Renaixement (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

En Wedge Antilles va contreure la cara arrufant les celles. El pas del temps havia fet efecte en ell, però la seva mirada, amb els anys, s'havia tornat més impressionant. La Jaina va notar com la traspassava i va sentir un calfred, encara que va saber que ella no era el seu principal objectiu. Aquest seria segurament en Kyp, assegut entre Gavin i ella a la taula de fusta toscament acabada.

-General Antilles -va començar, però després el pes complet de la seva ira va caure sobre ella, parant-la en sec.

-Hauries d'haver-nos avisat que ell seria aquí, tinent Solo -va dir en Wedge. La seva veu era tan suau i tensa com una corda del llaüt de la Tionne-. Ha estat poc honest i no ho esperava de tu.

Més enllà de les rústiques parets de pedra del jardí i el seu baldaquí d'arbres capritxosament podats, el sol centellejava sobre el mar platejat amb la llum del migdia, i els camps que s'estenien fins al moll impressionaven amb la seva exuberant vegetació i balmoherba. Un ramat de rabassuts fecklen de gràcil coll feien remor i esbufegaven amb desgrat per una família d'squalls saltarins. El cel era blau, sense senyals de vapor. Després dels llardosos hangars d'un Ala-X, el ranxo a Chandrilà era el millor lloc de trobada que la Jaina podria haver imaginat. Pensant de forma pràctica, era també un lloc en el qual era fàcil veure arribar l'enemic i parlar lliurement, amb una mínima possibilitat que poguessin estar escoltant orelles no desitjades. Allò era especialment cert perquè la finca era propietat d'un parent de confiança de la dona d'en Gavin Darklighter, la Sera.

Però aquell encantador món es va esvair del tot per a la Jaina, reemplaçat pels ulls d'en Wedge, aquelles esferes verdes i polides que havien vist tanta lluita i tanta tragèdia, que l'havien mirat amb amabilitat quan era una nena. En Wedge, que havia lluitat mà a mà amb els seus pares i el seu oncle Luke des del principi. Tenir-lo a ell mirant-la amb tal fúria era molt difícil.

Va sentir una sobtada i reconfortant presència, i per un minut la va acceptar, fins i tot va tractar de mantenir-la. Necessitava tot el consol que pogués aconseguir. Després va reconèixer allò com el toc d'en Kyp. Això era l'últim que necessitava, reconfortant o no.

«Enrere, Kyp».

Va empassar saliva i es va dirigir de nou a Wedge.

-General, li demano perdó, però no vaig creure que es reunís amb mi si hagués sabut que en Kyp estava involucrat. Tampoc ho va creure el coronel Darklighter.

Antilles va dirigir la seva ira a Gavin.

-Estàs també en això, Gavin?

-Ella podia haver ocultat la connexió d'en Durron amb nosaltres dos, Wedge, simplement no portant-lo quan es va trobar amb mi. No ho va fer. Va ser honesta. Li vaig advertir que fes les coses d'aquesta manera perquè et conec i més concretament, perquè vaig pensar que, amb tota seguretat, la trucada que et vaig fer seria observada. Hi ha molta gent que voldria convertir en Kyp Durron en un regal per als yuuzhan vong. Si vols culpar algú, culpa'm a mi.

El general Antilles rumià allò, no va semblar agradar-li, però s'ho va empassar de totes formes. Va tornar a mirar en Kyp.

-Durron, no m'agrades -li va dir-. El millor que ets és un assassí. El pitjor...

-Esperi un moment, general -el va interrompre en Kyp-. Vostè sap pel que estava passant. Han Solo i el Mestre Skywalker em van perdonar i van deixar que m'incorporés de nou. Esperava que vostè ho fes també.

-No et mereixes la seva clemència -li va etzibar en Wedge-. Mira com els ho has tornat. Has denunciat al Luke i el ridiculitzes, i has posat a la filla d'en Han en una posició política precària, si no alguna cosa molt pitjor.

-General -va dir en Kyp amb calma-. Ho sento per la Qwi Xux. Ja t'ho he dit abans. En el seu moment vaig pensar que feia el millor. Ella tenia informació que podria haver posat de genolls a la Nova República.

-Deixa-la fora d'això -li va advertir l'Antilles-. Ni t'atreveixis a anomenar-la, o et mataré aquí mateix.

-General -va dir la Jaina desesperadament. -Si us plau. Sigui el que sigui que pensi d'en Kyp, ha descobert una cosa important. Una cosa que ens amenaça a tots.

-Fantàstic -va dir l'Antilles, asseient-se de nou i agitant bruscament la seva mà-. Tens evidències d'aquest perill? Deixa'm veure-les. Com més aviat acabem amb això abans podré trobar una mica d'aire net per respirar.

Els quatre van contemplar en silenci mentre en Kyp tornava a reproduir l'holograma que la Jaina havia vist sota la superfície congelada d'un inanimat món. Quan va acabar, el silenci es va mantenir algun temps. En Wedge va ser el que el va trencar.

-Pels ossos negres de l'Emperador -va murmurar.

-Aquesta va ser la meva reacció -va contestar en Gavin-. Ara entens per què vaig pensar que havies veure això.

-Sí, suposo que sí -En Wedge es va redreçar i va entrecreuar les seves mans. Va mirar la Jaina-. Ho has vist per tu mateixa?

-No -va admetre la Jaina-. He vist aquest mateix holograma. Però està bastant clar el que és.

En Wedge es va fregar el front.

-No -va dir ell-. És una cosa ambigua. Podria ser una instal·lació de proveïment, per exemple.

En Kyp es va aclarir la gola.

-General Antilles, puc parlar?

-Endavant -va dir Wedge torçant el gest.

-Podria ser una instal·lació de proveïment, és clar. Això no vol dir que no sigui una arma. Si aquesta nau pot manipular la gravetat a aquesta escala, només els idiotes no comprendrien les seves implicacions militars. Pot dir el que vulgui sobre els yuuzhan vong, però no són idiotes.

-No -va dir en Wedge-. No, no ho són. Però fins que ho vegem usar-lo militarment...

-Podria ser massa tard llavors, general -En Kyp es va encendre saltant sobre els seus peus.

-Calla i seu -li va dir bruscament en Wedge-. Deixa'm acabar el que estava dient.

En Kyp va seguir estrenyent els llavis, i, per un instant, la Jaina va veure una espurna d'alguna cosa que no va entendre. Va passar de pressa.

En Kyp es va asseure.

-Has acabat, Durron? Bé. El que estava dient és, que fins que tinguem una evidència real que això és una arma militar, no podem anar al Senat amb això. Potser fins i tot tampoc després.

-Per què? -va preguntar la Jaina.

-Perquè no faran res -va contestar en Wedge-. Almenys res de bo. I la seguretat del Senat té tantes filtracions com un tamís de gas. Els yuuzhan vong sabran, en poques hores, que estem al corrent de la seva superarma. Hores després d'això, els seus oficials assegurarien a Borsk Fey'lya que això no és nociu. O que és una cosa pensada només per usar-se en la seva pròpia defensa. Ells reiteraran que no tenen interès en la resta dels nostres sistemes, sempre que acceptem les seves demandes.

-Et refereixes a lliurar-los a qualsevol que hagi rebut entrenament Jedi? -va intercedir la Jaina.

-Justa la fusta. El que ens porta a l'últim punt d'aquest assalt -Va mirar fixament en Kyp-. Quan coneguin la font, molts senadors preferiran creure en els yuuzhan vong que en Kyp Durron.

En Kyp va assumir allò en silenci. La Jaina no va poder.

-Perdoni'm, General, però això és absolutament una bogeria. En Kyp ha estat allà fora lluitant mentre el Senat ha titubejat i s'ha rendit a les demandes dels yuuzhan vong i ordenat l'arrest del Mestre Skywalker. Si no es pot confiar en algú és en Fey'lya i el Senat.

Es va preparar per a una altra invectiva d'en Wedge, però ell va somriure amb delicadesa.

-Solo, és just el que acabo de dir.

-Ho és?

-Més o menys. Entén això, pensa-ho. Sé que tant se te'n fot el cap Fey'lya. A mi també. Però no és un traïdor i no és estúpid. No creu que els yuuzhan vong vagin a mantenir el seu món estalvi més que tu o jo. Però és un polític, i pensa que pot jugar aquest joc millor que ells. Tot el que fa està encaminat a comprar temps, i té raó. Temps és el que necessitem, per entendre la tecnologia yuuzhan vong, per assimilar les seves tàctiques, per augmentar les nostres pròpies forces. En Fey'lya mai ordenarà un atac mentre els yuuzhan vong estiguin inactius. Mantindrà l'aparença de treva tant com pugui.

-Llavors, està dient que no hi haurà una missió militar per acabar amb aquesta cosa? -va dir en Gavin colèric.

-Una oficial no -va contestar en Wedge.

-Llavors què farem? -va preguntar la Jaina.

-Fem el que fem -va dir en Wedge-, hi haurà repercussions. Qualsevol que estigui involucrat en això, pot fàcilment acabar a la mateixa càpsula de salvament que en Luke.

-Això no seria una vergonya -va dir en Gavin arrossegant les paraules-. L'Esquadró Murri ha abjurat de la Nova República abans. Podem fer-ho de nou.

-L'Esquadró Murri no pot gestionar això -va dir en Wedge, assenyalant amb escarafalls l'holograma congelat de la nau i el seu capturador de foc estel·lar-. Pot, Durron?

En Kyp va assentir a contracor.

-Els yuuzhan vong tenen el sistema de Sernpidal ben lligat. Es necessita emprar múscul de veritat per entrar-hi. Però si acabem amb aquesta cosa, també acabem amb el seu major generador de naus. Vol comprar temps, general? Això podria suposar bastant.

-Ja ho veig, Durron. Però només sóc un conseller retirat de l'Esquadró Murri. No tinc poder per enviar una flota.

-General, amb tot el respecte -va dir la Jaina-. Potser no tingui autoritat oficial, però té la influència.

En Wedge va plegar els braços i va considerar el que ella deia durant un llarg moment.

-Solo, creus això? Creus en el que en Durron ens ha ensenyat?

La Jaina va sentir el pes de la pregunta pressionant-la a ella contra el planeta fins el seu nucli. «Això és pel que en Kyp em volia aquí -reflexionà-. Confien en mi».

-Sí -va dir ella-. El crec.

El general va vacil·lar alguns segons més, després va estrènyer les seves mans, en senyal de rendició.

-Gavin, no he de preguntar-te per què estàs en això.

-No senyor. General, vaig veure aquesta cosa quan estava creixent, quan em sobrava temps per destruir-la. Vaig haver de quedar-me assegut mentre la meva informació era ignorada, i ara hem de lluitar amb una cosa que potser no siguem capaços d'aturar en absolut. Però l'Esquadró Murri ens donarà el seu millor tir.

-Només voluntaris -va advertir Wedge.

-Per descomptat. Com si això suposés una diferència.

En Wedge va somriure irònicament.

-Entenc, però la puntualització s'ha de fer. Com vaig dir, vull que tothom entengui el perill mortal i polític que això comporta.

-Entesos.

-Molt bé. Vaig a posar-me en contacte amb l'almirall Kre'fey. Crec que estarà extremadament interessat en aquesta situació. Si això fracassa, bé, sortirem del pas -es va tornar cap a Kyp-. Vull que entenguis una cosa, Durron. No estaràs al control d'aquesta missió, ni tindràs la llibertat de manar a la teva banda de pilots sense supervisió. Necessitarem a cada nau que puguem aconseguir, però no si això significa la possibilitat d'una sorpresa desagradable provinent d'una colla d'indisciplinats personatges.

-Si els meus pilots fossin indisciplinats, general, no estarien vius -va replicar en Kyp-. Si la meva participació depèn de seguir les seves ordres, em sembla bé, sempre que estigui implicat en el procés de presa de decisions. Són els meus pilots, els dec una veu.

-Una veu que tindràs -va contestar en Wedge, amb la seva pròpia tensa-. Però durant la durada de la missió, hauràs de sotmetre't a l'autoritat.

En Kyp va assentir mínimament.

-Com vostè digui, general.

L'Antilles es va aixecar, fent un gest amb el cap a Gavin i Jaina.

-Coronel. Tinent. Parlaré amb vostès més tard.

* * *

«Aquest és el problema d'intentar amagar alguna cosa a un Jedi», va pensar la Jaina. A través de les fulles punxegudes dels tintoliveres que s'aferraven al vessant, va poder veure a Kyp, vestit amb vestidures Jedi, pujant els graons que conduïen al petit pavelló que havia trobat ella en la seva recerca de la soledat. La tarda havia portat amb si cúmuls de núvols que passejaven les seves ombres per la plana. Un solitari i distant cim, coronat amb llum i foscor, un recordatori que no tot aquest vapor era tan pacífic. Darrere d'ella, la vila centenària s'estenia pel cim, un laberint de jardins, horts i cases de pedra. La seva mare una vegada havia descrit una finca a Alderaan. La Jaina la va imaginar molt semblant a aquesta.

-Hola, Kyp -va sospirar mentre ell venia envoltant un immaculadament arreglat massís d'algun tipus d'arbre de fulles-ploma amb l'escorça marcada amb patrons diamantins.

-Has estat evitant-me -va dir ell.

-Te n'has adonat.

-Em diràs per què?

-Perquè sé que em vas a demanar que voli amb tu, i no puc.

«I perquè m'ocultes alguna cosa», però ella no volia arribar tan lluny de moment.

En Kyp va recolzar l'espatlla en l'arbre més proper.

-Per què no? -preguntà-. Ni tan sols era això el que t'anava a preguntar -la seva veu era gentil i jovial, i de sobte va somriure alegrement per alguna cosa que devia haver vist a la cara d'ella.

-Què et diverteix tant? -va preguntar la Jaina.

-Semblaves... Sorpresa. Et va bé.

-Res em va bé -engegà-. Ets tu el que em sorprèn. Sempre estàs canviant. Un minut ets tan susceptible i esquerp com un bantha silvestre, al segon ets el pensatiu mestre Jedi, l'estimat amic, el tipus sensible. Qui ets, Kyp?

-Qui ets tu, Jaina?

-Au, no comencis amb això.

-Les preguntes que fas condicionen les respostes que obtens -va dir ell encongint lleugerament les espatlles.

-D'acord, d'acord. Així que no venies a demanar-me que volés amb tu.

-Sí, tenies raó en això -va admetre en Kyp, gratant-se despreocupadament la seva orella esquerra-. Tenia previst demanar-t'ho.

-Bé, has preguntat i jo no puc. Per moltes raons. La més important és que encara sóc un membre de l'Esquadró Murri, i estaran en la mateixa batalla.

-Com tu dius, preguntat i contestat. Però tinc una petició més important.

-Vés al gra, llavors.

En Kyp va estirar i va ajuntar les mans sense estrènyer-les. Els seus gestos van adoptar una gravetat inusual. Darrere d'ell, a mitja distància, un esbart d'aus amb ales platejades es va elevar al cel. Un moment després quan la remor que havien provocat les aus van arribar a les seves orelles, en Kyp encara vacil·lava.

-M'agradaria que fossis la meva aprenent.

-Fas conya.

-De cap manera. Has interromput el teu entrenament Jedi. Crec que hauries de reprendre-ho. Penso que portaràs alguna cosa molt especial a l'orde.

-Sí? I per què no hauria de tornar amb la tia Mara llavors?

-Perquè ella no està disponible. D'altra banda, no estàs d'acord amb ella. Tens molt més en comú amb mi.

-A l'estómac d'un Sarlacc.

-El que sigui, però saps que és cert -va fer una pausa-. Ho estàs intentant amb molt afany, i potser és massa aviat per a mi el fet de preguntar. M'agrades, Jaina, i valoro el que ets i el que podries ser. Mantingues-ho en ment. Et deixaré en la pau que vas buscar.

Va tornar a marxar.

Ell estava gairebé fora de la seva vista quan ella es va inclinar cap endavant i el va cridar.

-Espera.

Ell es va girar lentament.

-Jo... Ho pensaré, potser no massa temps, però sí, pensaré en això.

-Bé -va contestar-. Això em fa feliç.

-Si, bé, no et posis tan content -va dir ella.

Ella no el va veure marxar. En lloc d'això, va girar el seu cap fins perdre'l de vista. «M'estic enrojolant!», Es va dir a si mateixa. Que ridícul. Però no se sentia només ridícula. Se sentia...

«No. Oblida-ho».

Així que va canviar els seus pensaments cap a l'exterior, cap a l'espai, als seus germans, als seus pares, preguntant-se on estarien i què estarien fent, esperant que es trobessin bé.

I en la batalla que s'acostava.

 Següent