quan Mandalore deia, els clans responien. Mentre que podia haver batalles i disputes entre aquells que busquessin ser el successor de Mandalore quan caigués, una vegada que es prenia la decisió no hi havia cap dissensió o debat.

-Les coses estaven anant bé fins que tu vas arribar -va dir en Canderous amb un somriure lúgubre-. Tu i els teus seguidors vau tornar tota la marea de la guerra contra nosaltres. Al final vas matar a Mandalore i tot va canviar.

En Revan no podia recordar en realitat cap de les seves batalles contra els mandalorians. Estaven enterrades a la part de la seva ment que havia estat bloquejada quan el Consell Jedi el va tornar contra en Malak. Però hi havia estudiat la seva pròpia història prou com per omplir els detalls perduts del relat d'en Canderous.

Batalla rere batalla, en Revan havia liderat als Jedi i a les forces de la República cap a la victòria. Comprenent que la derrota era inevitable, Mandalore el Grandiós havia desafiat a Revan a un combat únic i en Revan havia acceptat.

Encara que el mandalorià va lluitar valentament, al final no va ser rival per al campió més poderós de l'Orde Jedi. Però no va ser suficient per a Revan derrotar simplement al seu enemic. En la cultura mandaloriana, la mort d'un líder era merament una oportunitat perquè un altre guerrer es fes amb el control dels clans en reclamar el casc del Mandalore caigut. Per evitar això, en Revan li havia tret el casc al cadàver del seu enemic vençut i l'havia amagat en un planeta desconegut.

Per a una cultura guerrera definida i unida per la tradició i els codis d'honor, la pèrdua de la Màscara de Mandalore va ser un cop devastador. En negar-los l'única cosa que es reconeixia com el símbol del lideratge, els mandalorians no podien triar un nou Mandalore. Sense un governant universalment aclamat, diversos dels clans van començar a lluitar entre ells mateixos pel poder. Els seus exèrcits es van tornar fragmentats i inefectius i en setmanes una sèrie de victòries decisives de les tropes d'en Revan van forçar als mandalorians a acceptar una rendició incondicional.

La humiliant derrota i la pèrdua de la Màscara de Mandalore van destruir la cultura un cop orgullosa. En Canderous havia parlat d'això una vegada durant el temps que havien passat junts detenint a Malak. Sorprenentment, no culpava a Revan per allò en el que s'havien convertit els mandalorians. Culpava a Mandalore per no ser prou fort per guanyar la seva batalla. Culpava als germans i germanes del seu clan per ser massa febles per recollir els trossos de manera que poguessin reconstruir la seva societat. Però principalment, simplement no parlava d'això.

En Revan odiava furgar en la vella ferida, però sentia que no tenia elecció.

-Hi ha alguna cosa més que puguis dir-me? Sobre el que va passar abans que Mandalore declarés la guerra contra la República? Qualsevol cosa poc usual que pogués haver estat un catalitzador per a la guerra?

En Canderous inclinà el cap cap a un costat i va aclucar un ull.

-Això té alguna cosa a veure amb aquests malsons que vas esmentar?

-Podria ser.

El mandalorià va assentir.

-Estàs recuperant més dels teus records, oi?

-Només trossos i bocins. Segueixo tenint visions d'un planeta que no reconec. Tot el planeta està cobert per tempestes elèctriques, dia i nit.

-No em sona familiar -Va dir en Canderous després de pensar uns moments-. Què creus que vol dir?

-Tant de bo ho sabés. Però tinc un mal pressentiment sobre això.

-I creus que està connectat amb la nostra guerra contra la República?

-Pensa-hi -Va explicar en Revan-. Mandalore el Grandiós decideix fer una cosa que cap dels seus predecessors ni tan sols va considerar: llançar una guerra total contra la República. En Malak i jo us vam derrotar. Però després d'això, misteriosament vam agafar les nostres tropes i vam desaparèixer a les Regions Desconegudes més enllà de l'espai mandalorià. Quan vam tornar, també vam decidir llançar una guerra contra la República.

-Sembla com una mena d'estranya coincidència -Va estar d'acord en Canderous-. Creus que vas ensopegar amb aquest planeta cobert de tempestes a les Regions Desconegudes?

-No estic segur. Però alguna cosa ens va passar allà fora. Una cosa ens va fer tornar contra la República. Potser estigui connectat amb la decisió de Mandalore d'atacar la República en primer lloc.

-I creus que sigui el que sigui aquesta cosa, encara està allà fora? I encara és perillosa?

-Sento com si les visions fossin una advertència. Com si part del meu vell jo estigués intentant dir-me alguna cosa que no em puc permetre ignorar. -En Revan va sospirar-. Sona una mica boig, no?

En Canderous va esclafir un riure.

-Després de tot el que hem passat, això només sembla com en els vells temps. -Va mirar a Revan-. Llavors, què és el que vols que faci?

-Vull saber més sobre Mandalore el Grandiós. Però ningú parlarà amb un estranger com jo. Necessito algú que pugui parlar als clans i aconseguir respostes.

Hi va haver un llarg silenci mentre en Revan esperava la resposta d'en Canderous. Es va adonar que els dits del mandalorià agafaven el seu got tan fort que s'estaven tornant blancs.

-He passat la major part dels últims cinc anys intentant evitar a altres mandalorians -Va murmurar finalment.

-No t'ho demanaria si no cregués que és important.

En Canderous va agafar aire profundament i es va empassar la resta de la seva beguda, tancant els ulls i estremint-se just com havia fet amb el glop previ.

-Saps per què he estat passant l'estona en aquest kriffat bar durant dos anys, rebutjant a tot el que venia a oferir-me una feina? -Va preguntar. No es va molestar a esperar una resposta-. Tenia la sensació que anaves a ficar-te en alguna cosa interessant i volia estar a prop per a la diversió. M'imagino que és això.

-Sabia que podia comptar amb tu, Canderous.

-Deixa que em posi en contacte amb alguna gent -Va dir el mandalorià-. Vegem què puc descobrir. Encara que no puc prometre que trobi res.

-En certa manera espero que no en trobis -Va replicar en Revan-. Però cap de nosaltres té tanta sort.

Següent