Revan (XXII)

Anterior

Capítol 22

L'Scourge sabia que havia d'actuar ràpidament. Amb gambades llargues i ràpides va marxar de la cova al lliscant que esperava i el va posar en l'aire, dirigint-se de tornada a Ciutat Kaas.

Li havia promès a la Jedi que tornaria a la cova en un dia, però aquesta no era la seva major preocupació. En Sechel havia preparat la trobada i li havia manipulat perquè s'emportés a Murtog amb ell. Sens dubte estava esperant ansiosament l'informe del cap de seguretat sobre el que havia passat. Havia de trobar-lo i tractar amb ell abans que el conseller comencés a sospitar.

El més probable era que en Sechel estigués a la Sala Nexus, gaudint d'una selecció de bons vins mentre esperava que en Murtog el truqués. Com a Senyor Sith, l'Scourge tenia accés a la instal·lació, però no volia enfrontar-se amb Sechel en un establiment públic.

Va aterrar el seu lliscant a un bloc de distància del club, va saltar fora i va caminar fins a l'edifici. L'esclau de guàrdia el va saludar quan va entrar al vestíbul.

-Benvingut, el meu lord -Va dir l'humà jove, inclinant molt el cap.

-Tinc un missatge per a Sechel -li va dir l'Scourge.

-Per descomptat, el meu lord. Seguiu-me.

Quan l'esclau es va girar per entrar al club, l'Scourge va allargar una mà i el va agafar per l'espatlla.

-No he dit que desitgés parlar amb ell -xiuxiuejà-, he dit que tenia un missatge.

-P-Perdoneu-me, amo -Va quequejar l'esclau, òbviament terroritzat-. S-Si us plau, digueu-me què voleu que faci.

-Espera fins que me'n vagi -Va explicar lentament l'Scourge, com si estigués parlant-li a un beneitó-. Llavors digues-li a Sechel que en Murtog necessita reunir-se amb ell. Ell sabrà on. -Va abaixar la mirada cap a l'esclau-. Ho entens?

L'esclau va assentir, amb els seus ulls molt oberts per la por.

-No li diguis que vaig estar aquí -li va instruir l'Scourge-. No em mencions per a res. Simplement lliura el missatge. Si em falles, faré que t'arrenquin la carn dels ossos.

Tots dos sabien que no era una amenaça buida. Per dret, l'Scourge podia infligir qualsevol càstig que escollís a un esclau desobedient. Per descomptat, el jove també seria castigat si algú descobria que li havia mentit a un membre del club, però l'Scourge tenia coses molt més importants de les que preocupar-se que del destí d'un esclau insignificant.

El jove es va quedar dempeus, quiet i en silenci, sabent que qualsevol cosa que digués només podria posar pitjor les coses.

L'Scourge es va girar i va deixar el club. Una vegada que va estar fora, es va ajupir darrere d'una cantonada propera des d'on podria vigilar la porta.

En Sechel va sortir uns minuts més tard i es va obrir camí ràpidament carrer avall. No semblava estar particularment preocupat o suspicaç. Havia estat esperant tenir notícies d'en Murtog, així que no tenia raons per sospitar.

L'Scourge va seguir-lo a una distància segura, tenint cura de no atreure l'atenció. En Sechel no va tornar a la fortalesa de la Nyriss. Com Scourge esperava, tenia una direcció privada on podia dirigir els negocis dels que no volia que altres s'assabentessin.

Va continuar durant diversos blocs i després es va aturar davant d'un petit edifici d'apartaments de dues plantes en un dels districtes residencials de Ciutat Kaas. Va introduir el codi de seguretat per obrir la porta i va lliscar dins. L'Scourge va esperar uns segons i llavors es va aproximar a l'edifici.

Mirant al seu voltant per assegurar-se que no hi havia testimonis, va treure el seu sabre làser i va encendre la fulla, clavant-la en el panell de seguretat. El pany espurnejà i crepità, amb els circuits fregint-se en un instant. Un segon més tard la porta va lliscar per obrir-se. Com havia sospitat, el panell havia estat programat per obrir la porta en cas de mal funcionament de manera que els residents no quedessin tancats dins o fora del complex d'apartaments.

L'interior era poc més que un vestíbul que donava accés als diferents apartaments. Hi havia quatre portes en el nivell inferior, però l'Scourge les va ignorar. En Sechel mai es rebaixaria a llogar una unitat a nivell del sòl. No hi havia turboascensor, però a la part posterior de l'edifici hi havia una escala que pujava al segon nivell.

L'Scourge es va obrir camí cap amunt. Les suites del pis superior eren òbviament més grans: en comptes de quatre portes hi havia només dues. L'Scourge va escollir una de les portes aleatòriament i va pressionar el timbre. Va esperar gairebé un minut, però no hi va haver resposta. O la unitat no estava ocupada o el resident no era a casa.

Va provar amb el timbre de l'altra porta. Uns quants segons més tard va sentir petjades que s'aproximaven i llavors la porta es va lliscar per obrir-se. Per l'expressió d'en Sechel estava clar que l'havia agafat amb la guàrdia baixa, trobant-lo a ell en comptes d'en Murtog esperant a l'altre costat.

Abans que pogués reaccionar, l'Scourge va allargar la mà, clavant els dits a la gola d'en Sechel.

L'altre sith va caure de genolls, panteixant a la recerca d'aire. L'Scourge va entrar a l'apartament i va tancar la porta darrere seu.

En Sechel lluità per parlar, però tot el que va sortir va ser una tos rasposa.

-Fes un so més fort que un murmuri i la teva vida acabarà en una agonia insuportable -li va advertir.

El conseller va aixecar la mà i va assentir per mostrar que el comprenia. L'Scourge va esperar pacientment que recuperés l'alè.

Després d'uns minuts, en Sechel va tenir forces per posar-se dret. Es va sacsejar la roba, intentant calmar-se.

-On és en Murtog? -Va preguntar finalment, mantenint la veu baixa.

-Mort -Va replicar l'Scourge.

Els ulls d'en Sechel es van obrir molt durant un instant, però a part d'això no va mostrar cap reacció.

-Sembla que vaig subestimar aquesta dona -Va dir ell, amb el seu to ni gens ni mica penedit-. Assumeixo que atès que vós vau sobreviure ella comparteix ara el destí d'en Murtog.

-Quant sabia la Nyriss de la reunió? -demanà ell, ignorant la pregunta d'en Sechel.

-Res.

-No la hi vas esmentar?

En Sechel bufà indignadament.

-Teniu una opinió massa alta de vós mateix si creieu que a la Nyriss li importa alguna dona anònima del vostre passat. Això està per sota de la seva atenció.

L'Scourge va assentir. En Sechel guardava les seves cartes amb cura. Ell no li esmentaria res a la Nyriss fins que hagués decidit com retorçar la situació en benefici propi.

-Què hi ha d'en Murtog? -Va preguntar l'Scourge-. Li diria alguna cosa? Li diria a la Nyriss on anava?

-Ella no ens controla com a nens -bufà en Sechel.

-Quant temps passarà abans que ella comenci a trobar-lo a faltar? -Va preguntar l'Scourge.

-Vols dir quant de temps passarà fins que ella descobreixi que vau fer que el matessin? -es va burlar en Sechel-. Jo diria que teniu tres dies abans que ella comenci a preguntar-se per la seva absència.

-Tres dies -Va murmurar l'Scourge-. Haurem de moure'ns ràpid.

-De què esteu parlant?

Òbviament en Sechel havia sentit la urgència de l'Scourge. Havia d'haver assumit que alguna cosa havia anat molt, molt malament a la reunió. Pensava que l'Scourge tenia problemes. Va creure equivocadament que el Lord Sith havia vingut aquí buscant ajuda i això li estava fent arrogant.

L'Scourge va decidir que era hora d'aclarir la situació.

-Vull els teus arxius.

-Quins arxius?

-Els que impliquen a la Nyriss i als altres membres del Consell Fosc. Vull tot el que has reunit que podria ser d'utilitat per descobrir-los com a traïdors.

A favor, en Sechel no va negar que els arxius existissin. Hauria estat un afany inútil. L'Scourge el coneixia massa bé. El conseller era lleial a la Nyriss, però la seva preocupació principal sempre seria ell mateix. Si les coses mai anaven malament, necessitaria alguna cosa amb la que negociar, i quin millor xip per negociar que arxius detallats de tot en el que la Nyriss i els seus co-conspiradors havien estat involucrats des que van començar a conspirar contra l'Emperador?

-Esteu creuant una línia perillosa -li va advertir en Sechel-. La Nyriss ha fet els ulls grossos cap a la meva col·lecció. Sóc massa valuós per a ella per deixar-me a un costat. Vós, però, sou prescindible. Si ella s'assabenta d'això, tindrà el vostre cap.

-La Nyriss no és assumpte teu. Jo si. Dóna'm els arxius. No els demanaré de nou.

En Sechel sabia fins on estava disposat a anar l'Scourge per anar a la recerca d'informació. Les cicatrius de la seva galta l'hi recordaven cada vegada que es mirava a un mirall. I aquesta vegada no podia comptar amb una interrupció a temps perquè acabés amb la tortura.

-Espera aquí -Va dir ell, tornant-se i dirigint-se a l'interior de l'apartament.

L'Scourge, que no tenia intenció de deixar-lo fora de la seva vista, va seguir-lo just darrere d'ell.

En Sechel va mirar enrere i va sospirar amb resignació. Es va obrir camí fins a un petit armari a la part posterior de l'apartament i va obrir la porta. A primera vista l'armari semblava buit. En Sechel va caure sobre un genoll i lliscà cap enrere un petit plafó ocult del sòl, revelant un teclat de seguretat. Amb l'Scourge vigilant de prop per sobre de la seva espatlla, va introduir el codi d'accés. Un panell a la paret de darrere de l'armari es va fer a un costat, revelant una caixa forta oculta. En Sechel va introduir un altre codi en el teclat i la porta es va obrir amb un espetec audible.

-Lentament -li va advertir l'Scourge.

-Hi ha una pistola làser dins -Va confessar en Sechel-. Però no tinc intencions d'intentar utilitzar-la contra vós.

-Una sàvia decisió.

En Sechel va empènyer suaument la cantonada de la porta de la caixa forta, permetent obrir-se molt i revelar el seu contingut. Com ell havia dit, hi havia una petita pistola làser. També hi havia diversos discos de dades, cadascun marcat amb una data i ordenats cronològicament.

-Això és tot? -demanà l'Scourge.

-Està tot aquí -li va assegurar en Sechel-. Però estan encriptades. Si alguna cosa em passa, les dades són inútils. Sóc l'únic que les pot descodificar.

L'Scourge no tenia manera de dir si en Sechel estava faronejant. Però estava disposat a córrer el risc.

-Estic segur que puc trobar un pirata informàtic en algun lloc que estigui a l'altura del repte -Va dir ell, apropant-se a ell.

Va aixecar el seu braç esquerra sota la barbeta d'en Sechel, amb l'avantbraç pressionant amb fora sobre la seva tràquea. Al mateix temps la seva mà dreta es va allargar i va agafar la part superior del cap d'en Sechel.

En Sechel s'havia convertit en un llast. L'Scourge no podia deixar-lo enrere i portar-lo amb ell era molt més problemàtic del que valia la pena.

El sith més petit va lluitar per escapar quan l'Scourge va començar a aplicar pressió a les vèrtebres del seu coll. Hi havia literalment centenars de maneres en què el podria haver matat, però donada la seva història ell volia que els seus moments finals fossin propers i personals.

En Sechel li va donar una puntada de  peu, però l'Scourge s'havia posicionat de manera que el peu que agitava l'altre sith només va colpejar dèbilment contra la seva cuixa. Va prendre aire profundament, va preparar el seu braç esquerre i va tirar amb força amb la seva mà dreta. Hi va haver un pop sorprenentment alt i el cos d'en Sechel va tenir un espasme abans de quedar-se completament flàccid.

Deixant anar la seva adherència per deixar que el cos caigués a terra, l'Scourge va recollir els discos de dades i va deixar l'apartament, amb la porta tancant-se automàticament darrere seu.

La Meetra estava asseguda tranquil·la i en silenci al terra de la cova, amb les cames creuades i les mans sostingudes a l'altura del pit, amb els palmells un davant de l'altre. S'havia obert a la Força, buscant guia i saviesa, però aquí a Dromund Kaas, on el Costat Fosc prevalia, era difícil trobar la tranquil·litat interior necessària per a la il·luminació.

Tenint a T3 corrent en cercles llargs i nerviosos al voltant d'ella amb certesa no ajudava, però temia que si li deia que es quedés quiet a ell se li podria fondre un fusible. I ella comprenia l'ansietat del droide.

No estava segura de què pensar d'en Lord Scourge. Hi havia sentit que la seva oferta per treballar junts era sincera, encara que es preguntava quant d'això era cosa d'en Revan. Era fàcil comprendre com podia sentir-se atret l'Scourge cap a ell. El control de la Força d'en Revan era major que el de qualsevol altre que ella hagués conegut mai. I sabia com de carismàtic que ell podia ser. Fins i tot encara que ell fos un presoner no era difícil imaginar-lo tenint el control total de la situació.

Però si ell l'hagués reclutat com a aliat, hauria estat per necessitat més que per elecció. El Sith estava totalment consumit pel Costat Fosc. No tenia respecte per la vida, sense desitjos de servir a les necessitats de ningú excepte a les seves pròpies. Fins i tot si el que va dir sobre el fet de voler aturar l'Emperador fos cert, els seus motius eren la supervivència i l'autopreservació.

Ella no confiava en ell, però si ell podia demostrar que en Revan i ell eren al mateix bàndol ella hi treballaria. El risc de traïció era un que estava disposada a córrer si això li donava una oportunitat de rescatar al seu amic.

El petit droide estava passant al costat d'ella en una de les moltes, moltes voltes quan ella va sentir el so d'un lliscant aproximant-se. T3 es va aturar i va baixar la intensitat de la llum, deixant la cova en ombres una vegada més.

-Et vaig dir que tornaria -Va dir la Meetra-. Ve sol -Va afegir ella abans que T3 pogués fer la pregunta òbvia.

Ella va lluitar per posar-se dreta mentre Lord Scourge entrava confiadament dins de la cova, a punt per respondre al primer indici d'agressió.

-Tinc el que necessites -dir ell, sostenint amunt diversos discos de dades-. Això demostrarà el que vaig dir sobre el fet d'intentar detenir a l'Emperador. Veuràs que estem en el mateix bàndol.

L'Scourge va caminar cap endavant i va estendre la seva mà, oferint-li els discs. Ella va dubtar només durant un moment abans d'acostar-se prou per agafar-los de la seva mà. Va tornar al costat de T3, caminant acuradament cap enrere per no donar l'esquena al sith de pell vermella.

-Necessitarem temps per examinar això -Va dir ella.

-Podrien estar encriptats -li va dir l'Scourge.

-Mai m'he ensopegat amb un codi que aquí el meu amic no pogués trencar -Va dir ella i T3 xiulà assentint.

-Ho sospitava. Quant creus que li portarà?

-Per què? Tens pressa?

-Els successos s'han posat en moviment -Va explicar ell-. Tenim dos, potser tres dies abans que la finestra d'oportunitats es tanqui.

-Treballa ràpid, T3 -Va dir ella. Va aixecar la mirada cap a ell-. Estaríem més còmodes si no estiguessis voleiant al nostre voltant.

-Tornaré en tres hores -Va dir ell-. Sol, és clar.

Només li va portar a T3 la meitat del temps desencriptar-los i verificar l'autenticitat de les dades. Com va prometre, confirmava el que el Sith havia dit: realment estava conspirant per enderrocar l'Emperador. No obstant això, no era només l'Scourge. Diversos membres del Consell Fosc, el cercle de consellers escollits de l'Emperador, s'havien unit en una conspiració per treure'l del tron.

No obstant això, després de més d'una dècada, no havien fet cap progrés real. En el seu lloc, els discos catalogaven una lletania de jocs de poder i de traïcions entre els diversos líders de la conspiració. Passaven tant de temps conspirant els uns contra els altres que la idea que realment treballessin junts per derrotar a l'Emperador semblava ridícula.

-No m'estranya que estigui disposat a treballar amb Revan -va murmurar la Meetra-. Simplement està fart d'esperar.

Per quan l'Scourge va tornar, ella havia pres la seva decisió.

-Et crec -Va dir ella-. Estic a punt per treballar junts.

-Significa que em diràs el teu nom? -Va preguntar el Sith.

-Sóc Meetra. I aquest és T3-M4.

El droide va deixar escapar un trinat cridaner.

-Què està dient? -Va preguntar l'Scourge.

-Diu que és hora que ens portis a veure a Revan.

-La situació ha canviat. Això ja no és una opció.

-Per què no?

-Està sent retingut per una Lord Sith anomenada Nyriss.

-Ella està en el Consell Fosc -Va dir la Meetra, recordant el nom dels discos de dades-. És ella la que et va ficar en la conspiració.

L'Scourge va assentir.

-Si ella està retenint-lo, per què no ens pots portar fins a ell?

-Quan vaig fer l'oferta la primera vegada, esperava que en Revan pogués convèncer-te que hem de treballar junts -Va explicar l'Scourge-. Anar a veure'l ara només seria un risc innecessari.

-No ho entenc.

-Probablement podria portar-te a veure'l, però això no ajudarà a treure'l de la seva cel·la. I podria crear sospites.

-Només duu-me amb ell -Va insistir la Meetra-. Deixa'm a mi la fugida.

-No pots obrir-te camí lluitant a través de tot l'exèrcit de seguidors de la Nyriss -Va dir l'Scourge-. Ni tan sols amb la meva ajuda. Ella té centenars de guàrdies i dotzenes d'acòlits entrenats en el Costat Fosc. Si anem a treure'l, necessitem una distracció. Una cosa per atreure l'atenció dels guàrdies mentre ens colem dins.

-Assumeixo que tens un pla.

-El tinc -Va dir l'Scourge somrient-. Vaig a fer que l'Emperador ens ajudi.

 Següent