2
La
Jaina només estava prestant atenció a les paraules del seu oncle Luke amb una
part de la seva ment, i la resta de la seva concentració ja s'havia tornat cap
al problema dels preuats components que necessitaria per construir la seva
espasa de llum i es preguntava d'on els trauria.
La
jove i el seu germà bessó, juntament amb la Tenel Ka i en Lowie, estaven en un
dels solàriums dels nivells superiors del Gran Temple, una espaiosa sala
construïda amb lloses de marbre polit en què hi havia incrustades pedres
semiprecioses. Els raigs de llum entraven pels estrets finestrals que els
treballadors de les antigues tribus Massassi havien cisellat en els blocs de
pedra.
En
Luke Skywalker estava assegut a l'ampit d'una finestra en una actitud relaxada
i obertament juvenil que no resultava gens habitual en ell. Li encantava poder
estar amb un petit grup d'estudiants, especialment si es tractava dels seus
nebots i els seus amics, i tenir l'ocasió de parlar de coses que trobava de
gran interès.
-Potser
n'heu sentit parlar que durant les Guerres Clòniques els Mestres Jedi eren
capaços de construir espases de llum en un parell de dies utilitzant qualsevol matèria
primera que tinguessin a mà -va començar dient -. Però no penseu que la vostra
arma és un projecte ràpid i senzill que es pot dur a terme de qualsevol manera.
L'ideal és que un Jedi dediqui molts mesos a construir una única arma perfecta
que després conservarà i utilitzarà durant tota la seva vida. Quant l'hagueu
construït, l'espasa de llum es convertirà en la vostra constant companya i eina,
i en un excel·lent mitjà de defensa.
En
Luke es va aixecar de l'ampit de la finestra.
-
Els components són força senzills -va prosseguir -. Cada espasa de llum té una
font d'energia estàndard del mateix tipus utilitzat en els desintegradors de mà,
i fins i tot en els il·luminadors. Però duren molt de temps, perquè un Jedi
només hauria d'usar la seva espasa de llum en rares ocasions.
-
Tinc algunes fonts d'energia d'aquest tipus a la meva habitació -va dir la
Jaina -. Recanvis i peces soltes, ja saps...
-Una
altra peça crucial és el vidre d'enfocament -va dir en Luke, continuant amb la
seva explicació -. Les gemmes més rares i més buscades són els vidres kaiburr,
que costen molt de trobar. Però encara que les espases de llum són armes molt
poderoses, el seu disseny és tan flexible que pot utilitzar pràcticament
qualsevol mena de vidre. I com dóna la casualitat que no disposo de cap reserva
de vidres kaiburr -En Luke va somriure -, us haureu de conformar amb algun
altre vidre, a la vostra elecció.
Els
hi va mostrar l'empunyadura de la seva espasa de llum, fent lliscar el palmell
de la mà sobre la llisa i suau superfície i activant l'arma amb una sobtada
barreja de xiuxiueig i espetec. La claredat que acomiadava la lluent fulla
verda groguenca era tan intensa que es va imposar fins i tot als brillants
raigs del sol que entraven a la sala.
-
Aquesta no és la meva primera espasa de llum. -En Luke la va moure d'un costat
a un altre, desplaçant-la per l'aire de tal manera que el seu brunzit va anar
canviant de freqüència -. Fixeu-vos en el color de la fulla. Vaig perdre la
primera espasa de llum fa anys... Era l'espasa de llum del meu pare.
En
Luke va empassar saliva i va semblar lluitar amb algun fosc record del seu
passat. La Jaina coneixia la història de com en Luke havia perdut la seva
primera espasa de llum durant un duel amb Darth Vader a la Ciutat dels Núvols.
En aquest terrible combat en Luke Skywalker no només havia perdut la seva
espasa de llum, sinó també la seva mà.
-
La fulla de la meva primera arma era d'un color blau clar. Els colors varien
segons les freqüències dels vidres utilitzats. L'espasa de llum d’en Darth
Vader... -En Luke va fer una profunda inspiració d'aire-. La fulla de l'espasa
de llum del meu pare era d'un carmesí fosc.
La
Jaina va assentir solemnement. Recordava com havia lluitat amb la imatge
hologràfica d’en Darth Vader a l'Acadèmia de l'Ombra..., encara que en realitat
la imatge era el seu propi germà sota una disfressa. Les experiències amb
l'espasa de llum que havia viscut a l'estació imperial no van tenir res
d'agradables, i els seus sentiments cap a les fulles d'energia s'havien anat
tornant encara més confosos des de llavors. En Brakiss i el Segon Imperi també
s'havien emportat al seu amic Zekk, i la Jaina sabia que hauria de lluitar per
aconseguir que en Zekk tornés amb ells.
En
Luke va seguir parlant.
-
Una de les meves estudiants, la Cilghal, un calamariana com l'almirall Ackbar,
va construir la seva espasa de llum de manera que tingués suaus corbes i
protuberàncies, com si l'empunyadura hagués brollat d'un
coral metàl·lic. Per a la font d'energia va utilitzar un raríssim exemplar
d'ultra-perla, un dels tresors que es poden trobar al fons dels mars del seu
planeta aquàtic.
-El
meu primer veritable fracàs com a professor va arribar amb un altre estudiant
anomenat Gantoris. Aquest jove va construir la seva espasa de llum en només uns
quants dies de frenètic treball, seguint les instruccions que li donava
l'esperit malèfic d’Exar Kun. En Gantoris va creure estar preparat, i el meu
error va consistir en no adonar-me del que feia.
-
Vosaltres, els meus joves Cavallers Jedi, heu de ser diferents. No puc seguir
esperant més temps abans d’ensinistrar-vos. Heu d’aprendre a construir les
vostres espases de llum i a utilitzar-les de la manera correcta. La galàxia ha
canviat, i heu d’enfrontar-vos al desafiament. Si no vol ser destruït, un
veritable Jedi es veu obligat a adaptar-se.
-
On trobarem aquests cristalls per construir les armes, Mestre Skywalker? -Va
preguntar la Tenel Ka -. Estan escampats per terra?
En
Luke va somriure.
-
Potser. També és possible que puguin ser obtinguts de l'equip que va quedar
abandonat aquí quan aquest lloc era un lloc rebel..., o potser ja tingueu
recursos d’una existència de la que encara no sou conscients.
En
Luke va tornar els ulls cap al Jacen durant una fracció de segon, però la Jaina
no va aconseguir desxifrar el significat d'aquesta mirada.
-
M'agradaria que comencéssiu a treballar immediatament en les vostres espases de
llum. -en Luke va desconnectar la seva palpitant arma i va abaixar la mirada
cap a la seva empunyadura -. Però espero que només necessiteu usar-les en rares
ocasions..., i tant de bo no hagueu d’utilitzar-la mai.
Uns
quants dies després, la Jaina estava encorbada sobre la seva taula de treball a
la seva habitació. Hi havia connectat diversos panells il·luminadors extra per
tal que li proporcionessin claredat suficient per poder continuar treballant
durant la nit. Dotzenes d'eines i peces diverses estaven col·locades sobre la
taula, disposades en un ordre molt meticulós de manera que la Jaina sabia on
podia trobar cada component, cable i circuit.
Després
que la Jaina hagués lliurat una font d'energia adequada per construir les seves
espases de llum a cada un dels seus amics, els joves Cavallers Jedi s'havien
separat per iniciar la recerca dels preuats vidres i altres components que farien
funcionar les seves noves armes. Però la Jaina volia que la seva espasa de llum
fora particularment seva, i desitjava convertir-la en una extensió simbòlica de
tot el que feia que la seva personalitat fos única i pròpia. La crearia partint
de zero d'una manera que els altres mai intentarien utilitzar. La Jaina va
somriure davant el seu enginy.
Una
fumera negra va brollar del forn portàtil que havia instal·lat a la seva
habitació, i la Jaina parpellejà per expulsar els vapors químics dels seus ulls
mentre s'inclinava sobre ell. Va anar afegint acuradament la següent dosi
d'elements polvoritzats per crear la barreja suggerida pel seu quadern de dades.
Després va recórrer als seus poders de la Força i va amplificar la seva capacitat
visual per poder observar la interacció de les substàncies químiques i veure
com s'anaven unint fins a formar una estructura sòlida i organitzada.
Els
vidres, la puresa havia estat calculada amb gran precisió, van començar a
créixer...
La
Jaina va ajustar la temperatura i mantenir la mirada fixa al forn, tot i que el
procés del creixement cristal·lí requeria hores. La jove va concentrar la seva
ment en la tasca de donar forma a les facetes a mesura que anaven emergint de
la barreja fosa dins del forn, i anar fent que els plans s'inclinessin en els
angles adequats. Els cristalls van seguir creixent, engolint la matèria primera
i emmagatzemant l'energia extra que el forn anava introduint en la barreja.
Finalment,
quan ja s'havia fet de dia i la Jaina tenia els ulls injectats en sang i
irritats per la manca de son, va poder desconnectar el sistema. Després va
deixar que el forn s'anés refredant fins que va poder ficar la mà en ell i
treure els seus bells vidres resplendents.
Tenien
un bell blau purpuri il·luminat per un bull d'energia interna. La Jaina havia
anat dirigint el procés amb les seves habilitats mentals i, tal com esperava,
els vidres havien quedat perfectament formats. Els fet de sostenir-los en el
palmell de la mà i la va fer somriure. Ja podia passar a la següent fase.
La
punta de la llengua d’en Jacen sobresortia entre els seus llavis mentre el noi,
en una ostentació de concentració gens habitual en ell, dirigia tota la seva
atenció cap a la tasca mecànica que estava duent a terme. En Jacen ja havia
necessitat tota una setmana per arribar fins en aquest punt.
Volia
acabar el projecte a corre-cuita, col·locant els components en els seus llocs
per connectar la font d'energia i activar la seva espasa de llum, una espasa de
llum que seria únicament i exclusivament seva, però s'havia pres molt
seriosament les paraules de l'oncle Luke. Es tractava d'una arma que
utilitzaria durant la resta de la seva vida, l'arma d'un Jedi... Unes quantes
setmanes no semblaven tant temps per invertir en la seva creació.
Per
molt que obrar d'aquella manera anés en contra de la seva naturalesa, en Jacen
es va obligar a ser meticulós i pacient, sabent que havia d’assegurar-se que
tot encaixava a la perfecció dins la rígida configuració necessària.
Disposava
de la font d'energia que li havia donat la Jaina, i trobar els trossos de
metall de la forma i la mida adequades per formar la carcassa no va resultar
difícil. En Jacen va emprar les eines de la Jaina per tallar-les fins a obtenir
configuracions que poguessin ser unides, i després va anar llimant les asprors
de les vores. Després d'uns quants dies dedicats a aquest treball, va instal·lar
la font d'energia i va connectar tots els cables per acabar afegint els botons
de control.
La
Jaina podria haver muntat l'empunyadura en uns quants minuts, però en Jacen va
necessitar dies per reunir totes les parts. La seva cacera de peces ja havia
acabat, però tot i així la tasca de muntatge li va semblar durar tota una
eternitat.
En
Jacen hauria preferit estar a la selva buscant més espècimens per a afegir al
seu petit zoològic..., o, i això hauria estat encara millor, estar jugant amb
els que saltaven alegrement dins de les gàbies, sovint separats per escassos
centímetres d'altres criatures a les que els hauria encantat convertir-los en el
seu esmorzar.
Va
sentir com la serp de vidre es removia dins de la seva gàbia reparada, i un
instant després un dels ocells-rèptils va començar a emetre aguts refilets,
però en Jacen es va concentrar en el projecte amb un terrible esforç de voluntat.
L'espasa de llum estava gairebé acabada. Ja gairebé estava acabada! Seria el
primer a completar la seva arma, i el Mestre Luke se sentiria molt orgullós
d'ell.
L'empunyadura
ja estava muntada, i en Jacen la va anar embolicant amb abraçadores d'una
textura especial que la mantindrien unida i li permetrien empunyar la fulla
d'energia amb la gràcil fluïdesa d'un autèntic espadatxí Jedi. En Jacen ja
estava preparat per instal·lar el potent vidre.
Va
anar fins al compartiment personal dins del qual guardava les seves possessions
més valuoses i va treure’n un petit objecte lluent: una gemma corusca. En Jacen
l'havia recollit de l'espai durant una demostració dels sistemes de mineria a
l'Estació Cercadora de Gemmes, i després l'havia utilitzat per escapar del seu
confinament a l'Acadèmia de l'Ombra. Li havia ofert la joia a la seva mare com
a regal especial, però la Leia havia persuadit al Jacen que se la quedés i
trobés un ús especial per a ella.
I què podia ser més
especial que usar-la en la seva pròpia espasa de llum?
En
Lowbacca estava rebuscant entre el desordre de l'antiga sala de control rebel
un record dels temps en què el Gran Temple havia estat usat com a base en la
lluita contra l'Imperi. Els soldats havien deixat gairebé tot el seu equip allà
quan van haver de fugir de la petita jungla selvàtica. Durant els anys
transcorreguts des de llavors la major part de la maquinària i els ordinadors
havien estat desmuntats a poc a poc per utilitzar els seus components amb vista
a altres propòsits, ja que l'Acadèmia Jedi d’en Luke Skywalker procurava
confiar el menys possible en la tecnologia i els artefactes. La Jaina ja havia
recorregut aquelles sales a la recerca de peces útils, però en Lowie sabia que
encara quedava molt equip utilitzable per examinar.
El
jove wookiee va anar ficant seu musell en els racons plens d'ombres, esbufegant
i parlant amb si mateix en grunyits meditabunds. Va aixecar panells metàl·lics
per fer una ullada al que ocultaven, va furgar entre els cablejats i taulers de
circuits, i va desmuntar els monitors visuals.
-
Sóc senzillament incapaç d'imaginar-me per a què creu que serveix el que està
fent, amo Lowbacca -va dir TM2 des del seu cinturó-. Porta hores ensumant per
aquesta sala, i no ha trobat res.
En
Lowie va deixar escapar un sec grunyit.
-
Oh, realment això ja és massa! No, no crec que pugui localitzar res mitjançant
el seu nas. Quina idea tan absurda! Com pot esperar fer-me creure que és
possible trobar un vidre amb l'olfacte?
TM2
semblava estar cada vegada més irascible, i en Lowie es va preguntar si les
piles del petit androide traductor estarien esgotant la seva càrrega.
-
I de tota manera, dubto molt que pugui trobar cap mena de vidre aquí -va seguir
dient TM2 -. Estic segur que tota la sala de control va ser a consciència
registrada fa anys.
En
Lowbacca va bordar un breu comentari mentre seguia amb la seva recerca.
-Tot
el contrari -va dir TM2 -. No és que sigui pessimista, sinó que em limito a ser
realista. No sé quina raó pot tenir el Mestre Skywalker per esperar que tothom
trobi vidres adequats aquí o allà. Què passaria si un de vosaltres construís
una espasa de llum de qualitat inferior a la dels altres? De què serviria això?
M'atreveixo a dir que és una possibilitat. Realment, crec que hauria de deixar
de buscar...
En
Lowie va llançar un sobtat udol de triomf. El jove wookiee va ficar les mans en
l'embolic de circuits i peces d'un petit sistema projector d'alta resolució i va
extreure dos components que brillaven: En Lowie havia trobat una lent
d'enfocament plana i una joia intensificadora de forma esfèrica. Els dos
components havien estat utilitzats per produir les imatges de la pantalla
d'alta resolució, i en Lowie sabia d'una manera instintiva que podien ser
aplicats al mateix propòsit general dins de la seva espasa de llum.
En
Lowie va sostenir la lent i la joia davant dels sensors òptics d'en TM2,
subjectant els dos components entre els seus llargs dits peluts mentre els
contemplava amb gran delit. El jove wookiee va deixar anar un grunyit de plaer
que també contenia una ombra gairebé imperceptible de sarcàstica satisfacció.
-Bé,
és clar que podria equivocar-me -va dir TM2 amb un cert grau de petulància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada